Fa cinquanta anys l’Orfeó Català va protagonitzar al Palau la primera audició a l’Estat espanyol de la versió íntegra d’aquesta obra

Els dies 17 i 18 de desembre (Sala de Concerts, 20 h, Palau Bach), el mestre Jordi Savall al capdavant de les seves formacions La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations interpretarà per primera vegada a la seva carrera la versió íntegra de l’Oratori de Nadal de J. S. Bach, a proposta del mateix Palau de la Música Catalana. Una oportunitat única de gaudir en dos dies consecutius de la versió íntegra d’aquesta obra, que es compon de sis Cantates, en les mans d’una de les personalitats musicals més polivalents i reconegudes del moment. Amb aquests concerts, Savall continua l’estreta relació que manté amb l’auditori modernista, que l’ha convidat a afrontar en primera interpretació seva obres emblemàtiques del repertori.

La interpretació de Savall coincideix amb el cinquantenari de la primera audició íntegra a l’Estat espanyol d’aquesta obra cabdal. L’Orfeó Català, gran difusor de l’obra de Bach al nostre país, va oferir-la el 22 de desembre de 1969. Després de gairebé un any preparant l’obra amb el seu director, Lluís Maria Millet, va cantar al costat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i quatre solistes vocals internacionals: la soprano Ursula Bruckel, la contralt Meriel Dickinson, el tenor Wilfrid Jochims i el baix Benjamin Luxon (que va substituir Simon Estes). L’Orfeó Català va oferir dues audicions més de l’Oratori de Nadal, el dia de Sant Esteve i l’1 de gener de 1970.

Xavier Montsalvatge, a la crítica del diari «La Vanguardia», dos dies després del primer concert, escrivia que “aquesta esplendorosa creació” de Bach va donar-se a conèixer íntegrament “davant un auditori nombrosíssim i visiblement impressionat per la grandesa d’aquella música i els encerts de la interpretació” de l’Orfeó Català, els solistes i l’orquestra, “dirigits pel gest vehement i autoritari del mestre Lluís Maria Millet”. Montsalvatge deia també que “el triomf va ser per a tots”, Lluís Maria Millet, els cantaires, l’orquestra, solistes vocals i instrumentals, “que van rebre l’homenatge de repetides i llargues ovacions”.

Sobre l’Oratori de Nadal

Fruit de la tasca com a Kantor de les quatre esglésies del barri antic de Leipzig, Bach va escriure una extensíssima obra destinada a les litúrgies dels temples. Per les festes de Nadal de l’hivern del 1734-1735, Bach va escriure un cicle de Cantates destinades a cobrir les necessitats dels set dies de celebració, entre Nadal i Reis; com que l’any 1734 el dia de Nadal es va escaure en dissabte, Bach només va haver d’escriure sis Cantates per a tots els serveis d’aquelles festes. Cadascuna de les sis que integren aquest oratori (d’una durada aproximada de 30 minuts cadascuna) s’estructura segons el format habitual que Bach feia servir la resta de l’any: un cor inicial, seguit d’una selecció de recitatius i àries, tot acabant amb un cor final. L’obra, però, gràcies al llibretista (probablement Picander, un col·laborador habitual de Bach), fa una gran impressió d’unitat global, amb fragments extrets de l’Evangeli per als recitatius, i donant a la resta, de creació pròpia, una gran força dramàtica. És per això que és una obra recordada amb el nom comú d’Oratori de Nadal, malgrat no tractar-se d’un oratori en el sentit estricte.

Sobre Jordi Savall

Recordem que Jordi Savall, en un moment de maduresa musical i personal després de cinc dècades d’experiència, estudi i interpretació musical, va ser el protagonista d’un projecte de llarg recorregut proposat pel Palau a fi de dirigir repertoris que encara no havia afrontat: la Passió segons sant Mateu de Bach (temporada 2015-16), les tres últimes Simfonies de Mozart (temporada 2016-17) i El Messies de Händel (temporada 2017-18).

Fundador dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989), Savall explora i crea un univers d’emocions i de bellesa i les projecta al món a milions d’amants de la música. Guanyador de nombrosos premis i guardons, al llarg de la seva carrera ha enregistrat i editat més de 230 discos de repertoris de música medieval, renaixentista, barroca i del classicisme, amb una especial atenció al patrimoni musical hispànic i mediterrani. Els seus programes de concert han convertit la música en un instrument de mediació per a l’entesa i la pau entre pobles i cultures diferents, i de vegades, enfrontats.