Aquest dijous, 27 de setembre (Sala de Concerts, 17.30 h), el director i violagambista Jordi Savall i l’escriptor Nuccio Ordine,dos humanistes de la cultura actual, dialogaran sobre música, literatura, art i pensament. Prenent com a base lectures del llibre Clàssics per la vida (Acantilado, 2017), música i paraula es donaran la mà en aquesta proposta híbrida de conferència-concert. Un homenatge i reivindicació dels clàssics. Savall i Ordine enllaçaran lectura i música en una sessió dividida en quatre parts, on es reivindiquen els clàssics com a pàtria de retorn. Una experiència singular per veure com un llibre pren forma gràcies a dues figures de la cultura actual. Després de la introducció musical amb Alba, una cançó tradicional berber del segle X, s’encetaran les lectures amb Sèneca referint-se a músiques d’Orient a Occident. Giovanni Boccaccio serà el protagonista de la segona lectura, que serà acompanyada per l’audició de Diàleg de les ànimes. El tercer bloc estarà format per les sis peces musicals que pertanyen al llibre The Manchester Gamba Book, vinculades amb la lectura Devotions upon emergent occasions de John Donne. Finalitzarà l’acte la lectura del llibre més famós d’Antoine de Saint-Exupéry, El petit príncep i audició de Les voix humanies de Marin Marais.

Aquesta conferència-concert forma part de L’Hivernacle del Palau de la Música Catalana, un espai simbòlic, hereu de l’anterior Escola de l’Oient, en què s’ofereixen més de cinquanta activitats complementàries als concerts de la temporada i amb itineraris orientats a fer comprendre i enriquir l’experiència musical. Una iniciativa creada per fidelitzar i iniciar a la música nous públics mitjançant activitats paral·leles, que teixeix col·laboracions amb altres entitats culturals i que convida l’audiència a ampliar els coneixements i enfocaments artístics de la temporada.

Jordi Savall,quela temporada passada va protagonitzarun dels projectes artístics de llarg recorregut del Palau de la Música Catalana, és una de les personalitats musicals més polivalents de la seva generació. Les seves activitats com a concertista, pedagog, investigador i creador de nous projectes, tant musicals com culturals, el situen entre els principals artífexs de l’actual revaloració de la música històrica. Juntament amb Montserrat Figueras és fundador i director dels grups musicals Hespèrion XXI (1974), La Capella Reial de Catalunya (1987) i Le Concert des Nations (1989). Ha gravat més de 230 CD, els últims anys amb el segell discogràfic Alia Vox. Les seves publicacions discogràfiques han rebut diversos premis, com un César a la millor banda sonora per la seva participació en la pel·lícula d’Alain Corneau Tous les matins du monde (1991) o, més recentment, el Grammy Award 2011 (millor actuació de formació reduïda) per Dinastia Borgia. L’any 2008 fou nomenat Ambaixador de la Unió Europea per al Diàleg Intercultural i investit Artista per la Pau del programa Ambaixadors de Bona Voluntat de la UNESCO. El 2011 va ser nomenat Chevalier dans l’Ordre de la Légion d’Honneur pel president de la República Francesa i el 2012 va rebre el prestigiós Léonide Sonning Music Prizede Copenhaguen.

Nuccio Ordine és professor de literatura italiana a la Universitat de Calàbria i autor de diversos llibres. És un dels més grans coneixedors del Renaixement i del pensament de Giordano Bruno. Ha estat professor visitant de centres com ara Yale, Paris IV-Sorbonne, CESR de Tours, IEA de París, Warburg Institute o Max Planck de Berlín. És també membre del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies i de la Fundació Alexander von Humboldt, així com membre d’honor de l’Institut de Filosofia de l’Acadèmia Russa de Ciències. Ha rebut tres llicenciatures honoris causa i és cavaller de la Legió d’Honor francesa des del 2002. Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes: xinès, japonès, àrab i rus, entre d’altres. Té quatre llibres traduïts al castellà: La utilidad de lo inútil. Manifiesto (Acantilado, 2013); Clásicos para la vida. Una pequeña biblioteca ideal (Acantilado, 2017); El umbral de la sombra (Siruela, 2008); Los retratos de Gabriel García Márquez. Repetición y diferencia (Universidad de San Buenaventura, 2018), i dos en català: La utilitat de l’inútil. Manifest (Quaderns Crema, 2013) i Clàssics per la vida. Una petita biblioteca ideal (Quaderns Crema, 2017).