Joan Magrané, compositor convidat
La música de Joan Magrané és el compendi d’un exhaustiu, profund i amatent estudi de la tradició, tant musical com de les diferents arts canòniques occidentals, que conjuga l’amor pel coneixement i l’amor per la naturalesa. En la seva obra musical podem reconèixer un madrigal que beu directament de l’estil original de Monteverdi com de la rauxa tímbrica d’un Joan Guinjoan que troba les seves arrels en la inclinació per la terra originària, el Baix Camp. Magrané (Reus, 1988), fill d’aquesta mateixa terra, té un caràcter pausat, concís i reflexiu que conjuga a la perfecció amb el perfil humanístic que mira al passat, per projectar-se en el present, tot emulant el model d’artista renaixentista actualitzat als nostres temps.
MAGRANÉ, Joan (c) Daniel Campbell
Deixeble de Ramon Humet i posteriorment d’Agustí Charles a l’ESMUC i de Stefano Gervasoni al Conservatori de París, Magrané destaca, entre els seus referents musicals, els pares de la polifonia europea: Josquin Desprez, Orlando di Lasso i el pare de l’òpera i model de compositor renaixentista, Claudio Monteverdi. Així mateix, en l’àmbit literari i plàstic destaca la seva inclinació per l’obra de poetes com Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Jaume C. Pons Alorda –poeta convidat del Palau de la Música Catalana aquesta temporada– i els artistes Marià Fortuny, Joan Miró i Jaume Plensa.
I així com en la música internacional demostra la seva inclinació pels músics renaixentistes, el també president de Joventuts Musicals de Catalunya exposa a la seva Antologia sentimental de la música catalana, publicada a la revista «La Llança», la seva anàlisi intel·lectual i sentimental dels músics catalans referents de la nostra cultura musical: Enric Morera, Joaquim Serra, Manuel Blancafort, Juli Garreta, Eduard Toldrà, Frederic Mompou, Robert Gerhard..., presents en la memòria creativa d’un compositor que, d’ençà que va ser premiat al XXXI Premi Reina Sofía de Composició (2014), ha rebut encàrrecs i ha vist estrenada la seva obra arreu d’Europa, amb especial interès a França.
I així com els compositors francesos Hector Berlioz, Charles Gounod, Georges Bizet, Jules Massenet, Claude Debussy i Henri Dutilleux van gaudir del suport de l’acadèmia francesa a Roma a través d’estades a la Villa Medici, Magrané ha assaborit també la flaire francoitaliana gràcies a la seva estada com a lauréat a la mateixa Villa Medici (Roma, 2016). Posteriorment ha estat membre de la Casa Velázquez (Madrid, 2017-18), compositor resident a La Pedrera (Barcelona 2018-19) i Faber (Olot, 2018) i nomenat compositor convidat la temporada 2019-20 del Palau de la Música Catalana, així com compositor resident al CNDM, a Madrid, la temporada 2020-21. El Palau de la Música Catalana estén el seu compromís amb el compositor reusenc per concloure el projecte iniciat el 2019 i truncat per l’aturada que ha suposat la pandèmia.