Parlem de... Kozhukhin, Filharmònica de Luxemburg & Gimeno
- L'Hivernacle
4Novembre2024
Dilluns
19:00
Petit Palau
L’acompanyarà el pianista rus Denis Kozhukhin, que debuta al Palau.
Aquest concert forma part de l’última gira de Gimeno al capdavant de la formació abans d’assumir la direcció musical del Teatro Real de Madrid la temporada 2025-26.
El proper dilluns, 4 de novembre (Sala de Concerts, 20 h), el director valencià Gustavo Gimeno tornarà al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, de la qual és el director titular, en un concert que convida a gaudir i acostar-se d’una manera diferent a la música simfònica del segle XX. El programa inclourà tres obres magnífiques i poc programades: el Concert per a piano, en Fa major de George Gershwin, amb del pianista Denis Kozhukhin, que debutarà al Palau en aquest concert, i els poemes simfònics Feste romane i Pini di Roma d’Ottorino Respighi, dues parts d’un tríptic simfònic que fa un recorregut per diversos indrets de la capital italiana.
El concert, corresponent al cicle Palau 100, forma part de l’última gira de Gimeno al capdavant de la formació luxemburguesa abans d’assumir la direcció musical del Teatro Real de Madrid la temporada 2025-26. La darrera visita de Gustavo Gimeno i la Filharmònica de Luxemburg al Palau va ser el maig del 2022, en un concert amb la col·laboració de l’Orfeó Català per interpretar la Messa di Gloria de Puccini, obra amb què van dur a terme tot seguit una gira internacional (la primera de l’Orfeó Català després de la pandèmia) al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg; d’aquest darrer concert es realitzà un enregistrament en directe.
La sessió començarà amb el Concert per a piano de Gershwin. L’obra va ser escrita “a redós de l’èxit de la Rhapsody in blue, i aborda la composició d’una manera molt diferent: aquest cop serà ell mateix qui en faci l’orquestració, al contrari del que havia succeït en l’obra esmentada, en què va delegar l’escriptura orquestral en un col·laborador. Trobem, doncs, una partitura molt més purament gershwiniana”, explica el musicòleg i periodista Pep Gorgori al programa de mà del concert. Estructurat en tres moviments que beuen del jazz i el xarleston, el blues i el ragtime, “el virtuosisme que s’exigeix al pianista, unit a un enorme sentit del ritme, es fa palès pocs minuts després de l’inici”, assenyala Gorgori.
El concert seguirà amb la vistositat i alegria de les Feste romane i els Pini de Roma de Respighi. El compositor italià, que va exercir de professor de composició al Conservatori de Santa Cecilia, “va voler retratar la capital italiana en diferents moments del dia i celebrar al mateix temps alguns dels seus senyals d’identitat més evocadors. És així com, en el primer terç del segle XX, emprèn un tríptic que dedica a les fonts, els pins i les festes romanes. Alumne de Rimski-Kórsakov, l’italià manifesta des dels inicis una estima indestructible per l’orquestració opulenta i rica que ha heretat dels seus ancestres, tant russos com europeus”, explica Pep Gorgori.“Tant els Pini com les Feste són, en bona part, el resultat de l’èxit obtingut una dècada abans amb les Fontane di Roma”, la primera part de la Trilogia Romana.
“La joia de sentir aquestes tres peces justifica, per si mateixa, la configuració d’aquesta proposta. Ara bé, la invitació de la Filharmònica de Luxemburg no es queda aquí i ens permet abocar-nos d’una manera diferent a aquesta fascinant finestra que és la música del segle XX. En un moment en què floreixen les avantguardes més rupturistes, encapçalades per la Segona Escola de Viena (Schönberg, Berg, etc.), Gershwin i Respighi emprenen cadascun el seu viatge personal cap a l’experimentació i els nous llenguatges, però evitant un trencament dràstic amb la tradició que els precedeix. Un exercici d’equilibrisme que estimula una reflexió sobre allò que considerem antic, el que considerem nou i el que considerem revolucionari”, opina Gorgori.
Sobre els intèrprets
Gustavo Gimeno (1976) va assumir el càrrec de director titular de l’Orchestre Philharmonique de Luxemburg el 2015 i va manifestar el seu entusiasme i el desig que l’orquestra es consolidés com una formació “en què regnin la ment oberta i la flexibilitat, i que tingui l’habilitat d’adaptar-se a diferents repertoris, èpoques i enfocaments d’estil”. Nou temporades després es pot afirmar que són uns objectius assolits. El mestre valencià, que tenia com a mentors Mariss Jansons, Bernard Haitink i Claudio Abbado, va captar l’atenció internacional per primera vegada als escenaris concertístics dels Països Baixos, abans de ser nomenat en aquest càrrec a Luxemburg, i ha trobat el seu lloc entre les grans obres clàssiques i les rareses del repertori. La increïble diversitat d’obres que Gustavo Gimeno ha interpretat amb els anys, tant a la Philharmonie com en gires per l’estranger, en són testimoni, com també una llarga discografia per als segells discogràfics Pentatone i Harmonia Mundi, amb un repertori que abasta des de Rossini fins a César Franck i Francesc Coll. També és director titular de la Toronto Symphony Orchestra i actua com a director convidat per tot el món. Aquesta temporada col·labora amb la Chicago Symphony Orchestra, La Phil de Los Angeles, Münchner Philharmoniker i Orchestre Philharmonique de Radio France, i igualment té en agenda la direcció d’una nova producció de Ievgueni Oneguin al Teatro Real de Madrid. D’aquesta temporada a Luxemburg cal destacar un nou Concert de percussió de Sauli Zinovjev, amb Vivi Vassileva; la Simfonia núm. 15 de Xostakóvitx, i els poemes simfònics Feste romane i Pini di Roma de Respighi. La temporada 2025-26 assumirà la direcció musical del Teatro Real de Madrid.
El pianista rus Denis Kozhukhin (1986) va estudiar a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid amb Dmitri Bashkirov i Claudio Martínez-Mehner, i posteriorment va completar la seva formació a l’Acadèmia de Piano del Llac Como amb Fou Ts’ong, Stanislav Yudenitch, Peter Frankl, Boris Berman, Charles Rosen i Andreas Staier, i amb Kirill Gerstein a Stuttgart. Guanyador del primer premi del Concurs Queen Elisabeth 2010 als vint-i-tres anys, Kozhukhin col·labora habitualment amb les principals orquestres del panorama internacional i és convidat sovint a festivals de renom. La temporada 2023-24 va commemorar els aniversaris de Ligeti, Schönberg i Lutoslawski interpretant-ne els Concerts respectius. Com a artista del segell Pentatone ha fet nombrosos enregistraments, que inclouen les Variacions simfòniques de César Franck amb l’Orchestre Philharmonique de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, i anteriorment àlbums amb les Cançons sense paraules de Mendelssohn i les Peces líriques de Grieg (nominat a un premi Opus Klassik), i també amb música de Haydn, Brahms i Prokófiev, i així mateix els Concerts de Txaikovski, Grieg, Ravel i Gershwin. Els darrers anys el seu mentor ha estat Daniel Barenboim.
L’Orquestra Filharmònica de Luxemburg personifica la vitalitat cultural del país, al cor d’Europa, integrada a les activitats de Ràdio Luxemburg (RTL). Des del 1996 pertany a l’Administració pública i el 2005 va establir la residència a la Philharmonie, una sala amb una acústica excel·lent. Composta per noranta-nou músics d’una vintena de països, ha desenvolupat un so que la distingeix, en els seus prop de cent anys d’existència, com un emblema del país i expressió d’obertura a Europa. Els directors titulars han estat, successivament: Henri Pensis, Carl Melles, Louis de Froment, Leopold Hager, David Shallon, Bramwell Tovey, Emmanuel Krivine i Gustavo Gimeno, enguany en la seva desena i darrera temporada.
Una hora abans de l’inici del concert (Petit Palau, 19 h, entrada lliure) tindrà lloc la sessió divulgativa “Parlem de...” entorn del concert, a càrrec de Pep Gorgori.
Podeu veure aquí la nova càpsula divulgativa de Perspectives Musicals de la plataforma Palau Digital amb motiu del concert.
(fotografia de Gustavo Gimeno ©Marco Borggreve).
Podeu descarregar-vos aquí una fotografia de Denis Kozhukhin.
Podeu descarregar-vos aquí el programa de mà del concert.
Amb el suport de Santader Fundación i Santader