Demà dijous, 15 de desembre (Sala de Concerts, 20 h), Franco Fagioli, un dels contratenors del moment, tornarà al Palau de la Música Catalana per presentar-se com a director, i per primera vegada a Europa, al capdavant del Cor de Cambra del Palau (Xavier Puig, director) i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versailles, formació que utilitza instruments originals i amb criteris historicistes. Dirigirà l’oratori El Messies de Händel, un monument i tradició en si mateix, festa musical enlluernadora de composició i interpretació que ha esdevingut un clàssic en les programacions musicals nadalenques. L’obra comptarà amb els solistes vocals Marie Lys (soprano), Margherita Maria Sala (contralt), Pablo Bemsch (tenor) i Alex Rosen (baix). El concert de dijous al Palau, corresponent al cicle Nadal al Palau, serà el primer dels tres que d’aquesta primera col·laboració del Cor de Cambra del Palau i Fagioli, que es repetirà dissabte i diumenge que ve, 17 i 18 de desembre, a la Chapelle Royale de Versalles, en una nova sortida del Cor de Cambra, fruit de l’estratègia d’internacionalització dels cors. Els concerts a Versalles seran enregistrats pel segell discogràfic Château de Versailles Spectacles.

Georg Friedrich Händel, que tenia 56 anys quan va compondre El Messies, va concebre l’oratori “com una obra per a la Pasqua de Resurrecció i no pas per al temps de Nadal; de fet, totes les interpretacions d’aquesta obra en vida de Händel van tenir lloc durant els mesos de març o abril, en època de Pasqua. La referència a la Nativitat se circumscriu a la primera part de l’oratori, i el celebèrrim cor “Allelujah” no té res a veure amb el naixement de Jesús. No obstant això, sigui benvinguda la tradició d’oferir-lo en època de Nadal: dona a l’obra un caràcter festiu, brillant i de celebració que potser ni Händel va preveure”, segons el que explica el musicòleg i crític musical Xavier Chavarria al programa de mà del concert. L’obra va ser composta “en tan sols tres setmanes, entre el 22 d’agost i el 14 de setembre de 1741” i la seva estrena “va tenir lloc el dia 13 d’abril de 1742 al New Music Hall de Dublín amb un èxit enorme”. “A diferència dels altres oratoris de Händel, que acostumen a basar-se en la vida d’un personatge de l’Antic Testament, El Messies no presenta acció, ni relat, ni sentit teatral: és una obra purament contemplativa, que convida a la reflexió. Va ser el llibretista Charles Jennens qui va plantejar l’estructura de l’obra en tres parts, la primera sobre la Nativitat, la segona sobre la Passió i la tercera referida a la Resurrecció. No es tracta d’una història sagrada, sinó d’un “cant reflexió” sobre el misteri de la Redempció, i la relació entre l’home i Déu”, explica Chavarria.

Sobre els intèrprets

El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment, Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista. Els projectes més destacats d’aquesta temporada 2022-23 inclouen la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent, el concert commemoratiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i aquesta nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versailles.

Franco Fagioli (1981) és mundialment reconegut tant pel seu mestratge com per la bellesa de la veu i una tècnica magistral, que abasta tres octaves; és el primer contratenor que ha signat un contracte en exclusiva amb la discogràfica Deutsche Grammophon (DG). La relació del cantant amb el segell referma el seu estatus entre les estrelles més enlluernadores del cant barroc i del repertori de principis del segle XIX. Va debutar discogràficament en solitari per a DG amb Rossini, al costat d’Armonia Atenea i George Petrou; amb un disc d’àries de Händel amb Il Pomo d’Oro, així com també amb un cedé amb àries virtuoses espectaculars de Leonardo da Vinci, amb el mateix conjunt italià; àlbums que han merescut lloances unànimes de la crítica. El cantant actua habitualment als principals teatres d’òpera i auditoris d’arreu. Fagioli ja va dirigir El Messies a Argentina en un únic concert.

L’Orchestre de l’Opéra Royal de Versailles té la seu a l’Opéra Royal de Versalles, teatre ha acollit, al llarg de la seva història, festes, òperes, concerts i fins i tot... debats parlamentaris. Des de l’any 2009, els espectacles, creats i dissenyats per a aquest lloc tan especial, han tornat a la vida l’època en què Versalles era un dels principals centres de creació musical a Europa. Avui dia l’Opéra Royal acull un centenar de representacions per temporada musical, entre òperes o versions de concert, recitals, obres de teatre i ballets: tots els grans noms i intèrprets internacionals han actuat l’un rere l’altre en aquest escenari prestigiós. A partir d’aquestes experiències d’alt nivell, es va crear l’Orchestre de l’Opéra Royal per a les representacions de l’òpera de John Corigliano Els fantasmes de Versalles el desembre del 2019. Reunint els millors instrumentistes de conjunts i orquestres més prestigiosos d’arreu d’Europa, l’objectiu de l’orquestra és adaptar-se als projectes artístics programats a l’Opéra Royal en concerts i enregistraments per al segell discogràfic Château de Versailles Spectacles. Entre els seus nombrosos projectes, l’Stabat Mater de Pergolesi amb els contratenors Samuel Mariño i Filippo Mineccia o Les leçons de tenebres de Couperin. Aquesta temporada acompanyaran en gira Sonya Yoncheva, posaran en escena Bastien i Bastienne de Mozart i actuaran a l’Àsia i a França amb els contratenors Samuel Mariño, Filippo Mineccia i Siman Chung.

(fotografia de Franco Fagioli ©Julian Laidig)