Dijous que ve, 10 de març (Sala de Concerts, 19 h), el cicle Palau Òpera, novetat d’aquesta temporada del Palau de la Música Catalana, arriba al seu equador amb el retorn del conjunt Forma Antiqva d’Aaron Zapico, un dels directors més reclamats del panorama actual, per oferir la versió de concert de Giulio Cesare in Egitto de Georg Friedrich Händel, un dels títols més celebrats de l’òpera barroca. L’obra serà protagonitzada per un grup de solistes de luxe encapçalat per la soprano Carolyn Sampson, al costat de la contralt Hilary Summers, la mezzosoprano Maite Beaumont, els contratenors Christopher Lowrey i Konstantin Derri i el baix José Antonio López. Òpera en tres actes, amb llibret de Nicola Francesco Haym, Giulio Cesare és un dels títols culminants de les temporades d’òpera italiana a Londres del compositor alemany nacionalitzat britànic.

La dècada dels anys vint del segle XVIII “per a Händel va ser un temps d’activitat frenètica, amb Giulio Cesare (febrer del 1724), Tamerlano (octubre del mateix any) i Rodelinda (febrer del 1725)”. Giulio Cesare “per tant, pertany al moment culminant del Barroc. El 1719 la Corona britànica va autoritzar la creació, amb impuls de Händel, de la Royal Academy of Music. Inicialment aquesta institució tenia com a objectiu donar suport a la creació operística”, segons el que explica el musicòleg i periodista Pep Gorgori al programa de mà del concert. Händel va “recórrer Europa per fitxar els millors cantants de les millors companyies: calia que les noves òperes comptessin amb intèrprets de primer nivell”. Així, amb els millors recursos al seu abast, “obres com aquest Giulio Cesare van ser concebudes com un veritable espectacle per als sentits. Trames emocionants, plenes de traïcions, lluites pel poder i sentiments a flor de pell es combinen amb una música vibrant i àries impressionants, interpretades per cantants que competien per veure qui obtenia més aplaudiments –sabedors que això implicaria la possibilitat de negociar els caixets a l’alça en produccions futures”. “Giulio Cesare, junt amb Alcina, és una de les primeres òperes de Händel que es fan un lloc al repertori habitual, i ha arribat als nostres dies com una de les més conegudes, gràcies a àries tan memorables com “Casa speme, questo core tu cominci”, “L’angue offeso mai riposa”, “Piangerò la sorte mia” i “Da tempeste il legno infranto”, explica Pep Gorgori.

El conjunt instrumental i vocal Forma Antiqva és el projecte artístic conjunt dels germans Aarón, Daniel i Pablo Zapico. Fundat a Langreo (Astúries) fa més de dues dècades, és considerat un dels més importants i influents de la música clàssica a Espanya. Amb una formació variable des del trio, amb els propis germans Zapico com a solistes, fins a l’orquestra barroca envoltats sempre de músics amb una trajectòria atractiva, acara de manera original i atrevida pràcticament tot el repertori dels segles XVII i XVIII: des de la música ibèrica de dansa fins a les grans obres corals de finals del Barroc, incloent-hi el gènere operístic i la recuperació patrimonial d’autors com Baset, Literes o Blas de Laserna.

La formació és convidada habitualment a sales de prestigi de l’Estat espanyol, on presenten programes agosarats, sempre valorats per la cohesió i qualitat de les propostes, i als festivals europeus de més tradició; també imparteix docència a la majoria de països de l’Amèrica Llatina. Sempre a l’avantguarda, l’activitat de Forma Antiqva està en contacte permanent amb l’activitat creativa que l’envolta, tot afrontant reptes estimulants que eliminen les fronteres pròpies de la interpretació i la barrera envers el públic. Des del 2009 Forma Antiqva enregistra en exclusiva per a la discogràfica alemanya Winter & Winter; la seva discografia, acurada i selecta, rep l’aplaudiment unànime de la crítica especialitzada i ha esta nominada en diverses edicions dels International Classical Music Awards.

(fotografia de Carolyn Sampson ©Marco Borggreve)