Dilluns vinent, 19 de març (Sala de Concerts, 20.30 h), el Palau de la Música Catalana acollirà la interpretació d’una de les partitures més estimades de la història de la música de cambra, el Quintet en La major, op. 114, D. 667, “la Truita” de Schubert, oferta per tres dels seus millors intèrprets arreu del món: la violinista Isabelle Faust, el violoncel·lista Jean-Guihen Queyras i el pianista Alexander Melnikov. Els acompanyaran el viola Boris Faust, la contrabaixista Laurène Durantel i el baríton Georg Nigl, en un programa que inclou altres peces del compositor austríac com són la Fantasia per a violí i piano, op. 159, D. 934 i la Sonata Arpeggione. Faust, Queyras i Melnikov, intèrprets estimats a Barcelona, mantenen un lligam molt estret amb el Palau de la Música Catalana, escenari que els reclama any rere any. Els tres representen el cim de la interpretació moderna i compromesa, de manera conjunta o individual.

El concert, del cicle Palau 100, combina la creació vocal i la instrumental i aprofundeix en les connexions entre ambdues. Dedicat íntegrament a l’obra de Franz Schubert, ofereix el paral·lelisme de l’audició de les peces vocals de les quals sorgeixen les composicions de cambra del compositor. Així, el concert s’iniciarà amb el lied Sei mir gegrüsst!, poema musicat el 1822, al qual Schubert va tornar cinc anys després en la seva Fantasia per a violí i piano, op. 159. També s’oferirà Die Forelle, op. 32, que va ser compost el 1817 per a solista i piano, sobre un poema de Christian Friedrich Daniel Schubart. Aquest lied va ser la llavor del quintet de corda La Truita, en forma d’un tema amb variacions en el quart moviment. Completaran el programa, la peça Viola, D. 786 i la Sonata per a violoncel i piano, en La b menor, D. 821, “Arpeggione”.

Sobre els intèrprets
Isabelle Faust fascina els oients amb el so de les seves interpretacions, tal com es va poder comprovar el mes d’octubre passat al Palau de la Música Catalana, al recital que va oferir com a solista al capdavant d’Il Giardino Armonico. Se submergeix profundament en cada peça tenint en compte el context històric musical, els instruments històricament apropiats i l’autenticitat d’acord amb el nivell de coneixement contemporani. La violinista aconsegueix il·luminar i interpretar apassionadament un repertori que abasta des de Heinrich I. F. Biber a Helmut Lachenmann.

Aquesta visió preciosista de la interpretació musical de la violinista alemanya és compartida també per Jean-Guihen Queyras. El violoncel·lista canadenc és un artista apassionat i totalment dedicat a la música, amb un enfocament humil i sense pretensions sobre la partitura, per reflectir-ne ben clarament l’essència. Les motivacions del compositor, de l’intèrpret i del públic han d’estar en sintonia amb la finalitat d’aconseguir una experiència de concert excepcional, un enfocament interpretatiu après de la seva estreta relació amb Pierre Boulez.

Completant aquesta cita estel·lar per als amants de la música de cambra, Alexander Melnikov torna una temporada més al Palau de la Música Catalana després d’inaugurar la passada al costat de Queyras. Conegut per les seves decisions musicals i uns programes poc habituals, Melnikov va descobrir des de molt jove l’interès per les interpretacions historicistes que han caracteritzat la seva extensa carrera. Melnikov actua habitualment amb els ensembles Freiburger Barockorchester, Concerto Köln, Akademie für Alte Musik de Berlín i Orchestre des Champs Élysées, a més de participar com a solista amb alguna de les orquestres més destacades del món.