Des del 9 d’octubre fins al 21 de gener del 2020

Una ocasió per descobrir grans guitarristes i compositors per a la guitarra que han passat pel Palau: Miquel Llobet, Emili Pujol o Andrés Segovia són alguns dels millors intèrprets que han donat a conèixer la literatura per a sis cordes al Palau.

Des del 22 de gener fins al 6 de març del 2020
Sala Lluís Millet

L’exposició "Manuel de Falla. Itineràncies musicals", és una exposició itinerant que, produïda per Acció Cultural AC/E, Caixa Granada i el Ministeri de Cultura-INAEM, es va poder veure per primera vegada a Granada en 2010 i que des de llavors ha passat per ciutats com Cadis, Santander, Madrid i Sevilla. Organitzada per la Fundació Arxiu Manuel de Falla i comissariada per Yvan Nommick i Rafael de el Pi, proposa un recorregut per les ciutats que van marcar a Manuel de Falla, en un itinerari que en aquesta ocasió ens porta a Barcelona i que podrà visitar-se fins el 6 de març a través de l’entrada de les visites guiades al Palau o be amb l’entrada als concerts.

Des del 22 de gener fins al 31 de març del 2020

Manuel de Falla y Matheu (Cadis, 1876-Alta Gracia, Argentina, 1946), un dels compositors més rellevants de la història musical espanyola i europea, va mantenir una important relació amb Catalunya. Cal destacar l’ensenyament que va rebre de Felip Pedrell a l’inici del segle XX, formació que va completar amb els consells d’Isaac Albéniz, i especialment de Debussy i Dukas.

La comprensió que va trobar aquí l’estiu del 1915, en arribar-hi per primer cop, on ja s’havia estrenat El amor brujo, va ser un gran estímul. Gràcies a Rusiñol treballà des de la pau del Cau Ferrat, a Sitges, amb la intenció d’acabar Noches en los jardines de España i pensar en nous projectes, com el que s’esdevingué amb els Martínez Sierra, i després amb Diaghilev i Picasso amb El sombrero de tres picos, la seva culminació internacional el 1920. S’instal·là llavors a Granada, lloc mític per als modernistes, i aprofundí els llaços amb Barcelona. Entre els seus amics trobem Marshall, Millet, Casals, Lamote de Grignon, Clausells, Moragas, Pahissa, Badia, Toldrà o Llobet, a qui dedicà l’Homenatge a Debussy. Joan Gisbert fou el seu “cònsol a Barcelona”, i un gran suport. Barcelona se’l va fer seu i Psyché i el Concerto per a clavecí s’estrenaren al Palau el 1925 i el 1926, respectivament.

En agraïment a Catalunya va decidir compondre sobre L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, obra que va ocupar-lo les dues últimes dècades de la vida i que pensava estrenar amb l’Orfeó Català i decorats de Josep M. Sert. Finalment, les dures circumstàncies de la Guerra Civil i l’avenç dels feixismes el portaren a l’exili a l’Argentina, on –curiosament– també el protegiren membres de la colònia catalana.