Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) es va diplomar en arquitectura tècnica a Barcelona. Filla i neta d'arquitectes i inventors, la fricció diària amb tota mena d'instal·lacions enginyoses relacionades amb la visió i les matemàtiques la inicià en un aprenentatge fràgil de l'equilibri entre l'intangible i el material, entre l'il·lusori i el concret. El 1968 es va traslladar a Nova York i continuà la seva formació artística a la Universitat d'Iowa, on va obtenir el Màster en Art el 1971. Fins al 1979 va viure entre Barcelona i Nova York, any en què establí residència als Estats Units. Des del 1988 resideix alternativament a les dues ciutats.

Començà l'activitat artística a mitjans dels anys setanta en el context de l'art conceptual i esdevingué una de les pioneres del cinema experimental i l'art audiovisual al país. Va participar a l'exposició "Primera generación. Arte e imagen en movimiento", al Museo Nacional de Arte Reina Sofía. Aquesta exposició es va estructurar al voltant de diferents idees i obres dels primers artistes que van treballar amb el vídeo a tot el món.

A la seva trajectòria artística, l'ésser humà ha tingut un paper protagonista, ja sigui des de l'expressió de la seva quotidianitat com també des de la transcendència del seu lloc al món i el sentit de la seva existència. Els darrers temps, Eugènia Balcells l'interès per l'univers i la matèria i l'energia que conforma el món i tot el que hi habita, la va portar a descobrir en la taula periòdica dels elements de Dmitri Mendeleev una via d'expressió de l'ADN visual de l'univers. Eugènia Balcells va traduir l'expressió lumínica de cada element, que sorgeix d'una sèrie de freqüències de llum que es tradueix en sèries de colors diferents per cada element, tot unint així en una única icona la física i la química. D'aquí neixen Homenatge als elements i Freqüències, les dues obres que s'exposaran al Palau de la Música Catalana. L'any 2010, amb motiu de l'exposició "Freqüències", el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts li va atorgar el Premi Nacional d'Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya. El mateix any li va ser concedida pel rei d'Espanya la Medalla al Mèrit en les Belles Arts, categoria d'or.

En una conversa amb Roald Hoffmann, Premi Nobel de Química del 1981 i també escriptor i poeta, Eugènia Balcells va sentir la intuïció que la llum és la veu de la matèria. Una idea que esdevé expressió poètica d'una enorme transcendència i que ens acosta al misteri d'allò que som. Perquè tant la humanitat com l'univers, tot està conformat per matèria i per energia, en combinacions i variacions infinites. I alhora, finalment, tots som polsim d'estrelles.