Dijous que ve, 20 de maig (Sala de Concerts, 20 h), l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) oferirà al Palau de la Música Catalana, dins el cicle Palau Fronteres, un concert que proposa un recorregut per diferents estils de la música dels segles XX i XXI i que inclou la segona suite de L’ocell de foc d’Igor Stravinsky, el concert per a violoncel Notes on light de Kaija Saariaho, compositora finlandesa convidada de la temporada del Palau i de la qual Martínez Izquierdo és un gran coneixedor, i Pantonal de Joan Guinjoan. Un programa “lluminós, màgic i ple de fantasia i color”, tal com el descriu la periodista musical Ana María Dávila al programa de mà del concert.

El violoncel·lista finlandès Anssi Karttunen, músic de reconeguda carrera internacional com a solista i músic de cambra, serà el solista del concert Notes on light de la seva compatriota amb què s’iniciarà la vetllada. El mateix intèrpret, que el va estrenar l’any 2007, el defineix com “un gran concert” en què “la relació de solista i orquestra passa per moltes situacions diferents i el violoncel té l’oportunitat de mostrar tota la seva versatilitat”, com recull Dávila al programa de mà. Aquest concert serà el primer de la temporada amb obra de la compositora Kaija Saariaho, compositora convidada del Palau de la Música Catalana, que ha hagut de posposar molts dels projectes al voltant de la seva obra a causa de les complicacions derivades de la pandèmia.

A continuació s’interpretarà Pantonal de Guinjoan, compositor estimat del Palau i músic amb el qual s’inicià al Palau la figura de compositor convidat. Va ser composta el 1998 com a obra obligada del IV Concurs de Directors d’Orquestra de Cadaqués i va ser descrita com “un divertiment” pel mateix creador. “La sensació de politonalitat –d’aquí ve el seu nom– predomina al llarg de l’obra, de gran riquesa tímbrica i varietat rítmica”, explica Dávila.

El concert es clourà amb L’ocell de foc de Stravinsky, “la gran partitura que va fer que un jove compositor rus esdevingués una celebritat mundial”, diu Dávila. Inspirada en un conte del folklore eslau i el primer dels tres ballets que va escriure per als Ballets Russos de Diaghilev, l’obra posseeix un “llenguatge ple de color i exotisme i una orquestració brillant”. Dávila també explica que “del ballet, l’autor va extreure tres suites per ser interpretades a les sales de concerts, essent la segona, la del 1919, la més habitual i la que ara sentirem”.

Ernest Martínez Izquierdo (Barcelona, 1962), és director honorari de l’Orquesta Sinfónica de Navarra i principal director convidat del ensemble BCN216. Des del 2019 és professor convidat a l’ESMUC. Després de la seva formació musical a Barcelona i París, començà la carrera com a director d’orquestra creant el grup BCN216, especialitzat en la interpretació del repertori contemporani de cambra i amb el qual ha actuat als principals festivals internacionals. Ha estat director assistent de l’Orquesta Nacional de España i de l’Ensemble Intercontemporain de París (convidat per Pierre Boulez), així com director titular i artístic de l’Orquesta Sinfónica de Navarra i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Ha dirigit les principals formacions espanyoles i internacionalment ha treballat amb nombroses orquestres d’Europa i Amèrica. També destaca la seva faceta com a director d’òpera, sobretot en creacions de Kaija Saariaho.

Anssi Karttunen (1960) interpreta amb intensitat i una flexibilitat sorprenent un extens repertori per a violoncel, tot explotant, segons les obres, la riquesa del violoncel modern, clàssic o barroc i fins i tot del violoncello piccolo de cinc cordes. Investigador incansable del repertori antic i clàssic per al seu instrument, creador d’arranjaments propis d’obres de diversos períodes històrics, Karttunen també treballa estretament amb compositors d’arreu del món. Advocat apassionat de la música del seu temps, aquesta voluntat l’ha portat a oferir les estrenes mundials de més de cent noranta obres. El seu treball ha estat particularment intens amb compositors com ara Esa-Pekka Salonen, Magnus Lindberg, Kaija Saariaho, Rolf Wallin, Tan Dun i Luca Francesconi. El músic participa com a solista i músic de cambra en nombrosos festivals internacionals i és convidat habitual de les grans orquestres europees, americanes i asiàtiques. El seu violoncel és un Francesco Ruggeri de Cremona (c. 1670).

L’Orquestra Simfònica de l’ESMUC és una de les formacions estables que formen part dels Grans Conjunts de l’Escola. Els seus concerts ofereixen una experiència totalment professional, i d’intercanvi i coneixements, per als estudiants participants i té un component d’avaluació perquè forma part del currículum, a més del seu caràcter professionalitzador.