Els virtuosos Faust, Queyras, Widmann i Aimard interpreten el ‘Quartet per a la fi dels temps’ de Messiaen al Palau de la Música Catalana el 30 de novembre
El concert, una de les cites imprescindibles de la temporada, també inclourà obres d’Alban Berg, Maurice Ravel, Elliott Carter i el mateix Jörg Widmann
El proper dimecres 30 de novembre (Sala de Concerts, 20 h), el cicle Palau Cambra convida un quartet excepcional format per quatre virtuosos en el seu àmbit instrumental, la violinista Isabelle Faust, el violoncel·lista Jean-Guihen Queyras, el clarinetista Jörg Widmann i el pianista Pierre-Laurent Aimard. Inspiradors per a les noves generacions, aquest autèntic dream team protagonitzarà al Palau de la Música Catalana una de les cites cambrístiques imprescindibles de la temporada. El programa inclourà obres d’Alban Berg, Maurice Ravel, el mateix Jörg Widman i Elliott Carter, en què cadascun dels intèrprets intervindran “en simetria variable però sorprenentment proporcionada”, i culminarà amb el Quartet per a la fi dels temps d’Oliver Messiaen.
La vetllada començarà amb Quatre peces per a clarinet i piano, op. 5 de Berg, “destacadament atonals” que “desafien la jerarquia sonora que havia dominat durant segles i les repeticions temàtiques”, segons el què explica el doctor en Humanitats Jacobo Zabalo al programa de mà del concert. Unes “joies només aparentment minimalistes, que il·lustren la captivadora ambivalència de la seva música”. Seguirà la Sonata per a violí i violoncel de Ravel, obra “composta al final de la seva vida” que “crida l’atenció per l’extrema economia de mitjans i l’èmfasi posat al desenvolupament de la melodia, condensada després de llargs períodes de reflexió”, explica Zabalo. El mateix Widmann, virtuós del clarinet i “un dels compositors contemporanis més valorats actualment”, interpretarà la seva Fantasia per a clarinet sol, amb l’afegit de tenir el “privilegi d’escoltar-la en la seva pròpia lectura. Creada el 1993, amb només vint anys, aquesta somiadora peça trasllada un meravellós elenc d’interessos musicals”. Seguiran els Epigrames per a violí, violoncel i piano de Carter, “última composició que va acabar en vida, i estrenada de forma pòstuma el 2013, amb Pierre-Laurent Aimard al piano, són una sèrie de dotze peces breus i enginyoses, generosament animades pels constants canvis d’humor”, diu Zabalo. Finalment, el Quartet per a la fi dels temps de Messiaen, ideat per a una inusual combinació de quartet, és “una obra inclassificable, contemplativa malgrat haver estat acabada en condicions precàries, mentre el compositor es trobava en un camp de concentració per a combatents, durant la Segona Guerra Mundial”.
Sobre els intèrprets
Isabelle Faust captiva el públic amb unes interpretacions extraordinàries en què se submergeix profundament en cada obra tenint-ne en compte el context històric musical, els instruments històricament escaients i aconseguint-hi la màxima autenticitat possible d’acord amb el nivell de coneixements actuals. Després de guanyar el prestigiós Concurs Leopold Mozart i el Concurs Paganini essent ben jove, immediatament va oferir actuacions amb les principals orquestres del món. La seva àmplia curiositat artística abasta totes les èpoques i formes de cooperació instrumental. El seu gran compromís presta un servei excepcional a la interpretació de la música contemporània, amb estrenes recents d’obres de Péter Eötvös, Brett Dean i Ondřej Adámek. Els seus enregistraments han estat lloats de forma unànime per la crítica i han rebut el Diapason d’Or, Gramophone Award i Choc de l’Année, entre altres premis.
La tasca artística de Jean-Guihen Queyras es caracteritza per la seva curiositat, diversitat i un ferm enfocament centrat en la música en si mateixa. Dedicat plenament i apassionadament a la música, es posa al servei de la partitura amb humilitat, la qual cosa li permet reflectir una essencialitat clara i sense biaixos. Les motivacions internes del compositor, intèrpret i públic han d’estar en sintonia, un principi interpretatiu que Queyras va aprendre de Pierre Boulez, amb qui va establir una llarga col·laboració artística. Va ser membre fundador de l’Arcanto Quartett i forma un celebrat trio amb Isabelle Faust i Alexander Melnikov; aquest, juntament amb Alexandre Tharaud, en són acompanyants habituals. La seva discografia inclou enregistraments de concerts per a violoncel d’Edward Elgar, Antonín Dvořák, Philippe Schoeller i Gilbert Amy que han estat aclamats per la crítica.
Jörg Widmann, clarinetista, compositor i director d’orquestra, és un dels artistes més versàtils de la seva generació; va ser recentment compositor convidat del Palau de la Música Catalana. Actua habitualment com a solista amb orquestres de renom i és artista resident amb la WDR Sinfonieorchester i la BBC Scottish Symphony Orchestra. En música de cambra té, entre altres col·laboradors, Daniel Barenboim, Denis Kozhukhin, el Cuarteto Quiroga i Hagen Quartet, amb els quals actua a sales i festivals internacionals. En la seva intensa tasca de direcció, aquesta temporada es presenta amb l’Orquestra Simfònica Nacional de Taiwan, Mozarteumorchester de Salzburg, i com a compositor visitant amb l’Orquestra Sinfônica do Estado de São Paulo, Orquestra Simfònica de la Radio Finlandesa i amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France. Les seves obres continuen rebent nombrosos premis i són estrenades, interpretades i dirigides pels grans noms de la música, així com li li son dedicades obres per al seu instrument.
Pierre-Laurent Aimard és àmpliament aclamat com una figura dels nostres dies i ha col·laborat estretament amb molts compositors destacats, entre els quals György Ligeti, de qui ha enregistrat la integral de composicions per a piano. També ha treballat amb Stockhausen, George Benjamin i Pierre Boulez, que el va situar, amb només dinou anys, com el primer pianista solista de l’Ensemble Intercontemporain. Lloat per «The Guardian» com “un dels millors intèrprets de Messiaen”, hi va tenir una relació molt estreta i també amb Yvonne Loriod, amb qui va estudiar al Conservatori de París. Col·labora amb les principals orquestres i directors. En recitals i projectes de música de cambra, continua compromès amb els compositors contemporanis, i recentment ha interpretat obres de Klaus Ospald i Mark Andre. La seva agenda també inclou actuacions amb Vingt regards de Messiaen a la Philharmonie de París i Concertgebouw d’Amsterdam i la col·laboració en trio amb Mark Simpson i Jean-Guihen Queyras amb obres de Lachenmann al Auditorio Nacional de Madrid i a l’Elbphilharmonie.
(fotografia de Isabelle Faust ©Felix Broede).