El tenor Piotr Beczala torna al Palau de la Música Catalana amb un programa d’àries i cançons italianes
El proper dijous, 13 de maig (Sala de Concerts, 20 h), Piotr Beczala, un dels tenors lírics més destacats del moment i convidat habitual a les principals sales operístiques del món, torna al Palau de la Música Catalana per tercera vegada amb un programa centrat en l’inesgotable repertori d’àries i romances de cambra italianes. Beczala, que és admirat no només per la bellesa de la seva veu, sinó també pel seu gran compromís amb cada personatge que interpreta, estarà acompanyat per la pianista francesa Sarah Tysman, amb un programa en què “s’hi respira l’atmosfera elegant, nostàlgica i un punt decadent de les vetllades musicals als salons aristocràtics de la vella Europa de finals del segle XIX i principis del segle passat”, segons l’explicació del periodista i crític musical Javier Pérez Senz al programa de mà del concert.
Corresponent al cicle Grans Veus, la vetllada s’obrirà amb tres cançons de Stefano Donaudy que “han estat gravades i interpretades en recitals per veus llegendàries i que continuen captivant el públic”. Tot seguit s’oferiran sis cançons d’Ottorino Respighi, “la varietat poètica de les quals, escrites abans del 1910, van de la melangia de Lagrime i l’expansió lírica de Stornellatrice, al joc de contrastos poètics de Nevicata i Pioggia, i la intensitat de Nebbie”. Seguiran 4 Rispetti d’Ermanno Wolf-Ferrari i tres cançons de Paolo Tosti que mostren “l’estil líric i la gran inspiració melòdica del prolífic i molt popular compositor italià”.
El capítol dedicat a l’òpera se centrarà en “la plenitud lírica de Giuseppe Verdi i la passió de Giacomo Puccini en una aposta d’èxit segur”, segons Pérez Senz. La canzone de Riccardo “Di tu se fedele il flutto m’aspetta”, del primer acte d’Un ballo in maschera, obrirà aquesta part del concert per donar pas a l’escena i ària de Rodolfo “Quando le sere al placido”, del tercer acte de Luisa Miller. Clourà el recital la passió de Mario Cavaradossi en la lluminosa “Recondita armonia”, del primer acte de Tosca, “ària de bellesa melòdica captivadora que expressa el seu amor ardent per Floria Tosca”.