El Palau de la Música Catalana presenta el proper dimecres, 21 d’octubre, a les 20 h, un monogràfic sobre Beethoven amb el pianista Paul Lewis, un dels intèrprets més prestigiosos del repertori clàssic a Europa. El concert, emmarcat en el 250è aniversari del naixement del geni del Bonn, “ens proposa un recorregut pel Beethoven més íntim i humà, al mateix temps que remarca els trets més imprevisibles i sorprenents de la seva creació”, tal com explica la periodista musical Ana Maria Dávila al programa de mà.

La cita s’obrirà amb la Fantasia en Sol menor, op. 77, que data del 1809, i que és una obra “d’una heterogeneïtat estilística sorprenent i una mena d’improvisació magistral en la qual Beethoven es mostra més lliure que mai”. A continuació Lewis oferirà la Sonata núm. 14, op. 27 núm. 2, popularment coneguda com Clar de lluna, escrita el 1801, quan Beethoven tenia trenta anys, i que reflecteix els seus sentiments amorosos envers la jove comtessa Giulietta Guicciardi. El primer moviment, “Adagio”, és una pàgina encisadora i plena d’ensonyament poètic. Igualment remarcables en són els altres dos moviments: l’“Allegretto” i el terrible “Presto agitato” final, d’enorme complexitat tècnica i que prepararà l’espectador per al veritable cim d’aquest recital, les Variacions en Do major sobre un vals de Diabelli, op. 120.

Aclamades com “el major conjunt de variacions escrites mai”, Alfred Brendel en va dir que eren “la més gran de les obres de piano”, i Arnold Schönberg n’afirmà que, en termes d’harmonia, eren el “treball més aventurer” del seu autor. Una autèntica joia de la literatura pianística que consta de trenta-tres petites peces magistrals en les quals Beethoven resumeix tots els recursos per disseccionar un tema. “Les variacions es succeeixen en un vertiginós joc de contrastos, tot explorant un ampli ventall d’emocions, entre les quals també té cabuda l’humor, tan poc associat a la irascible imatge del geni”, comenta Dávila.

Sobre Paul Lewis

És considerat internacionalment un dels principals pianistes de la seva generació i els seus cicles amb les obres de piano més rellevants de Beethoven i Schubert han rebut unànimement crítiques favorables. Entre els seus nombrosos guardons, figuren el Premi al Millor Instrumentista de l’Any de la Royal Philharmonic Society, dos premis Edison, tres Gramophone, i el Diapason d’Or de l’Annee, Premi de la Crítica Alemanya, Premi Internacional de l’Accademia Musicale Chigiana i el South Bank Show Classical Award. Té títols honorífics de les universitats de Liverpool, Edge Hill i Southampton, i el 2016 va ser nomenat Comanador de l’Orde de l’Imperi Britànic a la celebració d’aniversari de la reina.

Ha merescut nombrosos premis per la seva discografia per a Harmonia Mundi, que inclou la integral de les Sonates per a piano i les Variacions Diabelli de Beethoven, la Sonata en Si menor de Liszt i totes les grans obres per a piano de Schubert, a més dels tres cicles de lied de Schubert amb Mark Padmore, obres de Schumann i Mussorgski, i el Concert núm. 1 per a piano de Brahms amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, dirigida per Daniel Harding. Els seus propers àlbums inclouen una sèrie de CD amb Sonates de Haydn, Bagatel·les de Beethoven i obres de Bach.