Demà dimecres, 1 de març (Sala de Concerts, 20 h), el pianista Grigory Sokolov torna la Palau de la Música Catalana fidel a la seva cita anual amb la sala modernista per tretzè any consecutiu. Aclamat per la crítica per la seva extraordinària habilitat per articular veus individuals dins d’una textura polifònica complexa i per projectar línies melòdiques perfectes, en aquesta ocasió Sokolov oferirà un programa amb obres de Henry Purcell i W. A. Mozart. La relació artística que uneix el pianista rus amb el Palau és una d’aquelles “històries d’amor extraordinàries” que s’estableixen tan sols de tant en tant entre un artista i una sala de concerts, amb un públic fidel i nombrós que any rere any espera aquest recital que ja forma part del calendari pianístic imprescindible de la ciutat. El concert, corresponent al cicle Palau Piano, forma part de la nova gira espanyola del músic.

La primera part del concert serà dedicada a la música barroca amb nou obres de Purcell, entre elles tres Suites, les núm. 2, 4 i 7, que destaquen pel “seu desplegament melòdic”, segons el què explica el doctor en humanitats Jacobo Zabalo al programa de mà del concert. “Rarament incloses en els recitals de piano, les peces que Henry Purcell (1659-1695) va concebre per a clavicèmbal, entre elles vuit Suites, s’inspiren en composicions galants del Barroc francès, que alguns dels seus mestres coneixien bé”. Sokolov interpretarà una versió per a teclat de la Melodia de trompeta en Do major, Z. T. 678, “Cíbele”. Una cíbele (també anomenada cebell) és una peça musical en forma de gavota en compàs bimètric que s’escolta sobretot en música barroca. El nom ve del cor que lloa la deessa Cibeles a l’obra Atys de Jean-Baptiste Lully. Les cibells posteriors s’han escrit per a veu o per a diversos instruments, com ara la trompeta o el clavicèmbal. També tocarà A ground in gamut, en Sol major, amb què obrirà el recital, Una nova melodia irlandesa (Lilliburlero), en Sol major, Z. 646, Una nova melodia escocesa, en Sol major, Z. 655, Round 0, en Re menor, Z. T. 684 i “l’encisadora” Xacona en Sol menor, Z. T. 680, amb què clourà la primera part.

La segona part del concert serà dedicada a Mozart amb la Sonata per a piano núm. 13, en Si bemoll major, K. 333/315c op. 7 núm. 2, obra que “fa gala d’un equilibri paradigmàticament clàssic: hi conviuen brio i profunditat, i l’estil galant les recorre de forma més o menys explícita, mirant-se al mirall de l’obra de Johann Christian Bach, amic personal del salzburguès”, diu Zabalo. Sokolov clourà el concert amb l’”inclassificable” Adagio per a piano en Si menor, Kv. 540, un “moviment lent que Alfred Einstein va descriure com «un dels més perfectes, més profundament sentits i desolats»”.

Sobre Grigory Sokolov

La naturalesa única i irrepetible de la música que s’ofereix en directe és fonamental per comprendre la bellesa expressiva i la irresistible honestedat de l’art de Grigory Sokolov. El repertori de Sokolov abasta des de transcripcions de polifonia sacra medieval i obres de teclat de Byrd, Couperin, Rameau, Froberger, la música de Bach, Beethoven, Schubert, Schumann, Chopin, Brahms, fins a composicions històriques del segle XX de Prokófiev, Ravel, Skriabin, Rakhmàninov, Schönberg i Stravinsky.

Nascut el 18 d’abril de 1950 a Leningrad (actualment Sant Petersburg), va oferir el seu primer recital als dotze anys. El seu talent prodigiós va ser reconegut el 1966 quan amb setze anys va esdevenir el músic més jove a rebre la Medalla d’Or al Concurs Internacional de Piano Txaikovski de Moscou.

En la seva carrera ha actuat extensament amb orquestres del més alt nivell, com la New York Philharmonic, Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, Philharmonia de Londres, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Münchner Philharmoniker, abans de decidir centrar-se de manera exclusiva a oferir recitals en solitari, realitzant al voltant d’una setantena de concerts cada temporada en nombroses gires per tot Europa.

Sokolov s’interessa molt pel mecanisme i la configuració dels instruments amb què interpreta. Passa hores explorant-ne les característiques físiques, i consultant i col·laborant amb els tècnics de piano per assolir-hi els requisits ideals. “Calen hores per entendre el piano, perquè cadascun té la seva pròpia personalitat i toquem plegats”, explica el músic. L’associació entre l’artista i l’instrument és de vital importància perquè flueixin les idees musicals de Sokolov. Amb moderació en l’ús del pedal de sosteniment, ho conjura tot, des de les gradacions tonals i de textura més subtils fins als contrastos de so més audaços a través de la pura brillantor de la seva capacitat amb els dits.

Els enregistraments recents de Sokolov, tots extrets estrictament de concerts en directe, són publicats pel segell Deutsche Grammophon. Les principals obres de Mozart, Beethoven, Schubert, Chopin, Brahms, Rakhmàninov estan disponibles en CD i DVD; també el documental Una conversa que mai no va existir de Nadja Zhdanova, un retrat revelador de Sokolov basat en entrevistes amb amics i col·legues del pianista il·lustrat amb imatges inèdites d’arxius privats. El 2022 va sortir al mercat un enregistrament de concert, des del Palau Esterházy a Eisenstadt, amb tres Sonates de Haydn, els Quatre Impromptus, D. 935 de Schubert i una generosa selecció de bisos.

(fotografia de Grigory Sokolov ©Antoni Bofill)