El proper dimecres, 2 de febrer, a les 20 h, el pianista rus Evgeni Koroliov, reconegut internacionalment per les seves interpretacions de Bach i que ha consagrat part de la seva vida a l’aprofundiment de l’estudi de l’obra del compositor alemany, torna al Palau de la Música Catalana per interpretar El clave ben temperat (llibre I). Un compendi de 24 preludis i fugues escrits en totes les tonalitats majors i menors de la gamma cromàtica i que corresponen a la primera part d’una de les principals aportacions de J. S. Bach a la literatura per a teclat. Una obra que va exercir una influència notable en compositors posteriors i que és un element imprescindible del repertori dels intèrprets especialitzats en música barroca.

Koroliov, deixeble dels mítics Heinrich Neuhaus i Maria Yudina, es retrobarà amb el públic barceloní després d’haver tocat els últims anys a l’escenari modernista L’art de la fuga (2016) i les Variacions Goldberg (2019). És un plaer, doncs, comptar novament amb aquest intèrpret que va ser elogiat pel compositor hongarès György Ligeti amb aquestes paraules: “Si hagués d’endur-me a una illa deserta només una obra musical, triaria el Bach de Koroliov. El sentiria fins al meu darrer alè”. Val a dir que el pianista rus va interpretar en directe a Moscou el primer llibre d’El clave ben temperat als disset anys.

Referent a l’obra que sentirem al Palau, tal com explica el crític musical Lluís Trullén al programa de mà del concert, “l’origen d’aquest primer volum es remunta a l’any 1720 quan Bach ocupava el lloc de mestre de capella i director de música de cambra al servei del príncep Leopold d’Anhalt-Köthen. Allí escriuria un llibre d’exercicis per al seu fill de deu anys Wilhelm Friedemann que esdevindria la gènesi d’un volum acabat a Köthen el 1722 i que seria imprès pòstumament l’any 1801. Vint-i-quatre preludis amb les seves corresponents fugues –exemplificació pràctica del domini de la tècnica del contrapunt– sublims, com la quarta a cinc veus; trepidants, com la desena a dues veus; o serenes, com l’escrita en Sol menor (núm. 16). La monumental i complexa fuga en La menor (núm. 20) o la transcendència de la fuga a cinc veus en Si bemoll menor (núm. 22) precedeixen la immensa i sumptuosa fuga en Si menor que clou aquest primer llibre. Totes les fugues venen precedides per preludis monotemàtics, celebèrrims com el primer, segon, cinquè o sisè; transcendentals com el vuitè; d’alta demanda d’articulació, com el desè; emotius, com l’escrit en Sol menor, o d’un sublim misticisme assolit en el darrer.”

(fotografia d’Evgeni Koroliov ©Gela Megrelidze)