La soprano María Hinojosa protagonitza l’obra amb llibret de Marc Rosich sobre textos de Fátima Frutos 

El dijous 28 d’octubre (Petit Palau, 20 h), dins el cicle Palau Fronteres, el Palau de la Música Catalana acollirà l’estrena absoluta de l’òpera de cambra Andrómeda encadenada d’Agustí Charles, amb llibret de Marc Rosich a partir del poema homònim de l’autora basca Fátima Frutos. Amb posada en escena de Jordi Pérez Solé, direcció musical de José Rafael Pascual-Vilaplana i protagonitzada per la cantant María Hinojosa, Andrómeda encadenada és una òpera d’un sol acte que pren la forma de monodrama per a soprano, amb violí amplificat, arpa, percussió i electrònica en viu (amb la incorporació de l’ePad-Wood, un nou instrument de percussió electrònic creat pel mateix compositor). Aquesta és una producció d’Òpera de Butxaca i Nova Creació, amb la col·laboració del Palau de la Música Catalana.

El significat originari de la paraula “andròmeda” és “dona que ho pot tot”. Andrómeda encadenada parteix del poema homònim de l’escriptora donostiarra Fátima Frutos, en què l’autora agafa el vell mite de la dona encadenada a les roques i salvada per Perseu i en fa una lectura en clau personal, contemporània i, sobretot, feminista. El llibret de Marc Rosich transforma els versos dramàtics del poema en un monòleg cantat en què també s’inclouen altres textos extrets de diversos poemaris de Frutos, així com citacions de poetes clàssics, com Lope de Vega o Calderón de la Barca, dedicats al personatge mitològic. María Hinojosa posa veu a una dona en crisi després d’una ruptura, però que, tot refugiant-se en la lectura dels clàssics, i sobretot en la reinterpretació del mite d’Andròmeda, acaba trobant una via per desprendre’s dels lligams de dependència sentimental i així autoafirmar-se.

Amb aquesta nova creació, Agustí Charles presenta la seva darrera obra lírica, en la qual posa a prova tots els aspectes tecnològics aplicats a la composició en què ha treballant darrerament. El resultat és una obra que conté un llenguatge imaginatiu i alhora tremendament actual; per això s’hi utilitzen instruments nous, construïts pel mateix compositor, amb sistemes de computació Arduino, mitjançant sensors de moviment, i altres estris de reproducció i modificació del so en directe, tant de la veu com dels instruments. Amb aquesta tecnologia el compositor vol desenvolupar un llenguatge musical basat en la integració del so d’una manera immersiva, amb què el públic senti de ben a prop l’impacte del drama per viure una experiència única.

El manresà Agustí Charles inicià els primers treballs en la composició musical seriosa la dècada del 1980, amb Miquel Roger, Albert Sardà i Josep Soler. Posteriorment estudià amb Franco Donatoni, Luigi Nono i Samuel Adler, a més de treballar amb Joan Guinjoan, Cristóbal Halffter, José Ramón Encinar i Antoni Ros Marbà, entre d’altres. Té prop de cinquanta guardons, entre els quals destaquen els més importants premis de composició nacional i internacional. També ha rebut encàrrecs de moltes institucions i prestigiosos intèrprets, per la qual cosa la seva música s’interpreta arreu del món. Amb un catàleg de més de 250 composicions, la seva obra abasta música de cambra i orquestral, música vocal i instrumental, coral i òpera. La seva producció operística consta de cinc òperes de cambra –la primera, La Cuzzoni, esperpent d’una veu, va ser estrenada amb gran èxit a l’Staatstheater de Darmstadt (Alemanya) l’octubre del 2007– i una gran òpera, Lord Byron, un estiu sense estiu, encarregada per l’Staatstheater de Darmstadt i estrenada en aquest teatre el 2011 amb gran èxit de públic i crítica; amb text de Marc Rosich i direcció escènica d’Alfonso Romero, posteriorment es presentà al Gran Teatre del Liceu. També és autor de nombrosos treballs relacionats amb la composició i l’anàlisi musical. Charles és doctor en història de l’art i catedràtic de composició al Conservatori Superior de Música d’Aragó, així com professor d’orquestració a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid.

Fátima Frutos sent passió per la seva terra i l’art de tots els temps. Gran enamorada de la història, la filosofia i la cultura alemanya, ha estudiat part de la poètica i la literatura germànica, basconavarresa, russa, cubana i castellana. Amb el poemari Andrómeda encadenada (Editorial Alberdania), editat el 2011, Frutos va guanyar el mateix any el Premi Kutxa Ciutat d’Irun, un dels més prestigiosos en llengua castellana. Amb sis obres publicades, des del 2016 ocupa la Presidència de l’Associació Navarresa d’Escriptors i Escriptores.

(fotografia de María Hinojosa ©May Zircus)