Elisenda Fábregas, compositora convidada de la temporada 2023-24 del Palau de la Música Catalana, serà una de les protagonistes de la programació d’aquest mes d’abril. La primera cita serà el proper dimarts, 2 d’abril (Sala d’Assaig de l’Orfeó Català, 19 h), en què oferirà la conferència “So, música i física quàntica”, en el marc de l’Hivernacle, el cicle d’activitats complementàries i divulgatives del Palau. En aquesta sessió, Fábregas abordarà l’estreta connexió entre les propietats físiques del so (i la música) i l’efecte emocional i intel·lectual que produeix en les persones. Com deia Einstein, “Tot el món és vibració”, també el cos humà, en gran part fet d’aigua, les molècules del qual vibren i produeixen formes geomètriques que afecten les persones. Aquesta relació, ja coneguda intuïtivament a l’Antiguitat, va quedar corroborada per la ciència.

El pròxim dissabte 6 d’abril s’oferirà la segona estrena absoluta d’Elisenda Fábregas al Palau aquesta temporada; serà en el concert de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Andrés Salado i amb la Coral Càrmina, que inclou la Novena Simfonia de Beethoven (Sala de Concerts, 18.30 h). Es tracta de la segona obra que s’estrenarà a la sala modernista després de l’arranjament de la nadala La pastora Caterina que es va poder sentir al Concert de Sant Esteve el 26 de desembre passat. En aquesta ocasió s’estrenarà Oda de la fortalesa (Som persones primer, dones després), obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana, que s’emmiralla en la plantilla que Beethoven fa servir per al darrer moviment de la Simfonia Coral: solistes, cor i orquestra i que vol reivindicar la imatge i valor de la dona en la societat. Aquesta obra precedirà la interpretació d’una de les icones de la història de la música, la Simfonia núm. 9, op. 125, “Coral” de Ludwig van Beethoven, la darrera de les seves simfonies, composta entre el 1822 i el 1824, una obra mestra que ha esdevingut símbol d’esperança, llibertat i de la capacitat de l’art per unir les persones. El concert, en què actuaran també els solistes Laura Brasó, Mariona Llobera, Marc Sala i Ferran Albrich, es repetirà l’endemà, diumenge 7 d’abril (Sala de Concerts, 17.30 h).

El dilluns 8 d’abril s’estrenarà el Quintet per a piano, encàrrec del Palau de la Música Catalana, en un concert del cicle Petit Palau Cambra (Petit Palau, 19.30 h) amb el pianista Jaeden Izik-Dzurko -Primer Premi del Concurs Maria Canals i del Premi Paloma O’Shea de Santander el 2022- acompanyat pel Quartet Atenea (Gil Sisquella i Jaume Angelès, violins; Bernat Santacana, viola, i Iago Domínguez Eiras, violoncel), Premi El Primer Palau 2023. L’obra, amb una escriptura del piano virtuosa i vinculada a les habilitats expressives d’Izik-Dzurko, es divideix en quatre moviments. “L’«Allegro energico» inicial ens endinsa en un món sonor auster i modal. En el segon moviment, un brillant i lleuger «Scherzo», el piano combina motius melòdics i rítmics d’una sonata del rus Nikolai Medtner (1880-1951) que el pianista porta en repertori amb capritxoses sonoritats espanyoles. La «Ballade» ens presenta textures més denses i llargues línies melòdiques arrelades en el Romanticisme i s’entrellaça, sense pauses, amb el «Rondó final», que desenvolupa, en un seguit de variacions no estrictes, una juganera cançó popular, El petit vailet”, explica la divulgadora musical Ana María Dávila en el programa de mà del concert, i conclou: “L’escriptura del piano és virtuosa i molt vinculada a les habilitats expressives del pianista”. A continuació s’oferirà el Quintet per a piano en Mi bemoll major, op. 44 de Robert Schumann.

La residència d’Elisenda Fábregas al Palau de la Música Catalana es completarà amb un darrer concert, el 28 d’abril (Petit Palau, 18 h), amb el Cor de Cambra del Palau, dirigit per Júlia Sesé, en un programa de clàssics corals del segle XX. Interpretaran l’obra Bona Domna, basada en un text trobadoresc i que ens descobreix la passió de Fábregas per capbussar-se en l’ànima catalana. En aquest concert s’oferiran també Jesus es á Kufárok de Zoltán Kodály; Leonardo dreams of his flying machine d’Eric Whitacre; Five flower songs, op. 47 de Benjamin Britten; Trois chansons, M. 69 de Maurice Ravel, i L’aire daurat de Ricard Lamote de Grignon, de qui enguany es commemora el 125è aniversari del naixement. 

L’obra de la pianista i compositora Elisenda Fábregas (Terrassa, 1955), establerta actualment a Catalunya després de residir als Estats Units (1977-2010) i a Corea del Sud (2010-2021), es caracteritza pel seu caràcter descriptiu, colorista i brillant, en què es perceben accents tant mediterranis com nostàlgics. Ha desenvolupat una intensa trajectòria professional com a compositora, pianista i professora. Formada al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, és màster en interpretació pianística per la Juilliard School, doctora en educació per la Universitat de Columbia i doctora en composició musical per la Universitat John Hopkins. Després de la seva trajectòria internacional, el seu recent retorn a Catalunya permet descobrir el perfil d’una compositora versàtil, amb una visió àmplia del món, un bagatge humanístic molt ric gràcies a la seva experiència vital i amb un llarg currículum com a professora universitària de les cultures musicals occidental i oriental.