Dilluns que ve, 22 de novembre (Sala de Concerts, 20 h), dia de Santa Cecília, patrona de la música, el pianista britànic Benjamin Grosvenor, reconegut internacionalment pel seu so personal i unes interpretacions electritzants i reveladores, torna al Palau de la Música Catalana per oferir un programa eminentment romàntic amb algunes de les obres més característiques dels autors emblemàtics d’aquest període com són Brahms, Chopin i Liszt. Grosvenor, d’intel·ligència, profunditat, inspiració i habilitat virtuosa, és un dels joves pianistes més sol·licitats internacionalment. Aquest concert, corresponent a la sèrie Palau Piano, forma part de la gira del pianista per l’Estat espanyol, que també inclou recitals a Las Palmas de Gran Canaria i Oviedo.

El pianista iniciarà el concert amb els Intermezzi op. 117 de Johannes Brahms, obra de maduresa inclosa en quatre col·leccions de peces breus per a piano que “recullen l’esperit del seu estimat Robert Schumann i el porten a un estat de profunda melancolia”, explica el musicòleg i crític musical Miquel Gené al programa de mà del concert. “Les tres peces de la sèrie es poden considerar cançons de bressol en les quals una senzilla melodia queda embolcallada dins d’un ric acompanyament”. La vetllada inclourà també la Sonata núm. 3 de Frédéric Chopin, una de les obres de més dificultat del catàleg del compositor polonès, amb “una estructura arquetípica en quatre moviments”. De Franz Liszt, Grosvenor interpretarà la Berceuse –composició musical a l’estil de cançó de bressol–, de la qual agafaria com a model la de Chopin per compondre’n la seva pròpia l’any 1854, i la Sonata en Si menor, S. 178, “una de les obres més importants del repertori pianístic”.

Amb només 11 anys Benjamin Grosvenor va guanyar la BBC Young Musician Competition el 2004. Des d’aleshores ha esdevingut un pianista reconegut internacionalment que actua habitualment amb les orquestres més destacades d’arreu i amb directors com Riccardo Chailly, Mark Elder, Emmanuel Krivine, Gianandrea Noseda, François-Xavier Roth, Esa-Pekka Salonen, Nathalie Stutzmann i Michael Tilson Thomas, entre d’altres. Entusiasta de la música de cambra, també col·labora habitualment amb artistes com Hyeyoon Park, Tabea Zimmermann, Timothy Ridout, Benedict Kloeckner, Kian Soltani o el Doric String Quartet. És codirector artístic del Festival Internacional de Música de Bromley i Beckenham, un esdeveniment únic i vibrant per a la comunitat local que va néixer del desig de reconnectar-se amb el públic durant la pandèmia de la COVID-19. 

El diari «The Independent» el descriu com un músic “poètic i subtilment irònic, i alhora brillant i clar, intel·ligent i humorístic, tot això passat pel filtre d’un toc bellament transparent i musical”, i com “un milió... entre milions”, trets que l’han situat com un dels joves pianistes més reclamats.

El 2011 va signar un contracte amb Decca Classics que el convertia en el músic britànic més jove d’establir-hi relacions i en el primer pianista britànic a fer-ho dels darrers seixanta anys. Durant la seva carrera, Grosvenor ha estat guardonat amb el premi Gramophone en l’apartat de jove artista de l’any i en el de música instrumental; el premi Classic Brits Critics’ Award i l’UK Critics’ Circle Award, a més del Diapason d’Or Jeune Talent i una beca de la Royal Academy of Music. El 2016 va guanyar la primera edició del Premi de Piano Clàssic Ronnie and Lawrence Ackman amb la New York Philharmonic. Aquesta temporada 2021-22 actua com a artista resident al prestigiós Wigmore Hall de Londres participant en tres projectes dins de la seva programació.

(fotografia de Benjamin Grosvenor ©Andrej Grilc)