Dijous que ve, 25 de febrer (Petit Palau, 20 h), el reconegut llaütista francès Thomas Dunford torna al Palau de la Música Catalana per cloure el projecte de la integral de música per a llaüt de Johann Sebastian Bach interpretada durant les darreres quatre temporades. Uns concerts que han inclòs transcripcions per a llaüt fetes pel mateix compositor i altres transcripcions posteriors a la seva obra. Amb aquesta sessió corresponent al cicle Palau Bach Fools, que inclourà dues transcripcions del mateix Dunford, finalitza un dels projectes de llarg recorregut del Palau de la Música Catalana amb artistes de vàlua internacional i amb els quals basteix sempre una estreta relació.

Reconegut intèrpret del seu instrument i considerat “l’Eric Clapton del llaüt” («BBC Magazine»), Thomas Dunford aporta sensibilitat, perfecció, matís i generositat a les seves interpretacions. Els seus concerts íntims i de proximitat al Petit Palau amb aquesta integral dedicada a Bach han generat una gran connexió amb un púbic fidel i entusiasta, que tindrà una nova oportunitat de gaudir del talent d’un gran intèrpret i director emergent.

El concert proposa un programa que gira a l’entorn del 1720, any en què mor la primera muller de Bach, durant la seva estada a la cort de Köthen, època de composició del gruix del seu opus profà, incloent-hi les Suites per a violoncel i les Sonates i partites per a violí.

Dunford començarà amb dues suites d’inspiració francesa, escrites originalment per a altres instruments. La primera, la Suite per a llaüt en Sol menor, BWV 995, és “la transcripció exemplar que el mateix Bach, en una pràctica habitual a l’època, va fer de la cinquena Suite per a violoncel, BWV 1001”, explica al programa de mà Josep Barcons, músic i doctor en humanitats. La segona, la Suite per a llaüt en Sol major, BWV 1007, és una transcripció del mateix Dunford de “la més cèlebre de les Suites per a violoncel, la número 1, en aquest cas en Sol major”. Finalment, el llaütista interpretarà la “Xacona” de la Partita en Re menor, BWV 1004, “una veritable catedral sonora”, també en transcripció pròpia.

Thomas Dunford (París, 1988) es va presentar en solitari al Palau de la Música Catalana l’any 2017. És col·laborador habitual dels conjunts Les Arts Florissants, Pygmalion, Il Pomo d’Oro i Cappella Mediterranea, entre altres prestigioses formacions. Ha actuat en recitals al Carnegie Hall i al Frick Collection de Nova York, Wigmore Hall de Londres, Kennedy Center de Washington, Vancouver Recital Society, Cal Performances a Berkeley, Banff Center, Palau de la Música Catalana, TAP de Poitiers, WDR de Colònia, Opéra de Bordeus, Salle Gaveau i Salle Cortot a París, i als festivals de Saintes, La Folle Journée de Nantes, Utrecht, Maguelone, Froville, Radio France de Montpeller, Innsbruck i Salzburg. El seu primer enregistrament en solitari, Lachrimae (Alpha, 2012), va rebre el Premi Caecilia 2013 i el «BBC Magazine» el va etiquetar com “l’Eric Clapton del llaüt”. El segon àlbum, Labirinto d’amore, amb la mezzosoprano Anna Reinhold, va merèixer el Choc de «Classica Magazine». El 2018 va publicar Bach suites i va fundar el conjunt barroc Jupiter, del qual és el director artístic, que és convidat a les sales més destacades d’Europa i dels Estats Units.