L’espectacle, amb un programa eclèctic, compta amb direcció escènica de Dani Coma i ritmes creats per Santi Serratossa

Dissabte (20 h) i diumenge (19 h) vinents, al Petit Palau, el Cor de Noies de l’Orfeó Català, dirigit per la seva titular, Buia Reixach i Feixes, estrena l’espectacle La vie en rose, una reflexió sobre les diferents etapes de la vida il·lustrades per obres musicals que recorren des de la meitat del segle XIX fins al XXI.

“Més que un concert aquesta proposta és una reflexió, un ritual, un procés vital, un batec... Les obres que es van succeint il·lustren les etapes de la vida d’una persona, des dels batecs dins el ventre matern fins que la vida finalitza. Passant per moments de jocs d’infants, rondalles, una dolça cançó de bressol, l’eufòria de la joventut, la primavera, el color, l’amor apassionat, l’energia, per desembocar a l’etapa final, una etapa serena, aquella barca que baixa riu avall i que es mira la vida viscuda des de la serenor, però també des de l’alegria i l’agraïment per haver passat per aquest món”, explica Buia Reixach.

Un programa totalment eclèctic, amb peces d’estils i èpoques molt diferents, revestides i enllaçades per una delicada i respectuosa posada en escena de Dani Coma i uns tocs de ritme (què és sinó un cor que batega?) creats per Santi Serratosa.

“Toldrà i Guinovart es mariden amb Lennon i McCartney, i ens deixen entreveure l’inici i la culminació de la música americana, des de l’ortodòxia de Foster fins a la sornegueria d’un Bernstein que representa la ironia del jueu novaiorquès que passa dels marges a la centralitat del cànon en vint anys. La comicitat anglesa de Sullivan o la profunditat sonora alemanya de Rheinberger deixen pas a l’univers eteri de dos letons com Esenvalds i Cui, que aporten més significat encara a eterns astres francesos com Debussy, Delibes o Fauré”, detalla la doctora en filosofia de la música i periodista cultural Aina Vega en el programa de mà.

Recordem que La vie en rose havia de presentar-se durant la primavera del 2020, però que a causa de la pandèmia se’n va haver de posposar l’estrena i ara el Cor recupera amb il·lusió aquest projecte que és una “celebració de la veu com a instrument essencialment humà i social”, amb el qual el Cor de Noies ofereix “un relat musical compacte i sense fissures”.