El proper divendres, 12 de novembre, a les 20 h, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, sota la batuta del seu director artístic, Simon Halsey, protagonitzarà al Petit Palau l’estrena de Reconnaissance, de la finladesa Kaija Saariaho, compositora convidada del Palau aquesta temporada i una de les veus més significatives de la creació actual. Una peça de gran exigència per al cor, “un madrigal futurista” que és fruit d’un encàrrec conjunt de diferents institucions europees. La vetllada serà tot un esdeveniment artístic i comptarà també amb l’estrena absoluta d’Invocation to the Earth, obra del compositor i director català Xavier Pagès, que és un encàrrec del Palau de la Música Catalana dins el programa Barcelona Creació Sonora que impulsa l’ICUB. Ambdues peces són una crida a la reflexió sobre el destí de la humanitat.

Tal com explica la periodista musical Ana María Dávila al programa de mà, Reconnaissance, amb text original del llibretista Aleksi Barrière, “dibuixa un futur apocalíptic en el qual una Terra devastada busca una possible nova llar a Mart”. Estructurada en cinc parts i un interludi, l’obra incorpora citacions en diferents idiomes, incloent-hi la llengua dels nadius nord-americans hopi, i referències a la pel·lícula Solaris. “La partitura tracta la Humanitat mateixa com un personatge i la fa expressar tant a l’uníson com amb veus fragmentades, grups oposats o individus aïllats”. La peça té com a missatge “prendre consciència del que la Humanitat és i d’allò que ens uneix com a espècie amb –o sense– un futur comú”.

Per la seva banda, l’obra de Pagès, que serà la que obrirà el concert, està basada en un poema de l’anglès William Wordsworth (1770-1850) i “ens parla d’una Terra en un temps de caos i confusió, al·lusiu a les guerres napoleòniques de l’època, però veritable metàfora de qualsevol conflicte actual. Malgrat tot, hi ha esperança: la visita d’un esperit purificador redimirà la Humanitat del seu dolor. L’obra ha estat escrita sobre una línia melòdica que recorre tota la partitura, passant d’una veu a una altra, mentre la resta la complementen un seguit de textures colorístiques”, explica Dávila.

Entre l’una i l’altra s’oferirà, com un bàlsam guaridor, la delicada Stars (2011), del letó Ēriks Ešenvalds. A partir d’un poema de la nord-americana Sara Teasdale (1884-1933), “una senzilla i alhora aclaparadora visió d’un cel ple d’estels, Ešenvalds ens regala una coral lluminosa que ens enfronta a la magnificència de l’Univers”.

(fotografia del Cor de Cambra del Palau ©Ricardo Ríos Visual Art)