El proper dimarts, 14 de gener (Sala de Concerts, 20 h), el contratenor Philippe Jaroussky, aclamat arreu per la seva mestria tècnica amb matisos audaços i pirotècnies espectaculars, torna al Palau de la Música Catalana per oferir per primera vegada a la seva carrera un recital dedicat al lied de Franz Schubert. Acompanyat del pianista Jérôme Ducros, amb qui ja ha col·laborat recentment interpretant mélodies franceses, oferiran un monogràfic sobre el compositor vienès en un concert que forma part d’una gira europea que comença avui a Sevilla, i amb parada a València, Barcelona, Berlín, Luxemburg i París, entre altres ciutats.

Jaroussky, artista predilecte del públic del Palau, que en la darrera visita va exhaurir les localitats, proposa un repertori amb una vintena de cançons que inclouen algunes de les peces més representatives del geni vienès, en bona part pertanyents a la seva darrera i esplendorosa etapa creativa. Des del lirisme gairebé belcantista d’Ständchen, Sei mir Gegrüsst o An die Musik a l’abandonament introspectiu de Du bist die ruh, Nacht und Träume o Litanei. De la lleugeresa i el dinamisme d’An die Laute, An Sylvia i Der Musensohn al calidoscòpic dramatisme de Des Fischers Liebesglück, Die Götter Griechenlands o Gruppe aus dem Tartarus. “Una retrospectiva schubertiana que posa a prova la capacitat expressiva d’un cantant que ha trencat, sense complexos i a força de talent, les barreres d’una veu. La veu del nostre temps”, tal com escriu el crític musical Antoni Colomer en el programa de mà del concert.

Sobre el concert, el propi Jaroussky explica que el que més li agrada quan fa un recital “són aquests moments de silenci després d’una peça”. I afegeix que “gaudir d’aquest silenci, també per al públic pot tenir molta força i el vull transportar a un altre món. Crear un ambient de «pausa» i poder reflexionar sobre elements essencials. Cada vegada vivim en un món que va embogint més. Les xarxes socials s’han convertit en un element vital i excitant, amb la possibilitat de tenir milers de persones seguint-te, interactuant amb tu, connectant-te amb tot el món. A vegades ens obsessionem massa amb aquest món virtual i oblidem les coses més essencials. Tot això ho trobem no només en Schubert, sinó sobretot en els poemes, en els textos que utilitza de Goethe i d’altres escriptors increïbles alemanys. Vull que se sentin captats per la simplicitat, per la sinceritat d’aquesta música i d’aquests textos”.