El contratenor Carlos Mena estrena ‘Diván del Tamarit’ d’Enric Palomar, basat en el poemari de Federico García Lorca, demà dijous, al Petit Palau
Demà dijous, 2 de març (Petit Palau, 20 h), el contratenor basc Carlos Mena, acompanyat per la pianista basca Itxaso Sainz de la Maza, oferirà un recital dins el cicle Petit Palau Cambra que inclourà l’estrena absoluta de Diván de Tamarit del compositor català Enric Palomar, obra dedicada al mateix cantant basada en el poemari homònim de Federico García Lorca. L’obra és un encàrrec del Palau de la Música Catalana dins el programa Barcelona Creació Sonora de l’Ajuntament de Barcelona. Un concert que també inclourà diverses cançons d’Andrés Isasi, Frederic Mompou, Arne Dørumsgaard i Maurice Ravel.
El concert començarà amb els lieder Paisaje, Nochebuena en el campo, La madre canta, Anhelo i La mona que danza d’Andrés Isasi, “considerat un dels compositors bascos més rellevants de la primera meitat del segle XX”, cançons de “tall intimista” que pertanyen a una “col·lecció de lieder on constata la doble faceta de poeta i compositor”, segons el què explica l’intèrpret i doctor en musicologia Albert Fontelles Ramonet al programa de mà del concert. Seguiran les cançons El carrer, el guitarrista i el vell cavall, Gitanes II i L’home de l’aristó de Frederic Mompou, incloses al quadern Suburbis escrit durant la seva època de composició descriptiva; les cançons Con amores, la mi madre, Triste estaba el rey David i Pámpano verde d’Arne Dørumsgaard, un compositor noruec “fascinat per la música i la poesia medievals”, que l’any 1987 “va publicar un quadern de cançons espanyoles originals dels segles XV i XVI, reharmonitzades per a veu i piano”; i les cançons Oiseaux tristes i Deux mélodies hebraiques de Maurice Ravel, encarregades per la soprano Alvina Alvi el 1914.
A la segona part s’estrenarà Diván del Tamarit d’Enric Palomar, que en rebre l’encàrrec no va dubtar en musicar aquest poemari de García Lorca publicat pòstumament el 1940. Una obra en què “des d’una perspectiva homoeròtica, l’amor i la mort constitueixen els grans nuclis temàtics”, explica Fontelles Ramonet. El mateix Palomar explica que “Lorca és un personatge que m’ha acompanyat al llarg de la vida en múltiples vessants, des de la dramatúrgia a la música. Dins l’univers lorquià em venia de gust fer quelcom diferent del que havia fet fins ara”.
Carlos Mena (Vitòria-Gasteiz, 1971) es va formar a la prestigiosa Schola Cantorum de Basilea, amb els mestres R. Levitt i R. Jacobs. Igualment, hi va fer estudis de música medieval i d’òpera. Actualment és professor de cant històric a la mateixa Schola Cantorum Basiliensis, al Real Conservatorio de Música de Madrid i a l’Academia de la Universidad de Salamanca. Com a solista ha cantat sota la batuta de grans mestres i ha cantat a festivals i sales d’arreu del món, així com ha cantant diversos rols operístics. Ha enregistrat més d’una cinquantena de recitals per als segells Mirare, Deutsche Grammophon, Sony Music, Harmonia Mundi, IBS, i ha obtingut nombrosos premis, com el Diapason d’Or de l’Année i el CD Compact al millor disc de l’any sobre Renaixement. Interpreta repertori de lied i també contemporani, realitzant nombroses estrenes. És director artístic del Coro de la Orquesta Sinfónica de Galícia i dirigeix habitualment orquestres espanyoles i portugueses.
Per la seva banda, la pianista Itxaso Sainz de la Maza és guanyadora de nombrosos premis en concursos nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el Concurs Internacional de Piano de Sant Sebastià (2006 i 2007) i el Premi de la Crítica del cicle-concurs El Primer Palau 2019.
(fotografia de Carlos Mena ©Oier Rey Delika)
(fotografia d’Enric Palomar ©Kike Barona)