Aquest 2025 es commemoren els 100 anys de la mort de Juli Garreta, un “home genial i profundament intuïtiu” en paraules de Pau Casals. El seu excel·lent Concert per a violí, estrenat ara fa cent anys i interpretat en directe tan sols en tres ocasions –la darrera fa vint-i-quatre anys–, és una de les seves obres culminants i un exemple paradigmàtic de la inventiva desbordant d’un músic amb voluntat clarament universalitzadora. Aquesta visió àmplia del fet compositiu, en què es parteix de l’essència de la terra per projectar-se al món a través d’una permeabilització de llenguatges centreeuropeus, fou un fet habitual en l’obra de Juli Garreta i en la d’altres compositors coetanis com Joan i Ricard Lamote de Grignon i Joan Manén.

Joan Lamote, amb qui s’iniciarà la segona part, va excel·lir amb originalitat i aparent simplicitat en la cançó, gènere en què parteix de la influència del model del lied alemany per aconseguir fer aflorar melodies extraordinàriament belles que beuen del nostre cançoner. La segona part continuarà amb música pràcticament inèdita de Ricard Lamote: fragments d’Un prat, obra exuberant, influenciada pels ballets russos, en què l’autor demostra el seu gran domini de l’orquestració.

El concert es clourà amb dues obres per a cor i orquestra: Joan Manén va compondre diverses gloses sobre temes populars, entre les quals El pardal, caprici de caràcter descriptiu de sorprenent inventiva i de gran exigència vocal; i l’estrena de La força de la voluntat de Marc Migó, una obra que explora el concepte psicològic de pareidolia a partir d’un conte de Quim Monzó.