La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha fet públic avui l’informe de fiscalització, amb les corresponents al·legacions, del Consorci del Palau de la Música Catalana corresponent als exercicis del 2010, 2011, 2012 i 2013. Podeu consultar les al·legacions presentades pel Consorci del Palau (aquí).

Hi ha dues etapes diferenciades en la gestió del Palau, la primera etapa de 2010-2011, els exercicis pressupostaris dels quals coincideixen amb els anys immediatament posteriors a l’escorcoll que va sofrir el Palau de la Música Catalana el 23 de juliol de 2009, i durant els quals l’estructura organitzativa de l’entitat es va mantenir tal i com estava. El Palau de la Música estava integrat per tres entitats diferents: Associació Orfeó Català, Consorci del Palau de la Música Catalana i Fundació OC-PMC.

L’escàndol del 2009 va iniciar diversos procediments judicials i la imputació de l’antic equip directiu del Palau, encapçalat, entre d’altres, per Fèlix Millet i Jordi Montull. Aquest procediment penal és suficient per deixar constància que la situació que ha patit la institució durant els exercicis dels anys posteriors només pot ser qualificada d’excepcional. Aquesta excepcionalitat s’ha manifestat de moltes formes i ha afectat de manera diversa el normal desenvolupament de l’activitat del Consorci i la resta d’entitats, i de retruc, d’un equipament cultural de primer ordre com el Palau de la Música Catalana.

En aquesta primera etapa de transició i de confusió absoluta amb les tres entitats abans esmentades, es va donar prioritat a la investigació per posar a disposició del Jutge tota la informació necessària. També hi havia la principal voluntat d’endreçar i netejar la institució, en un context de caos jurídic, organitzatiu i financer, amb l’objectiu de mantenir l’activitat del Palau de la Música Catalana amb la màxima normalitat possible, mantenir la major part dels llocs de treball i redreçar la imatge de la institució. Durant aquest període, l’entitat va prendre decisions de caràcter urgent empeses per la necessitat de solucionar problemes i situacions totalment imprevistes, sempre amb el vistiplau dels òrgans de govern de les institucions afectades, i per tant, de les Administracions Públiques representades en aquest organismes.

La segona etapa, compresa entre els anys 2012 i 2013, les mateixes Administracions es van adonar que l’estructura jurídica i organitzativa de les entitats existents fins al moment havia estat un dels elements clau que facilitaren la perpetració de frau, a la vegada que perpetuaven les irregularitats assenyalades en l’informe de Sindicatura. Així, doncs es va acordar unificar la gestió de les activitats i dels espais de les tres entitats vigents en una de sola, la nova Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana. La fórmula de la fundació es considera la més apropiada ja que fins llavors s’havia gestionat el patrimoni (el Palau), es rebia mecenatge, i les aportacions de les administracions representaven un percentatge reduït del conjunt (en aquell moment un 20%, però actualment en representen un 12% del pressupost). Aquesta unificació es va regular a través d’un conveni entre les tres parts (Consorci, Fundació i Associació Orfeó Català).

La unificació en la gestió, que es va fer efectiva el gener del 2012, suposa l’eliminació de la majoria de les irregularitats existents que assenyala la Sindicatura i per tant estiguin resoltes ja a dia d’avui havent-se corregit les deficiències detectades. Amb la unificació es clarifica l’activitat en un sol compte de resultats, i un nou conveni laboral, sota el règim jurídic de la Fundació. Al Patronat d’aquesta Fundació hi són representades les Administracions Públiques que tenen, entre d’altres, dret de vet sobre els pressupostos i altres temes rellevants. El control de l’activitat de la Fundació correspon, com marca la llei, al Patronat i al Protectorat de Fundacions, i els seus comptes són auditats tal com correspon.

Tot i aquesta unificació, el Consorci del Palau de la Música no s’ha dissolt, per tal de mantenir la personalitat jurídica mentre el procés penal del Cas Millet no hagi finalitzat, i per tant per poder mantenir la reclamació dels 3,65 milions d’euros que el Consorci hauria de recuperar segons les investigacions. Xifra a la qual se sumen els 29,85 milions d’euros que la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música també reclama als antics gestors.

Dins el Conveni signat entre les tres entitats mencionades, i amb la única i exclusiva finalitat d’assegurar que els diners fruit del rescabalament es destinin al Palau de la Música Catalana (d’on mai haurien d’haver sortit), es va crear un Fons Especial Voluntari (FEV). La gestió del FEV està sotmesa a aquesta finalitat específica, i compta amb unes limitacions de tipus de despesa, que asseguren la fiscalització per part del Consorci en la seva gestió. En cas que es produís qualsevol situació de desequilibri patrimonial del Consorci, aquest es veuria cobert pel FEV.

D’altra banda, el passat mes de juny, es va crear una Comissió, integrada per cadascun dels signants del Conveni i tècnics, amb l’objectiu d’avaluar l’execució del mateix Conveni i introduir tots els aspectes de millora que posa de manifest l’informe de Sindicatura.

Respecte el caràcter provisional del rescabalament, cal assenyalar que són diners retornats voluntàriament pels antics gestors de l’entitat, després de la seva confessió expressa. Els imports rescabalats s’han utilitzat per fer front al retorn de subvencions, auditories, i serveixen per pagar les despeses del procés judicial.

Finalment destacar que per arribar a la gestió actual amb una reestructuració de les figures jurídiques existents i amb una gestió econòmica correcta, els equips gestors i el personal de l’entitat han fet un gran esforç, en les dues etapes, de reordenació dels recursos existents per al bon funcionament de l’entitat, per tornar a posicionar al Palau de la Música Catalana al lloc que li pertoca amb la seva principal raó de ser: els seus cors, la seva programació artística i la conservació del seu patrimoni musical i arquitectònic.