Classical Futures Europe al Palau de la Música Catalana
Una mirada cap al talent musical europeu
Fa vint-i-cinc anys el Palau de la Música Catalana va decidir posar en marxa un cicle de concerts de suport als joves talents. Denominat El Primer Palau, es tractava d’oferir als joves músics espanyols o residents a Espanya i acabats de sortir dels conservatoris superiors de música, la possibilitat de debutar a la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana. Aleshores Barcelona només disposava d’una única sala de concerts de grans dimensions, el Palau de la Música Catalana, per on, des de la inauguració el 1908, han passat els millors artistes.
El Primer Palau ha vist néixer artísticament alguns dels músics més importants que han donat Catalunya i Espanya els darrers vint-i-cinc anys, i a més d’ajudar-los també els ha vist créixer programant-los amb assiduïtat. Pianistes de llarga carrera i molts d’ells professors excel·lents a conservatoris superiors, com Daniel Ligorio, José Menor, Enrique Bagaría, Lluís Rodríguez Salvà, Moisès Fernández Via o els paradigmàtics Javier Perianes, David Kadouch i Francesco Tristano han debutat al Palau gràcies a El Primer Palau. Les formacions de cambra Cuarteto Quiroga o Quartet Gerhard, els violoncel·listes Arnau Tomàs (integrant del Quartet Casals), Fernando Arias i Pau Codina, el quartet de saxos Kebyart Ensemble, el quintet de vents Azahar Ensemble, l’organista Juan de la Rubia, els cantants Josep-Ramon Olivé, Irene Mas, Mercedes Gancedo i un llarg etcètera són alguns dels músics que han participat al llarg d’aquests anys al cicle El Primer Palau. Un cicle de concerts en què, a més, es premia l’excel·lència i el talent amb un lliurament de guardons per impulsar encara més la carrera dels participants gràcies a acords amb organismes diversos, com l’emissora de ràdio Catalunya Música, que des de fa algunes edicions atorga a un dels músics la possibilitat d’enregistrar una maqueta professional, i les associacions Juventudes Musicales de España i Joventuts Musicals de Catalunya, que premien un dels participants amb la possibilitat de formar part de la programació de concerts pel territori que organitzen totes dues associacions.
Des de fa un any El Primer Palau va obrir el seu àmbit de convocatòria als músics pertanyents o residents a la Unió Europea, una decisió presa d’acord amb la voluntat d’acollir-se a la proposta Classical Futures Europe, de promoció internacional de talents europeus i una conseqüència també natural d’una cada cop més normalitzada circulació i formació internacional de músics al continent europeu.
D’aquesta manera, el Palau de la Música Catalana reconeix tres vies d’accés dels joves talents a la seva programació de concerts: el cicle El Primer Palau, el cicle ECHO Rising Stars (com a membre de l’associació European Concert Hall Organisation des del 2011) i mitjançant l’aposta directa per talents emergents, com es pot observar repassant les programacions precedents del Palau: Benjamin Grosvenor, Thomas Dunford, els germans Jussen, Shaghajegh Nosrati, Jakub Józef Orliński, Jan Lisiecki i un llarg etcètera de noms de carrera internacional a hores d’ara, pels quals el Palau de la Música Catalana ja va apostar des dels seus inicis.
En el seu primer any de participació al programa Classical Futures Europe, el Palau de la Música Catalana s’ha enfrontat a un dels anys més difícils de la seva història, a causa dels efectes de la pandèmia mundial de la COVID-19, que van obligar a tancar la sala durant pràcticament quatre mesos, entre mitjan mes de març i final de juny i que va obligar a cancel·lar o posposar tots els projectes previstos en aquells mesos. Afortunadament, la reobertura de la sala el juliol del 2020 va permetre reprendre la programació amb una voluntat de reactivar el sector musical, donar incentius al públic per tornar a les sales de concerts i proveir d’activitat i feina els músics que durant tants mesos havien estat aturats. Així, el Goldmund Quartet, formació inclosa entre els ECHO Rising Stars la temporada 2019-20, va poder finalment debutar al Palau de la Música Catalana el 13 de juliol de 2020 i ho va fer a la Sala de Concerts, en comptes de la sala de cambra on s’encabeix habitualment el cicle ECHO Rising Stars. Van ser concerts amb un aforament màxim del 30% en una programació atípicament estival que va fer reverdir i despertar la ciutat de Barcelona, inusualment buida de visitants estrangers i amb només els seus ciutadans.
El setembre del 2020 es va permetre ampliar l’aforament al 50%, capacitat amb la qual el Palau de la Música Catalana ha pogut garantir un percentatge elevat de la seva programació, tot buscant solucions per a cada imprevist i intentant mantenir el màxim de concerts organitzats. Així doncs, la pianista alemanya Schaghajegh Nosrati, que hi havia debutat amb gran èxit el mes d’agost del 2020, va ser convidada novament per substituir el gran Evgeni Koroliov interpretant el llibre primer d’El clave ben temperat de J. S. Bach. El concert havia de tenir lloc el novembre del 2020, però a causa del tancament temporal del Palau durant el mes de novembre, d’acord amb la normativa del Govern català en la contenció de la pandèmia, es va esdevenir el 2 de febrer de 2021.
Malgrat la situació global de pandèmia, el Palau de la Música Catalana ha pogut presentar fins a set projectes del programa Classical Futures Europe: el llaütista Thomas Dunford, que en el transcurs de les darreres temporades s’ha presentat aquí interpretant l’obra de Bach per a llaüt; el clarinetista Magnus Holmander, al cicle ECHO Rising Stars 2019-20; els germans Jussen, que es van presentar el 8 de febrer de 2021 amb gran èxit després de debutar aquí el 2019; el Goldmund Quartet, ECHO Rising Stars 2019-20; el contratenor Jakub Józef Orliński, per segona ocasió al Palau l’11 de gener de 2021; la pianista Schaghajegh Nosrati, que debutà al Palau de la Música el 24 d’agost de 2020 i hi tornà el 2 de febrer de 2021, i, finalment, el violinista català Bernat Prat. Tant Thomas Dunford com Magnus Holmander van participar, a més, en activitats paral·leles amb estudiants del Conservatori Superior de Música del Liceu i de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
El cas de Bernat Prat és un exemple del que el Palau de la Música Catalana entén com a suport als joves talents i seguiment i contribució a la construcció d’una carrera professional. Bernat Prat (1992) va debutar al cicle El Primer Palau l’octubre del 2019, tot aconseguint-hi un accèssit en l’apartat de concurs. La seva interpretació de la Partita núm. 2 de J. S. Bach va ser esplèndida i va revelar unes grans condicions artístiques i un gran futur. La Direcció artística del Palau de la Música Catalana el va convidar a formar part de l’espectacle What will have been de la companyia de dansa contemporània Circa Contemporary Circus el gener del 2021, en què Prat havia d’interpretar música de Bach i Biber per a violí sol en directe mentre dos ballarins dansaven per l’escenari. La pandèmia va obligar a cancel·lar aquesta producció, ja que la companyia és australiana. Quan Giuliano Carmignola va anunciar la cancel·lació del seu concert amb les tres Partites per a violí sol de J. S. Bach el novembre del 2020, en un context de tancament de fronteres i gran dificultat per mantenir l’activitat musical, el Palau de la Música Catalana va veure claríssima l’oportunitat d’apostar pel talent jove. Bernat Prat va substituir Carmignola i va interpretar les Partites núm. 2 i 3 de J. S. Bach (el concert va haver de ser ajornat del 5 de novembre al 14 de desembre de 2020, novament per les mesures de contenció del virus imposades pel Govern català, que durant aquell mes va obligar a tancar les sales musicals). Això, certament, es va fer en un context advers, però alhora motivant, ja que suposava oferir concerts quan cap altre país del món en feia i va permetre-li trepitjar de nou en solitari l’escenari del Palau de la Música Catalana després de debutar-hi un any abans. Cal esmentar que Bernat Prat és membre del Cosmos Quartet, una formació nascuda a Catalunya i mereixedora del primer premi de l’Irene Steels Wilsing Foundation Competition 2018 de Heidelberg; la formació també va debutar a la Sala de Concerts del Palau l’estiu del 2020 i va tornar a oferir-hi un concert el mes de gener passat. El Palau està construint amb ells un projecte de llarg recorregut com a suport al seu talent.
Bernat Prat ens explica com va viure el seu debut al Palau en el marc d’El Primer Palau i en què el va ajudar passar per aquest cicle-concurs: “Vaig viure el debut amb una combinació de molta il·lusió i nervis. Era conscient que sortir sol a una sala com la del Palau i fer-ho amb música de Bach no era un repte qualsevol, però a la vegada també em sentia molt afortunat de tenir una oportunitat així, i les ganes i la il·lusió en preparar-ho em van fer treure el millor de mi mateix. En tinc un record agredolç, ja que en aquell moment no tenia prou experiència en l’obra (la Partita núm. 2 de Bach) ni amb la situació com per gaudir-ne plenament. El premi que em van atorgar em va ajudar a confiar més en mi mateix. Va ser tot just l’any després d’acabar els meus estudis de màster a Basilea, un moment en què dubtava molt de tot i en què em costava prendre decisions. Rebre un premi em va fer veure que no anava per mal camí i que dubtar és una de les claus per evolucionar. Aquesta experiència també m’ha obert portes a altres festivals i cicles i m’ha donat a conèixer amb una faceta diferent de la de violinista de quartet”.
Sobre el concert del 14 de desembre de 2020 ens comenta: “Rebre una invitació així va suposar una alegria i un honor immensos. Amb tan poca antelació he de dir que no va ser fàcil prendre una decisió, i encara més quan es tracta de substituir una llegenda del violí com Giuliano Carmignola, però des de l’inici vaig notar que era una oportunitat que no podia perdre, que no passaria dues vegades. Era el moment de seguir el camí amb la música de Bach per a violí sol. Per sort, durant el confinament la música de Bach va ser molt present en el meu dia a dia i la vaig estudiar força. Ara bé, no és el mateix tocar-ho a casa que al Palau, i en aquest aspecte va ser més important treballar la part mental i física que no la musical. Visualitzar el moment i tocar les dues Partites seguides era el que més em va preocupar els dies abans del concert. Vaig viure el retorn a l’escenari del Palau amb més tranquil·litat i vaig notar el pas del temps i que les obres ja formaven més part de mi i això em va permetre sentir-me més lliure a l’escenari. A més, va ser molt bonic poder fer un concert en un moment en què els auditoris de gairebé tot Europa estaven tancats. Realment em vaig sentir un privilegiat i en guardo un gran record, d’aquell dia”.
Com a membre estable del Cosmos Quartet, considera que “poder combinar dues coses com tocar de solista ocasionalment i formar part d’un quartet de corda estable m’enriqueix moltíssim, tant a nivell personal com professional, però el millor de tot és que una disciplina s’enriqueix de l’altra i viceversa. Una solidesa instrumental i tècnica amb la recerca d’una bona interpretació a través del text i del coneixement són la combinació ideal per esdevenir un bon artista en l’àmbit de la música, i crec que formar part d’un quartet de corda i tenir oportunitats de tocar de solista de manera ocasional et donen aquests elements per seguir creixent i evolucionant”.
Per últim, Bernat es considera “testimoni directe del suport del Palau de la Música als joves talents. Iniciatives com El Primer Palau, que ja tenen vint-i-cinc anys d’història, i cicles de concerts com l’ECHO Rising Stars fan que sigui una realitat que el Palau aposta pels joves talents. Segueixo amb detall la programació del Palau i he de dir que a més dels grans noms, sempre hi ha espai per a les noves generacions i dona oportunitats per poder mostrar tot el potencial que hi ha darrere els joves artistes”.