Dilluns que ve, 29 de gener (Sala de Concerts, 20 h), el Palau de la Música Catalana convida el pianista britànic Christian Blackshaw al cicle Palau Piano per a interpretar un programa dedicat a W. A. Mozart amb quatre Sonates per a piano, entre les quals se’n destaca la núm. 11, en La major, KV 331, “Alla Turca”. Christian Blackshaw és un intèrpret profundament apassionat i sensible, i reconegut per la incomparable musicalitat de les seves interpretacions que combinen una enorme profunditat emocional amb una gran comprensió, a més de ser considerat un dels grans especialistes de l’obra pianística de Mozart. Els enregistraments que va fer de les Sonates de Mozart a concerts en viu al Wigmore Hall de Londres al llarg de la darrera dècada, són considerats dels millors enregistraments que s’han fet d’aquest compositor en els darrers anys.

Obra cèlebre pel seu rondó conclusiu, la Sonata per a piano núm. 11, en La major, KV 331, “Alla Turca”, coneguda amb el sobrenom de “Marxa turca”, “subverteix els patrons establerts” pel que fa a l’estructura consolidada de la sonata, segons el què explica el crític musical i professor de la Universitat Ramon Llull Jaume Radigales al programa de mà de concert. “La riquesa de la Sonata en La major rau sobretot en l’estructura: el primer moviment és un “andantino grazioso” a manera de tema amb variacions, abans d’un deliciós minuet amb trio com a moviment central i del famós rondó final”. El mateix Blackshaw diu que les Sonates de Mozart semblen mini òperes, per la varietat i dinamisme expressiu que contenen, cosa que es podrà percebre també en les tres altres Sonates incloses en el programa, la núm. 7, núm. 15 i núm. 18, les quals “amaguen tresors extraordinaris pel que fa a imaginació melòdica”. Entre 1774 i 1789, Mozart va escriure divuit Sonates per a piano sol, a les que cal sumar les escrites des de la infantesa per a violí i piano, per a dos pianos o per a piano a quatre mans.

Christian Blackshaw (Cheshire, Regne Unit, 1949) va estudiar amb Gordon Green al Royal College Manchester i a la Royal Academy de Londres i va guanyar la medalla d’or a totes dues institucions. Va ser el primer pianista britànic a estudiar al conservatori de Leningrad amb Moisei Khalfin; posteriorment va treballar estretament amb Sir Clifford Curzon a Londres. Ha actuat en l’àmbit internacional i en festivals com a solista en recital i amb molts directors de renom. Va ser director fundador del Festival Hellensmusic, creat l’any 2013. Entre les actuacions destacades recents hi figuren el cicle dedicat a Mozart a Tòquio, Shanghai i Pequín, així com els seus debuts al festivals internacionals de Schwetzingen, Edimburg, Schubertíada de Vilabertran i de l’Orquestra de Philadelphia. També ha estat artista resident al Wigmore Hall; la seva aclamada sèrie completa de Sonates per a piano de Mozart en aquest escenari va ser enregistrada en directe i es va publicar en quatre volums. La crítica va ser unànime en els seus elogis i descriu aquests enregistraments “de referència”, “captivadors”, “màgics” i “magistrals”. El quart volum de la sèrie va ser nomenat com un dels millors enregistraments clàssics del 2015 pel «New York Times» i es troba entre els cinquanta millors enregistraments de Mozart segons la revista «Gramophone».

(fotografia de Christian Blackshaw ©Si Barber)