Nascut a Ansfelden (Àustria) el 1824, és una baula essencial en l’evolució d’un romanticisme que derivarà, en el canvi de segle, cap a un postromanticisme grandiloqüent i, en contraposició, cap a l’aparició de les avantguardes del segle XX.

El 2024 el Palau vol recordar el 200è aniversari del naixement d’aquest compositor i ho fa programant dues de les seves nou simfonies més emblemàtiques: la Simfonia núm. 3, “Wagner” i la Simfonia núm. 9, que va restar inacabada.

L’admiració mútua entre Richard Wagner i Anton Bruckner va empènyer Wagner a afirmar: “Si algú té idees simfòniques després de Beethoven, és Bruckner”. Bruckner, al seu torn, va voler manifestar la seva admiració envers Wagner dedicant-li una de les seves Simfonies, la tercera.

Bruckner no va poder evitar la “maledicció de les nou simfonies” que va tenir en Beethoven la primera “víctima”. De fet, Bruckner no va poder acabar la seva Novena Simfonia, si bé s’interpreta habitualment en la seva totalitat, malgrat mancar-li el darrer moviment.

Organista al monestir de St. Florian i a Linz, a l’etapa prèvia de dedicar-se per complet a la composició simfònica, a Viena, a l’orgue va poder provar alguns dels temes que després desenvoluparia a nivell simfònic.

És per això que també el recordem tot programant un recital a l’orgue Walcker amb una transcripció de la Simfonia núm. 6, a càrrec de l’organista Hansjörg Albrecht.

Anton Bruckner