Des que The Beatles van compondre Helter Skelter, una cançó que l’any 1968, que ja preludiava en certa manera el heavy metal, ha plogut molt. Una de les fites originàries i fundadores del gènere va ser l’àlbum Black Sabbath de la banda homònima, publicat el 1970, sense oblidar l’empremta hard rock de Led Zeppelin.

Des de llavors la música metàl·lica ha comptat, en el seu més de mig segle d’història, amb múltiples tendències i desenvolupaments, des del heavy clàssic de bandes com Iron Maiden o Judas Priest fins a tendències més recents com el black metal, el death metal, el doom i el metall progressiu, que marquen les línies més avantguardistes. En els seus inicis aquest estil no ho tingué fàcil. Va néixer en ambients humils i la crítica s’hi acarnissà, titllant el gènere de monòton i amb tendència a repetir-se. El temps, però, ha donat la raó a aquests creadors tenaços i innovadors, que han sembrat la nostra cultura de discos clàssics.

D’altra banda, les diverses variants del gènere han donat a llum bandes tan sofisticades compositivament com Opeth, Dream Theater, Jute Gyte, Gojira, Meshuggah o Schammash, per citar-ne només unes poques, amb músiques que exploren obertament la dissonància, les afinacions alternatives i fins i tot la microtonalitat.

Aquesta activitat se centrarà en els sons propis del heavy i del metall extrem, fent un repàs a la història del moviment, a les tècniques compositives, als instruments i equipament i també a les lletres i la poesia del metall. Però sobretot parlarem del lligam heroic, mític i espiritual del heavy, sempre en l’abisme que va de la llum a la foscor.