• Cor Francesc Valls & Biosca
    —Britten, Vila, Vivancos, Guinovart i Copland

    La Casa dels Cants

    Dijous, 6 de juny de 2024 – 20 h

    El Petit Palau

  • Compromís amb el medi ambient

    • Logos mediambientals

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Eulàlia Fantova, mezzosoprano

    Cor Francesc Valls

    Pere Lluís Biosca, director


    Benjamin Britten (1913-1976)
    Five Flower songs                           

    To daffodils
    The succession of the four sweet months
    Marsh flowers
    The evening primrose
    Ballad of green broom

     

    Mariona Vila (1958)
    Liber generationis

     

    Bernat Vivancos (1973)
    Amicus meus

     

    Albert Guinovart (1962)
    Dixit Dominus

     

    Aaron Copland (1900-1990)
    In the beginning

    Aquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    #coral #contemporània

  • Torroella de Montgrí 2024
  • Poema

    Paradísia

    La por no sap qui ets,
    desconeix el desig de les mans,
    l’infinit de les ardències,
    la quietud dels teus estanys,
    la virtut amortallada dels teus regnes,
    les alzines negres que enfosquen
    tots els llacs, totes les lluernes.

    Som fruits i espires de temps
    dintre l’aigua que fumeja
    en el foc a dins del foc
    entre espectres i tenebres.

    Una forma de bellesa
    viva en la foscor.

    Lluny de la temença.

     

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Comentari

    Flors entre salms, l’Evangeli i el Gènesi

    Especialitzat en polifonia religiosa, el Cor Francesc Valls ha triat per començar el concert un exemple profà de la producció polifònica anglesa, Five flower songs de Benjamin Britten, cinc cançons que el compositor britànic va escriure com a regal pel vint-i-cinquè aniversari de noces dels seus amics Leonard i Dorothy Elmhirs, amants de la botànica i propietaris de Dartington Hall, on es van estrenar les obres el 23 de juliol de 1950. Amb poemes sobre flors de Robert Herrick, John Clare i George Crabbe, Britten capta l’essència de la cançó anglesa en unes melodies plenes de contrastos.

    Després d’aquesta introducció profana, el concert segueix amb polifonia sacra contemporània. Mariona Vila va escriure el 2018 per encàrrec del Cor Francesc Valls el Liber generationis a partir de la versió feta al segle XVI per Joan Pau Pujol (1570-1626), però fent-la plenament contemporània sense perdre de vista el llarg camí traçat per la música religiosa occidental. Quan la partitura es va estrenar el 24 de desembre de 2018, Vila va explicar que havia “intentat bastir una obra que s’adaptés al receptor sense perdre la identitat, amb el perfum litúrgic i el misticisme”. El Liber generationis forma part de l’acte litúrgic del Cant de la Sibil·la.

    Ocupant el centre del programa, el responsori Amicus meus de Bernat Vivancos, estrenat pel Cor Francesc Valls el març del 2022 a l’antiga presó de la Model, precedeix el Dixit Dominus, també un encàrrec del Cor Francesc Valls, en aquest cas al compositor Albert Guinovart, que escriu una de les poques obres del seu catàleg per a cor a cappella. Una obra melòdica d’una bellesa inqüestionable escrita a quatre veus, amb divisi ocasionals i una part central harmònicament més arriscada reservada per a soprano.

    L’obra coral més important d’Aaron Copland, In the beginning, clou el concert. Escrita per a un simposi de música que es va celebrar a la Universitat de Harvard entre l’1 i el 3 de maig de 1947, Copland va triar l’obertura del Gènesi (tot el primer capítol i els set primers versos del segon capítol) en la versió anglesa de la Bíblia del rei Jaume del 1611 per posar-hi música. Copland va fer servir un cor a quatre veus, ocasionalment amb cada veu dividida en dues, i una mezzosoprano solista. L’obra, d’uns quinze minuts de durada, està escrita en un sol moviment subdividit en set parts seguint temporalment els dies en els quals Déu va crear el món. L’obra acaba amb el setè verset del segon capítol del Gènesi:Llavors el Senyor Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu”.

    Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música

  • 20240507 Palau 100 T2425 DESKTOP
  • Biografies

    Eulàlia Fantova, mezzosoprano

    Eulàlia Fantova

    La curiositat i les ganes d’explorar camins desconeguts amb la seva veu han fet que sigui una cantant d’una versatilitat poc comuna. La seva formació musical s’inicià al Conservatori de Badalona en les especialitats de piano i cant.

    Captivada des de ben jove pel poder de la veu, aprofundí els seus estudis a l’Escola Superior de Música de Catalunya sota el mestratge de Mireia Pintó, Lambert Climent i Alan Branch. Posteriorment rebé classes de Richard Levitt i assistí als cursos impartits per Carlos Mena, Mark Padmore i Nancy Argenta.

    La variada activitat professional d’Eulàlia Fantova fa que la puguem escoltar als oficis dominicals de la catedral de Barcelona o de la Sagrada Família amb el Cor de Cambra Francesc Valls; també participant com a membre del cor i solista de La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI de Jordi Savall; involucrada en les produccions del Cor de Cambra del Palau de la Música (Xavier Puig), el Cor Cererols (Marc Díaz), O Vos Omnes (Xavier Pastrana) i Irini Ensemble; formant part de conjunts de cambra, com el duo amb el tiorbista Ferran Pisà, o les Cabaret Songs amb el pianista de jazz Lluís Vidal; també en espectacles escènics, com ara free Bach de La Fura dels Baus o Club Monteverdi de Vox Harmonica Ensemble; o penjada dels cables de l’Ésser del Mil·lenni de La Fura dels Baus.

    De la multitud de projectes en els quals ha participat, sobresurten l’Amsterdam Baroque Orchestra and Choir of Amsterdam (Ton Koopman), el paper de solista a la Passió segons sant Joan i a la Passió segons sant Mateu amb l’Orquestra Simfònica del Vallès (Xavier Puig), la participació en l’ensemble l’Armonia degli Affetti (Alessandro Urbano) i amb la companyia de dansa Mal Pelo i l’estrena de les obres d’Irina Prieto i Lucas Peire al cicle OFF Liceu del Gran Teatre.

    Eulàlia Fantova ha participat en una vintena de gravacions discogràfiques, entre les quals destaquen la Missa criolla, amb Daniel Hope (Deutsche Grammophon), Juditha triumphans, Passió segons sant Mateu, Oratori de Nadal i la Novena Simfonia de Beethoven, amb Jordi Savall (Alia Vox), El cant de la Sibil·la (Columna Música), In nomine (La Mà de Guido), les bandes sonores per a les pel·lícules Quién te cantará d’Alberto Iglesias, Nieva en Benidorm d’Alfonso de Vilallonga (Quartet Records) i Els pastorets d’Albert Guinovart (Discmedi).

  • Cor Francesc Valls

    Cor F Valls

    Constituït per un grup estable de vuit a dotze cantants professionals, va ser fundat el novembre del 2003 per participar habitualment a les misses conventuals de la catedral de Barcelona, tot adoptant el nom de Francesc Valls (1671-1747) en homenatge a qui en fou mestre de capella i un dels màxims exponents de la música barroca peninsular.

    El Cor combina tant la interpretació de la polifonia religiosa de tots els temps com d’obres inèdites conservades als arxius capitulars, que són introduïdes novament dins la litúrgia, per oferir setmanalment un variat repertori de motets. L’exemple més rellevant és el Cant de la Sibil·la, en què s’ha reconstituït la litúrgia i el vestuari del segle XVI i s’hi utilitza la partitura original del segle XV.

    El Cor Francesc Valls, sota la direcció Pere Lluís Biosca, també participa setmanalment a les misses internacionals de la basílica de la Sagrada Família, tot desenvolupant un repertori específic de música sacra per a cor i orgue, del Barroc a l’actualitat.

    Entre la seva activitat en concerts destaquen: l’òpera Hangman, Hangman al Gran Teatre del Liceu (2007); Cant de la Sibil·la al Duomo de Milà (2015); El Messies de Händel a la Sagrada Família, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès (2015); gira amb el Llibre vermell de Montserrat, amb l’Esbart de Rubí, per múltiples festivals de Catalunya i a Rudolstadt (2017-2018); Requiem de Duruflé a la Sagrada Família, amb Camerae Musica i Juan de la Rubia (2019); Requiem de Mozart a l’Auditori de Vilafranca, amb Camerata Penedès (2019); participació al Festival dels Pirineus, Ciutadella i Mallorca (estiu del 2019); Vespres de St. Andreu a la catedral de Barcelona, amb Juan de la Rubia i La Caravaggia (2019); audició del film Space odissey de S. Kubrick, amb l’OBC, a l’Auditori de Barcelona (2020); enregistrament en 360º del motet Hostia Solemnis del segle XVI, dedicat a Sta. Eulàlia (2020); banda sonora del film Nieva en Benidorm d’Isabel Coixet (2020); enregistrament del documental Cant de la Sibil·la, emès per TV3 la Nit de Nadal del 2021 i presentat al Festival Inèdit 2021, mereixedor del Premi Clavé al millor concert 2020; Requiem de Mozart amb Camera Musicae al Palau de la Música i direcció de Salvador Mas (2021); El Messies de Händel, als auditoris de Saragossa, Lleida, Castelló, Tarragona i Palau de la Música, amb la Franz Schubert Filharmonia i Paul Agnew (2021); Requiem de Victoria, al cicle Llums d’Antiga de L’Auditori (2023); El Messies de Händel, als auditoris de Barcelona i Girona, amb l’Orquestra Barroca Catalana i Jordi Casas (2023); Sibil·la de Montserrat, a les coves del Salnitre (temporada 2023-24).

    Ha enregistrat diversos discs, entre els quals: Misses i motets de Joan Cererols (La Mà de Guido, 2007), Mestres de capella de la catedral de Barcelona al segle XVII (La Mà de Guido, 2012) i El cant de la Sibil·la a la catedral de Barcelona (Columna Música, 2014).

  • Pere Lluís Biosca

    P Ll Biosca

    Considerat un dels directors catalans de música vocal amb més projecció, manté una intensa activitat com a director i pedagog de la direcció coral. Es formà a Barcelona amb Mireia Barrera, Josep Vila i Pierre Cao i a Hèlsinki amb Matti Hyökki.

    La seva discografia es centra en compositors catalans del Barroc: Mir i Llussà i Tomàs Milans amb l’ensemble vocal La Xantria i Joan Cererols amb el Cor de Francesc Valls.

    Participa habitualment en festivals i cicles de concerts dirigint repertori que comprèn des del Renaixement fins a la música actual.

    Fins al 2016 va ser titular del cor de cambra ARSinNOVA de Barcelona, que va guanyar el Premi Nacional de Cant Coral (Gijón, 2013). Com a director convidat (2015) ha dirigit el Cor de Noies de l’Orfeó Català, amb el qual va oferir diversos concerts dedicats a la música d’Arvo Pärt i va rebre consells del mateix compositor, i amb el Cor Jove Nacional de Catalunya (2021) dirigint diversos concerts a Eslovènia i Catalunya. També ha treballat en produccions del Gran Teatre del Liceu preparant les parts corals de diverses òperes.

    Actualment és director titular del Cor Francesc Valls de la catedral de Barcelona (des del 2015) i del Cor Madrigal de Barcelona (des del setembre del 2019), i professor de direcció coral de l’Escola Superior del Taller de Músics i professor col·laborador del Conservatori del Liceu.

  • Formació

    Cor Francesc Valls

    Sopranos
    Maria Casado, Evelyn Johnson, Laura Martínez, Anaïs Oliveras, Núria Vives

    Mezzosopranos
    Marta Cordomí, Miguel Gómez, Mariona Llobera, Blanca Martí

    Tenors
    Aniol Botines, Oriol Guimerà, Ferran Mitjans, Matthew Thomson

    Baixos
    Joan Garcia-Gomà, Tomàs Maxé, Néstor Pindado, Jordi Ricart, Carlos Varela

  • Textos

    Five flower songs, op. 47
    Cinc cançons florals, op. 47

    Benjamin Britten

    1. To daffodils
    1. Al narcís

    Text de Robert Herrick (1591-1674)

    Fair daffodils, we weep to see
    You haste away so soon;
    As yet the early-rising sun
    Has not attain'd his noon.
    Stay, stay
    Until the hasting day
    Has run
    But to evensong,
    And, having pray'd together, we             
    Will go with you along.

    Bell narcís, plorem de veure
    com marxes tan aviat;
    abans que el sol primerenc
    no ha arribat al seu migdia.
    Queda’t, queda’t
    fins que el dia precipitat
    hagi passat
    però a les vespres,
    després d’haver pregat junts,               
    anirem amb tu.

    We have short time to stay, as you,
    We have as short a spring;
    As quick a growth to meet decay,
    As you, or anything.
    We die,
    As your hours, and dry
    Away,
    Like to the summer's rain,
    Or as the pearls of morning's dew,
    Ne'er to be found again.

    Tenim poc temps per romandre, com tu,
    la primavera és molt curta;
    creix tan ràpid que aviat troba la decadència,
    com tu, com qualsevol cosa.
    Morim,
    com les teves hores
    i ens marcim
    com la pluja d’estiu,
    o com les perles de la rosada del matí,
    que no es tornaran a trobar.

    2. The succession of the four sweet months
    2. La successió dels quatre mesos dolços

    Text de Robert Herrick (1591-1674)

    First, April, she with mellow showers
    Opens the way for early flowers,

    Then after her comes smiling May
    In a more rich and sweet array,

    Primer, l’abril, amb ruixats suaus
    obre el camí a les flors primerenques.

    Després ve somrient el maig
    amb una collita més rica i dolça.

    Next enters June and brings us more
    Gems than those two that went before,

    Then (lastly,) July comes and she
    More wealth brings in than all those three;

    April! May! June! July!

    A continuació entra el juny i ens porta més
    gemmes que les dues anteriors.

    Després (finalment) arriba el juliol i porta
    més riquesa que tots aquells tres.

    Abril! Maig! Juny! Juliol!

    3. Marsh flowers
    3. Flors del pantà

    Text de George Crabbe (1734-1832)

    Here the strong mallow strikes her slimy root,
    Here the dull night-shade hangs her deadly fruit;

    On hills of dust the henbane's faded green,
    And pencill'd flower of sickly scent is seen;

    Here on its wiry stem, in rigid bloom,
    Grows the salt lavender that lacks perfume.

    Vet aquí la forta malva que treu la seva arrel lliscant,
    vet aquí la fosca ombra nocturna del seu fruit mortal

    sobre els turons de pols el verd esvaït del jusquiam negre,
    i ja es veu la flor d’olor malaltissa.

    Aquí, a la seva tija filosa, amb flor rígida,
    creix la lavanda salada que no té perfum.

    At the wall's base the fiery nettle springs,
    With fruit globose and fierce with poison'd stings;

    In every chink delights the fern to grow,
    With glossy leaf and tawny bloom below:

    The few dull flowers that o'er the place are spread
    Partake the nature of their fenny bed.

    These, with our sea-weeds, rolling up and down,
    Form the contracted Flora of our town.

    A la base del mur les molles d’ortiga ardent,
    amb fruits globosos i ferotges i punxes verinoses;

    en cada esquerda fan les delícies de la falguera que creix,
    amb fulla brillant i flor tènue a sota:

    les poques flors apagades que hi ha s’escampen per tot arreu,
    participen en la naturalesa del fons del pantà.

    Aquestes, amb les nostres males herbes marines que s’enfilen amunt i avall,
    formen la flora de la nostra ciutat.

    4. The evening primrose
    4. La bella de nit

    Text de John Clare (1793-1864)

    When once the sun sinks in the west,
    And dew-drops pearl the Evening's breast;
    Almost as pale as moonbeams are,
    Or its companionable star,
    The Evening Primrose opes anew
    Its delicate blossoms to the dew;

    Quan el sol s’enfonsa per l’oest
    i les gotes de rosada omplen de perles el Vespre,
    gairebé tan pàl·lides com els raigs de lluna,
    o la seva estrella companya,
    la bella de nit torna a obrir
    les seves flors delicades a la rosada;

    And hermit-like, shunning the light,
    Wastes its fair bloom upon the Night;
    Who, blindfold to its fond caresses,
    Knows not the beauty he possesses.
    Thus it blooms on while Night is by;
    When Day looks out with open eye,
    'Bashed at the gaze it cannot shun,
    It faints, and withers, and is gone.

    i com un ermità que defuig la llum,
    malbarata la seva bella flor a la nit,
    que, lligada a les seves afeccionades carícies,
    desconeix la bellesa que posseeix.
    Així floreix mentre passa la Nit;
    i quan el Dia obre els ulls,
    colpida per la mirada que no pot evitar,
    s’esvaeix, es marceix, i se’n va.

    5. The Ballad of Green Broom
    5. La balada de la ginesta

    Text anònim.

    There was an old man lived out in the wood,
    And his trade was a-cutting of broom, green broom,
    He had but one son without thought without good
    Who lay in his bed till 't was noon, bright noon.

    The old man awoke one morning and spoke,
    He swore he would fire the room, that room,
    If his John would not rise and open his eyes,
    And away to the wood to cut broom, green broom.

    So Johnny arose and slipp'd on his clothes
    And away to the wood to cut broom, green broom,
    He sharpen'd his knives, and for once he contrives
    To cut a great bundle of broom, green broom.

    Hi havia un vellet que vivia al bosc,
    i el seu ofici era tallar ginesta, ginesta verda,
    només tenia un fill sense seny ni bondat,
    que es quedava al llit fins al migdia clar.

    Un matí, el vellet es va despertar i va parlar amb ell,
    va jurar que cremaria l’habitació, aquella habitació,
    si el seu John no es llevava, no obria els ulls,
    i no anava al bosc a tallar ginesta, ginesta verda.

    Així que Johnny es va llevar i es va vestir,
    i va anar al bosc a tallar ginesta, ginesta verda.
    Va afilar els ganivets, i per una vegada va aconseguir
    tallar un gran feix de ginesta, ginesta verda.

    When Johnny pass'd under a Lady's fine house,
    Pass'd under a Lady's fine room, fine room,
    She call'd to her maid: "Go fetch me," she said,
    "Go fetch me the boy that sells broom, green broom!"

    When Johnny came into the Lady's fine house,
    And stood in the Lady's fine room, fine room,
    "Young Johnny" she said, "Will you give up your trade
    And marry a lady in bloom, full bloom?"

    Johnny gave his consent, and to church they both went,
    And he wedded the Lady in bloom, full bloom;
    At market and fair, all folks do declare,
    There's none like the Boy that sold broom, green broom.

    Quan en Johnny va passar per la casa d’una bona dama,
    per sota de l’habitació de la bona dama,
    ella va cridar a la seva criada: “Ves a buscar”, va dir,
    “Ves a buscar-me el noi que ven ginesta, ginesta verda!”

    Quan Johnny va entrar a la casa de la bona dama,
    i va entrar a l’habitació de la bona dama,
    “Jove Johnny”, va dir ella, “renunciaràs al teu ofici
    per casar-te amb una dama en la flor de l’edat?”

    Johnny va donar el seu consentiment, i tots dos van anar a l’església,
    i es va casar amb la dama en la flor de l’edat;
    al mercat i a la fira, tot el poble afirma:
    no n’hi ha cap com el noi que venia ginesta, ginesta verda.


    Liber generationis

    Mariona Vila
    Text: Mateu 1:1

    Liber generationis Jesu Christi filii David filii Abraham.

    Abraham genuit Isaac, Isaac autem genuit Iacob, Iacob autem genuit Iudam, et fratres ejus.

    Et post transmigrationem Babylonis Iechonias genuit Salathiel.

    Genealogia de Jesús, el Crist, fill de David, fill d’Abraham.

    Abraham engendrà Isaac, Isaac engendrà Jacob, que engendrà Judà i els seus germans.

    I després de l’exili de Babilònia,
    Jeconies engendrà Salatiel.

    Salathiel autem genuit Zorobabel.
    Zorobabel autem genuit Abiud.

    Abiud autem genuit Eliacim.
    Eliacim autem genuit Azor.

    Azor autem genuit Sadoc.
    Sadoc autem genuit Achim.

    Salatiel engendrà Zorobabel.
    Zorobabel engendrà Abiüd.

    I Abiüd engendrà Eliaquim.
    Eliaquim engendrà Azor.

    Azor engendrà Sadoc.
    Sadoc engendrà Aquim.

    Achim autem genuit Eliud.
    Eliud autem genuit Eleazar.

    Eleazar autem genuit Mathan.
    Mathan autem genuit Iacob.

    Iacob autem genuit Ioseph virum Mariae,
    de qua natus est Iesus qui vocatur Christus.

    Aquim engendrà Eliüd.
    Eliud engendrà Eleazar.

    Eleazar engendrà Matan.
    Matan engendrà Jacob.

    I Jacob engendrà Josep, l’home de Maria,
    de la qual va néixer Jesús, anomenat el Crist.


    Amicus meus

    Bernat Vivancos
    Text: 4t responsori de tenebres de Dijous Sant

    Amicus meus osculi me tradidit signo:
    Quem osculatus fuero, ipse est, tenete eum:
    Hoc malum fecit signum, qui per osculum ad implevit homicidium.

    El meu amic m’ha lliurat amb el senyal del bes:
    “Aquell a qui jo besaré, aquest és; agafeu-lo”.
    Aquest senyal funest va fer qui amb el bes feu un homicidi.

    Infelix praetermisit pretium sanguinis, et in fine laquaeo se suspendit.

    Bonum erat illi, si natus non fuisset homo ille.

    Infelix praetermisit pretium sanguinis, et in fine laquaeo se suspendit.

    L’infeliç va rebutjar el preu de la sang, i al final es penjà.

    Més li hauria valgut no haver nascut, a aquest home.

    L’infeliç va rebutjar el preu de la sang, i al final es penjà.


    Dixit Dominus

    Albert Guinovart
    Text: Psalm 110

    Dixit Dominus Domino meo:
    Aede a dextris meis, donec ponam inimicos tuosscabellum pedum tuorum.

    Virgam virtutis tuae emittet Dominus ex Sion: dominare in medio
    inimicorum tuorum.

    Digué el Senyor al meu senyor:
    Seu a la meva dreta, i espera que faci dels enemics l’escambell dels teus peus.

    El ceptre del teu poder
    estendrà el Senyor des de Sió;
    domina enmig dels enemics.

    Tecum principium in die virtutis tuae in splendoribus sanctorum:
    ex utero, ante luciferum, genui te.

    Juravit Dominus et non poenitebit eum:
    tu es sacerdos in aeternum secundum ordinem Melchisedech.

    Dominus a dextris tuis:
    confregit in die irae suae reges.

    Ja eres príncep el dia que vas néixer,
    tenies la glòria des del si de la mare;
    des del principi t’he engendrat.

    El Senyor no es desdiu del que jurà:
    Ets sacerdot per sempre més
    com ho fou Melquisedec.

    El Senyor és a la teva dreta;
    abat els reis el dia que s’indigna,


    In the beginning

    Aaron Copland
    Text: Llibre del Gènesi, capítols 1:1 a 2:7

    The First Day

    Solo
    In the beginning
    God created the heaven and the earth.
    And the earth was without form, and void;
    and darkness was upon the face of the deep.

    Chorus
    And the spirit of God
    moved upon the face of the waters.

    Solo
    And God said, Let there be light: and there was light.

    El primer dia

    Solo
    Al principi
    Déu va crear el cel i la terra.
    La terra era caòtica i desolada;
    les tenebres cobrien la superfície de l’oceà.

    Cor
    I l’Esperit de Déu
    planava sobre les aigües.

    Solo
    I Déu digué: Que existeixi la llum. I la llum va existir.

    Chorus
    And God saw the light, that it was good:
    and God divided the light from the darkness.
    And God called the light Day,
    and the darkness he called Night.

    And the evening and the morning were the first day.

    Cor
    Déu veié que la llum era bona:
    i separà la llum de les tenebres.
    Déu va donar a la llum el nom de dia,
    i a les tenebres, el de nit.

    Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.

    The Second Day

    Solo
    And God said, Let there be a firmament in the midst of the waters,
    and let it divide the waters from the waters.

    El segon dia

    Solo
    I Déu digué: que hi hagi un firmament enmig de les aigües,
    per a separar unes aigües de les altres.

    Chorus
    And God made the firmament,
    and divided the waters which were under the firmament
    from the waters which were above the firmament:
    And it was so.
    And God called the firmament Heaven.

    And the evening and the morning were the second day.

    Cor
    I Déu va fer la volta del firmament,
    i va separar les aigües que hi ha a sota la volta
    de les que hi ha a sobre:
    i va ser així.
    Déu donà a la volta del firmament el nom de cel.

    Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.

    The Third Day

    Solo
    And God said,
    Let the waters under the heaven be gathered together unto one place,
    and let the dry land appear:

    Chorus
    And it was so.
    And God called the dry land Earth;
    and the gathering together of the waters called he Seas:
    And God saw that it was good.

    El tercer dia

    Solo
    I Déu digué:
    Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret
    i apareguin els continents.

    Cor
    I va ser així.
    Déu donà als continents el nom de terra;
    i a les aigües aplegades, el de mar.
    I Déu veié que tot això era bo.

    Solo and Chorus
    And God said,
    Let the earth bring forth grass,

    Solo
    the herb yielding seed,
    and the fruit tree yielding fruit after its kind,
    whose seed is in itself,
    upon the earth:
    And it was so.

    Chorus
    And the earth brought forth grass,
    and herb yielding seed after its kind,
    and the tree yielding fruit,
    whose seed was in itself,
    after its kind:
    And God saw that it was good.

    And the evening and the morning were the third day.

    Solo i cor
    I Déu digué:
    que la terra produeixi vegetació,

    Solo
    herbes que facin llavor,
    i arbres de tota mena que donin fruit,
    amb la seva llavor,
    per tota la terra.
    I va ser així.

    Cor
    La terra produí la vegetació,
    les herbes de tota mena que fan la seva llavor,
    i els arbres de tota mena
    que donen fruit,
    amb la seva llavor.
    I Déu veié que tot això era bo.

    Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.

    The Fourth Day

    Solo
    And God said,
    Let there be lights in the firmament of the heaven
    to divide the day from the night;
    and let them be for signs, and for seasons, and for days and years
    And let there be lights in the firmament of the heaven
    to divide the day from the night
    and let them be for signs and for seasons and for days, and years:
    And let there be lights

    El quart dia

    Solo
    I Déu digué:
    Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners
    per a separar el dia de la nit
    i assenyalar les festivitats, els dies i els anys.
    I que hi hagi a la volta del cel uns llumeners
    per a separar el dia de la nit
    i assenyalar les festivitats, els dies i els anys.
    Que hi hagi llums.

    And God made two great lights; 
    the greater light to rule the day,
    and the lesser light to rule the night:
    he made the stars also.
    And God set them in the firmament of the heaven
    to give light upon the earth,
    and to rule over the day and over the night,
    and to divide the day from the darkness:
    And God saw that it was good.

    And the evening and the morning were the fourth day.

    Déu va fer els dos grans llumeners:
    un de més gran que governés el dia,
    i un de més petit que governés la nit.
    Va fer també les estrelles.
    Déu els col·locà a la volta del cel
    perquè il·luminessin la terra,
    governessin el dia i la nit
    i separessin la llum de les tenebres.
    I Déu veié que tot això era bo.

    Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.

    Chorus
    Lights!

    Let there be lights in the firmament of the heaven
    to divide the day from the night
    and let them be for signs and for seasons and for days and years
    And let there be lights in the firmament of the heaven
    to divide the day from the night
    and let them be for signs and for seasons and for days and years
    And let there be lights in the firmament of the heaven
    to give light upon the earth
    And it was so.

    Cor
    Llums!

    Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners
    per a separar el dia de la nit
    i assenyalar les festivitats, els dies i els anys.
    I que hi hagi a la volta del cel uns llumeners
    per a separar el dia de la nit
    i assenyalar les festivitats, els dies i els anys.
    I que hi hagi a la volta del cel uns llumeners
    que il·luminin la terra.
    I va ser així.

    The Fifth Day

    Chorus
    And God said
    Let the waters bring forth abundantly
    the moving creature that hath life,
    and fowl that may fly above the earth
    in the open firmament of heaven.

    El cinquè dia

    Cor
    I Déu digué:
    Que les aigües produeixin éssers vius
    que s’hi moguin
    i animals alats que volin
    entre la terra i la volta del cel.

    And God created great whales,
    and ev’ry living creature that moveth,
    which the waters brought forth abundantly,
    after their kind,
    and ev’ry winged fowl after his kind:
    And God saw that it was good.
    and God blessed them, saying,
    Be fruitful and multiply,
    and fill the waters in the seas,
    and let fowl multiply in the earth.

    And the evening and the morning were the fifth day.

    I Déu va crear els grans monstres marins,
    els éssers vius de tota mena
    que es mouen dintre l’aigua,
    i tota mena d’animals alats.
    I Déu veié que tot això era bo,
    i Déu els beneí dient-los:
    Sigueu fecunds, multipliqueu-vos
    i ompliu les aigües dels mars,
    i que els animals alats es multipliquin a la terra.

    Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.

    The Sixth Day

    Solo
    And God said,
    Let the earth bring forth the living creature after his kind,
    cattle, and creeping thing, and beast of the earth after his kind:
    and it was so.

    Chorus
    And God said,
    Let the earth bring forth grass. 
    And God made the beast of the earth after his kind,
    and cattle after their kind,
    and ev’ry thing that creepeth upon the earth after his kind:

    Solo and Chorus
    And God saw that it was good.

    El sisè dia

    Solo
    I Déu digué:
    Que la terra produeixi éssers vius de tota mena,
    bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs.
    I va ser així.

    Cor
    I Déu digué:
    Que la terra produeixi vegetació. 
    Déu va fer tota mena d’animals
    feréstecs i domèstics
    i tota mena de cucs i bestioles.

    Solo i cor
    I Déu veié que tot això era bo.

    Chorus
    And God said,
    Let us make man in our image,
    after our likeness:
    and let him have dominion over the fish of the sea,
    and over the fowl of the air,
    and over the cattle,
    and over all the earth,
    and over ev’ry creeping thing that creepeth upon the earth.

    Solo and Chorus
    So God created man in his own image,

    Chorus
    in the image of God created he him;
    male and female created he them.
    And God blessed them,
    and God said unto them,
    Be fruitful, and multiply,
    and replenish the earth, and subdue it:
    and have dominion over the fish of the sea,
    and over the fowl of the air,
    and over ev’ry living thing that moveth upon the earth.
    Behold...

    Cor
    I Déu digué:
    Fem l’home a imatge nostra,
    a semblança nostra
    i que sotmeti els peixos del mar,
    els ocells del cel,
    el bestiar,
    i tota la terra
    amb les bestioles que s’hi arrosseguen.

    Solo i cor
    Déu va crear l’home a imatge seva,

    Cor
    el va crear a imatge de Déu,
    creà l’home i la dona.
    Déu els beneí
    dient-los:
    Sigueu fecunds i multipliqueu-vos,
    ompliu la terra i domineu-la;
    sotmeteu els peixos del mar,
    els ocells del cel
    i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.
    Mireu...

    Solo
    And God said,
    Behold, I have given you ev’ry herb bearing seed,
    which is upon the face of all the earth,
    and ev’ry tree,
    in which is the fruit of a tree yielding seed;
    To you it shall be for food. 
    And to ev’ry beast of the earth,
    and to ev’ry fowl of the air,
    and to ev’ry thing that creepeth upon the earth,
    wherein there is life,
    I have given ev’ry green herb for food:

    Chorus
    And it was so
    And God saw ev’ry thing that he had made,
    and, behold, it was very good.

    And the evening and the morning were the sixth day.

    Solo
    I Déu els digué:
    Mireu, us dono totes les herbes
    que fan llavor arreu de la terra
    i tots els arbres
    que donen fruit amb la seva llavor,
    perquè siguin el vostre aliment. 
    A tots els animals de la terra,
    a tots els ocells del cel
    i a totes les bestioles que s’arrosseguen,
    a tots els éssers vius de la terra,
    els dono l’herba verda per aliment.

    Cor
    I va ser així.
    I Déu veié que tot el que havia fet era molt bo,
    i, mireu, era molt bo.

    Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.

    The Seventh Day

    Chorus
    Thus the heavens and the earth were finished,
    and all the hosts of them
    And on the seventh day God ended
    his work which he had made;
    and he rested on the seventh day
    from all his work which he had made.
    And God blessed the seventh day, and sanctified it:
    because that in it he had rested
    from all his work which God created and made.

    Solo
    These are the generations of the heavens
    and of the earth when they were created,
    in the day that the Lord God made the earth and the heavens,
    and ev’ry plant of the field before it was in the earth,
    and ev’ry herb of the field before it grew:

    Solo and Chorus
    For the Lord God had not caused it to rain upon the earth,
    and there was not a man to till the ground.

    El setè dia

    Cor
    Així van quedar acabats el cel i la terra
    amb tots els seus estols.
    I el setè dia Déu havia acabat
    la seva obra.
    El dia setè, doncs, va reposar
    de tota l’obra que havia fet.
    Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat,
    perquè aquell dia reposà
    de la seva obra creadora.

    Solo
    Així foren els orígens del cel
    i de la terra quan van ser creats.
    Quan el Senyor Déu va fer la terra i el cel,
    no hi havia cap matoll
    ni havia nascut l’herba,

    Solo i cor
    perquè el Senyor Déu encara no havia fet ploure,
    ni existia cap home que pogués conrear els camps.

    The Seventh Day

    Chorus
    Thus the heavens and the earth were finished,
    and all the hosts of them
    And on the seventh day God ended
    his work which he had made;
    and he rested on the seventh day
    from all his work which he had made.
    And God blessed the seventh day, and sanctified it:
    because that in it he had rested
    from all his work which God created and made.

    El setè dia

    Cor
    Així van quedar acabats el cel i la terra
    amb tots els seus estols.
    I el setè dia Déu havia acabat
    la seva obra.
    El dia setè, doncs, va reposar
    de tota l’obra que havia fet.
    Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat,
    perquè aquell dia reposà
    de la seva obra creadora.

    Solo
    These are the generations of the heavens
    and of the earth when they were created,
    in the day that the Lord God made the earth and the heavens,
    and ev’ry plant of the field before it was in the earth,
    and ev’ry herb of the field before it grew:

    Solo and Chorus
    For the Lord God had not caused it to rain upon the earth,
    and there was not a man to till the ground.

    Solo
    Així foren els orígens del cel
    i de la terra quan van ser creats.
    Quan el Senyor Déu va fer la terra i el cel,
    no hi havia cap matoll
    ni havia nascut l’herba,

    Solo i cor
    perquè el Senyor Déu encara no havia fet ploure,
    ni existia cap home que pogués conrear els camps.

    Chorus
    But there went up a mist from the earth,
    and watered the whole face of the ground.

    Solo and Chorus
    And the Lord God formed man of the dust of the ground,

    Chorus
    and breathed into his nostrils the breath of life;
    and man became a living soul.

    Cor
    Però de dintre la terra pujava una humitat
    que els amarava en tota la seva extensió.

    Solo i cor
    Llavors el Senyor Déu va modelar l’home amb pols de la terra,

    Cor
    li va infondre l’alè de vida,
    i l’home es convertí en un ésser viu.

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Diumenge, 07.07.24 - 12 h
    Sala de Concerts

    Al voltant d’Ola Gjeilo

    Ola Gjeilo, piano
    Orfeó Català 
    Cor Jove de l’Orfeó Català 
    Cor de Noies de l’Orfeó Català 
    Pablo Larraz, Oriol Castanyer i Montserrat Meneses, directors i directora

    Obres d’Ola Gjeilo

    Preu: 20 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex