L’objectiu de Patricia Kopatchinskaja és arribar al cor de la música, al seu significat per a nosaltres, ara i aquí. Amb una combinació de profunditat, brillantor i humor, aporta un sentit escènic inimitable a la seva música. Descrita pel «New York Times» com “una jugadora d’una energia expressiva rara i d’informalitat desarmadora, de capritxosa i ambició teatral", l’enfocament distintiu de Kopatchinskaja sempre transmet l’esperit de l’obra, ja sigui amb una interpretació fora del tradicional repertori de violí clàssic o amb un projecte escènic original que presenta com a actuació experimental de dramatúrgia.

Durant la temporada 2022-23 torna a superar els seus límits amb un musical atrevit unint forces amb Herbert Fritsch i l’artista visual Jannis Varelas, per crear una producció d’òpera neodadà, Vergeigt, al Theater de Basilea. És artista de la temporada al Barbican Center i també artista associada de l’SWR Experimentalstudio, un dels centres de recerca internacionals més importants en l’àmbit de la música electrònica. Igualment, oferirà l’estrena del seu nou projecte, A la recerca d’una melodia perduda, inspirat en l’obra de György Ligeti, i un revival de Maria Mater Meretrix amb Anna Prohaska en gira europea, espectacle que presenta la imatge de la dona al llarg dels segles en un mosaic musical, projecte que enguany també es publica en CD. Amb el company de recital Fazil Say es retroba també en una extensa gira europea per començar el llançament d’un nou disc.

Els moments més destacats de la temporada anterior van incloure gires per Europa amb la Budapest Festival Orchestra, Il Giardino Armonico i la Philharmonia Orchestra, un retorn als BBC Proms 2022 i va continuar la seva col·laboració artística amb Camerata Bern. Kopatchinskaja va oferir el seu potencial creatiu, versatilitat i repertori en projectes innovadors en residències artístiques amb la Berliner Philharmoniker, Orchestre Philharmonique de Radio France i Elbphilharmonie d’Hamburg, tot enriquint cada programa amb reinterpretacions personals.

La seva prioritat absoluta és la música dels segles XX i XXI i la col·laboració amb compositors com Luca Francesconi, Michael Hersch, György Kurtág, Márton Illés o Esa-Pekka Salonen. Kopatchinskaja dirigeix ​​concerts en escenaris a banda i banda de l’Atlàntic i col·labora amb les principals orquestres, directors i festivals d’arreu del món. Seguint l’èxit internacional de la seva anterior col·laboració amb la Mahler Chamber Orchestra, Bye bye Beethoven, van continuar amb un nou concert escenificat, Les adieux, un projecte que s’enfronta al ràpid deteriorament del medi ambient i la pèrdua del món natural. Altres projectes seus exploren la posada en escena de la música amb mirada contemporània, com Dies Irae, una altra reflexió musical sobre la crisi ambiental creixent, producció que va adquirir a Glasgow durant la cimera mundial de la COP26.

La violinista també actua com a artista vocal a Mystères du macabre de Ligeti i a Pierrot lunaire de Schönberg, on assumeix el paper del Pierrot, així com el seu projecte de presentació del poema Ursonate de Kurt Schwitters, film a l’estil dadà. Després de la seva recent presentació a la Philharmonie de Berlín i Festspielhaus de Baden-Baden, Ursonate es mostrarà a l’Sprengel Museum de Hannover, seu de la Fundació Kurt i Ernst Schwitters, coincidint amb el setanta-cinquè aniversari de la mort de Kurt Schwitters.

La seva discografia inclou més d’una trentena d’enregistraments, amb els quals ha guanyat el Grammy amb Death and the maiden, amb la Saint Paul Chamber Orchestra, projecte que també es va recrear semiescenificat amb la Camerata Bern i que es va estrenar a la plataforma digital Cercle Virtual de Harrison Parrott. La darrera temporada va incloure el llançament en CD de Les plaisirs illuminés, amb Sol Gabetta i Camerata Bern, que va rebre un premi de la «BBC Music Magazine», i Le monde selon George Antheil, amb Joonas Ahonen (tots dos per a Alpha Classics).

Kopatchinskaja és ambaixadora humanitària de Terre des Hommes, el principal servei d’assistència infantil suïssa, i va rebre el Gran Premi Suís de Música de l’Oficina Federal de Cultura Suïssa el 2017.

Amb una capacitat pianística extraordinària, fa vint-i-cinc anys que commou el públic i la crítica. Els seus concerts són vetllades diferents; són concerts més directes, més oberts, més emocionants. En síntesi: van directes al cor. Això és el que devia voler dir el compositor Aribert Reimann quan, durant una visita a Ankara el 1986, va tenir el gust, més o menys per casualitat, d’escoltar qui llavors era un jove de setze anys. Immediatament va demanar al seu acompanyant, el pianista nord-americà David Levine, que anés al Conservatori de la capital turca, i ho va fer amb uns mots que des d’aleshores són ben coneguts: “Cal escoltar-lo, aquest noi toca endimoniadament”.

Va rebre les primeres lliçons de piano de Mithat Fenmen, un pianista que havia estudiat amb Alfred Cortot a París. Fenmen, potser intuint el gran talent del noi, va demanar a l’alumne que improvisés cada dia sobre temes quotidians abans d’emprendre els exercicis i estudis de piano corresponents. Va ser en aquest compromís amb els processos i les formes creatives lliures que s’establí l’origen de l’enorme talent d’improvisació i la perspectiva estètica que constitueix el nucli de la imatge del pianista i compositor Fazil Say.

Com a compositor, ha rebut encàrrecs del Salzburger Festspiele, WDR, Münchner Philharmoniker, Festival de Música de Schleswig-Holstein, Festspiele Mecklenburg-Vorpommern, Konzerthaus de Viena, Philharmonie de Dresden, Fondation Louis Vuitton, Orpheus Chamber Orchestra, Boston Symphony Orchestra i de la BBC, entre d’altres. La seva obra inclou cinc simfonies, dos oratoris, diversos concerts per a solista i nombroses obres per a piano, així com música de cambra.

Com a pianista clàssic es va perfeccionar a partir del 1987 amb David Levine, primer a la Musikhochschule Robert Schumann de Düsseldorf i després a Berlín. A més, va assistir a classes magistrals amb Menahem Pressler. La seva extraordinària tècnica li va permetre ben aviat dominar els anomenats “cavalls de batalla” de la música amb una seguretat enlluernadora i va ser precisament aquesta mescla de subtilesa en Haydn, Bach i Mozart, juntament amb la brillantor virtuosa en les obres de Liszt, Mussorgski o Beethoven el que finalment el van dur a guanyar el Concurs Internacional de Joves Concertistes de Nova York el 1994.

Des d’aleshores ha actuat amb totes les orquestres americanes i europees de prestigi i amb nombrosos grans directors, amb un repertori diversificat que inclou des de Johann Sebastian Bach, els “clàssics” Haydn, Mozart i Beethoven, la música romàntica i contemporània, fins a la seves pròpies composicions per a piano.

Ha estat convidat a actuar en innombrables països dels cinc continents; el diari francès «Le Figaro» l’ha descrit com “un geni”. En aquest procés, també ha aparegut nombroses ocasions com a músic de cambra. Amb la violinista Patricia Kopatchinskaja ha actuat durant anys formant un duo fantàstic; ha tingut altres companys destacats, com Maxim Vengerov, el Minetti Quartett, Modigliani Quartet, Nicolas Altstaedt i Marianne Crebassa.

Nombroses sales de concerts, orquestres i festivals l’han convidat com a artista resident o l’han presentat al seu públic en retrats musicals i setmanes temàtiques durant les últimes dècades. Com en el cas de la Konzerthaus de Dortmund, de Berlín i de Viena, Alte Oper de Frankfurt, hr-Sinfonieorchester, Kammerorchester de Zuric, Philharmonie de Dresden, Camerata Salzburg, festivals de música de Schleswig-Holstein i de Rheingau, Bodenseefestival i el Festival der Nationen. Ha pogut, igualment, oferir retrats musicals a París, Tòquio, Merano, Hamburg i a la seva ciutat natal, Istanbul. La temporada 2022-23 és Artista Focus amb la Tonhalle-Orchester de Zuric i artista-compositor en residència amb la Staatskapelle de Weimar.

El 2013 Fazil Say va rebre el Premi de Música de Rheingau, i el desembre del 2016 el Premi Internacional Beethoven de Drets Humans, Pau, Llibertat, Alleujament de la Pobresa i la Inclusió de Bonn. La tardor del 2017 va rebre el Premi de Música de la Ciutat de Duisburg.

Els enregistraments de Fazil Say d’obres de Bach, Mozart, Gershwin i Stravinsky per a Teldec Classics, així com de Mussorgski, Beethoven i les seves pròpies per a Naïve, han estat molt lloades per la crítica musical i han rebut diversos premis, entre els quals tres Premis Echo Klassik. El 2014 va publicar el Concert per a piano núm. 3 de Beethoven amb la hr-Sinfonieorchester de Frankfurt, sota la direcció de Gianandrea Noseda, la Sonata op. 111 i la Sonata Clar de Lluna, així com l’àlbum Say plays Say, d’obres pròpies.

La tardor del 2016 Warner Classics publicà la integral de les Sonates de Mozart, per la qual Fazil Say va rebre el quart Echo Klassik el 2017. Juntament amb Nicolas Altstaedt va enregistrar l’àlbum Four citites (2017). La tardor del mateix any Warner Classics va llançar els Nocturns de Frédéric Chopin i l’àlbum Secrets amb cançons franceses, enregistrades amb Marianne Crebassa i que guanyà el Premi Gramophone de Música Clàssica el 2018. El seu àlbum del 2018 està dedicat a Debussy i Satie, mentre que el darrer, Troy Sonata – Fazıl Say plays Say, presenta obres seves. El gener del 2020 la seva integral de les Sonates per a piano de Beethoven va ser publicada per Warner Classics, que enguany també publicarà les Variacions Goldberg.