Cuarteto Quiroga
―Beethoven i Brahms
Palau Cambra
Dilluns, 28 de febrer de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cuarteto Quiroga:
Aitor Hevia, violí I
Cibrán Sierra, violí II
Josep Puchades, viola
Helena Poggio, violoncelI
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Quartet de corda núm. 15, en La menor, op. 132Assai sostenuto - Allegro
Allegro ma non tanto
Molto adagio
Alla marcia, assai vivace
Allegro appassionatoII
Johannes Brahms (1833-1897)
Quartet de corda núm. 2, en La menor, op. 51Allegro non troppo
Andante moderato
Quasi Minuetto, moderato
Finale. Allegro non assaiDurada aproximada del concert: primera part, 47 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 35 minuts.
#clàssics #nousreferents
Poema
Mina
Carbó a les canonades del cos.
Reflex sense ombra
a les oportunitats del llenguatge.Què aporta
la claredat?L’interior de l’ésser humà
és una tempesta nocturna.Anna Gual
“L’enigma del microbi”
Ameba (2020)Comentari
Dos monuments en bones mans
Hi ha repertori que, per la seva envergadura, complexitat i profunditat, només és a l’abast d’intèrprets d’enorme categoria, experimentats i sòlids. Per aquesta raó és un goig i una garantia que aquests dos monuments de la música de cambra de tots els temps que sentirem avui l’afronti una formació com el Cuarteto Quiroga, un dels millors quartets de corda del panorama actual, amb experiència, consistència i sempre guiat per la reflexió i la maduració contínua de tot el que interpreta.
L’opus 132 pertany al grup de cinc Quartets que Beethoven va escriure al final de la seva vida, i tots són obres revolucionàries, plenes d’audàcies i avançades al seu temps. El novembre del 1822, a punt d’acabar la Missa solemnis i amb la Novena Simfonia a mig fer, Beethoven va rebre diverses cartes del príncep rus Nikolai Galitzin des de Sant Petersburg demanant-li tres Quartets de corda, que els hi pagaria al preu que fos. Beethoven va acceptar i li va demanar cinquanta ducats per cadascun; però feia dotze anys que no escrivia per a quartet, i va trigar dos anys a satisfer l’encàrrec. I a més, l’editor Schlessinger va organitzar-ne l’estrena al Prater de Viena el 9 de setembre de 1825, amb el Quartet Schuppanzigh, que va ser un èxit absolut i va propiciar la repetició del concert dies després; quan se’n va assabentar Galitzin, que encara no havia rebut l’original, es va empipar i va tallar vincles amb el músic. Beethoven, però, n’estava ben cofoi, perquè va afirmar que era “una de les obres més dignes del meu nom”. És una obra de grans dimensions, en cinc moviments, i esquitxat d’elements personals per tot arreu: el tercer moviment, “Molto adagio”, duu la indicació “Cant d’acció de gràcies d’un convalescent a la Divinitat, en mode lidi”, i va ser compost la primavera del 1825 després d’haver patit una greu malaltia intestinal que el va prostrar cinc setmanes i va interrompre la creació d’aquest Quartet. A l’“Andante” que el segueix trobem l’al·legoria sonora de la recuperació de l’autor, perquè hi escriu “Ah! Tu que m’has retornat les forces!”. Després d’una marxa animosa, el Quartet acaba amb un “Allegro appassionato” descomunal en forma de rondó.
De la mateixa manera que li va passar amb les seves Simfonies, la grandesa dels Quartets de corda de Beethoven (com el que acabem de sentir) va intimidar Brahms a l’hora de compondre per a aquesta formació. Ell mateix va admetre que abans de publicar els seus dos primers Quartets, els de l’opus 51 (avui en sentirem el segon), en va destruir una vintena perquè no estaven a l’alçada. Aquests els va escriure l’estiu del 1873 (ja tenia quaranta anys) a la riba del Würmsee, i els va dedicar al seu bon amic Theodor Billroth, eminent metge vienès i gran melòman a qui va confessar que per acabar-los havia necessitat “fòrceps i un cirurgià”. L’estrena pública es va fer el 3 de desembre de 1875 a Viena, perquè Brahms es va passar dos anys revisant-lo i escoltant-lo en audicions privades.
Aquest Quartet té un aire més vienès i primaveral que el seu germà bessó, però en conserva tot el lirisme i la poesia, i conté elements genuïns del llenguatge brahmsià, com la cèlebre cèl·lula melòdica Fa-La-Mi (en notació alemanya F-A-E), l’acrònim del lema existencial de Brahms: “Frei aber einsam” (Lliure però sol) que va acabar guiant la seva vida; aquest motiu és el motor generador del primer moviment. Schönberg, a l’assaig del 1933 titulat Brahms el progressiu, va fer un fabulós estudi del temps lent, “Andante moderato”, en què demostra que tot s’estructura al voltant d’un interval de segona, que és la llavor de tot el moviment. La prodigiosa arquitectura formal d’aquest Quartet es rebla al tercer moviment, on Brahms combina els dos temes en un doble cànon, i es clou a l’enèrgic “Rondó” final on un aire zíngar és brillantment transfigurat en set mutacions sorprenents. Fins i tot Eduard Hanslick, un dels crítics més severs de l’època i reaci a llançar “floretes” a ningú, va quedar fascinat per aquest monument musical.
Xavier Chavarria, musicòleg i crític musical
Biografia
Biografia
(c) Josep Molina
(c) Josep Molina
Cuarteto Quiroga
(Aitor Hevia, violí I; Cibrán Sierra, violí II; Josep Puchades, viola; Helena Poggio, violoncel)Lloat pel «New York Times» per les seves “interpretacions fresques i exquisides”, el Cuarteto Quiroga s’ha consolidat com un dels quartets més dinàmics i singulars de la seva generació, lloat internacionalment per la crítica i el públic gràcies a una personalitat única, juntament amb un enfocament audaç i original a l’hora d’afrontar el repertori per a quartet de corda.
Ha guanyat el Premio Nacional de Música 2018, el premi Ojo Crítico de RNE i ha estat guardonat als principals concursos internacionals per a quartet (Bordeus, Paolo Borciani, Ginebra, Pequín, Fnapec-París, El Primer Palau). El 2013 va esdevenir el primer conjunt resident al Palacio Real de Madrid amb el quartet de Stradivarius decorats de la col·lecció palatina.
El Cuarteto és a hores d’ara conjunt resident al Museo Cerralbo de Madrid i habitual de les sales més prestigioses del panorama internacional, com la Pierre Boulez Saal, Konzerthaus i Philharmonie de Berlín, Wigmore Hall de Londres, The Frick Collection i Lincoln Center de Nova York, DaCamera de Los Angeles, National Gallery of Art de Washington DC, Concertgebouw d’Amsterdam, Les Invalides de París, Martinů Hall de Praga, Nybrokajen d’Estocolm, Auditorio Nacional de Madrid, Stadtcasino de Basilea, Mozarteum de Salzburg, i a festivals com ara la Heidelberger Frühling i la Biennal de Quartets de Corda d’Amsterdam.
Entre els artistes amb qui comparteix escenari habitualment hi ha músics de la categoria de Martha Argerich, Veronika Hagen, Jörg Widmann, Javier Perianes, Valentin Erben, Richard Lester, David Kadouch, Jonathan Brown, Cappella Amsterdam i els quartets de corda Doric, Meta4, Ardeo i Galatea.
Defensor apassionat del repertori contemporani, el Cuarteto Quiroga col·labora habitualment amb compositors actuals, tot presentant i enregistrant noves creacions per establir un diàleg constant entre la tradició i la nova música. Així, ha estrenat obres de compositors destacats, com Peter Eötvös, Cristóbal Halffter, José María Sánchez-Verdú, Antón García-Abril, Jesús Villa-Rojo, Marisa Manchado, Narine Khachatryan i Cecilia Díaz, i ha interpretat la integral de l’obra de György Kurtág per a quartet i, en temporades futures, estrenarà obres de Jonathan Dove, Jörg Widmann i José Luis Turina.
Des del 2012 el Cuarteto Quiroga ha emprès un viatge ambiciós per bastir un catàleg discogràfic inspirat i únic amb el segell independent holandès Cobra Records. La tardor del 2021 va presentar el seu darrer disc, ‘Und es Ward Licht’. Haydn & Mozart: el alumbramiento de una nueva Era, en Do mayor, enregistrat amb la prestigiosa violista Veronika Hagen i dedicat al naixement i l’esclat de la música de cambra i el quartet de corda com a gèneres fills de la Il·lustració. El seu CD anterior, Heritage, ofereix una antologia eloqüent de l’escena musical del quartet de corda al Madrid de l’època de Goya. Publicat el 2019, aquest “àlbum necessari” («Scherzo») està interpretat amb cordes de tripa i inclou dos enregistraments en primícia mundial, de Boccherini i Brunetti. El seu primer àlbum, que relaciona Haydn i Webern amb Sollima, va guanyar el premi CD del 2012 atorgat per la Unión de Productores Independientes (UFI). Entre els seus àlbums anteriors per a Cobra, igualment lloats per la crítica, figura música primerenca de Schönberg, Webern i Alban Berg; els Quartets, op. 51 de Brahms, i obres de Bartók, Ginastera i Halffter. El 2016 va publicar un enregistrament amb Javier Perianes per a Harmonia Mundi que inclou rareses per a quintet de piano de Granados i Turina.
Format el 2003, el Cuarteto Quiroga pren el nom del violinista gallec Manuel Quiroga, un dels intèrprets més destacats de corda de la història musical hispànica. Els seus membres van estudiar amb Rainer Schmidt a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, amb Walter Levin a la Musikakademie de Basilea i amb Hatto Beyerle a l’European Chamber Music Academy (ECMA). Altres influències artístiques importants són Johannes Meissl, György Kurtág, András Keller, Eberhard Feltz i Ferenc Rados. Profundament compromesos amb l’ensenyament de la música de cambra, són professors al Conservatorio Superior de Música de Saragossa, Universität Mozarteum de Salzburg, Musikene de Sant Sebastià i Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, i són convidats habitualment a oferir classes magistrals a universitats i conservatoris de música d’arreu d’Europa, els Estats Units i l’Amèrica Llatina.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dijous, 03.03.2022 – 20 h
Petit PalauJoel Bardolet, violí
Marc Heredia, pianoF. Schubert: Sonata núm. 2, en La menor, D. 385
J. M. Guix: Llàgrimes de tardor
O. Messiaen: Tema i variacions
B. Bartók: Sonata núm. 2 Sz. 76
J. Brahms: Sonata núm. 3, en Re menor, op. 108Preu: 15 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Cuarteto Quiroga
―Beethoven i Brahms
Palau Cambra
Dilluns, 28 de febrer de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cuarteto Quiroga:
Aitor Hevia, violí I
Cibrán Sierra, violí II
Josep Puchades, viola
Helena Poggio, violoncelI
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Quartet de corda núm. 15, en La menor, op. 132Assai sostenuto - Allegro
Allegro ma non tanto
Molto adagio
Alla marcia, assai vivace
Allegro appassionatoII
Johannes Brahms (1833-1897)
Quartet de corda núm. 2, en La menor, op. 51Allegro non troppo
Andante moderato
Quasi Minuetto, moderato
Finale. Allegro non assaiDurada aproximada del concert: primera part, 47 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 35 minuts.
#clàssics #nousreferents
Poema
Mina
Carbó a les canonades del cos.
Reflex sense ombra
a les oportunitats del llenguatge.Què aporta
la claredat?L’interior de l’ésser humà
és una tempesta nocturna.Anna Gual
“L’enigma del microbi”
Ameba (2020)Comentari
Dos monuments en bones mans
Hi ha repertori que, per la seva envergadura, complexitat i profunditat, només és a l’abast d’intèrprets d’enorme categoria, experimentats i sòlids. Per aquesta raó és un goig i una garantia que aquests dos monuments de la música de cambra de tots els temps que sentirem avui l’afronti una formació com el Cuarteto Quiroga, un dels millors quartets de corda del panorama actual, amb experiència, consistència i sempre guiat per la reflexió i la maduració contínua de tot el que interpreta.
L’opus 132 pertany al grup de cinc Quartets que Beethoven va escriure al final de la seva vida, i tots són obres revolucionàries, plenes d’audàcies i avançades al seu temps. El novembre del 1822, a punt d’acabar la Missa solemnis i amb la Novena Simfonia a mig fer, Beethoven va rebre diverses cartes del príncep rus Nikolai Galitzin des de Sant Petersburg demanant-li tres Quartets de corda, que els hi pagaria al preu que fos. Beethoven va acceptar i li va demanar cinquanta ducats per cadascun; però feia dotze anys que no escrivia per a quartet, i va trigar dos anys a satisfer l’encàrrec. I a més, l’editor Schlessinger va organitzar-ne l’estrena al Prater de Viena el 9 de setembre de 1825, amb el Quartet Schuppanzigh, que va ser un èxit absolut i va propiciar la repetició del concert dies després; quan se’n va assabentar Galitzin, que encara no havia rebut l’original, es va empipar i va tallar vincles amb el músic. Beethoven, però, n’estava ben cofoi, perquè va afirmar que era “una de les obres més dignes del meu nom”. És una obra de grans dimensions, en cinc moviments, i esquitxat d’elements personals per tot arreu: el tercer moviment, “Molto adagio”, duu la indicació “Cant d’acció de gràcies d’un convalescent a la Divinitat, en mode lidi”, i va ser compost la primavera del 1825 després d’haver patit una greu malaltia intestinal que el va prostrar cinc setmanes i va interrompre la creació d’aquest Quartet. A l’“Andante” que el segueix trobem l’al·legoria sonora de la recuperació de l’autor, perquè hi escriu “Ah! Tu que m’has retornat les forces!”. Després d’una marxa animosa, el Quartet acaba amb un “Allegro appassionato” descomunal en forma de rondó.
De la mateixa manera que li va passar amb les seves Simfonies, la grandesa dels Quartets de corda de Beethoven (com el que acabem de sentir) va intimidar Brahms a l’hora de compondre per a aquesta formació. Ell mateix va admetre que abans de publicar els seus dos primers Quartets, els de l’opus 51 (avui en sentirem el segon), en va destruir una vintena perquè no estaven a l’alçada. Aquests els va escriure l’estiu del 1873 (ja tenia quaranta anys) a la riba del Würmsee, i els va dedicar al seu bon amic Theodor Billroth, eminent metge vienès i gran melòman a qui va confessar que per acabar-los havia necessitat “fòrceps i un cirurgià”. L’estrena pública es va fer el 3 de desembre de 1875 a Viena, perquè Brahms es va passar dos anys revisant-lo i escoltant-lo en audicions privades.
Aquest Quartet té un aire més vienès i primaveral que el seu germà bessó, però en conserva tot el lirisme i la poesia, i conté elements genuïns del llenguatge brahmsià, com la cèlebre cèl·lula melòdica Fa-La-Mi (en notació alemanya F-A-E), l’acrònim del lema existencial de Brahms: “Frei aber einsam” (Lliure però sol) que va acabar guiant la seva vida; aquest motiu és el motor generador del primer moviment. Schönberg, a l’assaig del 1933 titulat Brahms el progressiu, va fer un fabulós estudi del temps lent, “Andante moderato”, en què demostra que tot s’estructura al voltant d’un interval de segona, que és la llavor de tot el moviment. La prodigiosa arquitectura formal d’aquest Quartet es rebla al tercer moviment, on Brahms combina els dos temes en un doble cànon, i es clou a l’enèrgic “Rondó” final on un aire zíngar és brillantment transfigurat en set mutacions sorprenents. Fins i tot Eduard Hanslick, un dels crítics més severs de l’època i reaci a llançar “floretes” a ningú, va quedar fascinat per aquest monument musical.
Xavier Chavarria, musicòleg i crític musical
Biografia
Cuarteto Quiroga
(Aitor Hevia, violí I; Cibrán Sierra, violí II; Josep Puchades, viola; Helena Poggio, violoncel)(c) Josep Molina
Lloat pel «New York Times» per les seves “interpretacions fresques i exquisides”, el Cuarteto Quiroga s’ha consolidat com un dels quartets més dinàmics i singulars de la seva generació, lloat internacionalment per la crítica i el públic gràcies a una personalitat única, juntament amb un enfocament audaç i original a l’hora d’afrontar el repertori per a quartet de corda.
Ha guanyat el Premio Nacional de Música 2018, el premi Ojo Crítico de RNE i ha estat guardonat als principals concursos internacionals per a quartet (Bordeus, Paolo Borciani, Ginebra, Pequín, Fnapec-París, El Primer Palau). El 2013 va esdevenir el primer conjunt resident al Palacio Real de Madrid amb el quartet de Stradivarius decorats de la col·lecció palatina.
El Cuarteto és a hores d’ara conjunt resident al Museo Cerralbo de Madrid i habitual de les sales més prestigioses del panorama internacional, com la Pierre Boulez Saal, Konzerthaus i Philharmonie de Berlín, Wigmore Hall de Londres, The Frick Collection i Lincoln Center de Nova York, DaCamera de Los Angeles, National Gallery of Art de Washington DC, Concertgebouw d’Amsterdam, Les Invalides de París, Martinů Hall de Praga, Nybrokajen d’Estocolm, Auditorio Nacional de Madrid, Stadtcasino de Basilea, Mozarteum de Salzburg, i a festivals com ara la Heidelberger Frühling i la Biennal de Quartets de Corda d’Amsterdam.
Entre els artistes amb qui comparteix escenari habitualment hi ha músics de la categoria de Martha Argerich, Veronika Hagen, Jörg Widmann, Javier Perianes, Valentin Erben, Richard Lester, David Kadouch, Jonathan Brown, Cappella Amsterdam i els quartets de corda Doric, Meta4, Ardeo i Galatea.
Defensor apassionat del repertori contemporani, el Cuarteto Quiroga col·labora habitualment amb compositors actuals, tot presentant i enregistrant noves creacions per establir un diàleg constant entre la tradició i la nova música. Així, ha estrenat obres de compositors destacats, com Peter Eötvös, Cristóbal Halffter, José María Sánchez-Verdú, Antón García-Abril, Jesús Villa-Rojo, Marisa Manchado, Narine Khachatryan i Cecilia Díaz, i ha interpretat la integral de l’obra de György Kurtág per a quartet i, en temporades futures, estrenarà obres de Jonathan Dove, Jörg Widmann i José Luis Turina.
Des del 2012 el Cuarteto Quiroga ha emprès un viatge ambiciós per bastir un catàleg discogràfic inspirat i únic amb el segell independent holandès Cobra Records. La tardor del 2021 va presentar el seu darrer disc, ‘Und es Ward Licht’. Haydn & Mozart: el alumbramiento de una nueva Era, en Do mayor, enregistrat amb la prestigiosa violista Veronika Hagen i dedicat al naixement i l’esclat de la música de cambra i el quartet de corda com a gèneres fills de la Il·lustració. El seu CD anterior, Heritage, ofereix una antologia eloqüent de l’escena musical del quartet de corda al Madrid de l’època de Goya. Publicat el 2019, aquest “àlbum necessari” («Scherzo») està interpretat amb cordes de tripa i inclou dos enregistraments en primícia mundial, de Boccherini i Brunetti. El seu primer àlbum, que relaciona Haydn i Webern amb Sollima, va guanyar el premi CD del 2012 atorgat per la Unión de Productores Independientes (UFI). Entre els seus àlbums anteriors per a Cobra, igualment lloats per la crítica, figura música primerenca de Schönberg, Webern i Alban Berg; els Quartets, op. 51 de Brahms, i obres de Bartók, Ginastera i Halffter. El 2016 va publicar un enregistrament amb Javier Perianes per a Harmonia Mundi que inclou rareses per a quintet de piano de Granados i Turina.
Format el 2003, el Cuarteto Quiroga pren el nom del violinista gallec Manuel Quiroga, un dels intèrprets més destacats de corda de la història musical hispànica. Els seus membres van estudiar amb Rainer Schmidt a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, amb Walter Levin a la Musikakademie de Basilea i amb Hatto Beyerle a l’European Chamber Music Academy (ECMA). Altres influències artístiques importants són Johannes Meissl, György Kurtág, András Keller, Eberhard Feltz i Ferenc Rados. Profundament compromesos amb l’ensenyament de la música de cambra, són professors al Conservatorio Superior de Música de Saragossa, Universität Mozarteum de Salzburg, Musikene de Sant Sebastià i Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, i són convidats habitualment a oferir classes magistrals a universitats i conservatoris de música d’arreu d’Europa, els Estats Units i l’Amèrica Llatina.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dijous, 03.03.2022 – 20 h
Petit PalauJoel Bardolet, violí
Marc Heredia, pianoF. Schubert: Sonata núm. 2, en La menor, D. 385
J. M. Guix: Llàgrimes de tardor
O. Messiaen: Tema i variacions
B. Bartók: Sonata núm. 2 Sz. 76
J. Brahms: Sonata núm. 3, en Re menor, op. 108Preu: 15 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –