Us convidem a capbussar-vos en la música dels Balcans: un territori sonor fascinant, solcat per nombrosos pobles i travessat pels avatars de la història. Una història en la qual la celebració de la vida mitjançant la música sempre ha prevalgut malgrat les guerres i les rivalitats, tantes vegades induïdes pels qui no suporten la idea que els pobles puguin conviure en pau.

El denominat vesper balcànic és, de fet, un gresol de llengües, cultures, tradicions i pobles que han conviscut i que s’han enriquit mútuament: esclaus, albanesos, romanesos i/o valacs, grecs, turcs, hongaresos, gitanos, jueus (tant els sefardites com els asquenazites)... Les seves músiques endinsen arrels profundes a les terres ancestrals d’aquests pobles (els confins orientals d’Europa, l’Àsia Central, el subcontinent indi...), tot recollint també l’antiga herència grega, la bizantina i, més modernament, l’otomana, les bandes retrunyidores de soldats geníssers de la qual tenen com a hereves esplendoroses les fanfares gitanes de metall i percussió, tan celebrades i reconegudes internacionalment les darreres dècades.

Però no solament d’aquests “reis del metall” beu la música balcànica, sinó que també incorpora un ben acolorit mostrari d’instruments de corda, vent i percussió: els timbres i els teixits sonors de la Barcelona Gipsy balKan Orchestra (BGKO).

Prepareu-vos per gaudir amb l’energia, l’alegria i els ritmes intricats i irresistibles d’aquestes músiques, que també són portadores, de vegades, d’una enyorança melangiosa, de passions fortes i sentiments arravatats: sirbas, horos, klezmer i fins i tot una rumba gitana (macedònia) per ballar, sevdah per embadalir-s’hi... Músiques celebrades en festes i noces, plorades en funerals i tragèdies. Cants i danses en moviment imparable, festejats a cada comunitat i alhora duts d’un lloc a un altre, en una pol·linització constant, per músics itinerants gitanos i klezmorim jueus.

Així són les músiques plenes d’embruix que ens porta avui la Barcelona Gipsy balKan Orchestra, que presenta el seu àlbum Nova era. La capital catalana esdevé un epicentre de creativitat balcànica amb aquests músics bregats, impecables i sorprenents que s’apleguen, no solament de Catalunya, sinó també de Grècia, Ucraïna, Sèrbia, França i Itàlia. I no hi ha res millor que celebrar-ho aquí, al Palau.

Juan Antonio Vázquez, divulgador musical (Mundofonías, A la fuente-RNE, TWMC)