creixen les orquídies entre dents
dels meus auguris

ben a sota del poema submergit

molt a prop de les coses
sense nom

de la tarda que no és ara
sinó sempre

 

Laia Llobera
Llibre de revelacions (2020)

Amb András Schiff la música neix del silenci.

András Schiff sempre ha estat fidel als seus compositors predilectes. El seu perfeccionisme, avalat amb reconeixements en concursos internacionals des de fa cinquanta anys –els de Moscou (1974) i Leeds (1975), entre d’altres–, s’ha mantingut sempre infrangible. La gran col·lecció discogràfica “Els Grans Pianistes del Segle XX”, dirigida per Alfred Brendel, té dedicat un volum a Schiff (amb música de Bach, Mozart i Schubert) i fa just vint-i-cinc anys s’hi referia amb unes paraules del tot vigents avui dia: “Evita els grans efectes de virtuosisme romàntic seduït per la finesa dels matisos i la transparència de les estructures musicals [...]. Cal considerar-lo el millor intèrpret de Bach després de Glenn Gould”.

Com dèiem, si Schiff ha forjat la seva llegenda sostenint-se en uns noms propis (Bach, Haydn, Mozart, Beethoven i Schubert), al seu llibre Musik kommt aus der Stille (La música neix del silenci, 2020), compara la confecció d’un programa de concert amb l’art de la cuina. Com si fos un gran xef, ell elabora els recitals amb música de Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann, Mendelssohn i Brahms. També amb Janáček –de qui sempre ha admirat la manera de compondre– i Bartók. Malgrat formar-se a l’Acadèmia Franz Liszt, mai s’ha sentit atret per l’obra del pianista hongarès, com tampoc de Rakhmàninov, a qui considera, tanmateix, un intèrpret extraordinari. “Puc viure sense escoltar Rakhmàninov, però no sense Bach”. I també ha arribat a proclamar que “Bach és el pare; Mozart, el fill, i Schubert, l’Esperit Sant”.

Amb la postpandèmia, Schiff concep els seus recitals com un “menú sorpresa” per al públic. Al Palau oferirà música de Bach, Haydn, Mozart i Beethoven i es dirigirà al públic en italià. Dotat d’uns refinats sentit de l’humor i perspicàcia, Schiff també és un amant de la música de cambra i de les obres simfòniques i concertants d’aquest període. L’any 1999 va fundar la seva pròpia orquestra, la Cappella Andrea Barca, nom que no al·ludeix a cap artista del Cinquecento ni compositor d’opera seria napolitana, sinó que és el seu propi nom traduït a l’italià! Schiff parlarà de les obres, i potser, com ha fet en altres recitals durant el darrer any, de cultura, societat i potser farà alguna referència a la política. Als darrers recitals s’ha decantat per obres com “Ricercare” de L’ofrena musical, diverses variacions del propi Bach, Bagatel·les de Beethoven o la monumental Sonata Waldstein; també Sonates de Mozart o alguna en tonalitat menor de Haydn.

Sobre Haydn, tan vinculat als Esterházy, la històrica família noble de l’Hongria natal de Schiff, el pianista ha proclamat: “Si Mozart és tingut com un gran poeta, Haydn caldria definir-lo com un filòsof que s’esplaiava en prosa”. I en un curs amb joves músics d’orquestra, va manifestar: “Mahler o Xostakóvitx estan bé, però quan toques les seves obres t’amagues entre l’orquestra. Tocar Haydn i Mozart és com estar nu”. Si dècades enrere l’històric director hongarès Antal Doráti va fer ressorgir les òperes de Haydn, Schiff és ara el gran paladí del piano del compositor austríac, “el més oblidat entre els més grans compositors”.

El periodista Pablo Gianera –«La Nación», 4 de desembre de 2021–, fent referència al llibre Musik kommt aus der Stille, recull la reflexió següent de Schiff: “La música té a veure essencialment amb l’esperit i amb el que és espiritual”. I és per això que Schiff s’emmiralla en el talent llegat per Richter, Arrau, Serkin..., aquella manera de tocar que cercava sempre la finesa del matís, l’espiritualitat de la música.

Lluís Trullén, crític musical de la «Revista Musical Catalana»