Guanyadora de diversos concursos de prestigi, la seva carrera es va catapultar internacionalment amb la interpretació de Sesto de Giulio Cesare de Händel amb Alan Curtis, abans de debutar al Festival d’Ais de Provença en el rol titular d’Elena de Cavalli amb Leonardo García Alarcón. Des d’aleshores ha afrontat les grans obres mestres del Barroc amb els directors més famosos (Fabio Biondi, Ottavio Dantone, Francesco Corti, Emmanuelle Haïm, William Christie, Thibault Noally, Ivor Bolton, Iván Fischer i Philippe Jaroussky, entre d’altres): L’Orfeo i Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, Serse i Hipermestra de Cavalli; El Messies, Il trionfo del Tempo, La Ressurrezione, Alcina, Radamisto, Giulio Cesare o Rinaldo de Händel; Argippo de Vivaldi.

Té el mateix èxit en repertori posterior, com Mitridate, re di Ponto, Il re pastore, Idomeneo, Le nozze di Figaro, Don Giovanni i Die Zauberflöte de Mozart, i Orfeo ed Euridice i Orlando paladino de Haydn, amb directors com ara Ádám Fischer, Michele Spotti, Giovanni Antonini, Christina Pluhar, Emmanuelle Haïm i Marc Minkowski.

Li agrada especialment la música francesa del segle XX: Gloria i Dialogues des carmélites de Poulenc, Requiem de Fauré, Messe de Clovis de Gounod, Saint François d’Assise de Messiaen, amb els directors Sylvain Cambreling, Hervé Niquet, Bertrand de Billy o Michele Mariotti.

Amb aquestes col·laboracions, Emőke Barath ha cantat en molts dels principals festivals i sales de concerts del món: festivals de Salzburg, Ais de Provença, Boston i Glyndebourne, Théâtre des Champs Élysées i Philharmonie de París, Wiener Staatsoper, Konzerthaus i Theater an der Wien, Konzerthaus de Berlín, Concertgebouw d’Amsterdam, Bozar de Brussel·les, Òpera de Tòquio, etc.

Té una discografia molt extensa. És artista en exclusiva d’Erato-Warner Classics, amb dos discos de recitals especialment: Voglio cantar, dedicat a Cavalli (Il Pomo d’Oro i Francesco Corti) i Dualità, amb àries d’òpera de Händel (Ensemble Artaserse i Philippe Jaroussky).

Nascuda a Àustria, actua habitualment a l’Staatstheater am Gärtnerplatz de Múnic en papers com ara Angelina (La Cenerentola), Cherubino (Le nozze di Figaro), Orlofsky (El ratpenat), Hansel (Hansel und Gretel), Rosina (Il barbiere di Siviglia) i Piacere (Il trionfo del Tempo e del Disinganno). Els seus debuts com a Dorabella (Così fan tutte), Charlote (Werther)i Nicklausse (Les contes d’Hoffmann) van ser els més destacats de la temporada passada.

Com a convidada ha actuat a Berlín amb l’Academy of Ancient Music, a París i Amsterdam amb Les Accents, a Londres novament amb l’Academy of Ancient Music i cada any a Innsbruck amb l’Accademia Bizantina.

Recentment ha interpretat el paper principal de Juditha triumphans de Vivaldi al Festival de Música Antiga d’Innsbruck i ha cantat El paradís i la Peri de Schumann, sota la direcció de Hartmut Haenchen a Utrecht. L’estiu del 2022 va interpretar el personatge de Phèdre d’Hippolyte et Aricie de Rameau, sota la direcció de Bernhard Forck, al Nationaltheater de Mannheim i va ser segona dama de La flauta màgica de Mozart al Festival de Salzburg.

També ha participat als festivals de Bayreuth, Internacional Händel de Göttingen i Neue Oper de Viena. El 2013 va ser membre del Young Singers Project del Festival de Salzburg. I del 2014 al 2016 del conjunt de l’Stadttheater de Berna (Suïssa).

En companyia de cantants com Graham Johnson, Helmut Deutsch, Julius Drake i Joseph Middleton, Sophie Rennert ha ofert recitals a la Schubertiade, Musikverein i Kontzerthaus de Viena, Wigmore Hall, Concertgebouw i Elbphilharmonie.

Ha treballat amb orquestres prestigioses, com la Wiener Philharmoniker, Orquesta Nacional de España, sota la batuta dels directors David Afkham, Ivor Bolton, Semyon Bychkov, Laurence Cummings, Ottavio Dantone, Rubén Dubrovsky, Bernhard Forck, Mirga Gražinytė-Tyla, Martin Haselböck i Philippe Jordan.

Va estudiar al MDW de Viena amb Karlheinz Hanser i Charles Spencer.

Va estudiar filosofia a la Sorbona i alhora piano i cant. Es va especialitzar en el repertori barroc, en què ha col·laborat amb els conjunts Balthasar Neumann (Thomas Hengelbrock), I Barocchisti (Diego Fasolis), Accademia Bizantina (Ottavio Dantone), Orquestra Barroca de Venècia (Andrea Marcon), El Complejo Barroco (Alan Curtis), Les Siècles (François-Xavier Roth), Les Arts Florissants (William Christie), Le Concert des Nations (Jordi Savall), Ensemble Matheus (Jean-Christophe Spinosi), Les Musiciens du Louvre (Marc Minkowski), Le Concert d’Astrée (Emmanuelle Haïm), L’Europe Galante (Fabio Biondi) i Les Talens Lyriques (Christophe Rousset).

És convidada habitualment pels teatres internacionals més importants: Théâtre des Champs Élysées, Covent Garden de Londres, La Scala de Milà, Staatsoper de Berlín, Opernhaus de Zúric, Theater an der Wien, Lincoln Center i Carnegie Hall de Nova York, La Monnaie de Brussel·les, Opera d'Amsterdam... I hi ha interpretat papers de Rinaldo, Giulio Cesare, Orlando furioso, Orfeo, Zenobia, Bradamante, etc.

La seva discografia inclou Teuzzone, Orlando i La coronació de Dario de Vivaldi (Naïve), Alcina i Tamerlano de Händel (DVD Alpha), La concordia dei pianeti de Caldara (DGG), Petite Messe solennelle de Rossini (Naïve), Niobe de Steffani (Opus Arte), L’enfant et les sortilèges de Ravel (Naxos), Passió segons sant Joan de Bach (Erato).

El seu recital amb Ottavio Dantone i l’Accademia Bizantina, titulat Agitata (Alpha), va guanyar el prestigiós Premi Gramophone el 2018.

Guanyadora del primer premi del Concurs Cesti d’Òpera Barroca el 2018 i del Concurs Internacional de Bel Canto Vincenzo Bellini 2017, també ha estat guardonada amb els premis del públic a Tolosa de Llenguadoc el 2019 i al London Handel Singing Competition 2016. Ha col·laborat amb els directors Ottavio Dantone, Christophe Rousset, Emmanuelle Haïm, Fabio Biondi, Gianluca Capuano, Maxim Emelyanychev, Michel Corboz i Laurence Cummings.

Recentment ha destacat en substituir Cecilia Bartoli en el paper principal d’Alcina de Händel, al Maggio Musicale Fiorentino, en una producció de Damiano Michieletto.

Marie Lys gaudeix de gran èxit en música barroca, terreny en què ha interpretat personatges de Semele de Händel (paper principal), amb Georg Petrou, a Göttingen i Atenes; Ginevra, Dalinda (Ariodante) i Adelaide (Lotario), amb Laurence Cummings, als Festivals Händel de Londres i Göttingen, i Irene (Il Tamerlano), amb O. Dantone. També ha encarnat Dorinda (Orlando) al Festival de Peralada, i Bellezza (Il trionfo del Tempo e del Disinganno), amb F. Biondi, al Festival de Granada.

També s’interessa per repertori més proper, amb títols com ara Betly (Donizetti, paper principal), amb F. Biondi, al Festival Chopin de Varsòvia; Alzima (Kublai Khan), amb Ch. Rousset, al Theater an der Wien, així com Cunegonde (Candide de Bernstein), Sophie (Werther), Adele (Die Fledermaus), Despina (Così fan tutte) i Lisa (La sonnambula) a l’Opéra de Lausana, Clorinda (La Cenerentola), Yniold (Pelléas et Mélisande) i Servilia (La clemenza di Tito) a Ginebra.

Després de llicenciar-se a l’Haute École de Musique de Lausana amb premi al millor recital, va estudiar al Royal College of Music de Londres, on es graduà amb First Class Honours el 2014, abans d’entrar a l’Escola Internacional d’Òpera i s’hi graduà amb un Artist Diplom in Opera.

El seu primer àlbum en solitari, Amate stelle, amb àries inèdites, va aparèixer publicat per Glossa el 2023. La seva discografia també inclou òperes de Lully amb Ch. Rousset, enregistraments de l’Edició Vivaldi per al segell Naïve, i Exsultate, jubilate de Mozart amb Johnson Nelson i l’Orchestre de Chambre de Lausana.

S’ha consolidat ràpidament en el repertori dels segles XVII i XVIII col·laborant amb conjunts i directors prestigiosos. De París (Opéra de París, Théâtre des Champs Élysées, Châtelet, Philharmonie) a Amsterdam (Concertgebouw i Òpera), passant per Tolosa de Llenguadoc (Théâtre du Capitole), Lilla (Opéra), Estrasburg (Opéra du Rhin), Zúric (Opernhaus i Tonhalle), Barcelona (Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música Catalana i L’Auditori), Madrid (Teatro Real i Auditorio Nacional) i Ginebra (Grand Théâtre i Victoria Hall), ha actuat per tot Europa.  

L’òpera barroca francesa esdevé una part important de la seva activitat (Platée, amb Christophe Rousset; Dardanus, amb Raphaël Pichon; Les paladins, amb William Christie), però també està interessat en l’opera seria (Aquilo de Farnace, amb Diego Fasolis; Vitaliano d’Il Giustino de Vivaldi, successivament amb Ottavio Dantone, Andrea Marcon i René Jacobs; Giuliano de Rodrigo i Tempo d’Il trionfo del Tempo, amb Thibault Noally, o el tenor solista d’El Messies de Händel, amb Hervé Niquet), i afronta habitualment Mozart (per exemple, Agenore d’Il re pastore, amb William Christie; Summe Sacerdot d’Idomeneo, amb Emmanuelle Haïm i després Jérémie Rhorer, o Basilio de Le nozze di Figaro al Capitole de Tolosa de Llenguadoc).

Per compartir la seva inclinació pel Seicento italià, Emiliano Gonzalez Toro i Mathilde Étienne van fundar el conjunt I Gemelli, amb el qual va assumir L’Orfeo al Théâtre des Champs Élysées el 2019 i posteriorment al Capitole de Tolosa de Llenguadoc i L’Arsenal de Metz.

El 2021 va dirigir i cantar alhora el paper principal d’Il ritorno d’Ulisse in patria abans d’assumir L’incoronazione di Poppea la primavera del 2023 (Théâtre des Champs Élysées de París, Victoria Hall de Ginebra, L'Arsenal de Metz). Entre els seus compromisos recents figuren una gira amb Il ritorno d’Ulisse in patria, Vespres de la Beata Vergine de Monteverdi a Ginebra (enregistrament previst aquest 2025), amb I Gemelli, i Enees de Dido, reina de Cartago de Graupner, amb La Cetra i Andrea Marcon, així com la Missa en Si menor de Bach, amb Pygmalion i Raphaël Pichon.

Nascut a Monopoli (Bari) el 1978, es graduà en cant amb les màximes qualificacions i distincions, sota la direcció de la professora Serafina Tuzzi al Conservatori de Música Nino Rota de Monopoli, i en violí baix sota la direcció del mestre Francesco D’Orazio. També es va llicenciar en economia per la Universitat de Bari. Ha aprofundit en l’estudi del repertori barroc, en el qual s’ha perfeccionat amb mestres com ara Maria Cristina Kiehr, Roberta Invernizzi, Rosa Dominguez, Claudio Cavina, Jill Feldman, Renè Clemencic i amb el contratenor anglès Paul Esswood, professor d’estudis vocals barrocs a la prestigiosa Royal Academy of Music de Londres.

Ha treballat com a solista amb els directors Jordi Savall, René Jacobs, Rinaldo Alessandrini, Leonardo García Alarcón, Ottavio Dantone, Christina Pluhar, Andrea Marcon, Alessandro De Marchi, i ha actuat a l’Opéra Comique de París, Festival de Salzburg i Carnegie Hall de Nova York.

Ha estat convidat per festivals i centres musicals de renom, entre els quals, Lincoln Center de Nova York, Teatro Colón de Buenos Aires, Teatro Municipal de Rio de Janeiro, Konzerthaus de Viena, Pierre Boulez Saal de Berlín, Bozar de Brussel·les, Concertgebouw d’Amsterdam, Opéra Royal de Versalles, De Doelen de Rotterdam, Philharmonie de Colònia, Festival St. Denis de París, Festival de Sarrebourg, Festival d’Evron, Festival Enescu (Bucarest), Oude Muziek d’Utrecht, Desingel d’Anvers, Festival Baroque de Beaune, Festival La Chaise Dieu, Festival Baroque Valloire, Festival Sinfonia al Perigord, Festival Grandezze & Meraviglie, Festival Arte Sacra de Verona, MiTo Settembre Musica de Torí, XXXI Festival della Valle d’Itria de Martina Franca, 6th Festival Misteria Paschalia de Cracòvia, Lodz Philharmonia, Accademia Filarmonica Romana, Teatro Olimpico de Roma.

Els seus propers compromisos inclouen una col·laboració amb Leonardo García Alarcón, una gira pels Països Baixos amb L’Arpeggiata i Christina Pluhar, L’Orfeo de Monteverdi al Mozarteum de Salzburg, amb un repartiment internacional que inclou el famós tenor Rolando Villazón.

Va començar a estudiar cant als setze anys. Es graduà amb menció honorífica en cant d’òpera i cant renaixentista i barroc, sota la direcció d’Alessandra Ruffini i Roberto Balconi. Igualment, es va llicenciar cum laude en filosofia.

La seva activitat concertística l’ha duta a actuar en nombrosos esdeveniments musicals a Itàlia i a l’estranger: Festival de Bolonya, Festival dei Due Mondi de Spoleto, Festival MiTo, Urbino Musica Antica, Festival de Stresa, Salzburger Festspiele, Styriarte de Graz, Resonanzen de Viena, Schwetzingen, Klangvokal Musikfestival de Dortmund, Barock Festspiele d’Arolser, Wratislavia Cantans, Musica Sacra de Maastricht, Festtage Alte Musik de Basilea, Festival Cervantino de Guanajuato (Mèxic), i ha cantat com a solista a sales de concerts de renom, com el Teatro alla Scala i Teatro Dal Verme de Milà, Teatro Sociale de Como, Teatro Comunale de Ferrara, Boulez Saal de Berlín, Theater an der Wien i Konzerthaus de Viena, Haus für Mozart de Salzburg, Opéra de Montecarlo, Théâtre des Champs Élysées de París, Barbican Centre de Londres, Teatro Real de Madrid, Elbphilharmonie d’Hamburg, Bozar de Brussel·les, Muziekgebouw d’Amsterdam, Jordan Hall de Boston, Oper de Colònia i Teatro Juárez de Guanajuato.

Ha col·laborat amb nombrosos conjunts del panorama musical internacional, com L’Europa Galante, Ensemble Zefiro, Concerto Romano, Il Canto de Orfeo, Boston Early Music Festival Ensemble i Les Musiciens du Prince. També ha actuat dirigit per Alfredo Bernardini, Fabio Biondi, Gianluca Capuano, Francesco Corti, Maxim Emelyanychev, Enrico Onofri, George Petrou, Giulio Prandi, Alessandro Quarta i Dmitry Sinkovsky. El 2022 va ser un dels finalistes del Concurs Cesti d’Innsbruck. El 2024 va impartir classes de cant renaixentista i cant barroc als Cursos de Música Antiga d’Urbino.

Ha enregistrat per als segells Glossa, Arcana, CPO, Dynamic i Brilliant.

Després de graduar-se en orgue i clavecí pel Conservatori G. Verdi de Milà, ja de ben jove va començar la seva carrera de concerts, tot captant l’atenció dels crítics com un dels clavicembal·listes més experimentats i talentosos de la seva generació.

El 1985 va aconseguir el premi de baix continu al Concurs Internacional de París i el 1986 va ser guardonat al Concurs Internacional de Bruges.

Profund coneixedor de la pràctica interpretativa de l’estil barroc, des del 1996 és el director musical de l’Accademia Bizantina de Ravenna, amb la qual col·labora des del 1989. Sota la seva direcció, l’Accademia es va establir en ben pocs anys com una de les formacions de música barroca amb instruments antics més conegudes i acreditades del panorama internacional.

Els darrers vint anys Ottavio Dantone ha sumat gradualment a la seva activitat com a solista i líder de grups de cambra, la de director, en què ha ampliat el seu repertori al període clàssic i romàntic.

La seva carrera el va dur més endavant a combinar el redescobriment de títols moderns menys habituals o com a estrena als festivals i teatres més importants d’arreu, com ara Teatro alla Scala de Milà, Festival d’Òpera de Glyndebourne, Teatro Real de Madrid, Opéra Royal de Versalles, Opernhaus de Zúric o Proms de Londres.

Ha enregistrat, com a solista i com a director, per a les companyies discogràfiques més importants: Decca, Deutsche Grammophon, Naïve i Harmonia Mundi, amb les quals ha obtingut premis prestigiosos i el reconeixement de la crítica internacional.

Des del 2024 és el director musical de l’Innsbrucker Festwochen der Alten Musik.