Duo Bagaría-Iturriagagoitia
— Beethoven, Cervelló i StraussPetit Palau Cambra
Dimarts, 23 de novembre de 2021 – 20 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Aitzol Iturriagagoitia, violí
Enrique Bagaría, piano(1770-1827)
Sonata per a violí i piano núm. 6, en La major, op. 30/1Allegro
Adagio molto espressivo
Allegretto con variazioni(1935)
Duo-SonataAllegro appassionato
Quasi un lamento
Scherzando-Allegro(1864-1949)
Sonata per a violí i piano en Mi bemoll major, op. 18Allegro, ma non troppo
Improvisation: Andante cantabile
Finale: Andante - AllegroDurada aproximada del concert:
1ª part: 40 minuts | Pausa: 15 minuts| 2ª part: 35 minuts.Catalunya Música enregistra aquest concert
#clàssics #patrimonicatalà
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Abacus – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello – Manel Vallet Garriga – Jordi Simó Sanahuja –Comentari
Ludwig van Beethoven va compondre aquesta Sonata entre el 1801 i el 1802, la va publicar l’any 1803, juntament amb les sonates 7 i 8, sota el paraigua del seu opus 30, i va dedicar-la al tsar Alexandre I de Rússia. Beethoven acabava de fer trenta anys i començava a patir molt la pèrdua d’oïda, que el feia aïllar-se socialment cada vegada més. No obstant això, en aquell moment estava abocat de ple en la composició de la seva Tercera Simfonia, la famosa “Heroica”.
En aquesta Sonata s’especifica que és “per a piano i violí”, per donar protagonisme al piano dels salons particulars que començaven a proliferar al principi del segle XIX i així incentivar-ne la compra. Enmig de les sonates més conegudes entre les deu que va compondre, com la Primavera o la Kreutzer, en aquesta trobem la inventiva musical de Beethoven amb un tema principial que estableix un joc melòdic i rítmic d’una gran agilitat amb el segon motiu d’aquest primer moviment. L’“Adagio” juga amb un canvi de tonalitat –de Re major a Si menor– creant una atmosfera de gran lirisme. Les sis variacions de l’últim moviment demostren la maduresa musical que Beethoven ja havia assolit i que s’expandiria fins al final de la seva vida malgrat totes les dificultats.
Jordi Cervelló és un compositor de referència pel que fa al tractament de la corda. Va començar la seva carrera musical com a violinista, per això el seu coneixement d’aquest instrument exigeix un gran domini als intèrprets de les seves obres. Aquesta, escrita el 2010, consta de tres moviments amb caràcters ben diferents. El primer és enèrgic i virtuós i contrasta amb el segon, “Quasi un lamento”, indicat sobre el pentagrama, amb una llarga melodia que es recolza sobre un acompanyament pianístic molt delicat i utilitza recursos del violí com el glissando. Al tercer retorna a la vitalitat inicial, però en clau d’humor entre els dos instruments. Reapareix el tema principal amb un altre ritme i hi utilitza el rebot de l’arc –el ricochet– fent un joc d’harmònics a gran velocitat.
Richard Strauss, l’autor de la cèlebre òpera El cavaller de la rosa, era un gran pianista i també tocava el violí excel·lentment, cosa que es demostra en aquesta obra, del 1887, quan només tenia 23 anys. És una Sonata prèvia als poemes simfònics, com Don Juan o Mort i transfiguració, i ja conté un teixit musical força dens i una brillantor molt refinada. La va compondre quan va conèixer la seva esposa, la soprano Pauline de Ahna. Hi podem sentir el seu apassionament amorós en la “Improvisació-Andante cantabile”, que es va fer tan popular al seu moment que Strauss va permetre que es publiqués com una peça a part.
Mònica Pagès, periodista
Biografies
Biografies
Aitzol Iturriagagoitia, violí
Nascut al País Basc (Eibar, 1975), va estudiar amb Zakhar Bron a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, i també amb Kolja Lessing a la Musikhochschule de Leipzig, amb Ingolf Turban a la de Stuttgart i Hatto Beyerle a la de Hannover.
Va ser guardonat als concursos per a violí Henryk Wieniawski de Lublin i a l’European Broadcasting Union. Ha actuat com a solista amb l’Orquesta Nacional de la República Dominicana, Vogtland Philharmonie, Mittelsächsischen Philharmonie, Joven Orquesta de Euskadi, Bilbao Orkestra Sinfonikoa, Orquestra Simfònica d’Euskadi i Orquesta de Cámara Reina Sofía, sota la direcció de Lord Yehudi Menuhin i juntament amb Lorin Maazel.
Ha compartit escenari amb artistes de renom, com Christian Zacharias, Gidon Kremer, Heinz Holliger, José Luis Estellés, Asier Polo, Mariana Sirbu, Marie-Elisabeth Hecker, Edicson Ruiz, Giovanni Bellucci, Kolja Lessing, Andoni Mercero, Marta Zabaleta, Alberto Rosado, Mate Bekavac, David Apellaniz, Luis Fernando Pérez i Enrique Bagaría.
Amb Enrique Bagaría el 2019 van presentar un àlbum amb Sonates per a violí i piano de Debussy, Janáček i Strauss i el 2020 el CD Fin du temps (IBS Classics), amb obres de Messiaen i Takemitsu.
La seva trajectòria com a pedagog inclou diverses de les institucions més prestigioses d’Europa. Ha impartit classes magistrals a l’Àsia, Llatinoamèrica i a Espanya, i actualment compagina la seva activitat concertística amb la tasca pedagògica com a professor de violí al Centro Superior de Música del País Basc-Musikene.
Biografies
Enrique Bagaría, piano
Va iniciar els estudis musicals amb els professors R. Masferrer i L. de Moura Castro. Va obtenir el títol superior de piano al Conservatori Municipal de Barcelona. Continuà la formació a l’École Normale de Musique Alfred Cortot de París amb el mestre A. Delle Vigne. Va cursar un postgrau al Conservatori Superior del Liceu amb S. Pochekin. Va prosseguir amb D. Bashkirov, G. Eguiazarova i C. Martínez Mehner a l’Escuela Superior Reina Sofía de Madrid i amb V. Suchanov al Richard Strauss Konservatorium de Munic. Paral·lelament va rebre classes magistrals dels mestres A. de Larrocha, E. Virsaladze, J. M. Colom, A. Jasinski, R. Gothoni, V. Margulis, A. Watts i B. Petrushansky, entre d’altres.
Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos guardons en concursos pianístics, tant nacionals com internacionals. Cal destacar el primer premi a la 52a edició del Concurs Internacional Maria Canals (Barcelona, 2006) i la participació al XV Concurs Internacional de Santander Paloma O’Shea (2005).
La seva presència és habitual als principals escenaris i festivals arreu de l’Estat espanyol. En l’àmbit internacional destaquen les seves actuacions a la Philharmonia de Sant Petersburg, Filharmònica Nacional de Kíev, Teatro dal Verme de Milà, Salle Alfred Cortot de París, Academia de España a Roma, Sala de Conciertos Luis Ángel Arango de Bogotà, Oriental Art Center de Xangai, National Center for the Performing Arts de Pequín i a les ciutats de Nova York, Chicago, Brussel·les i Munic.
Ha col·laborat amb prestigioses orquestres internacionals i amb els directors V. Gergiev, V. Petrenko, Y. Kuk Lee, F. Rettig, P. Halffter, E. Portal, S. Brotons, M. Galduf, L. Macías i V. Pablo Pérez.
En l’apartat de música de cambra, destaquen els duos que forma amb els violinistes Josep Colomé, Aitzol Iturriagagoitia i el violista Joaquín Riquelme. Així mateix, ha col·laborat amb formacions molt diverses i de gran prestigi, i des del 2016 és membre, juntament amb Josep Fuster i Ashan Pillai, del Trio Cervelló, amb el qual ha gravat diversos CD.
Així mateix, ha enregistrat la integral de la música per a piano de Jordi Cervelló amb la discogràfica Columna Música. El gener del 2016 va publicar Enrique Bagaría plays Haydn (Eudora Records), que conté una selecció de Sonates del compositor vienès i que ha estat nominat als premis ICMA 2017 (els guardons internacionals més importants en l’àmbit de la música clàssica enregistrada). Per al mateix segell ha gravat la integral dels Quartets de Brahms amb piano juntament amb Josep Colomé, Joaquín Riquelme i David Apellániz (que integren el Brahms Project), i Sonates de violí i piano de Debussy, Strauss i Janáček amb el violinista Aitzol Iturriagagoitia.
Ha participat com a jurat en diferents concursos nacionals i internacionals: Flechilla-Zuloaga, Juventudes Musicales de España, El Primer Palau, Concurs Internacional de Música Maria Canals i Concurs Nacional de Piano Universitat de Guadalajara.
En l’àmbit de la docència, ha estat professor al Conservatori Superior de Música de l’Aragó i a l’ESMUC. Actualment és professor de piano, de música de cambra i de màster al Conservatori Superior de Música del Liceu.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimecres, 23.02.22 - 20 h
Petit PalauAzahar Ensemble & Judith Jáuregui
Azahar Ensemble, quintet de vents
Judith Jáuregui, pianoJ. Turina: La oración del torero
C. Debussy: “Pagodes”, “La soirée dans Grenade” i “Jardins sous la pluie”, d’Estampes
E. Granados: “Quejas o la maja y el ruiseñor” i “El pelele”, de Goyescas
F. Mompou: Scènes d’enfant
M. Ravel: Sonatine en Fa menor, M. 40, per a piano (arranjament per a quintet de vent)
F. Poulenc: Sextet per a piano i quintet de vent, op. 100Preu: 15 €
Duo Bagaría-Iturriagagoitia
— Beethoven, Cervelló i StraussPetit Palau Cambra
Dimarts, 23 de novembre de 2021 – 20 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Aitzol Iturriagagoitia, violí
Enrique Bagaría, piano(1770-1827)
Sonata per a violí i piano núm. 6, en La major, op. 30/1Allegro
Adagio molto espressivo
Allegretto con variazioni(1935)
Duo-SonataAllegro appassionato
Quasi un lamento
Scherzando-Allegro(1864-1949)
Sonata per a violí i piano en Mi bemoll major, op. 18Allegro, ma non troppo
Improvisation: Andante cantabile
Finale: Andante - AllegroDurada aproximada del concert:
1ª part: 40 minuts | Pausa: 15 minuts| 2ª part: 35 minuts.Catalunya Música enregistra aquest concert
#clàssics #patrimonicatalà
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Nexo – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Abacus – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Benefactors Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Mariona Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Mª. del Carmen Pous Guardia – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Joaquim Uriach Torello – Manel Vallet Garriga – Jordi Simó Sanahuja –Comentari
Ludwig van Beethoven va compondre aquesta Sonata entre el 1801 i el 1802, la va publicar l’any 1803, juntament amb les sonates 7 i 8, sota el paraigua del seu opus 30, i va dedicar-la al tsar Alexandre I de Rússia. Beethoven acabava de fer trenta anys i començava a patir molt la pèrdua d’oïda, que el feia aïllar-se socialment cada vegada més. No obstant això, en aquell moment estava abocat de ple en la composició de la seva Tercera Simfonia, la famosa “Heroica”.
En aquesta Sonata s’especifica que és “per a piano i violí”, per donar protagonisme al piano dels salons particulars que començaven a proliferar al principi del segle XIX i així incentivar-ne la compra. Enmig de les sonates més conegudes entre les deu que va compondre, com la Primavera o la Kreutzer, en aquesta trobem la inventiva musical de Beethoven amb un tema principial que estableix un joc melòdic i rítmic d’una gran agilitat amb el segon motiu d’aquest primer moviment. L’“Adagio” juga amb un canvi de tonalitat –de Re major a Si menor– creant una atmosfera de gran lirisme. Les sis variacions de l’últim moviment demostren la maduresa musical que Beethoven ja havia assolit i que s’expandiria fins al final de la seva vida malgrat totes les dificultats.
Jordi Cervelló és un compositor de referència pel que fa al tractament de la corda. Va començar la seva carrera musical com a violinista, per això el seu coneixement d’aquest instrument exigeix un gran domini als intèrprets de les seves obres. Aquesta, escrita el 2010, consta de tres moviments amb caràcters ben diferents. El primer és enèrgic i virtuós i contrasta amb el segon, “Quasi un lamento”, indicat sobre el pentagrama, amb una llarga melodia que es recolza sobre un acompanyament pianístic molt delicat i utilitza recursos del violí com el glissando. Al tercer retorna a la vitalitat inicial, però en clau d’humor entre els dos instruments. Reapareix el tema principal amb un altre ritme i hi utilitza el rebot de l’arc –el ricochet– fent un joc d’harmònics a gran velocitat.
Richard Strauss, l’autor de la cèlebre òpera El cavaller de la rosa, era un gran pianista i també tocava el violí excel·lentment, cosa que es demostra en aquesta obra, del 1887, quan només tenia 23 anys. És una Sonata prèvia als poemes simfònics, com Don Juan o Mort i transfiguració, i ja conté un teixit musical força dens i una brillantor molt refinada. La va compondre quan va conèixer la seva esposa, la soprano Pauline de Ahna. Hi podem sentir el seu apassionament amorós en la “Improvisació-Andante cantabile”, que es va fer tan popular al seu moment que Strauss va permetre que es publiqués com una peça a part.
Mònica Pagès, periodista
Biografies
Aitzol Iturriagagoitia, violí
Nascut al País Basc (Eibar, 1975), va estudiar amb Zakhar Bron a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, i també amb Kolja Lessing a la Musikhochschule de Leipzig, amb Ingolf Turban a la de Stuttgart i Hatto Beyerle a la de Hannover.
Va ser guardonat als concursos per a violí Henryk Wieniawski de Lublin i a l’European Broadcasting Union. Ha actuat com a solista amb l’Orquesta Nacional de la República Dominicana, Vogtland Philharmonie, Mittelsächsischen Philharmonie, Joven Orquesta de Euskadi, Bilbao Orkestra Sinfonikoa, Orquestra Simfònica d’Euskadi i Orquesta de Cámara Reina Sofía, sota la direcció de Lord Yehudi Menuhin i juntament amb Lorin Maazel.
Ha compartit escenari amb artistes de renom, com Christian Zacharias, Gidon Kremer, Heinz Holliger, José Luis Estellés, Asier Polo, Mariana Sirbu, Marie-Elisabeth Hecker, Edicson Ruiz, Giovanni Bellucci, Kolja Lessing, Andoni Mercero, Marta Zabaleta, Alberto Rosado, Mate Bekavac, David Apellaniz, Luis Fernando Pérez i Enrique Bagaría.
Amb Enrique Bagaría el 2019 van presentar un àlbum amb Sonates per a violí i piano de Debussy, Janáček i Strauss i el 2020 el CD Fin du temps (IBS Classics), amb obres de Messiaen i Takemitsu.
La seva trajectòria com a pedagog inclou diverses de les institucions més prestigioses d’Europa. Ha impartit classes magistrals a l’Àsia, Llatinoamèrica i a Espanya, i actualment compagina la seva activitat concertística amb la tasca pedagògica com a professor de violí al Centro Superior de Música del País Basc-Musikene.
Enrique Bagaría, piano
Va iniciar els estudis musicals amb els professors R. Masferrer i L. de Moura Castro. Va obtenir el títol superior de piano al Conservatori Municipal de Barcelona. Continuà la formació a l’École Normale de Musique Alfred Cortot de París amb el mestre A. Delle Vigne. Va cursar un postgrau al Conservatori Superior del Liceu amb S. Pochekin. Va prosseguir amb D. Bashkirov, G. Eguiazarova i C. Martínez Mehner a l’Escuela Superior Reina Sofía de Madrid i amb V. Suchanov al Richard Strauss Konservatorium de Munic. Paral·lelament va rebre classes magistrals dels mestres A. de Larrocha, E. Virsaladze, J. M. Colom, A. Jasinski, R. Gothoni, V. Margulis, A. Watts i B. Petrushansky, entre d’altres.
Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos guardons en concursos pianístics, tant nacionals com internacionals. Cal destacar el primer premi a la 52a edició del Concurs Internacional Maria Canals (Barcelona, 2006) i la participació al XV Concurs Internacional de Santander Paloma O’Shea (2005).
La seva presència és habitual als principals escenaris i festivals arreu de l’Estat espanyol. En l’àmbit internacional destaquen les seves actuacions a la Philharmonia de Sant Petersburg, Filharmònica Nacional de Kíev, Teatro dal Verme de Milà, Salle Alfred Cortot de París, Academia de España a Roma, Sala de Conciertos Luis Ángel Arango de Bogotà, Oriental Art Center de Xangai, National Center for the Performing Arts de Pequín i a les ciutats de Nova York, Chicago, Brussel·les i Munic.
Ha col·laborat amb prestigioses orquestres internacionals i amb els directors V. Gergiev, V. Petrenko, Y. Kuk Lee, F. Rettig, P. Halffter, E. Portal, S. Brotons, M. Galduf, L. Macías i V. Pablo Pérez.
En l’apartat de música de cambra, destaquen els duos que forma amb els violinistes Josep Colomé, Aitzol Iturriagagoitia i el violista Joaquín Riquelme. Així mateix, ha col·laborat amb formacions molt diverses i de gran prestigi, i des del 2016 és membre, juntament amb Josep Fuster i Ashan Pillai, del Trio Cervelló, amb el qual ha gravat diversos CD.
Així mateix, ha enregistrat la integral de la música per a piano de Jordi Cervelló amb la discogràfica Columna Música. El gener del 2016 va publicar Enrique Bagaría plays Haydn (Eudora Records), que conté una selecció de Sonates del compositor vienès i que ha estat nominat als premis ICMA 2017 (els guardons internacionals més importants en l’àmbit de la música clàssica enregistrada). Per al mateix segell ha gravat la integral dels Quartets de Brahms amb piano juntament amb Josep Colomé, Joaquín Riquelme i David Apellániz (que integren el Brahms Project), i Sonates de violí i piano de Debussy, Strauss i Janáček amb el violinista Aitzol Iturriagagoitia.
Ha participat com a jurat en diferents concursos nacionals i internacionals: Flechilla-Zuloaga, Juventudes Musicales de España, El Primer Palau, Concurs Internacional de Música Maria Canals i Concurs Nacional de Piano Universitat de Guadalajara.
En l’àmbit de la docència, ha estat professor al Conservatori Superior de Música de l’Aragó i a l’ESMUC. Actualment és professor de piano, de música de cambra i de màster al Conservatori Superior de Música del Liceu.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimecres, 23.02.22 - 20 h
Petit PalauAzahar Ensemble & Judith Jáuregui
Azahar Ensemble, quintet de vents
Judith Jáuregui, pianoJ. Turina: La oración del torero
C. Debussy: “Pagodes”, “La soirée dans Grenade” i “Jardins sous la pluie”, d’Estampes
E. Granados: “Quejas o la maja y el ruiseñor” i “El pelele”, de Goyescas
F. Mompou: Scènes d’enfant
M. Ravel: Sonatine en Fa menor, M. 40, per a piano (arranjament per a quintet de vent)
F. Poulenc: Sextet per a piano i quintet de vent, op. 100Preu: 15 €