Daniel Roth
–Bach i l’escola romàntica francesa
Palau Bach
Diumenge, 7 de novembre de 2021 – 17.30 h
Sala de Concerts
Concert extraordinari
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Daniel Roth, orgue
Camille Saint Saëns (1835-1921)
Preludi i fuga en Do majorFantasia en Re bemoll major
Marcel Dupré (1886-1971)
Preludi i fuga en La bemoll majorJohann Sebastian Bach (1685-1750)
Partita “Sei gegrüsset, Jesu gütig”, BWV 768Charles-Marie Widor (1844-1937)
Simfonia romana per a orgue núm. 10, op. 73II. Coral
Daniel Roth (1942)
Extractes del Llibre d’orgue per al Magnificat, homenatge al constructor d’orgue Aristide Cavaillé-Coll1. Magnificat
4. Et misericordia
6. DeposuitDurada aproximada del concert 70 minuts sense pausa
#clàssics
Poema
Sempitèrnia
Esforç. Tenacitat.
Com tot em desafia
constantment per superar-me.
Assolir la velocitat superior
a la velocitat límit
per transfigurar-me en l’exactitud magnètica.Per molts reptes que se m’imposin
tots els superaré amb noblesa, exultant,
metamòrfia, lliscant en la resolució de
les endevinalles fanàtiques per guanyar
una fortuna incontenible.Gaudeix l’astorament:
ja m’he transformat
en el furor expansiu que mai no deixa de propagar-se,
ja he aconseguit que l’immesurable s’eixampli més i més
perquè mai no hi ha hagut final,
jo només us ho he fet veure,
i morir deu voler dir reviure
en un idioma que invento
a través d’aquests versos.Jaume C. Pons Alorda
Cala foc als ossos (2016)Comentari
La gran tradició de l’orgue a Saint-Sulpice
Situada entre el Sena i els Jardins de Luxemburg, Saint-Sulpice és la segona església més gran de París, només superada en dimensions per Notre-Dame. Al seu interior, entre altres joies, hi ha el que es considera el millor orgue construït mai pel millor orguener de la història, Aristide Cavaillé-Coll. Data del 1862, però la tradició musical vinculada a l’orgue a Saint-Sulpice ve de molt abans. La llista d’organistes il·lustres que han estat titulars en aquest instrument és impressionant, i inclou Dupré i Widor, les obres dels quals escoltarem avui. Saint-Saëns i Bach també hi estan relacionats, encara que en el cas d’aquest últim sembli d’entrada improbable. Des del 1985, l’orgue de Saint-Sulpice té com a titular l’intèrpret d’aquest concert, Daniel Roth.
El programa que ens proposa fa un repàs per la gran tradició organística francesa amb Saint-Sulpice com a epicentre, i Bach, com sempre, present.
El compositor Camille Saint-Saëns va destacar com a organista i, tot i que va ser titular de la Madeleine, va ser batejat a Saint-Sulpice i en aquesta església va estrenar el seu corprenedor Requiem, de manera que va conèixer bé l’instrument de Cavaillé-Coll. Els seus Preludis i fugues per a orgue demostren la influència de Bach en les generacions posteriors de tot Europa. En la Fantasia, en canvi, es revela un afany d’experimentar amb el so més d’acord amb l’evolució estilística pròpia del seu temps.
El contrast amb l’obra de Dupré, ja endinsat al segle XX, és evident i impactant. El seu enèrgic Preludi ens porta cap a una fuga en què el compositor aplica la mateixa tècnica que Bach, però amb aportacions harmòniques que ens situen en un univers sonor –no pas espiritual– completament diferent.
Dupré va succeir com a organista titular de Saint-Sulpice el compositor Charles-Marie Widor. Figura avui no gaire recordada, a ell hem d’agrair la introducció en l’àmbit catòlic d’una part importantíssima de la producció bachiana: els corals per a orgue. Va ser a Saint-Sulpice on Widor va rebre la visita d’Albert Schweitzer. Fins en aquell moment, els organistes francesos havien valorat només els Preludis i fugues de Bach sense acabar d’entendre la grandesa que va assolir en el tractament de les melodies luteranes als seus corals. Després de treballar amb Schweitzer a la consola de Saint-Sulpice, Widor va ser capaç de copsar la importància d’aquest repertori. Té tot el sentit, doncs, que Roth ens proposi escoltar la Partita sobre el coral Sei gegrüsset Jesu gütig de Bach al costat del segon moviment de la Simfonia romana de Widor, escrit precisament en la forma d’un coral.
El concert es tanca amb obres del propi Roth. Compost entre el 1998 i el 2010, el Llibre d’orgue per al Magnificat és un recull de peces sobre aquesta antífona mariana. Escrit com a homenatge a Aristide Cavaillé-Coll, esdevé un enllaç amb la tradició organística francesa en general i de Saint-Sulpice en particular, i, al mateix temps, una invitació a la reflexió teològica i espiritual sobre el Misteri. Quin instrument millor hi ha que l’orgue per endinsar-nos-hi?
Pep Gorgori, musicòleg i periodista
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Biografia
Biografia
© Sylvain Malmouche
© Sylvain Malmouche
Daniel Roth, orgue
Va estudiar al Conservatori de París i ha tingut com professors Marie-Claire Alain i Maurice Duruflé, entre d’altres. Ha guanyat diversos concursos, entre els quals el Grand Prix de Chartres de 1971, d’interpretació i improvisació.
Àmpliament aclamat com un dels principals virtuosos francesos de l’orgue, ha ocupat diversos càrrecs de prestigi com a intèrpret i com a docent. Als vint anys va debutar a l’orgue de la basílica del Sacré-Coeur de Montmartre-París com a ajudant de la seva professora, Madame Rolande Falcinelli. Més tard la va succeir com a organista titular, càrrec que va ocupar fins al 1985, en ser nomenat organista titular a Saint-Sulpice, la famosa església de París, amb predecessors com ara Charles-Marie Widor, Marcel Dupré i Jean-Jacques Grunenwald.
Després de diversos càrrecs docents als conservatoris de Marsella, Estrasburg i a la Saarbrücken Musikhochschule, va ser professor d’orgue a la Musikhochschule de Frankfurt del Main del 1995 al 2007. Daniel Roth ha estat també artista resident al Santuari Nacional de la Immaculada Concepció i president del Departament d’Orgue de la Universitat Catòlica de Washington DC.
És convidat per oferir concerts com a solista i amb orquestres famoses. A més, imparteix classes magistrals i participa en jurats de concursos d’orgue a tot el món.
L’11 de novembre de 2005 va inaugurar l’orgue de Karl Schuke a la sala de concerts dedicada a la Grand Duchesse Joséphine-Charlotte de Luxemburg, per a la construcció del qual va ser assessor artístic.
Compositor i intèrpret, Daniel Roth té diverses obres per a orgue, per a flauta i orgue, i per a cor i orgue. El Consistori de Ludwigshafen (Alemanya) li va encarregar una peça orquestral que es va estrenar en aquesta ciutat el maig del 2005, i a París, St-Etienne du Mont, l’abril del 2006, dirigit pel seu fill, François-Xavier Roth. L’obra, publicada per Schott, s’ha convertit en un tríptic titulat Lichtim Dunkel, amb els moviments següents: “L’espérance”, “L’amour” i “La joie”.
Ha rebut el Premi Florent Schmitt, atorgat per l’Académie des Beaux-Arts (Institut de França), per les seves composicions.
Daniel Roth també és ben conegut per les seves brillants improvisacions, que incorpora habitualment als programes dels seus concerts. Té molts enregistraments, amb peces del segle XVII fins als nostres dies, que han estat lloats per la crítica.
És Chevalier de la Légion d’Honneur, Officier des Arts et Lettres, membre honorari del Royal College of Organists (RCO) i el 2020 va rebre a Londres la Medalla RCO. El 2006 va rebre el Premi Europeu de Música Sacra al Festival Schwäbisch Gmünd (Alemanya). És membre d’honor de la Societat Alemanya d’Amics de l’Orgue. I el 2009 va rebre de l’Acadèmia Europea d’Orgue de Königsfeld (Alemanya) la Gran Creu Albert Schweitzer per la seva dedicació a l’art.
També et pot interessar...
Palau Bach
Dilluns, 13.12.2021 - 20 h
Sala de ConcertsGabrieli Consort & Players
Paul McCreesh, directorJ. S. Bach: Cantata 151, "Süßer Trost, mein Jesus kömmt”
J. S. Bach: Simfonia BWV 146
J. S. Bach:Missa en Sol major, BWV 236
J. S. Bach:Himne “Von himmel hoch”
J. S. Bach: Cantata núm. 63 "Christen, ätzet diesen Tag"Preus: de 12 a 60 euros
Daniel Roth
–Bach i l’escola romàntica francesa
Palau Bach
Diumenge, 7 de novembre de 2021 – 17.30 h
Sala de Concerts
Concert extraordinari
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Daniel Roth, orgue
Camille Saint Saëns (1835-1921)
Preludi i fuga en Do majorFantasia en Re bemoll major
Marcel Dupré (1886-1971)
Preludi i fuga en La bemoll majorJohann Sebastian Bach (1685-1750)
Partita “Sei gegrüsset, Jesu gütig”, BWV 768Charles-Marie Widor (1844-1937)
Simfonia romana per a orgue núm. 10, op. 73II. Coral
Daniel Roth (1942)
Extractes del Llibre d’orgue per al Magnificat, homenatge al constructor d’orgue Aristide Cavaillé-Coll1. Magnificat
4. Et misericordia
6. DeposuitDurada aproximada del concert 70 minuts sense pausa
#clàssics
Poema
Sempitèrnia
Esforç. Tenacitat.
Com tot em desafia
constantment per superar-me.
Assolir la velocitat superior
a la velocitat límit
per transfigurar-me en l’exactitud magnètica.Per molts reptes que se m’imposin
tots els superaré amb noblesa, exultant,
metamòrfia, lliscant en la resolució de
les endevinalles fanàtiques per guanyar
una fortuna incontenible.Gaudeix l’astorament:
ja m’he transformat
en el furor expansiu que mai no deixa de propagar-se,
ja he aconseguit que l’immesurable s’eixampli més i més
perquè mai no hi ha hagut final,
jo només us ho he fet veure,
i morir deu voler dir reviure
en un idioma que invento
a través d’aquests versos.Jaume C. Pons Alorda
Cala foc als ossos (2016)Comentari
La gran tradició de l’orgue a Saint-Sulpice
Situada entre el Sena i els Jardins de Luxemburg, Saint-Sulpice és la segona església més gran de París, només superada en dimensions per Notre-Dame. Al seu interior, entre altres joies, hi ha el que es considera el millor orgue construït mai pel millor orguener de la història, Aristide Cavaillé-Coll. Data del 1862, però la tradició musical vinculada a l’orgue a Saint-Sulpice ve de molt abans. La llista d’organistes il·lustres que han estat titulars en aquest instrument és impressionant, i inclou Dupré i Widor, les obres dels quals escoltarem avui. Saint-Saëns i Bach també hi estan relacionats, encara que en el cas d’aquest últim sembli d’entrada improbable. Des del 1985, l’orgue de Saint-Sulpice té com a titular l’intèrpret d’aquest concert, Daniel Roth.
El programa que ens proposa fa un repàs per la gran tradició organística francesa amb Saint-Sulpice com a epicentre, i Bach, com sempre, present.
El compositor Camille Saint-Saëns va destacar com a organista i, tot i que va ser titular de la Madeleine, va ser batejat a Saint-Sulpice i en aquesta església va estrenar el seu corprenedor Requiem, de manera que va conèixer bé l’instrument de Cavaillé-Coll. Els seus Preludis i fugues per a orgue demostren la influència de Bach en les generacions posteriors de tot Europa. En la Fantasia, en canvi, es revela un afany d’experimentar amb el so més d’acord amb l’evolució estilística pròpia del seu temps.
El contrast amb l’obra de Dupré, ja endinsat al segle XX, és evident i impactant. El seu enèrgic Preludi ens porta cap a una fuga en què el compositor aplica la mateixa tècnica que Bach, però amb aportacions harmòniques que ens situen en un univers sonor –no pas espiritual– completament diferent.
Dupré va succeir com a organista titular de Saint-Sulpice el compositor Charles-Marie Widor. Figura avui no gaire recordada, a ell hem d’agrair la introducció en l’àmbit catòlic d’una part importantíssima de la producció bachiana: els corals per a orgue. Va ser a Saint-Sulpice on Widor va rebre la visita d’Albert Schweitzer. Fins en aquell moment, els organistes francesos havien valorat només els Preludis i fugues de Bach sense acabar d’entendre la grandesa que va assolir en el tractament de les melodies luteranes als seus corals. Després de treballar amb Schweitzer a la consola de Saint-Sulpice, Widor va ser capaç de copsar la importància d’aquest repertori. Té tot el sentit, doncs, que Roth ens proposi escoltar la Partita sobre el coral Sei gegrüsset Jesu gütig de Bach al costat del segon moviment de la Simfonia romana de Widor, escrit precisament en la forma d’un coral.
El concert es tanca amb obres del propi Roth. Compost entre el 1998 i el 2010, el Llibre d’orgue per al Magnificat és un recull de peces sobre aquesta antífona mariana. Escrit com a homenatge a Aristide Cavaillé-Coll, esdevé un enllaç amb la tradició organística francesa en general i de Saint-Sulpice en particular, i, al mateix temps, una invitació a la reflexió teològica i espiritual sobre el Misteri. Quin instrument millor hi ha que l’orgue per endinsar-nos-hi?
Pep Gorgori, musicòleg i periodista
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Biografia
Daniel Roth, orgue
© Sylvain Malmouche
Va estudiar al Conservatori de París i ha tingut com professors Marie-Claire Alain i Maurice Duruflé, entre d’altres. Ha guanyat diversos concursos, entre els quals el Grand Prix de Chartres de 1971, d’interpretació i improvisació.
Àmpliament aclamat com un dels principals virtuosos francesos de l’orgue, ha ocupat diversos càrrecs de prestigi com a intèrpret i com a docent. Als vint anys va debutar a l’orgue de la basílica del Sacré-Coeur de Montmartre-París com a ajudant de la seva professora, Madame Rolande Falcinelli. Més tard la va succeir com a organista titular, càrrec que va ocupar fins al 1985, en ser nomenat organista titular a Saint-Sulpice, la famosa església de París, amb predecessors com ara Charles-Marie Widor, Marcel Dupré i Jean-Jacques Grunenwald.
Després de diversos càrrecs docents als conservatoris de Marsella, Estrasburg i a la Saarbrücken Musikhochschule, va ser professor d’orgue a la Musikhochschule de Frankfurt del Main del 1995 al 2007. Daniel Roth ha estat també artista resident al Santuari Nacional de la Immaculada Concepció i president del Departament d’Orgue de la Universitat Catòlica de Washington DC.
És convidat per oferir concerts com a solista i amb orquestres famoses. A més, imparteix classes magistrals i participa en jurats de concursos d’orgue a tot el món.
L’11 de novembre de 2005 va inaugurar l’orgue de Karl Schuke a la sala de concerts dedicada a la Grand Duchesse Joséphine-Charlotte de Luxemburg, per a la construcció del qual va ser assessor artístic.
Compositor i intèrpret, Daniel Roth té diverses obres per a orgue, per a flauta i orgue, i per a cor i orgue. El Consistori de Ludwigshafen (Alemanya) li va encarregar una peça orquestral que es va estrenar en aquesta ciutat el maig del 2005, i a París, St-Etienne du Mont, l’abril del 2006, dirigit pel seu fill, François-Xavier Roth. L’obra, publicada per Schott, s’ha convertit en un tríptic titulat Lichtim Dunkel, amb els moviments següents: “L’espérance”, “L’amour” i “La joie”.
Ha rebut el Premi Florent Schmitt, atorgat per l’Académie des Beaux-Arts (Institut de França), per les seves composicions.
Daniel Roth també és ben conegut per les seves brillants improvisacions, que incorpora habitualment als programes dels seus concerts. Té molts enregistraments, amb peces del segle XVII fins als nostres dies, que han estat lloats per la crítica.
És Chevalier de la Légion d’Honneur, Officier des Arts et Lettres, membre honorari del Royal College of Organists (RCO) i el 2020 va rebre a Londres la Medalla RCO. El 2006 va rebre el Premi Europeu de Música Sacra al Festival Schwäbisch Gmünd (Alemanya). És membre d’honor de la Societat Alemanya d’Amics de l’Orgue. I el 2009 va rebre de l’Acadèmia Europea d’Orgue de Königsfeld (Alemanya) la Gran Creu Albert Schweitzer per la seva dedicació a l’art.
També et pot interessar...
Palau Bach
Dilluns, 13.12.2021 - 20 h
Sala de ConcertsGabrieli Consort & Players
Paul McCreesh, directorJ. S. Bach: Cantata 151, "Süßer Trost, mein Jesus kömmt”
J. S. Bach: Simfonia BWV 146
J. S. Bach:Missa en Sol major, BWV 236
J. S. Bach:Himne “Von himmel hoch”
J. S. Bach: Cantata núm. 63 "Christen, ätzet diesen Tag"Preus: de 12 a 60 euros