Miguel Bonal, viola de gamba | Rolanda Ginkute, violí
—Descobrint joves talentsEl Primer Palau
Dilluns, 27 de setembre de 2021 – 18 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
I
Miguel Bonal, viola de gamba
(1569-1645)
Del First book of ayres:
“A souldiers galliard”
“Loves farewell”(1656-1728)
“Les voix humaines”, del Deuxième livre de pièces de viole(1723-1787)
“Arpeggiata”, del Manuscrit Drexel 5871(1685-1750)
Suite per a violoncel núm 2, BWV 1008Prelude
Allemande
Courante
Sarabande
Minuet
GigueII
Rolanda Ginkute, violí
Vadim Gladkov, piano(1867-1916)
Sonata per a violí i piano en La major, H. 127(1786-1946)
Arranjament per a violí i piano de Friits Kreilser (1987-1962)
“Danza española”, de La vida breve(1835-1880)
Fantasia brillant per a violí i piano sobre temes de l’òpera ‘Faust’ de Gounod, op. 20Durada aproximada del concert: 70 minuts, amb pausa tècnica de 10 minuts.
Concert enregistrat per Catalunya Música
#clàssics #jovestalents #patrimonicatalà
Comentari
Tobias Hume va ser, a més de compositor i soldat, un bromista. Moltes de les seves obres plantegen situacions insòlites per a la pràctica interpretativa de l’època, algunes de les quals han transcendit. Per exemple, en una partitura adverteix per primera vegada la necessitat de colpejar amb el dors de l’arc (col legno). Del seu Primer llibre d’Ayres, les peces “A souldiers galliard” i “Loves farewell” confirmen la diversitat de registres i humors. La suggestió d’emocions –però també de paraules– a través d’un instrument com la viola de gamba, ancestre del violoncel modern tot i diferir en el nombre de cordes (de 5 a 7 en el cas de la primera), s’evidenciarà en la peça “Les voix humaines”, del mestre Marin Marais. No menys interessant, de Karl Friederich Abel podrà escoltar-se una peça dotada d’una polifonia onírica: l’“Arpeggiata” del Manuscrit Drexel 5871 transporta l’oient per la manera d’evolucionar els materials –aparentment circular, pot recordar els futurs jocs d’un Philipp Glass– i les diferents capes que deixa traslluir el compositor a manera de veladures, gràcies a la tècnica de les “dobles cordes”. El recital culmina amb magnificència, amb la interpretació de la Suite per a violoncel núm. 2 en Re menor de Johann Sebastian Bach. Una obra solemne des de la declamació del “Preludi”, que coneixerà així mateix episodis dinàmics, com en el curs de l’eloqüent “Courante” o, sobretot, amb la meravellosament intricada “Gigue” de clausura.
La delicada Sonata per a violí i piano d’Enric Granados, treballada en diferents moments de la seva vida, s’inaugura amb una subtilesa que sembla esbossar les primeres llums de l’alba. El caràcter evocador de la peça es declara pràcticament com a premissa, tot establint una relació de caire preciosista entre instruments tan dissímils en timbre. Una recreació d’orfebre, no gens recarregada –eventualment propera al minimalisme– que perdurarà al llarg dels diferents episodis. Enllaçats amb gran llibertat, s’apropen al gènere de la fantasia o de la romanza, sense perdre mai la sensibilitat inicialment invocada. Més obertament virtuosa i amb una sobreabundància rítmica engrescadora, la “Danza española”, de La vida breve de Manuel de Falla, en l’adaptació de Fritz Kreisler manté l’essència popular alhora que explora intensament la potencial pirotècnia de l’associació entre violí i piano. En aquest sentit, desafiant també els camins transitats, la Fantasia brillant sobre ‘Faust’ de Gounod per a violí i piano, op. 20 de Henryk Wieniawski suposa un exercici d’imaginació sonora amb l’instrument de corda com a protagonista en nombrosos passatges. Més enllà del caràcter fogós –fins i tot incendiari o “demoníac”–, les floritures no representen només piruetes impossibles, sinó la plasmació més precisa de l’ambició fàustica i la seva realització a partir de la tècnica i la passió interpretativa, sense la mediació –que se sàpiga– de cap mena de pacte.
Jacobo Zabalo, crític musical
Biografies
Biografies
Miguel Bonal, viola de gamba
Nascut a Saragossa (1999), als set anys va accedir al Conservatorio Profesional de Música de Saragossa per estudiar viola de gamba amb Fernando Marín. Amb un interès creixent per l’instrument, n’ha aprofundit la formació en cursos amb Wieland Kuijken i Noelia Reverte. El 2017 va començar els estudis superiors de viola de gamba i de violoncel barroc a l’ESMUC amb Emmanuel Balsa. Actualment estudia el màster de viola de gamba al Reial Conservatori de la Haia, amb Mieneke van der Velden.
Dels seus concerts, destaquen les actuacions al Festival de Música Antiga de Tiana, Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, Universitat Ramon Llull, Festival Espurnes Barroques i al Parlament de Catalunya. El 2014 va intervenir en el repartiment dels Premios Peón. El 2018 va ser becat per a la novena Académie Européene de Musique Ancienne, que va tenir lloc a Vannes (França).
Aquest any 2021 ha guanyat el primer premi del 98è Concurso Juventudes Musicales de España, en la modalitat de música antiga. També ha rebut el premi del Festival de Música Antigua d’Úbeda i Baeza, i el prize certificate de l’European Union of Music Competitions for Youth (EMCY).
Biografies
Rolanda Ginkute, violí
Nascuda a Šiauliai (Lituània, 1995), va debutar com a violinista als cinc anys. Dos anys després va rebre el primer premi del Concurs Internacional de Violí de París, com a homenatge a Glazunov.
Entre el 2011 i el 2015 va estudiar a l’Escola Superior de Música i Dansa de Colònia amb el professor Zakhar Bron, i entre el 2015 i el 2019 va ser alumna de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, a la Cátedra de Violín Telefónica, igualment amb Zakhar Bron. Va tenir la Beca Fundación Albéniz i el 2018 va rebre, de la reina Sofía, el diploma com a alumna excel·lent de la seva càtedra.
Ha guanyat nombrosos premis en concursos nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el Concurs Internacional Karol Lipinski i Henryk Wieniawski (Polònia, 2012), el primer premi del Concurso Pedro Bote (Espanya, 2016) i el primer premi del XVI Certamen Intercentros Melómano (Espanya, 2017). Igualment, ha estat guardonada amb el Premi Reina Marta de Lituània (2007) i ha estat beneficiària de la Beca de la Fundació Mstislav Rostropóvitx (2007-2011).
Ha actuat en nombrosos festivals i ha ofert concerts per Europa, tot debutant a la Filharmònica de Berlín, Filharmònica de Colònia, Teatro Monumental de Madrid i De Doelen de Rotterdam.
Com a solista ha col·laborat amb nombroses orquestres, com ara: RTVE, Orquesta Sinfónica d’Extremadura i Orquestra de Cambra Virtuosos de Moscou. També dedica una gran part del seu temps a la música de cambra, per a la qual dedicació recentment ha obtingut una beca de la Sociedad de Artistas, Intérpretes o Ejecutantes (AIE). Entre el 2018 i el 2020 va ser membre titular i concertino de l’orquestra ADDA Simfònica d’Alacant i des de la temporada 2019 és professora a l’Orquesta Nacional de España.
Com a alumna de l’ESMRS va formar part del Dúo Sibelius i és membre fundadora del Trío Glinka i del Dúo Ginkute-Gladkov, amb els quals actualment continua oferint concerts.
Cal destacar igualment la seva recent col·laboració com a concertino convidada de l’Orquesta Sinfónica de Tenerife, Orquesta Ciudad de Granada, orquestra amb Anne-Sophie Mutter i amb l’Orquesta Sinfónica Freixenet, entre d’altres.
Biografies
Vadim Gladkov, piano
És graduat amb diploma de solista i menció d’honor per l’Acadèmia Nacional de Música P. I. Txaikovski d’Ucraïna. Formació que ha ampliat a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, amb Dimitri Bashkkirov.
Ha guanyat nombrosos concursos internacionals, entre els quals destaquen el gran premi del IX Concurs Internacional de Piano de la Ciutat de Porto, el primer premi del XII Concurs Internacional de Piano d’Eivissa i el primer premi i medalla d’or del Concurs Internacional N. Lisenko de Kíev.
Ha actuat a festivals de Toledo, Girona, Sant Feliu de Guíxols, a l’Encuentro de Música y Academia de Santander, Reims, Colmar, Sant Petersburg, Oslo, Kronberg, Montreux-Vevey i a Guildford, entre d’altres, a més d’oferir concerts al seu país, Ucraïna i a Alemanya, Bulgària,, Eslovàquia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Holanda, Anglaterra, Itàlia, el Japó, el Marroc, Mongòlia, Portugal, Txèquia, República Dominicana, Rússia, Tunísia i Suïssa, en sales de la categoria del Suntory Hall, Royal Albert Hall, Concertgebouw, Rudolfinum, Auditorio de Saragossa, Teatro Real de Madrid, Palacio de Festivales de Cantabria, etc. A Madrid va tocar en el recital d’homenatge a Rostropóvitx amb Natalia Gutman.
Ha format part de jurats de nombrosos concursos de piano i ha impartit classes magistrals a Espanya (conservatoris de Cartagena, Palència, Alcalá de Henares, Universidad Internacional Menéndez Pelayo), Mongòlia i al Regne Unit (Wells Cathedral School). Des del 2014 és professor de piano a l’Encore Music Projects International Summer School (The Yehudi Menuhin School, Surrey, Londres).
Ha enregistrat els CD Romantische Verwandlungen amb H-J. Schellenberger (oboè), G. Causse (viola) i R. Vlatkovič (trompa), i In recital amb la violinista Mayuko Kamio per Sony BMG.
Actualment compagina les activitats artístiques amb la docència a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía com a professor pianista acompanyant a la Càtedra de Violí, el titular de la qual és Zakhar Bron.
També et pot interessar...
El primer Palau
Dilluns 04.10.21 – 18 h
Sala de ConcertsLaure Cholé, piano
E. Granados: “Quejas o la maja y el ruiseñor”, de Goyescas
G. Fauré: Thèmes et variations, op. 73
F. Liszt: La Vallée d’Obermann
Anton Dolgov Vikulov, piano
Maite León Ruiz, pianoL. van Beethoven: Vuit variacions per a piano a quatre mans sobre un tema del comte Waldstein en Do major, WoO 67
F. Schubert: Allegro en La menor, D. 947, “Lebensstürme”
F. Mendelssohn: Andante i Allegro Brillante, op. 92
G. Ligeti: “Bewegung”, de Tres peces per a dos pianos
N. Kapustin: Paraphrase on Dizzy Gillespie’s, op. 129, “Manteca”Preu: 15€
Miguel Bonal, viola de gamba | Rolanda Ginkute, violí
—Descobrint joves talentsEl Primer Palau
Dilluns, 27 de setembre de 2021 – 18 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
I
Miguel Bonal, viola de gamba
(1569-1645)
Del First book of ayres:
“A souldiers galliard”
“Loves farewell”(1656-1728)
“Les voix humaines”, del Deuxième livre de pièces de viole(1723-1787)
“Arpeggiata”, del Manuscrit Drexel 5871(1685-1750)
Suite per a violoncel núm 2, BWV 1008Prelude
Allemande
Courante
Sarabande
Minuet
GigueII
Rolanda Ginkute, violí
Vadim Gladkov, piano(1867-1916)
Sonata per a violí i piano en La major, H. 127(1786-1946)
Arranjament per a violí i piano de Friits Kreilser (1987-1962)
“Danza española”, de La vida breve(1835-1880)
Fantasia brillant per a violí i piano sobre temes de l’òpera ‘Faust’ de Gounod, op. 20Durada aproximada del concert: 70 minuts, amb pausa tècnica de 10 minuts.
Concert enregistrat per Catalunya Música
#clàssics #jovestalents #patrimonicatalà
Comentari
Tobias Hume va ser, a més de compositor i soldat, un bromista. Moltes de les seves obres plantegen situacions insòlites per a la pràctica interpretativa de l’època, algunes de les quals han transcendit. Per exemple, en una partitura adverteix per primera vegada la necessitat de colpejar amb el dors de l’arc (col legno). Del seu Primer llibre d’Ayres, les peces “A souldiers galliard” i “Loves farewell” confirmen la diversitat de registres i humors. La suggestió d’emocions –però també de paraules– a través d’un instrument com la viola de gamba, ancestre del violoncel modern tot i diferir en el nombre de cordes (de 5 a 7 en el cas de la primera), s’evidenciarà en la peça “Les voix humaines”, del mestre Marin Marais. No menys interessant, de Karl Friederich Abel podrà escoltar-se una peça dotada d’una polifonia onírica: l’“Arpeggiata” del Manuscrit Drexel 5871 transporta l’oient per la manera d’evolucionar els materials –aparentment circular, pot recordar els futurs jocs d’un Philipp Glass– i les diferents capes que deixa traslluir el compositor a manera de veladures, gràcies a la tècnica de les “dobles cordes”. El recital culmina amb magnificència, amb la interpretació de la Suite per a violoncel núm. 2 en Re menor de Johann Sebastian Bach. Una obra solemne des de la declamació del “Preludi”, que coneixerà així mateix episodis dinàmics, com en el curs de l’eloqüent “Courante” o, sobretot, amb la meravellosament intricada “Gigue” de clausura.
La delicada Sonata per a violí i piano d’Enric Granados, treballada en diferents moments de la seva vida, s’inaugura amb una subtilesa que sembla esbossar les primeres llums de l’alba. El caràcter evocador de la peça es declara pràcticament com a premissa, tot establint una relació de caire preciosista entre instruments tan dissímils en timbre. Una recreació d’orfebre, no gens recarregada –eventualment propera al minimalisme– que perdurarà al llarg dels diferents episodis. Enllaçats amb gran llibertat, s’apropen al gènere de la fantasia o de la romanza, sense perdre mai la sensibilitat inicialment invocada. Més obertament virtuosa i amb una sobreabundància rítmica engrescadora, la “Danza española”, de La vida breve de Manuel de Falla, en l’adaptació de Fritz Kreisler manté l’essència popular alhora que explora intensament la potencial pirotècnia de l’associació entre violí i piano. En aquest sentit, desafiant també els camins transitats, la Fantasia brillant sobre ‘Faust’ de Gounod per a violí i piano, op. 20 de Henryk Wieniawski suposa un exercici d’imaginació sonora amb l’instrument de corda com a protagonista en nombrosos passatges. Més enllà del caràcter fogós –fins i tot incendiari o “demoníac”–, les floritures no representen només piruetes impossibles, sinó la plasmació més precisa de l’ambició fàustica i la seva realització a partir de la tècnica i la passió interpretativa, sense la mediació –que se sàpiga– de cap mena de pacte.
Jacobo Zabalo, crític musical
Biografies
Miguel Bonal, viola de gamba
Nascut a Saragossa (1999), als set anys va accedir al Conservatorio Profesional de Música de Saragossa per estudiar viola de gamba amb Fernando Marín. Amb un interès creixent per l’instrument, n’ha aprofundit la formació en cursos amb Wieland Kuijken i Noelia Reverte. El 2017 va començar els estudis superiors de viola de gamba i de violoncel barroc a l’ESMUC amb Emmanuel Balsa. Actualment estudia el màster de viola de gamba al Reial Conservatori de la Haia, amb Mieneke van der Velden.
Dels seus concerts, destaquen les actuacions al Festival de Música Antiga de Tiana, Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, Universitat Ramon Llull, Festival Espurnes Barroques i al Parlament de Catalunya. El 2014 va intervenir en el repartiment dels Premios Peón. El 2018 va ser becat per a la novena Académie Européene de Musique Ancienne, que va tenir lloc a Vannes (França).
Aquest any 2021 ha guanyat el primer premi del 98è Concurso Juventudes Musicales de España, en la modalitat de música antiga. També ha rebut el premi del Festival de Música Antigua d’Úbeda i Baeza, i el prize certificate de l’European Union of Music Competitions for Youth (EMCY).
Rolanda Ginkute, violí
Nascuda a Šiauliai (Lituània, 1995), va debutar com a violinista als cinc anys. Dos anys després va rebre el primer premi del Concurs Internacional de Violí de París, com a homenatge a Glazunov.
Entre el 2011 i el 2015 va estudiar a l’Escola Superior de Música i Dansa de Colònia amb el professor Zakhar Bron, i entre el 2015 i el 2019 va ser alumna de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, a la Cátedra de Violín Telefónica, igualment amb Zakhar Bron. Va tenir la Beca Fundación Albéniz i el 2018 va rebre, de la reina Sofía, el diploma com a alumna excel·lent de la seva càtedra.
Ha guanyat nombrosos premis en concursos nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el Concurs Internacional Karol Lipinski i Henryk Wieniawski (Polònia, 2012), el primer premi del Concurso Pedro Bote (Espanya, 2016) i el primer premi del XVI Certamen Intercentros Melómano (Espanya, 2017). Igualment, ha estat guardonada amb el Premi Reina Marta de Lituània (2007) i ha estat beneficiària de la Beca de la Fundació Mstislav Rostropóvitx (2007-2011).
Ha actuat en nombrosos festivals i ha ofert concerts per Europa, tot debutant a la Filharmònica de Berlín, Filharmònica de Colònia, Teatro Monumental de Madrid i De Doelen de Rotterdam.
Com a solista ha col·laborat amb nombroses orquestres, com ara: RTVE, Orquesta Sinfónica d’Extremadura i Orquestra de Cambra Virtuosos de Moscou. També dedica una gran part del seu temps a la música de cambra, per a la qual dedicació recentment ha obtingut una beca de la Sociedad de Artistas, Intérpretes o Ejecutantes (AIE). Entre el 2018 i el 2020 va ser membre titular i concertino de l’orquestra ADDA Simfònica d’Alacant i des de la temporada 2019 és professora a l’Orquesta Nacional de España.
Com a alumna de l’ESMRS va formar part del Dúo Sibelius i és membre fundadora del Trío Glinka i del Dúo Ginkute-Gladkov, amb els quals actualment continua oferint concerts.
Cal destacar igualment la seva recent col·laboració com a concertino convidada de l’Orquesta Sinfónica de Tenerife, Orquesta Ciudad de Granada, orquestra amb Anne-Sophie Mutter i amb l’Orquesta Sinfónica Freixenet, entre d’altres.
Vadim Gladkov, piano
És graduat amb diploma de solista i menció d’honor per l’Acadèmia Nacional de Música P. I. Txaikovski d’Ucraïna. Formació que ha ampliat a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, amb Dimitri Bashkkirov.
Ha guanyat nombrosos concursos internacionals, entre els quals destaquen el gran premi del IX Concurs Internacional de Piano de la Ciutat de Porto, el primer premi del XII Concurs Internacional de Piano d’Eivissa i el primer premi i medalla d’or del Concurs Internacional N. Lisenko de Kíev.
Ha actuat a festivals de Toledo, Girona, Sant Feliu de Guíxols, a l’Encuentro de Música y Academia de Santander, Reims, Colmar, Sant Petersburg, Oslo, Kronberg, Montreux-Vevey i a Guildford, entre d’altres, a més d’oferir concerts al seu país, Ucraïna i a Alemanya, Bulgària,, Eslovàquia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Holanda, Anglaterra, Itàlia, el Japó, el Marroc, Mongòlia, Portugal, Txèquia, República Dominicana, Rússia, Tunísia i Suïssa, en sales de la categoria del Suntory Hall, Royal Albert Hall, Concertgebouw, Rudolfinum, Auditorio de Saragossa, Teatro Real de Madrid, Palacio de Festivales de Cantabria, etc. A Madrid va tocar en el recital d’homenatge a Rostropóvitx amb Natalia Gutman.
Ha format part de jurats de nombrosos concursos de piano i ha impartit classes magistrals a Espanya (conservatoris de Cartagena, Palència, Alcalá de Henares, Universidad Internacional Menéndez Pelayo), Mongòlia i al Regne Unit (Wells Cathedral School). Des del 2014 és professor de piano a l’Encore Music Projects International Summer School (The Yehudi Menuhin School, Surrey, Londres).
Ha enregistrat els CD Romantische Verwandlungen amb H-J. Schellenberger (oboè), G. Causse (viola) i R. Vlatkovič (trompa), i In recital amb la violinista Mayuko Kamio per Sony BMG.
Actualment compagina les activitats artístiques amb la docència a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía com a professor pianista acompanyant a la Càtedra de Violí, el titular de la qual és Zakhar Bron.
També et pot interessar...
El primer Palau
Dilluns 04.10.21 – 18 h
Sala de ConcertsLaure Cholé, piano
E. Granados: “Quejas o la maja y el ruiseñor”, de Goyescas
G. Fauré: Thèmes et variations, op. 73
F. Liszt: La Vallée d’Obermann
Anton Dolgov Vikulov, piano
Maite León Ruiz, pianoL. van Beethoven: Vuit variacions per a piano a quatre mans sobre un tema del comte Waldstein en Do major, WoO 67
F. Schubert: Allegro en La menor, D. 947, “Lebensstürme”
F. Mendelssohn: Andante i Allegro Brillante, op. 92
G. Ligeti: “Bewegung”, de Tres peces per a dos pianos
N. Kapustin: Paraphrase on Dizzy Gillespie’s, op. 129, “Manteca”Preu: 15€