Philippe Jaroussky & Emőke Baráth
— Storia di OrfeoPalau Grans Veus
Diumenge 27 de juny de 2021 - 18h
Diumenge 27 de juny de 2021 - 20.30hSala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Emőke Baráth, soprano
Philippe Jaroussky, contratenor
Ensemble Artaserse(1567-1643)
"Tocata" de L’Orfeo, favola in musicaAntonio Sartorio (1630-1680)
"Simfonia" de L'Orfeo
“Cara e amabile catena”, duo d’Euridice i Orfeo de L’Orfeo, acte I
“Rosa del Ciel”, ària d’Orfeo de L’Orfeo, favola in musica, acte I(1597-1653)
“Mio ben, teco il tormento”, ària d’Euridice d'Orfeo, acte I
“Che dolcezza”, duo d’Orfeo i Euridice, d’Orfeo, acte I
"Simfonia" d'Orfeo(1602-1676)
"Simfonia" de L’Orione
“Vi ricorda o boschi ombrose”, ària d’Orfeo de L’Orfeo, favola in musica, acte II
“M’ami tu?”, duo d’Orfeo i Euridice, d’Orfeo, acte I
“A l’imperio d’amore”, ària d’Euridice d’Orfeo, acte II
“Ahimè, Numi, son morta”, ària d’Euridice de L’Orfeo, acte II
“Lagrime, dove sete?”, ària d’Orfeo d’Orfeo, acte III(1594–1663)
“Passacalio a 4”, de Sonate per ogni sorte di stromento musicale, op. 22
“È morta Euridice”, ària d’Orfeo de L’Orfeo, acte III
"Simfonia" de L’Orfeo
“Orfeo tu dormi?”, ària de l’ombra d’Euridice de L’Orfeo, acte IIIClaudio Monteverdi
"Simfonia de l’infern" de L’Orfeo, favola in musica, acte III
“Possente spirto”, ària d’Orfeo de L’Orfeo, favola in musica, acte III
"Simfonia de l’infern" de L’Orfeo, favola in musica, acte III(c. 1590-c. 1630)
“Sonata decimaquinta a 4”, de Sonate concertante in stil moderno, libro secondo
“Numi, che veggio”, duo d’Euridice i Orfeo de L’Orfeo, acte III
“Chiuso, ahimè, di Cocito... Rendetemi Euridice”, ària d’Orfeo de L’Orfeo, acte III
“Lasciate Averno”, ària d’Orfeo d’Orfeo, acte IIIDurada aproximada del concert: 100 minuts, sense pausa
Comentari
La storia di Orfeo
Abans de convertir-se en una figura clau en la història de l’òpera, Orfeu ja havia esdevingut un mite del Renaixement. Quan Itàlia redescobrí la literatura de l’antiguitat clàssica a mitjan segle XV, el neoplatonisme –en què la música tenia un rol important– es convertí en el model filosòfic dominant, amb Marsilio Ficino, gran humanista de l’època, com a principal defensor. Un dels seus alumnes, Angelo Poliziano, va escriure la primera adaptació teatral moderna del mite òrfic, La favola d’Orfeo, que probablement, segons els historiadors, ja es va representar a Florència el 1480, fins i tot amb propostes teatrals dissenyades per Leonardo Da Vinci. Se sap que l’espectacle estava nodrit de números musicals, interludis, cors i peces per a solistes, principalment compostes per Bartolomeo Tromboncino.
Tant per a Poliziano com per a Ficino, la figura d’Orfeu simbolitzava el poder de la creativitat de l’home derivat de la qualitat expressiva del seu llenguatge i la força màgica de la poesia, que al mateix temps acostava l’home a Déu. Amb aquesta reputació tan potent del mite, quan es va inventar l’òpera a Florència –al voltant del 1570 i 1580–, Orfeu es va convertir en el personatge favorit per representar en el que llavors era una nova forma revolucionària, “un espectacle realment digne d’un príncep”, en les famoses paraules del compositor Marco da Gagliano. Poques dècades més tard Monteverdi componia L’Orfeo, considerada una de les primeres obres reconegudes com a òpera. “El repte del cantant en el mite d’Orfeu és especial, perquè és un semideu i en el cant cal transmetre aquesta màgia, aquest color irreal, per això Orfeu ha de ser diferent”, defensa el contratenor francès Philippe Jaroussky, que professa una gran passió per la música del segle XVII i especialment pel Barroc italià primerenc, “formalment tan lliure i al mateix temps tan sensible al text”. Jaroussky tenia un somni “llargament enyorat”: retratar des de diferents angles i perspectives La storia di Orfeo.
Aquest semideu, fill d’Apol·lo i d’una de les seves muses, Cal·líope, quan tocava la seva lira les feres es calmaven i els homes es reunien per sentir-lo i fer descansar les seves ànimes. Armat amb el seu instrument, descendí a l’inframón a la recerca de la seva estimada esposa, Eurídice, per arrabassar-la de les mans de la mort.
El contratenor francès va fer realitat el seu somni de reviure el personatge el 2017 quan enregistrà un disc dedicat al mite, però apropant-s’hi a través d’òperes de tres grans compositors del segle XVII: Monteverdi, Antonio Sartorio i Luigi Rossi. En paraules del propi Jaroussky, aquest viatge barroc “va ser concebut com una òpera en miniatura o com una cantata per a dues veus solistes i cor, amb només dos personatges, Orfeu i Eurídice”. Per fer-lo creà un pastitx amb seleccions de L’Orfeo monteverdià (1607), l’Orfeo de Rossi (1647) i el de Sartorio (1672), que al concert d’avui reprodueix en part amb el suport de la soprano Emőke Baráth, ara acompanyats per l’Ensemble Artaserse.
Tots aquests ingredients donen com a resultat un fris brillantment cohesionat que posa la mirada a l’origen del gènere operístic amb mestria i art carregat de talent i virtuosisme. Una tasca gens fàcil si es té en compte que les peces, en tractar-se d’autors diferents, no poden tenir una coherència musical clara, però els llibrets són complementaris i encara que hi hagi un grapat d’anys de diferència, per exemple entre la partitura de Monteverdi i la de Sartorio –setanta anys–, l’estil i l’estructura de les seccions escollides són gairebé indissolubles; la de Rossi se situaria enmig d’ambdues.
Cadascuna de les tres òperes, però, se centra en moments diferents; Sartorio i Rossi representen la felicitat dels joves amants i l’escena en què Eurídice és mossegada per la serp; Monteverdi, en canvi, es concentra més en la recerca d’Eurídice a l’inframón per part d’Orfeu.
En la relació de peces que avui s’interpreten hi ha grans joies. A la partitura monteverdiana destaquen “Rosa del Ciel”, un autèntic himne al sol, figura emblemàtica a l’humanisme neoplatònic; o “Vi ricorda o boschi ombrose”, que desprèn un deliciós estil juganer; sens dubte el punt culminant és l’aria “Possente spirto”, fusió de totes les tècniques desenvolupades per l’escola florentina destinada a representar el cant d’un semideu amb un estil vocal florit caracteritzat per un ornament virtuós. De la versió de Rossi, de profunda versatilitat estilística i de gran melodisme, sobresurten l’ària d’Euridice “Mio ben, teco il tormento” o “Che dolcezza è la certezza”, el duet d’amor del festiu primer acte. L’estil de Sartorio és musicalment més accessible; es basa en un llibret d’Aurelio Aureli amb una trama complicada i plena de personatges; la senzillesa de l’escriptura melòdica es fa evident a l’escena d’entrada dels dos amants, el duet “Cara e amabile catena.” Es tracta, en definitiva, d’un exemple tardà del gènere en què es mostra amb claredat la transició de l’estil declamatori a l’arioso i l’ària.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografies
Biografies
©SimonFowler-WarnerClassics
©SimonFowler-WarnerClassics
Philippe Jaroussky, contratenor
És un dels principals contratenors del panorama internacional, com ho confirmen alguns dels prestigiosos premis que ha rebut: Victoires de la Musique com a artista líric revelació (2004) i artista líric el 2007 i el 2010, i l’Echo Klassik com a cantant de l’any (Munic, 2008), juntament amb L’Arpeggiata a Dresde (2009), i novament a Berlín (2016), entre d’altres.
Amb una tècnica que li permet els matisos més audaços i unes pirotècnies espectaculars, abasta un repertori extremadament ampli del Barroc, des dels refinaments del segle XVII amb compositors com Monteverdi, Sances o Rossi fins al virtuosisme impressionant de Händel o Vivaldi, que és un dels compositors que més ha interpretat a la seva carrera. Incansablement avantguardista en la recerca musical, ha contribuït al descobriment –o redescobriment– de compositors com ara Caldara, Porpora, Steffani, Telemann o Johann Christian Bach.
Darrerament ha assumit un repertori molt diferent, centrat en mélodies franceses al costat del pianista Jèrôme Ducros. Ha mostrat la seva pròpia interpretació de Les nuits d’été (Berlioz) amb actuacions a l’Auditorio Nacional de Madrid i a l’Elbphilharmonie d’Hamburg. Ampliant el seu interès per les obres contemporànies, també ha interpretat composicions de Marc André Dalbavi, i ha cantat a la Nederlandse Opera d’Amsterdam (2016), Opéra de París (2018) i Teatro Real de Madrid (2018) l’òpera Only the sound remains de Kaija Saariaho, que va compondre específicament per a la seva veu.
Col·labora habitualment amb algunes de les millors formacions barroques, a les sales i els festivals més prestigiosos del món. El 2002 fundà l’Ensemble Artaserse, amb el qual actua per tot Europa.
El gener del 2017 va inaugurar la nova Elbphilharmonie d’Hamburg, on va esdevenir el primer artista resident. La temporada 2019-20 va celebrar els seus vint anys de carrera amb diversos esdeveniments importants, com la incorporació de la seva estàtua al Musée Grévin de París, l’edició d’un llibre biogràfic i una antologia de tres discos: Passion Philippe Jaroussky.
La primavera d’aquest 2021 va debutar com a director al capdavant d’Artaserse en la producció de l’oratori Il primo omicido de Scarlatti, juntament amb la soprano Sandrine Piau, els contratenors Christophe Dumaux, Paul-Antoine Benos-Djian i Bruno de Sa, el tenor Kresimir Spicer i el jove baix Yannis François. Aquest programa es farà al Festival de Salzburg i a l’Opéra de Montpeller, on Philippe Jaroussky i l’Ensemble Artaserse seran artistes residents las properes tres temporades.
Amb una quantiosa discografia, va col·laborar en l’Edició Vivaldi de Naïve juntament amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus. Ja fa anys que enregistra en exclusiva per a Erato-Warner Classics, i ha rebut nombrosos premis pels seus àlbums.
Des de fa tres anys treballa en un dels seus projectes més personals: l’Académie de Philippe Jaroussky. L’Académie intenta ajudar joves músics que viuen en aïllament cultural, mitjançant un ensenyament original, extens i exigent. Té la seu a La Seine Musicale, una nova sala, impressionant, localitzada a Boulogne-Billancourt.
A la Península ha actuat al Teatro Real de Madrid, Gran Teatre del Liceu, Auditorio Nacional de Madrid, Auditori de Barcelona, Palau de la Música de València, Auditori de Girona, Teatro de la Maestranza de Sevilla, Auditorio de Saragossa, Baluarte de Pamplona, Kursaal de Sant Sebastià, etc.
El 2009 va ser nomenat Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres per govern francès.
Philippe Jaroussky i Ensemble Artaserse reben el suport de la Fondation Gisèle Tissier- Grandpierre de l’Institut France.
Biografies
©Szofi Raffay Erato Warner Classics
©Szofi Raffay Erato Warner Classics
Emőke Baráth, soprano
Va estudiar piano i arpa abans d’iniciar la formació com a cantant als 18 anys a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, tot continuant-los a Itàlia amb Leonardo De Lisi al Conservatorio Luigi Cherubini de Florència.
De seguida va captar l’atenció del món de la música en guanyar diversos certàmens prestigiosos, com el Concurs Cesti a Innsbruck o el Gran Premi de l’Acadèmia del Festival Verbier. També va aconseguir el premi Junior Prima Prima Primissima a Hongria. I va fer un salt en la seva carrera amb la interpretació de Sesto de Giulio Cesare (Händel), dirigida per Alan Curtis, junt amb Marie-Nicole Lemieux, Karina Gauvin i Romina Basso. El 2013 el segell Naïve va publicar aquesta òpera, que esdevenia el seu debut discogràfic. Poc després debutà al Festival Lyrique d’Ais de Provença en la protagonista d’Elena de Cavalli, sota la batuta de Leonardo García Alarcón, una interpretació rebuda amb lloances unànimes de la crítica.
Des d’aleshores ha fet carrera a escenaris importants, amb col·laboracions amb les orquestres més destacades, tant especialitzades com simfòniques. Els seus papers més rellevants inclouen els personatges de Susanna de Le nozze di Figaro de Mozart al Theater an der Wien (amb Marc Minkowski i Felix Breisach); Duello amoroso, un pastitx dirigit per Nathalie Stutzmann i Jean-Louis Grinda a l’Opéra de Bordeus; Romilda de Xerse de Cavalli amb Emmanuelle Haïm en una posada en escena de Guy Cassiers a l’Opéra de Lilla, Théâtre de Caen i Theater an der Wien; El Messies de Händel, dirigida por Nathalie Stutzmann amb les simfòniques de Detroit i Washington; una gira amb Alcina de Händel (Morgana), dirigida per Ottavio Dantone i amb Philippe Jaroussky i Inga Kalna; la Gran Missa en Do menor de Mozart, amb direcció de Nathalie Stutzmann, amb la Bergen Philharmoniker i amb l’Orquestra Sinfônica do Estado de São Paulo; Oratori de Nadal de Bach amb Laurence Equilbey; el rol principal d’Hipermestra de Cavalli al Festival de Glyndebourne (William Christie i posada en escena de Graham Vick); Missa en Si menor de Bach amb Concentus Musicus al Musikverein de Viena...
La darrera temporada ha fet gires pels Estats Units amb el Boston Early Music Festival oferint un programa de Steffani. Va cantar amb gran èxit Cleopatra de Giulio Cesare dirigida per Ottavio Dantone (Théâtre des Champs Élysées, Philharmonie d’Essen, Theater an der Wien); l’àngel de Saint François d’Assise de Messiaen amb l’Orquestra Simfònica Yomiuri Nippon dirigida por Sylvain Cambreling (Tòquio, Shiga). També ha estat important la col·laboració en el Magnificat de Bach i Dixit Dominus de Händel amb Le Concert d’Astrée i Emmanuelle Haïm. Ha debutat al Wigmore Hall de Londres amb la formació Arcangelo, dirigida per Jonathan Cohen.
Els seus propers compromisos inclouen diversos recitals amb Philippe Jaroussky i Ensemble Artaserse a França, Alemanya, Espanya i Suïssa. També prendrà part a la gira de Radamisto amb Il Pomo d’Oro. Cantarà el rol de Minerva i Amore d’Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi amb I Gemelli, i oferirà el rol de Sifare de Mitridate de Mozart a l’Òpera de Malmö. Acabarà temporada fent de Cleopatra de Giulio Cesare de Händel dirigida per Philippe Jaroussky a l’Opéra de Montpeller.
La discografia d’Emőke Baráth ja és considerable, amb diversos enregistraments per a Erato-Warner Classics, Naïve, Alpha Classic, Cpo, Glossa o Hungaroton. A més de Giulio Cesare amb Alan Curtis, ha participat en Catone in Utica de Vivaldi (Il Pomo d’Oro, Riccardo Minasi) i Ormindo de Partenope de Händel amb Il Pomo d’Oro i Philippe Jaroussky. Aquest la va convidar a cantar els diversos rostres d’Euridice al seu àlbum La storia di Orfeo, sota la batuta de Diego Fasolis. I amb els mateixos artistes va esdevenir Amore d’Orfeo ed Euridice de Gluck.
Actualment és artista en exclusiva d’Erato-Warner Classics. I va dedicar el seu primer disc en solitari, Voglio cantar (2019), a les millors àries del segle XVII, amb el qual va guanyar l’Opus Klassic a Alemanya el mateix 2019.
Biografies
©Franziska Gilli Pro Musica
©Franziska Gilli Pro Musica
Ensemble Artaserse
El 2002, després de moltes col·laboracions amb els més prestigiosos conjunts barrocs de França i d’Europa, un grup d’amics, concretament Christine Plubeau (viola de gamba), Claire Antonini (tiorba), Yoko Nakamura (clave i orgue) i Philippe Jaroussky (contratenor) van decidir fundar l’Ensemble Artaserse. Van fer el primer concert l’octubre del 2002 amb un gran èxit al Teatro del Palais-Royal a París, amb el programa Musiche a voce sola del compositor italià Benedetto Ferrari. Aquesta selecció musical va ser enregistrada i publicada pel segell francès Ambroisie, i va rebre nombrosos premis de gran prestigi: Diapason, 10 de Classica-Repertoire, Timbre de Diamante de la revista «Opera International», etc. Tot seguit altres músics es van incorporar a Artaserse, i actualment gaudeix d’una gran reputació que l’ha convertit en una de les formacions més exitoses amb instruments d’època.
Amb l’habilitat d’adaptar-se a nombrosos repertoris, incloent-hi Vivaldi i Händel, el conjunt s’ha posicionat a l’avantguarda de l’escena musical, tot actuant a festivals i sales de prestigi a Europa i a la resta del món: París, Auvers-sur-Oise, Uzès, Sisteron, Berlín, Hamburg, Londres, Rotterdam, Utrecht, Madrid, Barcelona, Wroclaw, Gstaad, Tòquio, Osaka, Nagoya, Rio de Janeiro, Ciutat de Mèxic, São Paulo, Montevideo, Santiago de Xile...
Ha col·laborat amb cantants reconeguts, com el contratenor Andreas Scholl, la contralt Marie-Nicole Lemieux i, més recentment, amb Cecilia Bartoli i Emőke Barath…
La seva discografia inclou títols com ara Musiche a voce sola de Benedetto Ferrari (Ambroisie-Naïve) i els seus dos aclamats àlbums per a Virgin Classics: Virtuoso cantatas de Vivaldi i Beata Vergine, amb música sacra italiana del segle XVII. Erato-Warner Classic ha llançat un àlbum amb motets d’Antonio Vivaldi. El 2017 l’Ensemble Artaserse i Philipe Jaroussky van enregistrar un altre cedé molt aclamat, amb àries d’òpera de Händel, que han divulgat amb gires per Europa. El seu darrer enregistrament, dedicat a Francesco Cavalli, es va publicar la primavera del 2019.
Philippe Jaroussky i Ensemble Artaserse reben el suport de la Fondation Gisèle Tissier-Grandpierre de l’Institut France.
Jose Manuel navarro, violí1 | Benjamin Chenier, violí 2 | Marco Massera, viola | Marco Horvat, guitarra y lirone | Christine Plubeau, viola de gamba | Roberto Fernandez De Larrinoa, violone | Marc Wolff, tiorba | Angélique Mauillon, arpa | Michele Claude, percussió | Adrien Mabire i Benoit Tainturier, cornetes | Yoko Nakamura, clavicèmbal.
Textos
(1630-1680)
“Cara e amabile catena”, duo d’Euridice i Orfeo
L’Orfeo, acte I
Llibret d’Aurelio Aureli (1652-1708)Cara e amabile catena
– che mi stringe al mio tesoro.
– che m’unisce al ben ch’adoro.
Imeneo fausto e felice.
– Son d’Orfeo. Lieta godo.
– Io d’Euridice. Sì bel nodo
radolcisce ogni mia pena.
Cara e amabile catena.Cadena amable i estimada
– que em lliga al meu tresor.
– que m’uneix al bé que adoro.
Himeneu afortunat i feliç.
– Soc d’Orfeu. Em desborda la joia
– Jo d’Eurídice. Un lligam tan dolç
apaivaga totes les meves penes.
Cadena amable i estimada.(1567-1643)
“Rosa del Ciel”, ària d’Orfeo
L’Orfeo, favola in musica, acte I
Llibret d’Alessandro Striggio el Jove (1573-1630)Rosa del Ciel, vita del mondo e degna
prole di lui che l’universo affrena
sol che ’l tutto circondi e ’l tutto miri,
da gli stellanti giri,
dimmi: vedesti mai
di me più lieto e fortunato amante?Rosa del cel, vida del món, i digna
descendent de qui regeix l’univers,
sol, que tot envoltes i tot ho veus,
des de les voltes brillants,
digue’m si mai has vist
amant més feliç i afortunat que jo?Fu ben felice il giorno,
mio ben, che pria ti vidi,
e più felice l’ora
che per te sospirai,
poich’al mio sospirar tu sospirasti:
felicissimo il punto
che la candida mano
pegno di pura fede a me porgesti.Vaig ser molt feliç,
amor, el dia que et vaig veure per primer cop,
I més feliç encara l’hora
quan jo sospirava per tu,
perquè al meu sospir, tu vas sospirar:
que va ser molt feliç el moment
quan em vas allargar la mà càndida
penyora de fe pura.Se tanti cori avessi
quant’occhi ha il Ciel eterno,
e quante chiome
han questi colli ameni il verde maggio,
tutti colmi sarieno e traboccanti
di quel piacer ch’oggi mi fa contentoSi tants cors tingués
com el cel etern disposa d’estels
i tantes capçades com
aquests grats turons al verdós mes de maig,
estarien tots complaguts i desbordarien
amb la joia que avui em fa feliç.(1597-1653)
“Mio ben, teco il tormento”, ària d’Euridice
Orfeo, acte I
Llibret de Francesco Butti (1604-1682)Mio ben, teco il tormento
più dolce il troverei
che con altri il contento.
Ogni dolcezza è sol dove tu sei,
e per me Amor aduna
nel girar de’ tuoi sguardi ogni fortuna.Estimat meu, al teu costat
el turment trobaria més dolç
que al costat d’altres el gaudi.
Sols hi ha dolçor allà on ets tu,
i l’amor reuneix per a mi
tota fortuna a les teves mirades.“Che dolcezza”, duo d’Euridice i Orfeo
Orfeo, acte IChe dolcezza è la certezza
di due cori amanti e fidi,
che trà lor del pari annidi
con Amor la fedeltà!
Ah no, no, che non si può
dar maggior soavità.Que dolça és la certesa
de dos cors enamorats i lleials,
on nien tant
amor com fidelitat!
Ah no, no, no hi ha
benaurança més gran.
“Vi ricorda o boschi ombrose”, ària d’Orfeo
L’Orfeo, favola in musica, acte IIVi ricorda, o boschi ombrosi,
de’ miei lunghi aspri tormenti,
quando i sassi ai miei lamenti
rispondean fatti pietosi?Recordeu, o boscos ombrívols
els meus llargs i amargs turments,
quan les pedres pietoses
responien als meus planys?Dite, allor non vi sembrai
più d’ogni altro sconsolato?
Or fortuna ha stil cangiato
ed ha volto in festa i guai.Digueu, no us semblava llavors
el més desventurat dels homes?
Ara el destí ha canviat
i ha transformat en festa l’adversitat.Vissi già mesto e dolente,
or gioisco, e quegli affanni
che sofferti ho per tant’anni
fan più caro il ben presente.Vivia trist i afligit,
ara gaudeixo i aquella angoixa
soferta durant tants anys
fan més preuada la felicitat present.Sol per te bella Euridice
benedico il mio tormento,
dopo ’l duol vie più contento,
dopo ’l mal vie più felice.És tan sols per a tu bella Eurídice,
que beneeixo el meu turment,
després del dolor estem més contents,
després de la desventura, més feliços.
“M’ami tu?”, duo d’Orfeo i Euridice
Orfeo, acte IOrfeo
M’ami tu?Orfeu
M’estimes?Euridice
Sì, mio ben, sì!Eurídice
Sí, estimat, sí.Orfeo
Quanto, di’?Orfeu
Fins on, digues?Euridice
Quanto mai sò. E tu, no?Eurídice
Tant com puc. I tu?Orfeo
Di te vi è più.Orfeu
Encara més que tu.Euridice
O più no, più non si può!Eurídice
Oh més no, més no es pot!Orfeo, Euridice
Se così dunque
Amor fà,
ch’alma io sia
dell’alma mia,
chi divider ne vorrà?
O felice il mio cor!
O beato il mio ardor!
E che posson le sfere
contro del nostro seno,
s’egli è di gioia ripieno
d’infinito piacere?Orfeu, Eurídice
Si així l’amor vo
que jo sigui
l’ànima de la meva ànima,
qui ens podrà separar?
O cor meu feliç!
O passió meva beneïda!
I que poden les esferes
contra el nostre cor,
si és ple de joia,
de plaer infinit?Orfeo
Versin pur del tormento
ch’egli è tutto contento.Orfeu
Que i vessin turment,
sempre resta content.Euridice
Versin pur delle noie
ch’egli è colmo di gioie!Eurídice
Que hi vessin enuig,
roman ple de joia!Orfeo, Euridice
Ah no, ah no, ch’egli in se
più mai di guai capace non è.
Amor, e quando in te
per tua somma bontà
maggior sorte ti diè
maggior felicità?Orfeu, Eurídice
No, ja no serà capaç
de sofrir mai més.
Amor, i quan doncs
malgrat la teva suprema bondat
sort més gran et donà
més felicitat?“A l’imperio d’amore”, ària d’Euridice
Orfeo, acte IIA l’imperio d’Amore
chi non cederà,
s’à lui cede il valore
d’ogni deità?Qui no cedirà gens
a l’imperi de l’amor,
al qual cedeix el coratge
de tots els déus?Antonio Sartorio
“Ahimè, Numi, son morta”, ària d’Euridice
L’Orfeo, acte IIAhimè, Numi, son morta,
m’uccide angue crudel.
Mortifero velen in grembo a eterno gel
chiude quest’occhi. Io più luce non miro,
Orfeo, sposo, cor mio, l’anima il spiroAi pobre de mi, o déus, moro,
la serp cruel m’ha donat mort.
El glaç etern d’un verí mortal tanca
aquests ulls. La llum s’esvaeix,
Orfeu, espòs, el meu cor, exhalo l’esperit.
“Lagrime, dove sete?”, ària d’Orfeo
Orfeo, acte IIILagrime, dove sete?
Voi pure in tanto duol m’abbandonate?
E a che vi riserbate,
se per gli occhi in gran copia hor non piovete?
Lagrime, dove sete?
Hor che senza il mio bene ogn’altra vista
è a me dolente e trista,
ne’ miei lumi inondate,
e in loro, ahi, per pietate,
ogni luce estinguete!
Lagrime, dove sete?Llàgrimes, on sou?
M’abandoneu també en aquest dolor?
I per a què us reserveu
si no voleu ploure ara a doll fet?
Llàgrimes, on sou?
Ara que, sense la meva estimada,
tota altra imatge m’és penible i trista,
inundeu els meus ulls
i per pietat, ai!, apagueu
en ells tota la llum!
Llàgrimes, on sou?Già che fatto è il mio core
d’infinito dolore
miniera immensa, uscite in larghe vene,
e alle sempre nascenti angosce e pene
luogo nel sen cedete!
Lagrime, dove sete?Com que el meu cor ja no és altre
que una immensa mina de dolor infinit,
sortiu-ne en generoses venes,
i a les penes i angoixes eternes
cediu-hi el lloc al meu si!
Llàgrimes, on sou?
“È morta Euridice”, ària d’Orfeo
L’Orfeo, acte IIIOrfeo tu dormi? e ne gl’Abissi oscuri
lasci Euridice, e l’amor suo ti scordi?
Così a la lira il dolce canto accordi,
e dal regno infernal trarmi non curi?Orfeu, dorms? I en els abismes obscurs
abandones Eurídice, oblides el seu amor?
Així acordes el teu cant dolç a la lira
i no penses sostreure’m del regne dels inferns?Se desti pietà
ne’ tronchi e ne’ sassi,
volgendo anco i passi
nel regno del pianto,
là pur il tuo canto
pietà troverà.Si saps despertar la pietat
dels troncs i de les pedres,
que els teus passos et portin
al regne de les llàgrimes,
i allà també el teu cant
trobarà la pietat.Risvegliati, sù,
mio sposo diletto,
deh, vieni, t’aspetto
trà l’ombre laggiù.Desperta’t, per pietat,
espòs meu estimat,
o, vine, t’espero
entre ombres aquí baix.
“Possente spirto”, ària d’Orfeo
L’Orfeo, favola in musica, acte IIIPossente spirto e formidabil nume,
senza cui far passaggio a l’altra riva
alma da corpo sciolta in van presume,Esperit potent i divinitat temible,
sense el qual cap ànima separada del cos
pot passar a l’altra riba,non vivo io no, che poi di vita è priva
mia cara sposa il cor non è più meco,
e senza cor com’esser può ch’io viva?no visc jo, no, perquè de vida ha estat privada
la meva esposa estimada, el meu cor ja no és amb mi,
i sense cor, com pot ser que jo visqui?A lei volt’ho il cammin per l’aër cieco,
a l’Inferno non già, ch’ovunque stassi
tanta bellezza il paradiso ha seco.Cap a ella he agafat el camí en l’obscuritat
i no cap a l’infern, perquè allà on passa
tanta bellesa es crea el paradís.Orfeo son io, che d’Euridice i passi
segue per queste tenebrose arene,
ove giammai per uom mortal non vassi.
O de le luci mie luci serene
s’un vostro sguardo può tornarmi in vita,
ahi, chi niega il conforto a le mie pene?
Sol tu, nobile Dio, puoi darmi aita,
né temer déi, che sopr’ un’aurea cetra
sol di corde soavi armo le dita
contra cui rigid’ alma in van s’impetra.Soc Orfeu, segueixo els passos d’Eurídice
a través de les arenes tenebroses,
on mai cap mortal no ha anat.
O llum serena dels meus ulls,
si una sola de les vostres mirades, em pot tornar la vida,
ah, qui nega el consol a les meves penes?
Sols tu, noble déu, em pots socórrer,
no temis res, perquè en una lira daurada
només armo els dits amb cordes suaus
contra qui una ànima severa s’enduriria en va.
“Numi, che veggio”, duo d’Euridice i Orfeo
L’Orfeo, acte IIIEuridice
Numi, che veggio, o caro, o caro sposo.
Nel rimirar quell’adorato viso
questo Tartareo albergo
per me si cangia in fortunato Eliso.Eurídice
Déus què veig, o estimat, o espòs estimat.
Reveient aquest rostre adorat,
aquest abisme del Tàrtar
per a mi es canvia en benaurat Elisi.Orfeo
EuridiceOrfeu
Eurídice.Euridice
Alma mia!Eurídice
La meva ànima!Orfeo
Dove, o cara, dove sei?Orfeu
On, estimada, on ets?Euridice
Del tuo piè seguo l’orme.Eurídice
Et segueixo pas a pas.Orfeo
Oh Dio, ti sento,
ne ti posso mirar, ahi, che tormento.Orfeu
O Déu, et sento,
però no et puc mirar, ai, quin turment.Euridice
Non ti volger, caro bene,
sin ch’il piè non ti conduce
dove il Ciel con aurea luce
spira ai vivi aure serene.
Non ti volger, caro bene.Eurídice
No et giris, estimat,
abans que els teus passos no t’hagin portat
allà on la llum daurada del cel
exhala als vius un aire serè.
No et giris, estimat.Orfeo
Troppo fiero è il mio martire,
langue il cor in non verderti.
Io vorrei pur compiacerti,
ma mi sento, oh Dio, morire.
Troppo fiero è il mio martireOrfeu
El meu martiri és massa cruel,
el meu cor llangueix de no veure’t.
El voldria complaure,
però, o Déu, em sento morir.
El meu martiri és massa cruel.Euridice
Lungi da Flegetonte
affretta i passi in arrivar lassù.Eurídice
Lluny del Flegetont,
apressa el teu pas en arribar allà dalt.Orfeo
Mio ben, mio ben, non posso più.
Qui Orfeo si volge a mirar Euridice, e nel medesimo
punto escono da più parti alquante Furie, quali
incatenando Euridice la riconducono all’Inferno.Orfeu
Estimada, estimada, no puc més.
Aquí Orfeu es gira per veure Eurídice i en el mateix
instant surten Fúries de diversos indrets que,
encadenant Eurídice, la recondueixen cap a l’infern.Euridice
Ah crudel, che facesti?
Orfeo, tu mi perdesti.Eurídice
Ah cruel, què has fet?
Orfeu, m’has perdut.“Chiuso, ahimè, di Cocito... Rendetemi Euridice”, ària d’Orfeo
L’Orfeo, acte IIIMisero me, che oprai? dunque a un sol guardo
tanta penna si deve?Infeliç, què he fet? Una sola mirada
ha estat prou per causar una tal pena?Chiuso, ahimè, di Cocito
miro l’orrido ingresso.
Misero, in van m’appresso
a le soglie di Pluto
per più acquistar l’amato ben perduto.Pobre de mi, veig que m’és tancada
l’entrada horrorosa del Cocit.
Infeliç, m’acosto en va
al llindar de Plutó per reconquerir
l’estimada perduda.Rendetemi Euridice, ombre d’Averno,
o negl’ardenti chiostri
conducetemi, o mostri,
seco unito a penar in foco eterno.
Rendetemi Euridice, ombre d’Averno.Torneu-me Eurídice, ombres de l’Avern,
o porteu-me, o monstres,
fins als murs ardents,
per cremar amb ella en el foc etern.
Torneu-me Eurídice, ombres de l’Avern.
“Lasciate Averno”, ària d’Orfeo
Orfeo, acte IIILasciate Averno, o pene, e me seguite!
Deixeu l’Avern, o penes, i seguiu-me!
Quel ben ch’a me si toglie
riman là giù, né ponno angoscie e doglie
star già mai seco unite.L’estimada que m’arrabassen
roman allà baix, però que mai l’angoixa
i el dolor s’estiguin amb ella.Più penoso ricetto
più disperato loco
del mio misero petto
non hà l’eterno foco;
son le miserie mie solo infinite.Fins i tot el foc etern
no trobarà refugi més dolorós
ni lloc més desesperat
que en el meu pobre cor;
la meva dissort és infinita.Lasciate Averno, o pene, e me seguite!
Deixeu l’Avern, o penes, i seguiu-me!
E voi, del Tracio suol piagie ridenti,
ch’imparando à gioir da la mia cetra
gareggiaste con l’Etra,
hor, all’aspetto sol de’ miei tormenti
d’horror vi ricoprite.I vosaltres, platges rialleres de Tràcia
que, aprenent a gaudir de la meva lira,
rivalitzeu amb Etra,
ara, tan sols de veure els meus turments,
us cobriu d’horror.E tu, cetra infelice,
oblia gli accenti tuoi già sì canori,
e per ogni pendice
vien pur meco piangendo i miei dolori.
Son le gioie per noi tutte smarrite.I tu, lira infortunada,
oblida el teu cant melodiós
i en tots els vessants
vine amb mi a plorar els meus dolors.
Totes les joies estan perdudes per a nosaltres.Lasciate Averno, o pene, e me seguite!
Deixeu l’Avern, o penes, i seguiu-me!
Ma che tardo à morire,
se può con lieta sorte
ricondurmi la morte
alla bella cagion del mio languire?
A morire! A morire! A morire! A morire!Però per què trigo a morir,
si la mort, com un feliç cop del destí,
em pot reconduir
al bell motiu de la meva dissort?
A morir! A morir! A morir! A morir!També et pot interessar...
Intèrprets Catalans
Elena Copons, soprano
–Jordi Armengol, pianoQuatre cançons en llengua catalana
Tríptic de mossèn Cinto
Cançons sobre textos de Maria Mercè Marçal (estrena)
Cançons populars catalanes (cinquantenari de la seva mort)
Cançons sobre poemes de Carner (estrena)
Cançons sobre poemes de CarnerDimecres, 07.07.21 - 20h
Petit Palau
Preu: 15 €
Philippe Jaroussky & Emőke Baráth
— Storia di OrfeoPalau Grans Veus
Diumenge 27 de juny de 2021 - 18h
Diumenge 27 de juny de 2021 - 20.30hSala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Emőke Baráth, soprano
Philippe Jaroussky, contratenor
Ensemble Artaserse(1567-1643)
"Tocata" de L’Orfeo, favola in musicaAntonio Sartorio (1630-1680)
"Simfonia" de L'Orfeo
“Cara e amabile catena”, duo d’Euridice i Orfeo de L’Orfeo, acte I
“Rosa del Ciel”, ària d’Orfeo de L’Orfeo, favola in musica, acte I(1597-1653)
“Mio ben, teco il tormento”, ària d’Euridice d'Orfeo, acte I
“Che dolcezza”, duo d’Orfeo i Euridice, d’Orfeo, acte I
"Simfonia" d'Orfeo(1602-1676)
"Simfonia" de L’Orione
“Vi ricorda o boschi ombrose”, ària d’Orfeo de L’Orfeo, favola in musica, acte II
“M’ami tu?”, duo d’Orfeo i Euridice, d’Orfeo, acte I
“A l’imperio d’amore”, ària d’Euridice d’Orfeo, acte II
“Ahimè, Numi, son morta”, ària d’Euridice de L’Orfeo, acte II
“Lagrime, dove sete?”, ària d’Orfeo d’Orfeo, acte III(1594–1663)
“Passacalio a 4”, de Sonate per ogni sorte di stromento musicale, op. 22
“È morta Euridice”, ària d’Orfeo de L’Orfeo, acte III
"Simfonia" de L’Orfeo
“Orfeo tu dormi?”, ària de l’ombra d’Euridice de L’Orfeo, acte IIIClaudio Monteverdi
"Simfonia de l’infern" de L’Orfeo, favola in musica, acte III
“Possente spirto”, ària d’Orfeo de L’Orfeo, favola in musica, acte III
"Simfonia de l’infern" de L’Orfeo, favola in musica, acte III(c. 1590-c. 1630)
“Sonata decimaquinta a 4”, de Sonate concertante in stil moderno, libro secondo
“Numi, che veggio”, duo d’Euridice i Orfeo de L’Orfeo, acte III
“Chiuso, ahimè, di Cocito... Rendetemi Euridice”, ària d’Orfeo de L’Orfeo, acte III
“Lasciate Averno”, ària d’Orfeo d’Orfeo, acte IIIDurada aproximada del concert: 100 minuts, sense pausa
Comentari
La storia di Orfeo
Abans de convertir-se en una figura clau en la història de l’òpera, Orfeu ja havia esdevingut un mite del Renaixement. Quan Itàlia redescobrí la literatura de l’antiguitat clàssica a mitjan segle XV, el neoplatonisme –en què la música tenia un rol important– es convertí en el model filosòfic dominant, amb Marsilio Ficino, gran humanista de l’època, com a principal defensor. Un dels seus alumnes, Angelo Poliziano, va escriure la primera adaptació teatral moderna del mite òrfic, La favola d’Orfeo, que probablement, segons els historiadors, ja es va representar a Florència el 1480, fins i tot amb propostes teatrals dissenyades per Leonardo Da Vinci. Se sap que l’espectacle estava nodrit de números musicals, interludis, cors i peces per a solistes, principalment compostes per Bartolomeo Tromboncino.
Tant per a Poliziano com per a Ficino, la figura d’Orfeu simbolitzava el poder de la creativitat de l’home derivat de la qualitat expressiva del seu llenguatge i la força màgica de la poesia, que al mateix temps acostava l’home a Déu. Amb aquesta reputació tan potent del mite, quan es va inventar l’òpera a Florència –al voltant del 1570 i 1580–, Orfeu es va convertir en el personatge favorit per representar en el que llavors era una nova forma revolucionària, “un espectacle realment digne d’un príncep”, en les famoses paraules del compositor Marco da Gagliano. Poques dècades més tard Monteverdi componia L’Orfeo, considerada una de les primeres obres reconegudes com a òpera. “El repte del cantant en el mite d’Orfeu és especial, perquè és un semideu i en el cant cal transmetre aquesta màgia, aquest color irreal, per això Orfeu ha de ser diferent”, defensa el contratenor francès Philippe Jaroussky, que professa una gran passió per la música del segle XVII i especialment pel Barroc italià primerenc, “formalment tan lliure i al mateix temps tan sensible al text”. Jaroussky tenia un somni “llargament enyorat”: retratar des de diferents angles i perspectives La storia di Orfeo.
Aquest semideu, fill d’Apol·lo i d’una de les seves muses, Cal·líope, quan tocava la seva lira les feres es calmaven i els homes es reunien per sentir-lo i fer descansar les seves ànimes. Armat amb el seu instrument, descendí a l’inframón a la recerca de la seva estimada esposa, Eurídice, per arrabassar-la de les mans de la mort.
El contratenor francès va fer realitat el seu somni de reviure el personatge el 2017 quan enregistrà un disc dedicat al mite, però apropant-s’hi a través d’òperes de tres grans compositors del segle XVII: Monteverdi, Antonio Sartorio i Luigi Rossi. En paraules del propi Jaroussky, aquest viatge barroc “va ser concebut com una òpera en miniatura o com una cantata per a dues veus solistes i cor, amb només dos personatges, Orfeu i Eurídice”. Per fer-lo creà un pastitx amb seleccions de L’Orfeo monteverdià (1607), l’Orfeo de Rossi (1647) i el de Sartorio (1672), que al concert d’avui reprodueix en part amb el suport de la soprano Emőke Baráth, ara acompanyats per l’Ensemble Artaserse.
Tots aquests ingredients donen com a resultat un fris brillantment cohesionat que posa la mirada a l’origen del gènere operístic amb mestria i art carregat de talent i virtuosisme. Una tasca gens fàcil si es té en compte que les peces, en tractar-se d’autors diferents, no poden tenir una coherència musical clara, però els llibrets són complementaris i encara que hi hagi un grapat d’anys de diferència, per exemple entre la partitura de Monteverdi i la de Sartorio –setanta anys–, l’estil i l’estructura de les seccions escollides són gairebé indissolubles; la de Rossi se situaria enmig d’ambdues.
Cadascuna de les tres òperes, però, se centra en moments diferents; Sartorio i Rossi representen la felicitat dels joves amants i l’escena en què Eurídice és mossegada per la serp; Monteverdi, en canvi, es concentra més en la recerca d’Eurídice a l’inframón per part d’Orfeu.
En la relació de peces que avui s’interpreten hi ha grans joies. A la partitura monteverdiana destaquen “Rosa del Ciel”, un autèntic himne al sol, figura emblemàtica a l’humanisme neoplatònic; o “Vi ricorda o boschi ombrose”, que desprèn un deliciós estil juganer; sens dubte el punt culminant és l’aria “Possente spirto”, fusió de totes les tècniques desenvolupades per l’escola florentina destinada a representar el cant d’un semideu amb un estil vocal florit caracteritzat per un ornament virtuós. De la versió de Rossi, de profunda versatilitat estilística i de gran melodisme, sobresurten l’ària d’Euridice “Mio ben, teco il tormento” o “Che dolcezza è la certezza”, el duet d’amor del festiu primer acte. L’estil de Sartorio és musicalment més accessible; es basa en un llibret d’Aurelio Aureli amb una trama complicada i plena de personatges; la senzillesa de l’escriptura melòdica es fa evident a l’escena d’entrada dels dos amants, el duet “Cara e amabile catena.” Es tracta, en definitiva, d’un exemple tardà del gènere en què es mostra amb claredat la transició de l’estil declamatori a l’arioso i l’ària.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografies
Philippe Jaroussky, contratenor
©SimonFowler-WarnerClassics
És un dels principals contratenors del panorama internacional, com ho confirmen alguns dels prestigiosos premis que ha rebut: Victoires de la Musique com a artista líric revelació (2004) i artista líric el 2007 i el 2010, i l’Echo Klassik com a cantant de l’any (Munic, 2008), juntament amb L’Arpeggiata a Dresde (2009), i novament a Berlín (2016), entre d’altres.
Amb una tècnica que li permet els matisos més audaços i unes pirotècnies espectaculars, abasta un repertori extremadament ampli del Barroc, des dels refinaments del segle XVII amb compositors com Monteverdi, Sances o Rossi fins al virtuosisme impressionant de Händel o Vivaldi, que és un dels compositors que més ha interpretat a la seva carrera. Incansablement avantguardista en la recerca musical, ha contribuït al descobriment –o redescobriment– de compositors com ara Caldara, Porpora, Steffani, Telemann o Johann Christian Bach.
Darrerament ha assumit un repertori molt diferent, centrat en mélodies franceses al costat del pianista Jèrôme Ducros. Ha mostrat la seva pròpia interpretació de Les nuits d’été (Berlioz) amb actuacions a l’Auditorio Nacional de Madrid i a l’Elbphilharmonie d’Hamburg. Ampliant el seu interès per les obres contemporànies, també ha interpretat composicions de Marc André Dalbavi, i ha cantat a la Nederlandse Opera d’Amsterdam (2016), Opéra de París (2018) i Teatro Real de Madrid (2018) l’òpera Only the sound remains de Kaija Saariaho, que va compondre específicament per a la seva veu.
Col·labora habitualment amb algunes de les millors formacions barroques, a les sales i els festivals més prestigiosos del món. El 2002 fundà l’Ensemble Artaserse, amb el qual actua per tot Europa.
El gener del 2017 va inaugurar la nova Elbphilharmonie d’Hamburg, on va esdevenir el primer artista resident. La temporada 2019-20 va celebrar els seus vint anys de carrera amb diversos esdeveniments importants, com la incorporació de la seva estàtua al Musée Grévin de París, l’edició d’un llibre biogràfic i una antologia de tres discos: Passion Philippe Jaroussky.
La primavera d’aquest 2021 va debutar com a director al capdavant d’Artaserse en la producció de l’oratori Il primo omicido de Scarlatti, juntament amb la soprano Sandrine Piau, els contratenors Christophe Dumaux, Paul-Antoine Benos-Djian i Bruno de Sa, el tenor Kresimir Spicer i el jove baix Yannis François. Aquest programa es farà al Festival de Salzburg i a l’Opéra de Montpeller, on Philippe Jaroussky i l’Ensemble Artaserse seran artistes residents las properes tres temporades.
Amb una quantiosa discografia, va col·laborar en l’Edició Vivaldi de Naïve juntament amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus. Ja fa anys que enregistra en exclusiva per a Erato-Warner Classics, i ha rebut nombrosos premis pels seus àlbums.
Des de fa tres anys treballa en un dels seus projectes més personals: l’Académie de Philippe Jaroussky. L’Académie intenta ajudar joves músics que viuen en aïllament cultural, mitjançant un ensenyament original, extens i exigent. Té la seu a La Seine Musicale, una nova sala, impressionant, localitzada a Boulogne-Billancourt.
A la Península ha actuat al Teatro Real de Madrid, Gran Teatre del Liceu, Auditorio Nacional de Madrid, Auditori de Barcelona, Palau de la Música de València, Auditori de Girona, Teatro de la Maestranza de Sevilla, Auditorio de Saragossa, Baluarte de Pamplona, Kursaal de Sant Sebastià, etc.
El 2009 va ser nomenat Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres per govern francès.
Philippe Jaroussky i Ensemble Artaserse reben el suport de la Fondation Gisèle Tissier- Grandpierre de l’Institut France.
Emőke Baráth, soprano
©Szofi Raffay Erato Warner Classics
Va estudiar piano i arpa abans d’iniciar la formació com a cantant als 18 anys a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, tot continuant-los a Itàlia amb Leonardo De Lisi al Conservatorio Luigi Cherubini de Florència.
De seguida va captar l’atenció del món de la música en guanyar diversos certàmens prestigiosos, com el Concurs Cesti a Innsbruck o el Gran Premi de l’Acadèmia del Festival Verbier. També va aconseguir el premi Junior Prima Prima Primissima a Hongria. I va fer un salt en la seva carrera amb la interpretació de Sesto de Giulio Cesare (Händel), dirigida per Alan Curtis, junt amb Marie-Nicole Lemieux, Karina Gauvin i Romina Basso. El 2013 el segell Naïve va publicar aquesta òpera, que esdevenia el seu debut discogràfic. Poc després debutà al Festival Lyrique d’Ais de Provença en la protagonista d’Elena de Cavalli, sota la batuta de Leonardo García Alarcón, una interpretació rebuda amb lloances unànimes de la crítica.
Des d’aleshores ha fet carrera a escenaris importants, amb col·laboracions amb les orquestres més destacades, tant especialitzades com simfòniques. Els seus papers més rellevants inclouen els personatges de Susanna de Le nozze di Figaro de Mozart al Theater an der Wien (amb Marc Minkowski i Felix Breisach); Duello amoroso, un pastitx dirigit per Nathalie Stutzmann i Jean-Louis Grinda a l’Opéra de Bordeus; Romilda de Xerse de Cavalli amb Emmanuelle Haïm en una posada en escena de Guy Cassiers a l’Opéra de Lilla, Théâtre de Caen i Theater an der Wien; El Messies de Händel, dirigida por Nathalie Stutzmann amb les simfòniques de Detroit i Washington; una gira amb Alcina de Händel (Morgana), dirigida per Ottavio Dantone i amb Philippe Jaroussky i Inga Kalna; la Gran Missa en Do menor de Mozart, amb direcció de Nathalie Stutzmann, amb la Bergen Philharmoniker i amb l’Orquestra Sinfônica do Estado de São Paulo; Oratori de Nadal de Bach amb Laurence Equilbey; el rol principal d’Hipermestra de Cavalli al Festival de Glyndebourne (William Christie i posada en escena de Graham Vick); Missa en Si menor de Bach amb Concentus Musicus al Musikverein de Viena...
La darrera temporada ha fet gires pels Estats Units amb el Boston Early Music Festival oferint un programa de Steffani. Va cantar amb gran èxit Cleopatra de Giulio Cesare dirigida per Ottavio Dantone (Théâtre des Champs Élysées, Philharmonie d’Essen, Theater an der Wien); l’àngel de Saint François d’Assise de Messiaen amb l’Orquestra Simfònica Yomiuri Nippon dirigida por Sylvain Cambreling (Tòquio, Shiga). També ha estat important la col·laboració en el Magnificat de Bach i Dixit Dominus de Händel amb Le Concert d’Astrée i Emmanuelle Haïm. Ha debutat al Wigmore Hall de Londres amb la formació Arcangelo, dirigida per Jonathan Cohen.
Els seus propers compromisos inclouen diversos recitals amb Philippe Jaroussky i Ensemble Artaserse a França, Alemanya, Espanya i Suïssa. També prendrà part a la gira de Radamisto amb Il Pomo d’Oro. Cantarà el rol de Minerva i Amore d’Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi amb I Gemelli, i oferirà el rol de Sifare de Mitridate de Mozart a l’Òpera de Malmö. Acabarà temporada fent de Cleopatra de Giulio Cesare de Händel dirigida per Philippe Jaroussky a l’Opéra de Montpeller.
La discografia d’Emőke Baráth ja és considerable, amb diversos enregistraments per a Erato-Warner Classics, Naïve, Alpha Classic, Cpo, Glossa o Hungaroton. A més de Giulio Cesare amb Alan Curtis, ha participat en Catone in Utica de Vivaldi (Il Pomo d’Oro, Riccardo Minasi) i Ormindo de Partenope de Händel amb Il Pomo d’Oro i Philippe Jaroussky. Aquest la va convidar a cantar els diversos rostres d’Euridice al seu àlbum La storia di Orfeo, sota la batuta de Diego Fasolis. I amb els mateixos artistes va esdevenir Amore d’Orfeo ed Euridice de Gluck.
Actualment és artista en exclusiva d’Erato-Warner Classics. I va dedicar el seu primer disc en solitari, Voglio cantar (2019), a les millors àries del segle XVII, amb el qual va guanyar l’Opus Klassic a Alemanya el mateix 2019.
Ensemble Artaserse
©Franziska Gilli Pro Musica
El 2002, després de moltes col·laboracions amb els més prestigiosos conjunts barrocs de França i d’Europa, un grup d’amics, concretament Christine Plubeau (viola de gamba), Claire Antonini (tiorba), Yoko Nakamura (clave i orgue) i Philippe Jaroussky (contratenor) van decidir fundar l’Ensemble Artaserse. Van fer el primer concert l’octubre del 2002 amb un gran èxit al Teatro del Palais-Royal a París, amb el programa Musiche a voce sola del compositor italià Benedetto Ferrari. Aquesta selecció musical va ser enregistrada i publicada pel segell francès Ambroisie, i va rebre nombrosos premis de gran prestigi: Diapason, 10 de Classica-Repertoire, Timbre de Diamante de la revista «Opera International», etc. Tot seguit altres músics es van incorporar a Artaserse, i actualment gaudeix d’una gran reputació que l’ha convertit en una de les formacions més exitoses amb instruments d’època.
Amb l’habilitat d’adaptar-se a nombrosos repertoris, incloent-hi Vivaldi i Händel, el conjunt s’ha posicionat a l’avantguarda de l’escena musical, tot actuant a festivals i sales de prestigi a Europa i a la resta del món: París, Auvers-sur-Oise, Uzès, Sisteron, Berlín, Hamburg, Londres, Rotterdam, Utrecht, Madrid, Barcelona, Wroclaw, Gstaad, Tòquio, Osaka, Nagoya, Rio de Janeiro, Ciutat de Mèxic, São Paulo, Montevideo, Santiago de Xile...
Ha col·laborat amb cantants reconeguts, com el contratenor Andreas Scholl, la contralt Marie-Nicole Lemieux i, més recentment, amb Cecilia Bartoli i Emőke Barath…
La seva discografia inclou títols com ara Musiche a voce sola de Benedetto Ferrari (Ambroisie-Naïve) i els seus dos aclamats àlbums per a Virgin Classics: Virtuoso cantatas de Vivaldi i Beata Vergine, amb música sacra italiana del segle XVII. Erato-Warner Classic ha llançat un àlbum amb motets d’Antonio Vivaldi. El 2017 l’Ensemble Artaserse i Philipe Jaroussky van enregistrar un altre cedé molt aclamat, amb àries d’òpera de Händel, que han divulgat amb gires per Europa. El seu darrer enregistrament, dedicat a Francesco Cavalli, es va publicar la primavera del 2019.
Philippe Jaroussky i Ensemble Artaserse reben el suport de la Fondation Gisèle Tissier-Grandpierre de l’Institut France.
Jose Manuel navarro, violí1 | Benjamin Chenier, violí 2 | Marco Massera, viola | Marco Horvat, guitarra y lirone | Christine Plubeau, viola de gamba | Roberto Fernandez De Larrinoa, violone | Marc Wolff, tiorba | Angélique Mauillon, arpa | Michele Claude, percussió | Adrien Mabire i Benoit Tainturier, cornetes | Yoko Nakamura, clavicèmbal.Textos
(1630-1680)
“Cara e amabile catena”, duo d’Euridice i Orfeo
L’Orfeo, acte I
Llibret d’Aurelio Aureli (1652-1708)Cara e amabile catena
– che mi stringe al mio tesoro.
– che m’unisce al ben ch’adoro.
Imeneo fausto e felice.
– Son d’Orfeo. Lieta godo.
– Io d’Euridice. Sì bel nodo
radolcisce ogni mia pena.
Cara e amabile catena.Cadena amable i estimada
– que em lliga al meu tresor.
– que m’uneix al bé que adoro.
Himeneu afortunat i feliç.
– Soc d’Orfeu. Em desborda la joia
– Jo d’Eurídice. Un lligam tan dolç
apaivaga totes les meves penes.
Cadena amable i estimada.(1567-1643)
“Rosa del Ciel”, ària d’Orfeo
L’Orfeo, favola in musica, acte I
Llibret d’Alessandro Striggio el Jove (1573-1630)Rosa del Ciel, vita del mondo e degna
prole di lui che l’universo affrena
sol che ’l tutto circondi e ’l tutto miri,
da gli stellanti giri,
dimmi: vedesti mai
di me più lieto e fortunato amante?Rosa del cel, vida del món, i digna
descendent de qui regeix l’univers,
sol, que tot envoltes i tot ho veus,
des de les voltes brillants,
digue’m si mai has vist
amant més feliç i afortunat que jo?Fu ben felice il giorno,
mio ben, che pria ti vidi,
e più felice l’ora
che per te sospirai,
poich’al mio sospirar tu sospirasti:
felicissimo il punto
che la candida mano
pegno di pura fede a me porgesti.Vaig ser molt feliç,
amor, el dia que et vaig veure per primer cop,
I més feliç encara l’hora
quan jo sospirava per tu,
perquè al meu sospir, tu vas sospirar:
que va ser molt feliç el moment
quan em vas allargar la mà càndida
penyora de fe pura.Se tanti cori avessi
quant’occhi ha il Ciel eterno,
e quante chiome
han questi colli ameni il verde maggio,
tutti colmi sarieno e traboccanti
di quel piacer ch’oggi mi fa contentoSi tants cors tingués
com el cel etern disposa d’estels
i tantes capçades com
aquests grats turons al verdós mes de maig,
estarien tots complaguts i desbordarien
amb la joia que avui em fa feliç.(1597-1653)
“Mio ben, teco il tormento”, ària d’Euridice
Orfeo, acte I
Llibret de Francesco Butti (1604-1682)Mio ben, teco il tormento
più dolce il troverei
che con altri il contento.
Ogni dolcezza è sol dove tu sei,
e per me Amor aduna
nel girar de’ tuoi sguardi ogni fortuna.Estimat meu, al teu costat
el turment trobaria més dolç
que al costat d’altres el gaudi.
Sols hi ha dolçor allà on ets tu,
i l’amor reuneix per a mi
tota fortuna a les teves mirades.“Che dolcezza”, duo d’Euridice i Orfeo
Orfeo, acte IChe dolcezza è la certezza
di due cori amanti e fidi,
che trà lor del pari annidi
con Amor la fedeltà!
Ah no, no, che non si può
dar maggior soavità.Que dolça és la certesa
de dos cors enamorats i lleials,
on nien tant
amor com fidelitat!
Ah no, no, no hi ha
benaurança més gran.
“Vi ricorda o boschi ombrose”, ària d’Orfeo
L’Orfeo, favola in musica, acte IIVi ricorda, o boschi ombrosi,
de’ miei lunghi aspri tormenti,
quando i sassi ai miei lamenti
rispondean fatti pietosi?Recordeu, o boscos ombrívols
els meus llargs i amargs turments,
quan les pedres pietoses
responien als meus planys?Dite, allor non vi sembrai
più d’ogni altro sconsolato?
Or fortuna ha stil cangiato
ed ha volto in festa i guai.Digueu, no us semblava llavors
el més desventurat dels homes?
Ara el destí ha canviat
i ha transformat en festa l’adversitat.Vissi già mesto e dolente,
or gioisco, e quegli affanni
che sofferti ho per tant’anni
fan più caro il ben presente.Vivia trist i afligit,
ara gaudeixo i aquella angoixa
soferta durant tants anys
fan més preuada la felicitat present.Sol per te bella Euridice
benedico il mio tormento,
dopo ’l duol vie più contento,
dopo ’l mal vie più felice.És tan sols per a tu bella Eurídice,
que beneeixo el meu turment,
després del dolor estem més contents,
després de la desventura, més feliços.
“M’ami tu?”, duo d’Orfeo i Euridice
Orfeo, acte IOrfeo
M’ami tu?Orfeu
M’estimes?Euridice
Sì, mio ben, sì!Eurídice
Sí, estimat, sí.Orfeo
Quanto, di’?Orfeu
Fins on, digues?Euridice
Quanto mai sò. E tu, no?Eurídice
Tant com puc. I tu?Orfeo
Di te vi è più.Orfeu
Encara més que tu.Euridice
O più no, più non si può!Eurídice
Oh més no, més no es pot!Orfeo, Euridice
Se così dunque
Amor fà,
ch’alma io sia
dell’alma mia,
chi divider ne vorrà?
O felice il mio cor!
O beato il mio ardor!
E che posson le sfere
contro del nostro seno,
s’egli è di gioia ripieno
d’infinito piacere?Orfeu, Eurídice
Si així l’amor vo
que jo sigui
l’ànima de la meva ànima,
qui ens podrà separar?
O cor meu feliç!
O passió meva beneïda!
I que poden les esferes
contra el nostre cor,
si és ple de joia,
de plaer infinit?Orfeo
Versin pur del tormento
ch’egli è tutto contento.Orfeu
Que i vessin turment,
sempre resta content.Euridice
Versin pur delle noie
ch’egli è colmo di gioie!Eurídice
Que hi vessin enuig,
roman ple de joia!Orfeo, Euridice
Ah no, ah no, ch’egli in se
più mai di guai capace non è.
Amor, e quando in te
per tua somma bontà
maggior sorte ti diè
maggior felicità?Orfeu, Eurídice
No, ja no serà capaç
de sofrir mai més.
Amor, i quan doncs
malgrat la teva suprema bondat
sort més gran et donà
més felicitat?“A l’imperio d’amore”, ària d’Euridice
Orfeo, acte IIA l’imperio d’Amore
chi non cederà,
s’à lui cede il valore
d’ogni deità?Qui no cedirà gens
a l’imperi de l’amor,
al qual cedeix el coratge
de tots els déus?Antonio Sartorio
“Ahimè, Numi, son morta”, ària d’Euridice
L’Orfeo, acte IIAhimè, Numi, son morta,
m’uccide angue crudel.
Mortifero velen in grembo a eterno gel
chiude quest’occhi. Io più luce non miro,
Orfeo, sposo, cor mio, l’anima il spiroAi pobre de mi, o déus, moro,
la serp cruel m’ha donat mort.
El glaç etern d’un verí mortal tanca
aquests ulls. La llum s’esvaeix,
Orfeu, espòs, el meu cor, exhalo l’esperit.
“Lagrime, dove sete?”, ària d’Orfeo
Orfeo, acte IIILagrime, dove sete?
Voi pure in tanto duol m’abbandonate?
E a che vi riserbate,
se per gli occhi in gran copia hor non piovete?
Lagrime, dove sete?
Hor che senza il mio bene ogn’altra vista
è a me dolente e trista,
ne’ miei lumi inondate,
e in loro, ahi, per pietate,
ogni luce estinguete!
Lagrime, dove sete?Llàgrimes, on sou?
M’abandoneu també en aquest dolor?
I per a què us reserveu
si no voleu ploure ara a doll fet?
Llàgrimes, on sou?
Ara que, sense la meva estimada,
tota altra imatge m’és penible i trista,
inundeu els meus ulls
i per pietat, ai!, apagueu
en ells tota la llum!
Llàgrimes, on sou?Già che fatto è il mio core
d’infinito dolore
miniera immensa, uscite in larghe vene,
e alle sempre nascenti angosce e pene
luogo nel sen cedete!
Lagrime, dove sete?Com que el meu cor ja no és altre
que una immensa mina de dolor infinit,
sortiu-ne en generoses venes,
i a les penes i angoixes eternes
cediu-hi el lloc al meu si!
Llàgrimes, on sou?
“È morta Euridice”, ària d’Orfeo
L’Orfeo, acte IIIOrfeo tu dormi? e ne gl’Abissi oscuri
lasci Euridice, e l’amor suo ti scordi?
Così a la lira il dolce canto accordi,
e dal regno infernal trarmi non curi?Orfeu, dorms? I en els abismes obscurs
abandones Eurídice, oblides el seu amor?
Així acordes el teu cant dolç a la lira
i no penses sostreure’m del regne dels inferns?Se desti pietà
ne’ tronchi e ne’ sassi,
volgendo anco i passi
nel regno del pianto,
là pur il tuo canto
pietà troverà.Si saps despertar la pietat
dels troncs i de les pedres,
que els teus passos et portin
al regne de les llàgrimes,
i allà també el teu cant
trobarà la pietat.Risvegliati, sù,
mio sposo diletto,
deh, vieni, t’aspetto
trà l’ombre laggiù.Desperta’t, per pietat,
espòs meu estimat,
o, vine, t’espero
entre ombres aquí baix.
“Possente spirto”, ària d’Orfeo
L’Orfeo, favola in musica, acte IIIPossente spirto e formidabil nume,
senza cui far passaggio a l’altra riva
alma da corpo sciolta in van presume,Esperit potent i divinitat temible,
sense el qual cap ànima separada del cos
pot passar a l’altra riba,non vivo io no, che poi di vita è priva
mia cara sposa il cor non è più meco,
e senza cor com’esser può ch’io viva?no visc jo, no, perquè de vida ha estat privada
la meva esposa estimada, el meu cor ja no és amb mi,
i sense cor, com pot ser que jo visqui?A lei volt’ho il cammin per l’aër cieco,
a l’Inferno non già, ch’ovunque stassi
tanta bellezza il paradiso ha seco.Cap a ella he agafat el camí en l’obscuritat
i no cap a l’infern, perquè allà on passa
tanta bellesa es crea el paradís.Orfeo son io, che d’Euridice i passi
segue per queste tenebrose arene,
ove giammai per uom mortal non vassi.
O de le luci mie luci serene
s’un vostro sguardo può tornarmi in vita,
ahi, chi niega il conforto a le mie pene?
Sol tu, nobile Dio, puoi darmi aita,
né temer déi, che sopr’ un’aurea cetra
sol di corde soavi armo le dita
contra cui rigid’ alma in van s’impetra.Soc Orfeu, segueixo els passos d’Eurídice
a través de les arenes tenebroses,
on mai cap mortal no ha anat.
O llum serena dels meus ulls,
si una sola de les vostres mirades, em pot tornar la vida,
ah, qui nega el consol a les meves penes?
Sols tu, noble déu, em pots socórrer,
no temis res, perquè en una lira daurada
només armo els dits amb cordes suaus
contra qui una ànima severa s’enduriria en va.
“Numi, che veggio”, duo d’Euridice i Orfeo
L’Orfeo, acte IIIEuridice
Numi, che veggio, o caro, o caro sposo.
Nel rimirar quell’adorato viso
questo Tartareo albergo
per me si cangia in fortunato Eliso.Eurídice
Déus què veig, o estimat, o espòs estimat.
Reveient aquest rostre adorat,
aquest abisme del Tàrtar
per a mi es canvia en benaurat Elisi.Orfeo
EuridiceOrfeu
Eurídice.Euridice
Alma mia!Eurídice
La meva ànima!Orfeo
Dove, o cara, dove sei?Orfeu
On, estimada, on ets?Euridice
Del tuo piè seguo l’orme.Eurídice
Et segueixo pas a pas.Orfeo
Oh Dio, ti sento,
ne ti posso mirar, ahi, che tormento.Orfeu
O Déu, et sento,
però no et puc mirar, ai, quin turment.Euridice
Non ti volger, caro bene,
sin ch’il piè non ti conduce
dove il Ciel con aurea luce
spira ai vivi aure serene.
Non ti volger, caro bene.Eurídice
No et giris, estimat,
abans que els teus passos no t’hagin portat
allà on la llum daurada del cel
exhala als vius un aire serè.
No et giris, estimat.Orfeo
Troppo fiero è il mio martire,
langue il cor in non verderti.
Io vorrei pur compiacerti,
ma mi sento, oh Dio, morire.
Troppo fiero è il mio martireOrfeu
El meu martiri és massa cruel,
el meu cor llangueix de no veure’t.
El voldria complaure,
però, o Déu, em sento morir.
El meu martiri és massa cruel.Euridice
Lungi da Flegetonte
affretta i passi in arrivar lassù.Eurídice
Lluny del Flegetont,
apressa el teu pas en arribar allà dalt.Orfeo
Mio ben, mio ben, non posso più.
Qui Orfeo si volge a mirar Euridice, e nel medesimo
punto escono da più parti alquante Furie, quali
incatenando Euridice la riconducono all’Inferno.Orfeu
Estimada, estimada, no puc més.
Aquí Orfeu es gira per veure Eurídice i en el mateix
instant surten Fúries de diversos indrets que,
encadenant Eurídice, la recondueixen cap a l’infern.Euridice
Ah crudel, che facesti?
Orfeo, tu mi perdesti.Eurídice
Ah cruel, què has fet?
Orfeu, m’has perdut.“Chiuso, ahimè, di Cocito... Rendetemi Euridice”, ària d’Orfeo
L’Orfeo, acte IIIMisero me, che oprai? dunque a un sol guardo
tanta penna si deve?Infeliç, què he fet? Una sola mirada
ha estat prou per causar una tal pena?Chiuso, ahimè, di Cocito
miro l’orrido ingresso.
Misero, in van m’appresso
a le soglie di Pluto
per più acquistar l’amato ben perduto.Pobre de mi, veig que m’és tancada
l’entrada horrorosa del Cocit.
Infeliç, m’acosto en va
al llindar de Plutó per reconquerir
l’estimada perduda.Rendetemi Euridice, ombre d’Averno,
o negl’ardenti chiostri
conducetemi, o mostri,
seco unito a penar in foco eterno.
Rendetemi Euridice, ombre d’Averno.Torneu-me Eurídice, ombres de l’Avern,
o porteu-me, o monstres,
fins als murs ardents,
per cremar amb ella en el foc etern.
Torneu-me Eurídice, ombres de l’Avern.
“Lasciate Averno”, ària d’Orfeo
Orfeo, acte IIILasciate Averno, o pene, e me seguite!
Deixeu l’Avern, o penes, i seguiu-me!
Quel ben ch’a me si toglie
riman là giù, né ponno angoscie e doglie
star già mai seco unite.L’estimada que m’arrabassen
roman allà baix, però que mai l’angoixa
i el dolor s’estiguin amb ella.Più penoso ricetto
più disperato loco
del mio misero petto
non hà l’eterno foco;
son le miserie mie solo infinite.Fins i tot el foc etern
no trobarà refugi més dolorós
ni lloc més desesperat
que en el meu pobre cor;
la meva dissort és infinita.Lasciate Averno, o pene, e me seguite!
Deixeu l’Avern, o penes, i seguiu-me!
E voi, del Tracio suol piagie ridenti,
ch’imparando à gioir da la mia cetra
gareggiaste con l’Etra,
hor, all’aspetto sol de’ miei tormenti
d’horror vi ricoprite.I vosaltres, platges rialleres de Tràcia
que, aprenent a gaudir de la meva lira,
rivalitzeu amb Etra,
ara, tan sols de veure els meus turments,
us cobriu d’horror.E tu, cetra infelice,
oblia gli accenti tuoi già sì canori,
e per ogni pendice
vien pur meco piangendo i miei dolori.
Son le gioie per noi tutte smarrite.I tu, lira infortunada,
oblida el teu cant melodiós
i en tots els vessants
vine amb mi a plorar els meus dolors.
Totes les joies estan perdudes per a nosaltres.Lasciate Averno, o pene, e me seguite!
Deixeu l’Avern, o penes, i seguiu-me!
Ma che tardo à morire,
se può con lieta sorte
ricondurmi la morte
alla bella cagion del mio languire?
A morire! A morire! A morire! A morire!Però per què trigo a morir,
si la mort, com un feliç cop del destí,
em pot reconduir
al bell motiu de la meva dissort?
A morir! A morir! A morir! A morir!També et pot interessar...
Intèrprets Catalans
Elena Copons, soprano
–Jordi Armengol, pianoQuatre cançons en llengua catalana
Tríptic de mossèn Cinto
Cançons sobre textos de Maria Mercè Marçal (estrena)
Cançons populars catalanes (cinquantenari de la seva mort)
Cançons sobre poemes de Carner (estrena)
Cançons sobre poemes de CarnerDimecres, 07.07.21 - 20h
Petit Palau
Preu: 15 €