Jove Orquestra Nacional de Catalunya
Manel ValdiviesoDiumenge, 11 de juliol de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Elena Copons, soprano
Jove Orquestra Nacional de Catalunya
Manel Valdivieso, directorRichard Strauss (1864-1949)
Suite de l’òpera "El cavaller de la rosa"Benet Casablancas (1956)
Canti ed estasi di LeaNikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908)
Shéherezade2. La història del príncep Kalendar
3. El jove príncep i la jove princesa
4. Festival a Bagdad. El mar. NaufragiDurada aproximada del concert: 95 minuts, sense pausa.
Comentari
L’òpera que es torna simfonia
La Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) ofereix tres exemples d’obres simfòniques que tenen el seu origen a l’escena operística.
Partim de la coneguda òpera que el compositor alemany Richard Strauss va compondre entre el 1909 i el 1910, El cavaller de la rosa (Der Rosenkavalier), que exalta a ritme de vals l’esperit vienès en decadència en aquell moment. Sentirem l’adaptació simfònica que en va fer Artur Rodzinski, director de la Filharmònica de Nova York als anys trenta, amb permís del propi Strauss. Aquesta versió simfònica comença amb la mateixa brillantor que l’òpera, amb el metall i la corda exaltant l’amor entre Octavian i la seva amant, la Mariscala. Després sentirem la descripció que fan flautes, violins, arpes i celesta, d’un lirisme encès, del moment en què Octavian regala a Sophie una rosa de plata com a compromís del matrimoni amb el baró Ochs. Rodzinski en va fer una reinterpretació prou lliure, perquè aquesta suite simfònica tingui personalitat pròpia, més enllà de la seva òpera d’origen, i aconsegueixi recrear l’opulència i l’esplendorositat de l’orquestració straussiana i el seu cant musical meravellós, que posa a prova la versatilitat tímbrica i rítmica d’una orquestra i del seu director.
Canti ed estasi di Lea de Benet Casablancas va ser un coencàrrec de la mateixa JONC i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya amb motiu de l’estrena al Liceu de la seva òpera L’enigma di Lea, amb llibret de Rafael Argullol, el 9 de febrer de 2019, guanyadora del Premi Alícia de l’Acadèmia Catalana de la Música d’aquell any i del primer Premi El Temps de les Arts (2021). De nou, es tracta d’una suite que elabora alguns dels materials d’aquesta òpera i que inclou la veu de soprano per cantar l’ària principal de Lea en la part central, entre la introducció i un epíleg orquestral. Casablancas empra un llenguatge molt ric en el teixit harmònic, que desenvolupa amb diferents intensitats rítmiques i que ens porta des la senzillesa de la cançó popular de l’ària fins a l’harmonia extasiant que descriu la fusió dels dos protagonistes en la plenitud del ballet final.
La tercera obra escollida per a aquest nou programa de la JONC és la famosa Shéhérezade del compositor rus Nikolai Rimski-Kórsakov, basada en els contes de Les mil i una nits i en el personatge d’aquesta cortesana que s’escapa de la condemna a mort del sultà Shahriar per venjar la infidelitat de la seva dona preferida. Shéhérezade decideix explicar-li un conte cada nit la resolució del qual queda oberta per a la següent, i així, provocant la curiositat del tirà, aconsegueix evitar l’execució. Rimsi-Kórsakov va voler reproduir musicalment la sensualitat d’aquestes nits orientals i la força de la imaginació d’aquesta heroïna com si sentíssim la mateixa Shéhérezade explicant-nos aquests contes fantàstics amb la força de l’evocació musical. El sultà apareix al primer moviment amb un uníson dels baixos, mentre que Shéhérezade té la veu encisadora del violí solista amb un tema que s’ha fet dels més populars en la música clàssica universal.
Mònica Pagès, periodista musical
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Biografies
Biografies
Elena Copons, soprano
Estudià cant a Terrassa amb Dolors Aldea i les modalitats de Sologesang i Lied al Conservatori de Viena, on finalitzà els estudis amb cum laude. El 2007 guanya el segon premi del Concurs Internacional de Lied de Stuttgart.
Com a liederista ha ofert nombrosos recitals, tot destacant-hi els oferts al LIFE Victoria Barcelona 2017, Musikverein, Radiokulturhaus, Arnold Schönberg Center i Bösendorfersaal de Viena, Festspielhaus de St. Pölten, Liederhalle de Stuttgart, Ludwigsburger Schlossfestspiele, Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Kingsplace de Londres, Holywell d’Oxford, Schubertíada a Vilabertran i als prestigiosos cicles monogràfics de lieder de Schubert: The Schubert Project al Regne Unit i Der Ganze-Hugo-Wolf a Stuttgart. Recentment ha debutat al Teatro Mayor de Bogotà al costat de Christoph Prégardien, Iris Vermillion i Günter Haumer, acompanyats per Roger Vignoles, amb qui ha col·laborat en diverses ocasions. Ha ofert recitals amb els pianistes Sholto Kynoch, Deirdre Brenner, Marcelo Amaral, Jordi Armengol, Josep Surinyac i Francisco Poyato.
Va debutar el 2008 al Gran Teatre del Liceu, on ha participat en produccions d’òpera (L’incoronazione di Poppea, Fidelio, L’arbore di Diana, Ariane et Barbe-Bleue, Aida, Tosca, Le Nozze di Figaro), en concerts (Il pirata, Escenes de Faust, L’Atlàntida, Requiem de Mozart) i estrenant diverses obres del Cicle OFF Liceu. Al Teatro Real de Madrid ha interpretat Don Quichotte, Thais, Hänsel und Gretel, Die Zauberflöte, Gloriana, Displace i Je suis narcissiste.
També ha debutat en altres escenaris europeus, com el Theater an der Wien, Stadttheater de Klagenfurt, Kammeroper de Graz, festivals Carinthischer Sommer i Opernfestspiele St. Margarethen a Àustria.
Ha actuat amb la majoria d’orquestres peninsulars i també amb l’Orquestra del Festival de Dresden, Wiener Kammerorchester, Ensemble Prisma, Orquestra de la Volksoper, Münchner Symphoniker i Camerata Salzburg. Ha estat dirigida per Ivor Bolton, David Afkham, Patrick Fournillier, Sir Neville Marriner, Claudio Scimone, Marc Piollet, Sebastian Weigle, Renato Palumbo, Harry Bicket, Stéphane Denève, Leopold Hager, Kaspar Zehnder, Josep Pons, Antoni Ros Marbà, Edmon Colomer, Salvador Mas, Jordi Casas, Josep Vila, José Ramon Encinar i Pablo González, entre d’altres.
Biografies
Jove Orquestra Nacional de Catalunya
La Jove Orquestra Nacional de Catalunya va néixer el setembre del 1993 amb el nom de Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC) i el 1999 passà a anomenar-se JONC. El projecte va ser dirigit per Josep Pons des de la fundació fins al 2001, any en què Manel Valdivieso n’agafà el relleu com a director artístic.
L’any 1999 es constituí la Fundació JONC per aglutinar el nombre creixent d’iniciatives que van prenent forma en el seu si. El seu Patronat està integrat per diversos representants de la Generalitat de Catalunya, del cercle cultural i musical català.
Des del seu naixement, els objectius principals de la JONC han estat facilitar una formació orquestral integral als joves músics del nostre país, tot complementant la tasca que en aquest terreny es desenvolupa als conservatoris i centres superiors, i col·laborar activament en la seva inserció professional. Així mateix, s’ha vetllat per oferir un producte cultural de la màxima qualitat, tot apropant-lo a tots els públics, amb una clara vocació social i pedagògica.
Per fer possible aquests objectius, l’activitat de la JONC es desenvolupa mitjançant trobades o Encontres de treball, concerts simfònics i de cambra adreçats al públic en general i a col·lectius amb necessitats especials, preparació de material didàctic, classes, conferències, etc.
La Fundació Jove Orquestra Nacional de Catalunya inclou dues orquestres diferents, a les quals s’accedeix per audició pública: la JONC Alevins està formada per joves músics de fins a 19 anys, i la JONC incorpora músics de fins a 25 anys.
La JONC ha participat als festivals i sales de concerts més importants del país, sota la direcció de mestres del prestigi de Josep Pons, Guy van Waas, Ernest Martínez-Izquierdo, Jordi Mora, Manel Valdivieso, Barry Sargent, Jan Caeyers, Robert King, Paul Goodwin, Andrew Parrott, Antoni Ros Marbà, Lutz Köhler, Salvador Mas, Edmon Colomer, Karl Anton Rickenbacher, Valery Ovsyanikov, Gordan Nikolic i Pablo González.
Biografies
Manel Valdivieso, director
És el director artístic de la JONC des del 2001.
Nascut a Barcelona, cursà els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i als conservatoris de Badalona i Barcelona. Completà la seva formació estudiant anàlisi amb Benet Casablancas i direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà.
Ha dirigit les principals orquestres espanyoles, com les de la Corunya, Granada, Tenerife, Madrid (Nacional, Sinfónica i RTVE), Bilbao, Castella i Lleó, Santiago de Compostel·la, Còrdova, Sevilla, Principat d’Astúries, Màlaga, Balears, etc. Paral·lelament ha desenvolupat amb èxit una trajectòria operística que l’ha dut a debutar, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Òpera Nacional de Corea (Seül) i Opera de Washington DC.
Entre la seva activitat recent, destaquen nombroses presències a la temporada estable de la Simfònica de Frankfurt-Oder (BSOF, Alemanya), BOS (Orquestra Simfònica de Bilbao), OFM (Orquesta Filarmónica de Màlaga), OCG (Orquesta Ciudad de Granada), ORTVE i Orquestra de Cambra de Ginebra (Suïssa).
Textos
BENET CASABLANCAS
Canti ed Estasi di Lea (Suite de l’òpera L’enigma di Lea)
Per a soprano i orquestra[vacillante, come delirando]
[vacil·lant i com desvariejant]
"Abboeh", "abboeh".
"Abboeh", "abboeh".
Dove sono?
Dove vado?
Il corpo mi brucia,
una luce mi acceca
come se avessi un sole
confitto nella pupilla,
lanciata di desio in desio
verso un amore inesistente.On sóc?
On vaig?
El cos em crema,
i una llum em cega
com si tingués un sol
clavat a la pupil·la,
llançada de desig en desig
cap a un amor inexistent.Tutto è ora più confuso
a stento capisco le loro parole.
Guardo avanti e tutto è un mare di bruma.
A stento ritorna il ricordo
di quella fanciulla
anelante di felicità.
Un eterno presente
mi brucia dentro
e mi strappa l’anima.
Non sono più quella che ero,
ma non so chi sono.
Una ferita profonda mi lacera,
come se un lampo mi avesse trafitta.
E sento dolore,
ma sento anche gioia.
Un insolito potere mi pervade,
un potere ignoto giammai intuito.
La mia pelle è stata oggetto di carezze
che neppure il sogno può sognare.
Io ho viste cose che nessuno potrebbe immaginare.
E questo mi riempie di selvaggia allegria.
Una spessa cappa di gelo
avvolge tuttavia quella rara felicità.Tot és ara més confús
gairebé no entenc les seves paraules.
Miro cap endavant i tot és boira.
Ja quasi no me'n recordo
d'aquella noia
que volia ser feliç.
Només hi ha present,
que em crema per dins
i m'arrenca l'ànima.
No sóc la que era,
però no sé qui sóc.
Sento dins meu una ferida profunda,
com si un llamp m'hagués travessat.
I la ferida fa mal.
Però també em produeix gaudi.
Percebo un poder estrany
que mai vaig intuir que existia.
He estat objecte de carícies
que no poden somniar-se.
He vist el que ningú veié.
I això m'omple de formidable alegria.
Però una gruixuda capa de gel
envolta aquesta rara felicitat.Mi sento sola e perduta,
vittima di una passione
che con violenza mi spinge
verso confini sempre più irriconoscibili.
Schiava del mio ardore,
padrona di una gelida perfezione,
tutti mi ammirano e mi temono
come un fiore velenoso
dai petali meravigliosi.
E così, confusa,
selvaggiamente felice,
la più triste delle donne,
mi addentro in boschi folti
e aride steppe di sale,
fuggendo pazzamente da me stessa.Em sento sola i perduda,
víctima d'una passió
que m'expulsa
cap a límits cada vegada més irreconeixibles.
Captiva del meu propi ardor,
mestressa d'una gèlida perfecció,
tots m'admiren i temen
com una flor verinosa
de pètals meravellosos.
I així, desorientada,
salvatgement feliç,
la més trista de les dones,
m'endinso en boscos espesos
i àrides estepes de sal
fugint bojament de mi mateixa.La tua storia mi ricorda
la mia storia,
u imprigionato, io errante;
fuoco io e tu ghiaccio;
tu, pazza ragione,
istinto pazzo, io.
Sei l’altra metà di me stessa.
Avverto una sensazione mai provata
in questo eterno peregrinare
sotto l’avido e sospettoso
sguardo degli uomini.
Ti vedo abbandonato, cieco,
e il mio cuore vuole darti sollievo.La teva història em recorda
la meva pròpia història,
tu empresonat, jo errant;
foc jo i tu gel;
tu, boja raó,
instint boig jo.
Ets l'altra meitat de mi mateixa.
Mai havia sentit res igual
en l'interminable pelegrinatge
sota l'àvida i temorosa
mirada dels homes.
Et veig desemparat, cec,
i el meu cor vol alleujar-te.Mi chiamano Lea,
come ti chiamano Ram.[a sé stessa]
Sento una forza
che mi spinge verso di lui.
Quella stessa forza che ho sentito
tanto tempo fa.
Intuisco solo ora
che il senso della mia folle corsa
era condurmi fin qui,
e così diventare
la scultura di un sogno,
la luce di una cecità,
il rifugio di un naufragio
e così la mia fragilità diventa fortezza
e la mia malinconia, gioia.Em diuen Lea
com a tu Ram.[per a ella mateixa]
Sento una força
que m'impulsa cap a ell.
Només una altra vegada vaig sentir això
i ha passat tant de temps.
Pressento que la meva boja carrera
em conduïa cap aquí,
per convertir-me
en escultura d'un somni,
en llum d'una ceguesa,
en refugi d'un naufragi
i la meva fragilitat es fa fortalesa
i la meva malenconia, goig.[muovendosi forma dei cerchi sempre più stretti
intorno a Ram fin quasi ad abbracciare il suo corpo][fent cercles cada vegada més estrets al voltant
de Ram fins quasi abraçar-se al seu cos]Io romperò questo ghiaccio
con il fuoco che mi brucia.
Poserò le mie labbra
sulle tue labbra,
il mio petto sul tuo petto,
il mio sesso sul tuo sesso.
Io romperò le tue catene
e ti spingerò verso di me,
così il sonnambulo
abbraccerà la errante
e si spezzeranno
le catene della solitudine."Abboeh", "abboeh".
Jo trencaré aquest gel
amb el foc que em crema.
Posaré els meus llavis
sobre els teus llavis,
el meu pit sobre el teu pit,
el meu sexe sobre el teu sexe.
Jo trencaré els teus lligams
i et llançaré cap a mi,
per a què el somnàmbul
abraci l'errant
i es trenquin
els lligams de la soledat."Abboeh", "abboeh".
També et pot interessar...
Cicle Coral Orfeó Català
GREC | Festival de Barcelona
Musica Reservata de BarcelonaO. Lassus: Osculetur me, a 8
G. P. da Palestrina: Quam pulchra es, a 5
J. Magrané: “Kyrie” i “Gloria” de la Missa a 6 veus
F. Guerrero: Ego flos campi, a 8
O. Lassus: Quam pulchra es, a 6
J. Magrané: “Credo” de la Missa a 6 veus
G. P. da Palestrina: Osculetur me, a 5
J. Clemens: Ego flos campi, a 7
J. Magrané: “Sanctus”, “Benedictus” i “Agnus Dei” de la Missa a 6 veus (estrena a Barcelona)Dilluns, 19.07.21 - 20 h
Sala de Concerts
Preu: 15 €
Jove Orquestra Nacional de Catalunya
Manel ValdiviesoDiumenge, 11 de juliol de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Elena Copons, soprano
Jove Orquestra Nacional de Catalunya
Manel Valdivieso, directorRichard Strauss (1864-1949)
Suite de l’òpera "El cavaller de la rosa"Benet Casablancas (1956)
Canti ed estasi di LeaNikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908)
Shéherezade2. La història del príncep Kalendar
3. El jove príncep i la jove princesa
4. Festival a Bagdad. El mar. NaufragiDurada aproximada del concert: 95 minuts, sense pausa.
Comentari
L’òpera que es torna simfonia
La Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) ofereix tres exemples d’obres simfòniques que tenen el seu origen a l’escena operística.
Partim de la coneguda òpera que el compositor alemany Richard Strauss va compondre entre el 1909 i el 1910, El cavaller de la rosa (Der Rosenkavalier), que exalta a ritme de vals l’esperit vienès en decadència en aquell moment. Sentirem l’adaptació simfònica que en va fer Artur Rodzinski, director de la Filharmònica de Nova York als anys trenta, amb permís del propi Strauss. Aquesta versió simfònica comença amb la mateixa brillantor que l’òpera, amb el metall i la corda exaltant l’amor entre Octavian i la seva amant, la Mariscala. Després sentirem la descripció que fan flautes, violins, arpes i celesta, d’un lirisme encès, del moment en què Octavian regala a Sophie una rosa de plata com a compromís del matrimoni amb el baró Ochs. Rodzinski en va fer una reinterpretació prou lliure, perquè aquesta suite simfònica tingui personalitat pròpia, més enllà de la seva òpera d’origen, i aconsegueixi recrear l’opulència i l’esplendorositat de l’orquestració straussiana i el seu cant musical meravellós, que posa a prova la versatilitat tímbrica i rítmica d’una orquestra i del seu director.
Canti ed estasi di Lea de Benet Casablancas va ser un coencàrrec de la mateixa JONC i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya amb motiu de l’estrena al Liceu de la seva òpera L’enigma di Lea, amb llibret de Rafael Argullol, el 9 de febrer de 2019, guanyadora del Premi Alícia de l’Acadèmia Catalana de la Música d’aquell any i del primer Premi El Temps de les Arts (2021). De nou, es tracta d’una suite que elabora alguns dels materials d’aquesta òpera i que inclou la veu de soprano per cantar l’ària principal de Lea en la part central, entre la introducció i un epíleg orquestral. Casablancas empra un llenguatge molt ric en el teixit harmònic, que desenvolupa amb diferents intensitats rítmiques i que ens porta des la senzillesa de la cançó popular de l’ària fins a l’harmonia extasiant que descriu la fusió dels dos protagonistes en la plenitud del ballet final.
La tercera obra escollida per a aquest nou programa de la JONC és la famosa Shéhérezade del compositor rus Nikolai Rimski-Kórsakov, basada en els contes de Les mil i una nits i en el personatge d’aquesta cortesana que s’escapa de la condemna a mort del sultà Shahriar per venjar la infidelitat de la seva dona preferida. Shéhérezade decideix explicar-li un conte cada nit la resolució del qual queda oberta per a la següent, i així, provocant la curiositat del tirà, aconsegueix evitar l’execució. Rimsi-Kórsakov va voler reproduir musicalment la sensualitat d’aquestes nits orientals i la força de la imaginació d’aquesta heroïna com si sentíssim la mateixa Shéhérezade explicant-nos aquests contes fantàstics amb la força de l’evocació musical. El sultà apareix al primer moviment amb un uníson dels baixos, mentre que Shéhérezade té la veu encisadora del violí solista amb un tema que s’ha fet dels més populars en la música clàssica universal.
Mònica Pagès, periodista musical
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Biografies
Elena Copons, soprano
Estudià cant a Terrassa amb Dolors Aldea i les modalitats de Sologesang i Lied al Conservatori de Viena, on finalitzà els estudis amb cum laude. El 2007 guanya el segon premi del Concurs Internacional de Lied de Stuttgart.
Com a liederista ha ofert nombrosos recitals, tot destacant-hi els oferts al LIFE Victoria Barcelona 2017, Musikverein, Radiokulturhaus, Arnold Schönberg Center i Bösendorfersaal de Viena, Festspielhaus de St. Pölten, Liederhalle de Stuttgart, Ludwigsburger Schlossfestspiele, Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Kingsplace de Londres, Holywell d’Oxford, Schubertíada a Vilabertran i als prestigiosos cicles monogràfics de lieder de Schubert: The Schubert Project al Regne Unit i Der Ganze-Hugo-Wolf a Stuttgart. Recentment ha debutat al Teatro Mayor de Bogotà al costat de Christoph Prégardien, Iris Vermillion i Günter Haumer, acompanyats per Roger Vignoles, amb qui ha col·laborat en diverses ocasions. Ha ofert recitals amb els pianistes Sholto Kynoch, Deirdre Brenner, Marcelo Amaral, Jordi Armengol, Josep Surinyac i Francisco Poyato.
Va debutar el 2008 al Gran Teatre del Liceu, on ha participat en produccions d’òpera (L’incoronazione di Poppea, Fidelio, L’arbore di Diana, Ariane et Barbe-Bleue, Aida, Tosca, Le Nozze di Figaro), en concerts (Il pirata, Escenes de Faust, L’Atlàntida, Requiem de Mozart) i estrenant diverses obres del Cicle OFF Liceu. Al Teatro Real de Madrid ha interpretat Don Quichotte, Thais, Hänsel und Gretel, Die Zauberflöte, Gloriana, Displace i Je suis narcissiste.
També ha debutat en altres escenaris europeus, com el Theater an der Wien, Stadttheater de Klagenfurt, Kammeroper de Graz, festivals Carinthischer Sommer i Opernfestspiele St. Margarethen a Àustria.
Ha actuat amb la majoria d’orquestres peninsulars i també amb l’Orquestra del Festival de Dresden, Wiener Kammerorchester, Ensemble Prisma, Orquestra de la Volksoper, Münchner Symphoniker i Camerata Salzburg. Ha estat dirigida per Ivor Bolton, David Afkham, Patrick Fournillier, Sir Neville Marriner, Claudio Scimone, Marc Piollet, Sebastian Weigle, Renato Palumbo, Harry Bicket, Stéphane Denève, Leopold Hager, Kaspar Zehnder, Josep Pons, Antoni Ros Marbà, Edmon Colomer, Salvador Mas, Jordi Casas, Josep Vila, José Ramon Encinar i Pablo González, entre d’altres.
Jove Orquestra Nacional de Catalunya
La Jove Orquestra Nacional de Catalunya va néixer el setembre del 1993 amb el nom de Jove Orquestra Simfònica de Catalunya (JOSC) i el 1999 passà a anomenar-se JONC. El projecte va ser dirigit per Josep Pons des de la fundació fins al 2001, any en què Manel Valdivieso n’agafà el relleu com a director artístic.
L’any 1999 es constituí la Fundació JONC per aglutinar el nombre creixent d’iniciatives que van prenent forma en el seu si. El seu Patronat està integrat per diversos representants de la Generalitat de Catalunya, del cercle cultural i musical català.
Des del seu naixement, els objectius principals de la JONC han estat facilitar una formació orquestral integral als joves músics del nostre país, tot complementant la tasca que en aquest terreny es desenvolupa als conservatoris i centres superiors, i col·laborar activament en la seva inserció professional. Així mateix, s’ha vetllat per oferir un producte cultural de la màxima qualitat, tot apropant-lo a tots els públics, amb una clara vocació social i pedagògica.
Per fer possible aquests objectius, l’activitat de la JONC es desenvolupa mitjançant trobades o Encontres de treball, concerts simfònics i de cambra adreçats al públic en general i a col·lectius amb necessitats especials, preparació de material didàctic, classes, conferències, etc.
La Fundació Jove Orquestra Nacional de Catalunya inclou dues orquestres diferents, a les quals s’accedeix per audició pública: la JONC Alevins està formada per joves músics de fins a 19 anys, i la JONC incorpora músics de fins a 25 anys.
La JONC ha participat als festivals i sales de concerts més importants del país, sota la direcció de mestres del prestigi de Josep Pons, Guy van Waas, Ernest Martínez-Izquierdo, Jordi Mora, Manel Valdivieso, Barry Sargent, Jan Caeyers, Robert King, Paul Goodwin, Andrew Parrott, Antoni Ros Marbà, Lutz Köhler, Salvador Mas, Edmon Colomer, Karl Anton Rickenbacher, Valery Ovsyanikov, Gordan Nikolic i Pablo González.
Manel Valdivieso, director
És el director artístic de la JONC des del 2001.
Nascut a Barcelona, cursà els estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i als conservatoris de Badalona i Barcelona. Completà la seva formació estudiant anàlisi amb Benet Casablancas i direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà.
Ha dirigit les principals orquestres espanyoles, com les de la Corunya, Granada, Tenerife, Madrid (Nacional, Sinfónica i RTVE), Bilbao, Castella i Lleó, Santiago de Compostel·la, Còrdova, Sevilla, Principat d’Astúries, Màlaga, Balears, etc. Paral·lelament ha desenvolupat amb èxit una trajectòria operística que l’ha dut a debutar, entre d’altres, al Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Òpera Nacional de Corea (Seül) i Opera de Washington DC.
Entre la seva activitat recent, destaquen nombroses presències a la temporada estable de la Simfònica de Frankfurt-Oder (BSOF, Alemanya), BOS (Orquestra Simfònica de Bilbao), OFM (Orquesta Filarmónica de Màlaga), OCG (Orquesta Ciudad de Granada), ORTVE i Orquestra de Cambra de Ginebra (Suïssa).
Textos
BENET CASABLANCAS
Canti ed Estasi di Lea (Suite de l’òpera L’enigma di Lea)
Per a soprano i orquestra[vacillante, come delirando]
[vacil·lant i com desvariejant]
"Abboeh", "abboeh".
"Abboeh", "abboeh".
Dove sono?
Dove vado?
Il corpo mi brucia,
una luce mi acceca
come se avessi un sole
confitto nella pupilla,
lanciata di desio in desio
verso un amore inesistente.On sóc?
On vaig?
El cos em crema,
i una llum em cega
com si tingués un sol
clavat a la pupil·la,
llançada de desig en desig
cap a un amor inexistent.Tutto è ora più confuso
a stento capisco le loro parole.
Guardo avanti e tutto è un mare di bruma.
A stento ritorna il ricordo
di quella fanciulla
anelante di felicità.
Un eterno presente
mi brucia dentro
e mi strappa l’anima.
Non sono più quella che ero,
ma non so chi sono.
Una ferita profonda mi lacera,
come se un lampo mi avesse trafitta.
E sento dolore,
ma sento anche gioia.
Un insolito potere mi pervade,
un potere ignoto giammai intuito.
La mia pelle è stata oggetto di carezze
che neppure il sogno può sognare.
Io ho viste cose che nessuno potrebbe immaginare.
E questo mi riempie di selvaggia allegria.
Una spessa cappa di gelo
avvolge tuttavia quella rara felicità.Tot és ara més confús
gairebé no entenc les seves paraules.
Miro cap endavant i tot és boira.
Ja quasi no me'n recordo
d'aquella noia
que volia ser feliç.
Només hi ha present,
que em crema per dins
i m'arrenca l'ànima.
No sóc la que era,
però no sé qui sóc.
Sento dins meu una ferida profunda,
com si un llamp m'hagués travessat.
I la ferida fa mal.
Però també em produeix gaudi.
Percebo un poder estrany
que mai vaig intuir que existia.
He estat objecte de carícies
que no poden somniar-se.
He vist el que ningú veié.
I això m'omple de formidable alegria.
Però una gruixuda capa de gel
envolta aquesta rara felicitat.Mi sento sola e perduta,
vittima di una passione
che con violenza mi spinge
verso confini sempre più irriconoscibili.
Schiava del mio ardore,
padrona di una gelida perfezione,
tutti mi ammirano e mi temono
come un fiore velenoso
dai petali meravigliosi.
E così, confusa,
selvaggiamente felice,
la più triste delle donne,
mi addentro in boschi folti
e aride steppe di sale,
fuggendo pazzamente da me stessa.Em sento sola i perduda,
víctima d'una passió
que m'expulsa
cap a límits cada vegada més irreconeixibles.
Captiva del meu propi ardor,
mestressa d'una gèlida perfecció,
tots m'admiren i temen
com una flor verinosa
de pètals meravellosos.
I així, desorientada,
salvatgement feliç,
la més trista de les dones,
m'endinso en boscos espesos
i àrides estepes de sal
fugint bojament de mi mateixa.La tua storia mi ricorda
la mia storia,
u imprigionato, io errante;
fuoco io e tu ghiaccio;
tu, pazza ragione,
istinto pazzo, io.
Sei l’altra metà di me stessa.
Avverto una sensazione mai provata
in questo eterno peregrinare
sotto l’avido e sospettoso
sguardo degli uomini.
Ti vedo abbandonato, cieco,
e il mio cuore vuole darti sollievo.La teva història em recorda
la meva pròpia història,
tu empresonat, jo errant;
foc jo i tu gel;
tu, boja raó,
instint boig jo.
Ets l'altra meitat de mi mateixa.
Mai havia sentit res igual
en l'interminable pelegrinatge
sota l'àvida i temorosa
mirada dels homes.
Et veig desemparat, cec,
i el meu cor vol alleujar-te.Mi chiamano Lea,
come ti chiamano Ram.[a sé stessa]
Sento una forza
che mi spinge verso di lui.
Quella stessa forza che ho sentito
tanto tempo fa.
Intuisco solo ora
che il senso della mia folle corsa
era condurmi fin qui,
e così diventare
la scultura di un sogno,
la luce di una cecità,
il rifugio di un naufragio
e così la mia fragilità diventa fortezza
e la mia malinconia, gioia.Em diuen Lea
com a tu Ram.[per a ella mateixa]
Sento una força
que m'impulsa cap a ell.
Només una altra vegada vaig sentir això
i ha passat tant de temps.
Pressento que la meva boja carrera
em conduïa cap aquí,
per convertir-me
en escultura d'un somni,
en llum d'una ceguesa,
en refugi d'un naufragi
i la meva fragilitat es fa fortalesa
i la meva malenconia, goig.[muovendosi forma dei cerchi sempre più stretti
intorno a Ram fin quasi ad abbracciare il suo corpo][fent cercles cada vegada més estrets al voltant
de Ram fins quasi abraçar-se al seu cos]Io romperò questo ghiaccio
con il fuoco che mi brucia.
Poserò le mie labbra
sulle tue labbra,
il mio petto sul tuo petto,
il mio sesso sul tuo sesso.
Io romperò le tue catene
e ti spingerò verso di me,
così il sonnambulo
abbraccerà la errante
e si spezzeranno
le catene della solitudine."Abboeh", "abboeh".
Jo trencaré aquest gel
amb el foc que em crema.
Posaré els meus llavis
sobre els teus llavis,
el meu pit sobre el teu pit,
el meu sexe sobre el teu sexe.
Jo trencaré els teus lligams
i et llançaré cap a mi,
per a què el somnàmbul
abraci l'errant
i es trenquin
els lligams de la soledat."Abboeh", "abboeh".
També et pot interessar...
Cicle Coral Orfeó Català
GREC | Festival de Barcelona
Musica Reservata de BarcelonaO. Lassus: Osculetur me, a 8
G. P. da Palestrina: Quam pulchra es, a 5
J. Magrané: “Kyrie” i “Gloria” de la Missa a 6 veus
F. Guerrero: Ego flos campi, a 8
O. Lassus: Quam pulchra es, a 6
J. Magrané: “Credo” de la Missa a 6 veus
G. P. da Palestrina: Osculetur me, a 5
J. Clemens: Ego flos campi, a 7
J. Magrané: “Sanctus”, “Benedictus” i “Agnus Dei” de la Missa a 6 veus (estrena a Barcelona)Dilluns, 19.07.21 - 20 h
Sala de Concerts
Preu: 15 €