Nascuda a Linares (Espanya), va obtenir la llicenciatura i un màster a l’Acadèmia de Música i Teatre de Rostock, amb Gregor Witt. Guardonada en el 60è Concurs Internacional de Música ARD i guanyadora del Premi BR-Klassik i del concurs Internationaler Instrumentalwettbewerb Markneukirchen, és descrita com una oboista “que combina la brillantor tècnica amb l’expressivitat musical, un impressionant virtuosisme amb la delicadesa artística i que està dotada d’un prodigiós instint natural” («Süddeutsche Zeitung»).

El 2013, amb vint-i-dos anys, va ser nomenada principal oboista solista de la Staatskapelle de Berlín, sota la batuta de Daniel Barenboim. A més a més, des de l’octubre del 2015 és professora adjunta de la Universität der Künste de Berlín.

Gómez va debutar l’any 2019 en recital al Carnegie Hall de Nova York i a la Pierre Boulez Saal de Berlín amb l’aclamat pianista Michail Lifits. 

Ha actuat com a solista amb orquestres de renom, com la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Münchener Kammerorchester, Orquestra Simfônica do Estado de São Paulo i West-Eastern Divan, entre d’altres, i sovint és convidada per participar amb orquestres capdavanteres mundials, com la Berliner Philharmoniker, Chamber Orchestra of Europe, Festival de Bayreuth…, on toca sota la batuta de directors de renom, com Sir Simon Rattle, Riccardo Muti, Zubin Mehta i Andris Nelson.

En música de cambra, col·labora freqüentment amb artistes de la categoria de Daniel Barenboim, Guy Braunstein, Kian Soltani, Pablo Ferrández, Claire Huangci, Michail Lifits, Castalian Quartet o amb el Calidore String Quartet, en sales de concerts i festivals destacats, com els de Lucerna, Mozarteum, Musikverein, Festpiele Mecklenburg-Vorpommern, Festival East Neuk o el prestigiós Festival Ravinia als EUA.

Recentment ha enregistrat diversos concerts per a oboè amb l’orquestra West-Eastern Divan i Daniel Barenboim que encara no s’han publicat.

Cristina Gómez Godoy viu a Berlín i toca un oboè de Ludwig Frank.

Nascut a Hannover (1989), va créixer a Berlín. Provinent d’una família de músics japonesos-alemanys, es va iniciar al piano i el violí als 3 anys i el 1994 ja va seguir les primeres lliçons de piano. Abans d’acabar l’escola secundària va esdevenir alumne del professor Fabio Bidini a l’Institut Julius-Stern de la Universitat de les Arts de Berlín i del professor Karl-Heinz Kämmerling a l’HMTM de Hannover. Completà els estudis de llicenciat amb els professors Kämmerling i Lars Vogt. I el 2017 va obtenir la màxima qualificació en la categoria de màster.

Ha fet classes magistrals, entre d’altres, amb Paul Badura-Skoda, Pascal Devoyon, Anatol Ugorski, Walter Blankenheim i András Schiff. A més, assisteix habitualment a cursos a l’Acadèmia Internacional de Música de Liechtenstein, d’on és becari. També té beques de la Deutsche Stiftung Musikleben i la Fundació Werner Richard-Dr. Carl Dörken.

El 2018 va guanyar el segon premi del Concurs Internacional de Piano de Leeds i el Premi Yaltah Menuhin a la millor interpretació de música de cambra. Va debutar amb orquestra amb la Berliner Symphoniker a la seva seu el 2003, n’han seguit a Constança, Teatre Metropolità de Tòquio, Tokyo Bunka Kaikan i la Berliner Philharmoniker sis vegades més.

Continua oferint concerts a sales de renom, com la Konzerthaus de Berlín, Laeiszhalle d’Hamburg i Suntory Hall de Tòquio. Igualment, ha estat convidat a festivals com el Braunschweig Classix Festival, Schwetzinger Festival, International Steinway Festival, Musikfestival de Schleswig-Holstein, Lucerne Festival Ark Nova a Matsushima, Kissinger Sommer i festival de música de cambra Spannungen de Heimbach.

La primavera del 2017 va ser el primer “intendent en residència” del festival recent fundat Alpenarte a Schwarzenberg (Àustria). Ha actuat al Japó, la Xina, Namíbia, Finlàndia, Itàlia, Espanya, Grècia, Liechtenstein, Àustria, Luxemburg, els Estats Units i Suïssa.

A més de compromisos amb orquestra i com a solista, Mario Häring també es dedica a la música de cambra. Passió que comparteix amb el violinista Noé Inui, amb qui va llançar el CD Identity, nominat per l’ICMA. Al seu nou àlbum, nominat a l’ICMA i Opus Klassik, ... les Préludes sont des images, Häring ofereix interpretacions atmosfèriques d’obres de Debussy.

Nascuda a Madrid (1995) en el si d’una família de músics, va començar a tocar la viola als 3 anys, i va començar a actuar als escenaris als 7 anys en algunes de les sales més importants d’Espanya, com l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Auditorio Príncipe Felipe d’Oviedo o Auditori de Barcelona. Als 13 anys ingressà a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía. Posteriorment completà els estudis a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín, on estudià amb Tabea Zimmermann i amb qui continua ampliant coneixements.

Està desenvolupant una carrera internacional, amb actuacions a sales emblemàtiques, com la Philharmonie de Berlín o Victoria Hall de Ginebra. El 2013 va tocar com a solista amb la Sony Orchestra, sota la batuta de Frans Helmerson, i el 2014 va tornar a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid.

Les crítiques en destaquen la calidesa, naturalitat i seguretat que desplega a l’escenari, trets que la converteixen en una intèrpret de referència entre els joves de la seva generació. Gràcies a la seva visió innovadora de la música per a viola i el seu extens repertori, ha sabut arribar amb el so del seu instrument a una gran varietat de públic.

Devota de la música de cambra, és convidada amb freqüència per tocar en festivals de prestigi, com a l’Acadèmia Kronberg (Frankfurt), on va actuar amb Gidon Kremer, Steven Isserlis, Christian Tetztlaff i Vilde Frang, i també al Festival de Verbier (Suïssa), Bad Leonfelden (Àustria), Musika-Música (Bilbao), Casalmaggiore (Itàlia) i més recentment a Zagreb (Croàcia). També ha tocat amb l’Ensemble Mutter Virtuosi amb la prestigiosa violinista Anne-Sophie Mutter.

És membre de la Karajan Akademie des del desembre del 2019, fundada fa quaranta anys per Herbert von Karajan, on joves músics de gran talent reben ensenyances de membres de la Berliner Philharmoniker.

Sara Ferrández toca amb una viola de Stephan Peter Greiner del 2015.