Ha obtinguts èxits notables en concert i òpera, tant al Regne Unit com arreu d’Europa i als Estats Units. Els seus papers operístics inclouen el rol principal de Semele i Pamina de La flauta màgica per a l’English National Opera, així com diversos personatges de The fairy queen de Purcell per a Festival de Glyndebourne (publicat en DVD) i Anne Truelove de The rake’s progress i Mélisande de Pelléas et Mélisande en les produccions de David McVicar per a la Scottish Opera.

En l’àmbit internacional ha actuat a les òperes de París, Lilla, Montpeller i a l’Opéra National du Rhin d’Estrasburg. També ha cantat el rol principal de Psyché de Lully al Boston Early Music Festival, que es va publicar en CD i posteriorment va ser nominada als Grammy el 2008.

Entre els seus nombrosos concerts al Regne Unit figuren actuacions habituals als BBC Proms i amb orquestres com la Britten Sinfonia, City of Birmingham Symphony Orchestra, The English Concert, Orchestra of the Age of Enlightenment, Scottish Chamber Orchestra, The Sixteen i Royal Liverpool Philharmonic Orchestra.

Al continent, en les seves nombroses aparicions ha ofert concerts amb la Bergen Philharmonic, Freiburger Barockorchester, Gürzenich Orchestra, Leipzig Gewandhaus Orchestra, Orchestra dell'Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Rotterdams Philharmonisch Orkest, Royal Concertgebouw Orchestra, Mozarteum Orchester de Salzburg, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i WDR Rundfunkorchester de Colònia.

Als Estats Units, Carolyn ha actuat com a solista amb les simfòniques de Boston, Cincinnati, Detroit i San Francisco, Philhadelphia Orchestra i St. Paul Chamber Orchestra, i és convidada habitual al Mostly Mozart Festival. Més recentment ha interpretat i enregistrat la Simfonia núm. 4 de Mahler amb Osmo Vänskä i la Minnesota Orchestra. L'octubre del 2013 va debutar en recital al Weill Recital Hall del Carnegie Hall amb les entrades exhaurides i ha ofert igualment recitals al Lincoln Center de Nova York i al San Francisco Performances.

Treballa amb els directors Mark Elder, Harry Bicket, Ivor Bolton, Riccardo Chailly, Harry Christophers, Philippe Herreweghe, Andris Nelsons, Yannick Nezet-Seguin, Louis Langrée, Trevor Pinnock i Donald Runnicles.

Recitalista consumada, Carolyn Sampson apareix habitualment al Wigmore Hall, on va ser Artista Destacada la temporada 2014-15. També ha ofert recitals als festivals de lieder d’Oxford i Leeds, Saintes i Aldeburgh, així com al Concertgebouw d’Amsterdam, Barcelona, ​​Friburg, Oper de Frankfurt, Wiener Konzerthaus, i recentment ha fet la primera de recitals gira pel Japó.

Els darrers anys manté una estreta col·laboració amb el pianista Joseph Middleton, i a principi del 2015 van publicar el seu primer àlbum, Fleurs, amb cançons de compositors des de Purcell a Britten, que va ser nominat en l’apartat de solista vocal als Gramophone Awards. També han publicat A Verlaine songbook, en una aproximació a la poesia de Paul Verlaine; Lost is my quiet, un disc de duets amb el contratenor Iestyn Davies; així com A soprano's Schubertiade, Reason in madness i més recentment The contrast. English poetry in song, tots per al segell BIS.

A més de la seva llarga relació amb el segell BIS, també té discos premiats amb els segells Decca, Harmonia Mundi i Hyperion, com el Choc de l'Année Classica, Gramophone Magazine's Choice of Editor, àlbum del mes de la «BBC Music Magazine», un Premi ECHO i un Diapason D'or. El seu enregistrament amb Ex Cathedra, A french baroque diva (Hyperion), va guanyar el premi de recital als Gramophone Awards 2015. Igualment, va ser nominada com a Artista de l’Any als Gramophone Awards 2017 i el CD amb la Missa en Do menor i Exsultate Jubilate de Mozart amb Masaaki Suzuki i el Bach Collegium Japan va guanyar un Choral Award, mentre que un altre àlbum junts, amb la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, va guanyar el Premi Coral als Gramophone Awards 2020.

La seva agenda d’aquesta temporada i posteriors inclou actuacions amb la Helsinki Baroque (amb la Genoveva de Schumann), BBC Philharmonic, Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Rotterdams Philharmonisch Orkest i gires amb el Bach Collegium Japan i la Händel & Haydn Society. I quant als recitals més destacats, en té al Wigmore Hall, Concertgebouw d’Amsterdam, Singel, Anvers i a la Pierre Boulez Saal de Berlín.

Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, va néixer a la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis musicals amb el seu pare i Ricardo Pitarch. Els continuà a diverses capitals europees amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Va rebre cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.

Té una intensa activitat com a solista, director, acompanyant i continuista, que l’ha portat als principals escenaris d’una trentena de països, entre els quals l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, així com a les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, a l’església de St. Sulpice de París i al Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.

Ha actuat com a solista amb la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emmanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.

Ha treballat amb els directors Andrew Grams, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle, entre d’altres. I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i els solistes Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.

En l’última dècada, De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.

Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach –Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per Stefano Russomano («ABC»). Ha dedicat el seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, a la música d’Antonio de Cabezón.

Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, ofereix habitualment masterclasses a Budapest, Stuttgart i Roma.