“Amb vuit anys vaig demanar als Reis un Casio CTK 510 que no em van dur, però en canvi sí que en vaig rebre un altre amb molts menys sons per tocar música més seriosa. Així vaig començar a tocar el piano. Em vaig formar al Conservatorio d’Oviedo i a l’ESMUC, a Barcelona. Paral·lelament em vaig anar interessant per les músiques del món, el cabaret i el circ, i vaig començar a estudiar la tuba. Però la revelació veritable va venir quan vaig anar a viure a una petita aldea de la Galícia interior, on vaig entrar en contacte amb la música tradicional més pura gràcies a les meves veïnes pandereteiras.

El procés de  creació artística col·lectiva més important; significa la tradició, el que és comunitari. Per a mi és l’Ubuntu de la cultura. Un coneixement compartit, creat entre tots i que no pertany a ningú, perquè és de la humanitat en el seu conjunt. De la mateixa manera, la bellesa del folklore és fruit del fet dibuixat per infinitat de generacions que hi van anar aportant melodies, ritmes... el seu swing i caràcter. Una música pràcticament perfecta.

Empro l’art popular tradicional com una part més de l’espectacle, potser el pilar fonamental juntament amb l’electrònica, el cabaret, el monòleg, l’humor i el teatre. I a través seu plantejaré qüestions que m’amoïnen, com la desconnexió amb els nostres avantpassats i duré a l’escenari la saviesa forjada a partir de l’assaig-error durant segles d’humanitat, és a dir, la connexió amb la naturalesa i amb el món rural.

Som els darrers afortunats a viure el xoc entre dues societats absolutament diferents: la societat tradicional, on el món real i el món màgic eren molt propers i molt presents, i la societat contemporània postmoderna, amb el seu devessall d’hiperrealisme i supèrbia”.

Rodrigo Cuevas (Oviedo, 1985) és un artista total. “Total” perquè la seva estrella brilla populista i entre els ravals de la contracultura, “total” perquè la seva autenticitat despulla qualsevol tipus d’impostura. És un fenomen de les arts escèniques igual que de la comunicació en el seu sentit més ampli, i amb una repercussió, creixement i desenvolupament professional que segueix una progressió sostinguda i sòlida.

És cantant, compositor, acordionista i percussionista. Resulta difícil trobar-hi un equivalent quan els seus interessos són com un ram de flors de colors. Té formació musical acadèmica: grau mitjà de piano i estudis de tuba al Conservatorio d’Oviedo, a més de tres anys de sonologia a Barcelona.

Es complau a voltar per la cançó tradicional amb el cabaret i el cuplet, gaudeix fent conversar la música electrònica amb l’humor, la sensualitat i la crítica social, tot convertint els seus espectacles en una experiència cultural i sensorial amb denominació d’origen. És  punta de llança de l’“electrocuplet”, sex symbol de la copla i artista total.

Ha creat i publicat els discos Yo soy la maga (2012), Prince of Verdiciu (Aris Música, 2016), Manual de cortejo (Aris Música, 2019); ha creat els espectacles Dolorosa compañía, Electrocuplé, El mundo por montera, Sidra en vena, i Llabor(e)s (amb el músic Raül Refree), i ha participat en els espectacles La verbena de la Paloma, Horror, el show que nunca debió hacerse i Barbián.