Lluís Rodríguez Salvà, piano
—Música per a l’esperança
Palau Piano
Divendres, 15 de gener de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Lluís Rodríguez Salvà, piano
Richard Wagner (1813-1883)
LohengrinPreludi (1848) (arranjaments de Lluís Rodríguez Salvà)
Frederic Mompou (1893-1987)
Scènes d’enfantsCris dans la rue
Jeux sur la plage 1
Jeu 2
Jeu 3
Jeunes filles au jardinXavier Montsalvatge (1912 - 2002)
Tres divertimentos sobre temas de autores olvidados1. Con decisión
2. Muy dulce
3. VivoFerenc Liszt (1811-1886)
Sonata en Si menorLento assai – Allegro energico – Grandioso
Andante sostenuto – Quasi Adagio
Allegro energico – Più mosso – Stretta quasi Presto – Presto – Prestissimo
Andante sostenuto – Allegro moderato – Lento assaiDurada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa.
Comentari
El recital que ens ofereix el pianista Lluís Rodríguez Salvà segueix un fil narratiu curosament dissenyat que pren com a leitmotiv l’esperança davant la pandèmia que tant ens ha marcat els darrers temps. El “Preludi” del primer acte de Lohengrin transcrit pel propi pianista tributa, en les seves pròpies paraules, un “homenatge al que hem perdut”.
Dos dels més grans autors catalans, com són Mompou amb les Scènes d’enfants i Montsalvatge amb els Tres divertimentos, ens acostaran respectivament a “la innocència, als infants que no han pogut gaudir dels jocs en un carrers que han estat buits” i a “l’enginy, el retrat d’allò distès, que fins i tot ens ha obert les portes vers nous horitzons”. Per cloure el relat, la Sonata en Si menor de Liszt, “un gran drama, una lluita per sobreviure i que malgrat la tonalitat de Si menor, resulta triomfal”.
L’òpera Lohengrin va ser escrita per Wagner en el decurs dels anys que ocupa el càrrec de Kapellmeister a Dresden. Afí al moviment revolucionari del 1848 i quan les forces prussianes recuperarien el poder, Wagner va haver de marxar primer a Weimar –essent acollit per Liszt– i posteriorment exiliar-se a Suïssa. Estrenada a Weimar l’agost del 1850 sota direcció de Liszt –destinatari també de la dedicatòria–, l’inefable “Preludi” del primer acte representa una visió del Grial descendint sobre la terra, amb unes cordes que amb una sonoritat pura es fondran amb l’orquestra en un clímax sonor extàtic.
Escrites entre el 1915 i el 1918, les Scénes d’enfants formen part de les primeres obres que, com Suburbis, Impressions íntimes o Cants màgics, integren el catàleg de Mompou. Mirada nostàlgica dels nens jugant al carrer, passatges melancòlics, bulliciosos, records de la infantesa del compositor, retrat de les platges de la Barceloneta i una picada d’ullet a la música popular (La filla del marxant), la col·lecció culmina amb una de les obres mestres de Mompou, “Jeunes filles au jardin”, amb sonoritats inconfusibles del seu estil i evocadores del piano de Debussy. Si aquesta obra de Mompou va ser contemporània de la Primera Guerra Mundial, els Tres divertimentos sobre temas de autores olvidados van sorgir amb les dificultats de la Segona i de la postguerra espanyola. Malgrat destil·lar una influència del Grup dels Sis, Montsalvatge va rebre la inspiració de melodies tocades per músics de carrer. Escrita l’any 1941, un xotis, una havanera –que desprèn el color i ritme antillà tan representatiu del compositor gironí– i un vals-jota integren aquesta obra portadora d’un enginy seductor.
I per tancar el cercle, la paradigmàtica Sonata en Si menor de Liszt, acabada el febrer del 1853 i estrenada pel seu alumne el director Hans von Bülow. Cimera del piano romàntic, aquesta pàgina monolítica recull l’essència del piano de Liszt (virtuosisme, inspiració lírica, romanticisme poètic, passatges fugats de tremenda complexitat, explotació màxima de les sonoritats orquestrals del piano...). Tot s’hi desplega en una forma cíclica amb uns temes sublims, com el majestuós “Grandioso”, que crea un compendi del romanticisme en què conviuen motius “fàustics” i “mefistofèlics” i que clou amb un “Lento assai” i la colpidora nota Si en el registre greu precedit d’uns delicadíssims i esperançadors acords en mode major.
Lluís Trullén, crític musical de la «Revista Musical Catalana»
Biografia
Biografia
Lluís Rodríguez Salvà, piano
Aclamat com un pianista d’una sensibilitat madura i profunda, de temperament emocional i intel·ligència interpretativa, s’ha consolidat com un dels referents musicals del nostre país. Acumula vint-i-cinc guardons, catorze dels quals primers premis, que avalen el seu talent pianístic i la continuada i entusiasta acollida de públic i crítica que li ha permès captivar les audiències de quatre continents.
Nascut a Girona, es formà amb Luiz de Moura Castro i María Jesús Crespo al Conservatori Isaac Albéniz de la seva ciutat i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Posteriorment perfeccionà coneixements a la Manhattan School of Music de Nova York, on cursà un Master Degree a la càtedra de l’eminent pianista americà Byron Janis, alumne del llegendari Vladimir Horowitz, i amb la professora japonesa Miyoko Nakaya Lotto, tot obtenint-hi el Harold Bauer Award, el premi més prestigiós atorgat per aquesta institució.
El seu desenvolupament artístic s’ha anat forjant gràcies al contacte amb figures de fama internacional, com Alícia de Larrocha, Martha Argerich, Daniel Barenboim, Bruno Leonardo Gelber, Joaquín Achúcarro, Josep Colom, Galina Eguiazarova, Ruth Laredo, Nina Svetlanova i Gábor Tákacs-Nagy.
La seva qualitat artística i pianística ha estat guardonada amb els primers premis dels concursos Frechilla-Zuloaga, Bergen Philharmonic Competition, Heida Hermanns, El Primer Palau, Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España, Ciutat de Carlet, Dora Zaslavsky Koch Concerto Competition, Vilafranca del Penedès, New York Chopin Competition, Ciutat de Palmanyola, Joan Massià, L’Arjau, Ricard Viñes i World Piano Competition de Cincinnati. Ha rebut també altres premis en els concursos José Iturbi, 5 Towns Competition, Pilar Bayona, Manuel Massotti Littel, Miszieslav Munz, Ciutat de Berga, Gregorio Baudot i Ciudad de Albacete.
Gaudeix d’una intensa activitat professional com a recitalista, solista amb orquestra, músic de cambra, acompanyant vocal i conferenciant, que l’ha portat a Itàlia, Alemanya, França, Suïssa, Holanda, Bèlgica, el Regne Unit, Romania, els Estats Units, l’Argentina, el Japó, la Xina, Malàisia, el Marroc i Gabon, a més de tot el territori espanyol, on ha actuat a les sales més prestigioses, entre les quals el Teatro Monumental de Madrid, Teatro de la Maestranza de Sevilla, Palau de la Música de València, Auditorio Miguel Delibes de Valladolid, Auditori de Barcelona i Palau de la Música Catalana, a més de debutar al Weill Recital Hall de l’emblemàtic Carnegie Hall de Nova York.
S’ha presentat amb les orquestres OBC, Sinfónica de la RTVE, Sinfónica de Sevilla, Sinfónica de Castella i Lleó, Simfònica de Vallès, GIOrquestra, Filharmònica Ibèrica, Simfònica de Segle XXI, MSM Symphony Orchestra, Bergen Philharmonic, Sinfónica de Mar del Plata, Sinfónica de San Juan, Cambra d’Elx, Barcelona Sinfonietta, Cambra de Vic i Banda Municipal de Barcelona, sota la batuta dels directors Eiji Oue, Uwe Mund, Moshe Atzmon, David Gilbert, Jerzy Semkow, Alexei Izmirliev, Salvador Brotons, Francesc Llongueres, Jordi Mora, David Giménez Carreras, Marcel Sabaté, Cesario Costa, José María Ulla i Alejandro Posada. També ha compartit escenari amb músics de la categoria del violoncel·lista Lluís Claret i el trompa Philip Myers i ha rebut invitacions dels festivals de Granada, Torroella de Montgrí, Cadaqués, Isola di San Giulio i Verbier.
El seu interès per la recuperació del patrimoni català ha donat com a fruit una doble edició crítica d’obres per a teclat del compositor Pau Marsal i prepara una publicació sobre els escrits literaris d’Isaac Albéniz.
Ha estat catedràtic de piano al Conservatorio Superior de Música d’Aragó i actualment és professor del Conservatori Superior del Liceu, director del Curs de Piano de Girona, president de l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC), vicepresident del Centre d’Estudis Pianístics (CEP) i vocal de l’Acadèmia Catalana de la Música i de la Unión de Músicos Profesionales (UMP).
També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Javier Camarena, tenor
—Debut al PalauJavier Camerna, tenor
Ángel Rodríguez, piano
G. Donizetti: “Je suis joyeux” de Deux Hommes et une femme
G. Donizetti: “Com’è soave quest’ora di silenzio… Anch’io provai…” de Lucrezia Borgia
G. Donizertti: “E fia ver, tu mia sarai… Quando ti stringerò…” de Betly
V. de Crescenzo: Rondine al nido
F. P. Tosti: ’A vucchella
F. P. Tosti: L’alba separa dalla luce l’ombra
Tagliaferri, Bovio i Valente: Passione
M. Legrand (Arr. Á. Rodríguez): “Tema d’amor” de Els paraigües de Cherburg
J. Guerrero: Mujer de los negros ojos de El huésped del sevillano
A. Domínguez: Perfidia
J. A. Jiménez: Paloma querida, Un mundo raro i Si nos dejan (Medley)Dilluns, 18.01.21 – 20 h
Sala de Concerts
Preus: de 20 a 100 eurosDipòsit legal: B1282-2021
Lluís Rodríguez Salvà, piano
—Música per a l’esperança
Palau Piano
Divendres, 15 de gener de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Lluís Rodríguez Salvà, piano
Richard Wagner (1813-1883)
LohengrinPreludi (1848) (arranjaments de Lluís Rodríguez Salvà)
Frederic Mompou (1893-1987)
Scènes d’enfantsCris dans la rue
Jeux sur la plage 1
Jeu 2
Jeu 3
Jeunes filles au jardinXavier Montsalvatge (1912 - 2002)
Tres divertimentos sobre temas de autores olvidados1. Con decisión
2. Muy dulce
3. VivoFerenc Liszt (1811-1886)
Sonata en Si menorLento assai – Allegro energico – Grandioso
Andante sostenuto – Quasi Adagio
Allegro energico – Più mosso – Stretta quasi Presto – Presto – Prestissimo
Andante sostenuto – Allegro moderato – Lento assaiDurada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa.
Comentari
El recital que ens ofereix el pianista Lluís Rodríguez Salvà segueix un fil narratiu curosament dissenyat que pren com a leitmotiv l’esperança davant la pandèmia que tant ens ha marcat els darrers temps. El “Preludi” del primer acte de Lohengrin transcrit pel propi pianista tributa, en les seves pròpies paraules, un “homenatge al que hem perdut”.
Dos dels més grans autors catalans, com són Mompou amb les Scènes d’enfants i Montsalvatge amb els Tres divertimentos, ens acostaran respectivament a “la innocència, als infants que no han pogut gaudir dels jocs en un carrers que han estat buits” i a “l’enginy, el retrat d’allò distès, que fins i tot ens ha obert les portes vers nous horitzons”. Per cloure el relat, la Sonata en Si menor de Liszt, “un gran drama, una lluita per sobreviure i que malgrat la tonalitat de Si menor, resulta triomfal”.
L’òpera Lohengrin va ser escrita per Wagner en el decurs dels anys que ocupa el càrrec de Kapellmeister a Dresden. Afí al moviment revolucionari del 1848 i quan les forces prussianes recuperarien el poder, Wagner va haver de marxar primer a Weimar –essent acollit per Liszt– i posteriorment exiliar-se a Suïssa. Estrenada a Weimar l’agost del 1850 sota direcció de Liszt –destinatari també de la dedicatòria–, l’inefable “Preludi” del primer acte representa una visió del Grial descendint sobre la terra, amb unes cordes que amb una sonoritat pura es fondran amb l’orquestra en un clímax sonor extàtic.
Escrites entre el 1915 i el 1918, les Scénes d’enfants formen part de les primeres obres que, com Suburbis, Impressions íntimes o Cants màgics, integren el catàleg de Mompou. Mirada nostàlgica dels nens jugant al carrer, passatges melancòlics, bulliciosos, records de la infantesa del compositor, retrat de les platges de la Barceloneta i una picada d’ullet a la música popular (La filla del marxant), la col·lecció culmina amb una de les obres mestres de Mompou, “Jeunes filles au jardin”, amb sonoritats inconfusibles del seu estil i evocadores del piano de Debussy. Si aquesta obra de Mompou va ser contemporània de la Primera Guerra Mundial, els Tres divertimentos sobre temas de autores olvidados van sorgir amb les dificultats de la Segona i de la postguerra espanyola. Malgrat destil·lar una influència del Grup dels Sis, Montsalvatge va rebre la inspiració de melodies tocades per músics de carrer. Escrita l’any 1941, un xotis, una havanera –que desprèn el color i ritme antillà tan representatiu del compositor gironí– i un vals-jota integren aquesta obra portadora d’un enginy seductor.
I per tancar el cercle, la paradigmàtica Sonata en Si menor de Liszt, acabada el febrer del 1853 i estrenada pel seu alumne el director Hans von Bülow. Cimera del piano romàntic, aquesta pàgina monolítica recull l’essència del piano de Liszt (virtuosisme, inspiració lírica, romanticisme poètic, passatges fugats de tremenda complexitat, explotació màxima de les sonoritats orquestrals del piano...). Tot s’hi desplega en una forma cíclica amb uns temes sublims, com el majestuós “Grandioso”, que crea un compendi del romanticisme en què conviuen motius “fàustics” i “mefistofèlics” i que clou amb un “Lento assai” i la colpidora nota Si en el registre greu precedit d’uns delicadíssims i esperançadors acords en mode major.
Lluís Trullén, crític musical de la «Revista Musical Catalana»
Biografia
Lluís Rodríguez Salvà, piano
Aclamat com un pianista d’una sensibilitat madura i profunda, de temperament emocional i intel·ligència interpretativa, s’ha consolidat com un dels referents musicals del nostre país. Acumula vint-i-cinc guardons, catorze dels quals primers premis, que avalen el seu talent pianístic i la continuada i entusiasta acollida de públic i crítica que li ha permès captivar les audiències de quatre continents.
Nascut a Girona, es formà amb Luiz de Moura Castro i María Jesús Crespo al Conservatori Isaac Albéniz de la seva ciutat i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Posteriorment perfeccionà coneixements a la Manhattan School of Music de Nova York, on cursà un Master Degree a la càtedra de l’eminent pianista americà Byron Janis, alumne del llegendari Vladimir Horowitz, i amb la professora japonesa Miyoko Nakaya Lotto, tot obtenint-hi el Harold Bauer Award, el premi més prestigiós atorgat per aquesta institució.
El seu desenvolupament artístic s’ha anat forjant gràcies al contacte amb figures de fama internacional, com Alícia de Larrocha, Martha Argerich, Daniel Barenboim, Bruno Leonardo Gelber, Joaquín Achúcarro, Josep Colom, Galina Eguiazarova, Ruth Laredo, Nina Svetlanova i Gábor Tákacs-Nagy.
La seva qualitat artística i pianística ha estat guardonada amb els primers premis dels concursos Frechilla-Zuloaga, Bergen Philharmonic Competition, Heida Hermanns, El Primer Palau, Concurso Permanente de Juventudes Musicales de España, Ciutat de Carlet, Dora Zaslavsky Koch Concerto Competition, Vilafranca del Penedès, New York Chopin Competition, Ciutat de Palmanyola, Joan Massià, L’Arjau, Ricard Viñes i World Piano Competition de Cincinnati. Ha rebut també altres premis en els concursos José Iturbi, 5 Towns Competition, Pilar Bayona, Manuel Massotti Littel, Miszieslav Munz, Ciutat de Berga, Gregorio Baudot i Ciudad de Albacete.
Gaudeix d’una intensa activitat professional com a recitalista, solista amb orquestra, músic de cambra, acompanyant vocal i conferenciant, que l’ha portat a Itàlia, Alemanya, França, Suïssa, Holanda, Bèlgica, el Regne Unit, Romania, els Estats Units, l’Argentina, el Japó, la Xina, Malàisia, el Marroc i Gabon, a més de tot el territori espanyol, on ha actuat a les sales més prestigioses, entre les quals el Teatro Monumental de Madrid, Teatro de la Maestranza de Sevilla, Palau de la Música de València, Auditorio Miguel Delibes de Valladolid, Auditori de Barcelona i Palau de la Música Catalana, a més de debutar al Weill Recital Hall de l’emblemàtic Carnegie Hall de Nova York.
S’ha presentat amb les orquestres OBC, Sinfónica de la RTVE, Sinfónica de Sevilla, Sinfónica de Castella i Lleó, Simfònica de Vallès, GIOrquestra, Filharmònica Ibèrica, Simfònica de Segle XXI, MSM Symphony Orchestra, Bergen Philharmonic, Sinfónica de Mar del Plata, Sinfónica de San Juan, Cambra d’Elx, Barcelona Sinfonietta, Cambra de Vic i Banda Municipal de Barcelona, sota la batuta dels directors Eiji Oue, Uwe Mund, Moshe Atzmon, David Gilbert, Jerzy Semkow, Alexei Izmirliev, Salvador Brotons, Francesc Llongueres, Jordi Mora, David Giménez Carreras, Marcel Sabaté, Cesario Costa, José María Ulla i Alejandro Posada. També ha compartit escenari amb músics de la categoria del violoncel·lista Lluís Claret i el trompa Philip Myers i ha rebut invitacions dels festivals de Granada, Torroella de Montgrí, Cadaqués, Isola di San Giulio i Verbier.
El seu interès per la recuperació del patrimoni català ha donat com a fruit una doble edició crítica d’obres per a teclat del compositor Pau Marsal i prepara una publicació sobre els escrits literaris d’Isaac Albéniz.
Ha estat catedràtic de piano al Conservatorio Superior de Música d’Aragó i actualment és professor del Conservatori Superior del Liceu, director del Curs de Piano de Girona, president de l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC), vicepresident del Centre d’Estudis Pianístics (CEP) i vocal de l’Acadèmia Catalana de la Música i de la Unión de Músicos Profesionales (UMP).
També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Javier Camarena, tenor
—Debut al PalauJavier Camerna, tenor
Ángel Rodríguez, piano
G. Donizetti: “Je suis joyeux” de Deux Hommes et une femme
G. Donizetti: “Com’è soave quest’ora di silenzio… Anch’io provai…” de Lucrezia Borgia
G. Donizertti: “E fia ver, tu mia sarai… Quando ti stringerò…” de Betly
V. de Crescenzo: Rondine al nido
F. P. Tosti: ’A vucchella
F. P. Tosti: L’alba separa dalla luce l’ombra
Tagliaferri, Bovio i Valente: Passione
M. Legrand (Arr. Á. Rodríguez): “Tema d’amor” de Els paraigües de Cherburg
J. Guerrero: Mujer de los negros ojos de El huésped del sevillano
A. Domínguez: Perfidia
J. A. Jiménez: Paloma querida, Un mundo raro i Si nos dejan (Medley)Dilluns, 18.01.21 – 20 h
Sala de Concerts
Preus: de 20 a 100 eurosDipòsit legal: B1282-2021