• Alice Sara Ott

    –Beethoven i Field

    Palau Piano

    Dimecres, 12 de febrer de 2025 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Alice Sara Ott, piano


    I part

     John Field (1782-1837)
    Nocturn núm. 17, en Do major

    Ludwig van Beethoven (1770 - 1827)
    Sonata per a piano núm. 19, en Sol menor, op. 49 núm. 1

    John Field
    Nocturn núm. 1, en Mi bemoll major
    Nocturn núm. 2, en Do menor
    Nocturn núm. 4, en La major
    Nocturn núm. 10, en Mi major 

    Ludwig van Beethoven
    Sonata per a piano núm. 30, en Mi major, op. 109


    II part

    John Field
    Nocturn núm. 14, en Sol major
    Nocturn núm. 16, en Do major
    Nocturn núm. 9, en Mi menor
    Nocturn núm. 12, en Mi major 

    Ludwig van Beethoven
    Sonata per piano núm. 14, en Do sostingut menor, op. 27 núm. 2, “Clar de Lluna”

    Durada del concert:
    Primera part, 50 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 35 minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    #piano #músicauniversal

  • anunci programa digital fes-te benefactor v4 DESKTOP
  • Poema

    Remoreig

    El dia escampa benagràcies
    en regne d’ànima i cançó
    bruit sense alè,
    parla callada
    que ens frega amb veus
    que no entenem,
    que ens toca amb dits
    de llum antiga,
    que llisca i s’alça i parla i crida.

    I broda el cel quan diu l’etern.

    Lluís Calvo
    Del llibre L’espai profund.
    Barcelona: Edicions Proa, 2020.

  • Comentari

    El compositor irlandès John Field (1782-1837) juga un paper rellevant dins la història del piano. A Londres es convertirà en un dels alumnes predilectes de Clementi i inclús serà col·laborador de la fàbrica de pianos que el compositor italià va fundar el 1798, tot coincidint amb un moment en què la revolució industrial permetia uns avenços tecnològics que repercutirien també en l’instrument. Anys després Field emprendrà una gira per diferents ciutats europees com a concertista i demostrador de pianos. A la ciutat de Sant Petersburg, on residirà a partir del 1810, durà a terme una tasca pedagògica encomiable. Mestre de Dubuque i Villoing, aquest llinatge serà seguit per Anton i Nikolai Rubinstein, i Nikolai Zverev, que va ser professor de Rakhmàninov, Skriabin i Siloti.

    La prolífica producció pianística de Field, en la qual figuren set Concerts per a piano, és coneguda per haver creat el gènere del nocturn romàntic, que excel·lirà amb la figura de Chopin. D’un caràcter nostàlgic i amb la possibilitat expressiva que oferien les noves evolucions mecàniques del piano, escriu divuit Nocturns on els acompanyaments ondulants amb la mà esquerra atorguen el protagonisme al melodisme de la mà dreta, plena de figuracions i cromatismes suggeridors. Pel fet que Field no va assignar números als seus Nocturns, escrits a partir del 1812, Liszt –gran admirador d’aquestes obres– en realitzaria una edició l’any 1859 que va ser publicada per J. Schuberth & Co. i que és la que empra Sara Ott per al seu recital, en detriment de l’elaborada posteriorment per Cecil Hopkinson.

    Sara Ott ens submergirà en nou d’aquestes peces d’un romanticisme evocador alternades amb tres Sonates de Beethoven. La Sonata en Sol menor, op. 49 escrita per a pianoforte, consta de dos moviments que evoquen l’aire galant clàssic. Un “Andante” en forma sonata precedeix un “Rondó” amb ressons haydnians. La sublim Sonata núm. 30 s’inicia amb un pertorbador “Vivace ma non troppo”, d’una gran càrrega poètica i que precedirà un vehement i enèrgic “Prestissimo”. La quinta essència de Beethoven s’assoleix amb el darrer “Tema i variacions” que clou la Sonata. Una melodia onírica servirà com a base per a unes variacions que exploren totes les possibilitats sonores que ofereix l’instrument. La complexíssima cinquena variació amb les sextes i terceres exposades al registre agut del piano precedeix una darrera variació caracteritzada per un passatge trinat suggeridor que ens retornarà finalment a la serenitat inicial. El recital clourà amb la Sonata núm. 14, “quasi una Fantasia”. Escrita l’any 1801 i dedicada a la comtessa Giulietta Guicciardi, el seu sobrenom Clar de Lluna és atribuït al poeta Ludwig Rallstab. El celebèrrim primer moviment ens imbueix d’una profunda melangia, seguit d’un breu “Allegro” en Re bemoll que ens introduirà a l’apassionat “Presto agitato”. Iniciat amb uns impetusosos arpegis a la mà dreta, comencen un moviment abassegador. Sobre una forma sonata, la llibertat creativa justifica, com ja havia succeït amb la precedent Sonata núm. 13, l’esment “quasi una Fantasia”.

     

    Lluís Trullén, crític musical de la «Revista Musical Catalana»

  • 20250123 Programació 1Q DESKTOP
  • Biografia

    Alice Sara Ott, piano

    WEB Alice Sara Ott 2024-25 (c) Hannes Caspar (003)

    És una intèrpret de música clàssica formidable i amb visió de futur, gràcies a uns projectes artístics visionaris, així com àlbums d’èxit mundial i col·laboracions amb les principals orquestres i directors del món. Captiva el públic d’arreu amb unes actuacions úniques de gran brillantor tècnica. Enregistra per a Deutsche Grammophon fa més de quinze anys i ha generat més de cinc-cents milions de reproduccions dels seus àlbums. Mentrestant, les gires pioneres de Sara Ott en recital van redefinir la música clàssica de l’actualitat, tot convertint-la en una de les artístes més influents de la seva generació.

    La seva agenda aquesta temporada 2024-25 inclou actuacions amb la London Symphony Orchestra i Gianandrea Noseda, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Karina Canellakis, i l’estrena del Concert per a piano de Bryce Dessner (que li va dedicar) a França, Alemanya, Bèlgica i Holanda, després de fer-ho a la Tonhalle de Zúric amb Kent Nagano i després amb la London Philharmonic amb Elim Chan l’any 2024. La temporada passada Sara Ott va oferir un molt esperat debut amb la New York Philharmonic i va tornar als Estats Units amb actuacions amb les simfòniques de Baltimore i Minnesota, com també amb la Pittsburgh Symphony Orchestra, dirigida per Manfred Honeck.

    És artista resident a la Tivoli Vredenburg d’Utrecht la temporada 2024-25, fet que li permetrà dur als Països Baixos els seus versàtils projectes artístics. Així dona continuïtat a les exitoses residències artístiques al Southbank Centre de Londres i a Radio France a París del 2023-24.

    Aquesta temporada publicarà dos nous àlbums per a Deutsche Grammophon. El primer presenta la integral dels Nocturns de John Field. Aquest àlbum ofereix una nova perspectiva sobre aquestes peces atemporals que s’escolten poques vegades. Després del llançament aquest mes de febrer, n’oferirà una important gira de concerts per tot Europa, en què visitarà disset ciutats abans d’anar al Japó. Així, al final de la temporada tornarà al Japó amb aquest programa i actuarà també amb l’Orquestra Metropolitana de Tòquio, sota la batuta de Karina Canellakis. El seu segon àlbum del 2025 va ser enregistrat a Islàndia i ofereix les evocadores obres per a piano de Jóhann Jóhannson.

    Alice Sara Ott és, a més, una il·lustradora i dissenyadora talentosa; va crear una línia exclusiva de bosses per a JOST, una de les marques de moda prèmium alemanya. A més de la seva col·laboració amb Apple Music, també ha estat ambaixadora mundial de la marca Technics i va col·laborar amb la marca francesa de joieria de luxe Chaumet, que forma part del grup LVMH, i amb la marca alemanya de joieria de luxe Wempe.

  • També et pot interessar...

    Palau Piano

    Dijous, 20.02.25 – 20 h
    Sala de Concerts

    Grigory Sokolov, piano

    W. Byrd:
    John come kiss me now, T478, BK81, FVB10
    The first pavan. The galliard to the first pavan, T487, BK29a, 29b FVB167, 168
    Fantasia, T455, BK63, FVB8
    Alman, T436, BK11, FVB163
    Pavan: The Earl of Salisbury. Galliard. Second galliard, T503, BK15a, 15b, 15c
    Callino casturame, T441, BK35, FVB158

    J. Brahms:
    Quatre balades, op. 10
    Dues rapsòdies, op.79

    Preus: 32 a 70 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex