Mireia Tarragó & Victoria Guerrero
—Lotte Lenya: de Viena a HollywoodPetit Palau Cambra
Dijous, 24 d'abril de 2025 – 19.30 h
Petit Palau
En co-producció amb:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Mireia Tarragó, soprano
Victoria Guerrero, piano
(1860-1911)
De Des Knaben WunderhornScheiden und Meiden
Rheinlegendchen
Ablösung im Sommer
(1879-1964)
Fünf LiederDie stille Stadt
In meines Vaters Garten
Laue Sommernacht
Bei dir ist traut
Ich wandle unter Blumen
(1885-1923)
Zwei Schmetterlingslieder, op. 52Gold’ne Sterne, blaue Glöckchen
Schwebe du SchmetterlingDe Sieben Lieder, op. 23
Taut erst Blauveilchen
(1874-1951)
De Brettl LiederEinfaltiges Lied
Der genügsame Liebhaber
Gigerlette
Mahnung
(1898-1962)
De Hollywooder LiederbuchAn den kleinen Radioapparat
Speisekammer 1942
Über den Selbstmord
Hotelzimmer 1942
Die Stadt ist nach den Engeln genannt
Diese Stadt hat mich belehrt
(1900-1950)
Nannas Lied
Der AbschiedsbriefAquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
Concert enregistrat per Catalunya Música
#Lied #jovestalentsPoema
Sarbatana d’amor
Càntut a tu,
quan vinc dels segles
i em faig carreu
de la pregària,
lliri ignorat, sol furtiu,
bes nascut de l’alimària.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Ha tornat
la flama trobadora,
aquí, de cop,
perquè el temps
és un cercle de seda
que marca el pas del sol
i l’acull de genolls,
per abeurar-s’hi.Càntut a la vida i dic
l’espurna de la cançoneta,
quan balla el rodamon
de flauta i violí.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Càntut a tu i et duc arreu.
I les esquelles diuen
la cançó que escampa
el goig diví de fer-se nom.
I així, de cop,
tot se’n va i tot retorna
pel tímid corriol
que mena a tu.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Meravellada
canta la fada,
l’enamorada
del fetiller.
Lluís Calvo
Del llibre Centaures i rossinyols.
La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.Comentari
Lotte Lenya: de Viena a Hollywood
Nascuda a Viena el 1898, Lotte Lenya va començar una destacada carrera com a cantant, actriu i ballarina al Berlín dels anys vint. El 1924 va conèixer Kurt Weill (amb qui es casaria dos anys després), que llavors col·laborava estretament amb Bertolt Brecht, i va contribuir decisivament a l’èxit de les seves obres. Van fugir del nazisme, primer a París i després a Nova York; en morir Weill el 1950 va tenir-ne cura del llegat, alhora que reprenia una notable carrera com a actriu. Lenya, que va morir a Nova York el 1981, ha inspirat a Mireia Tarragó i Victoria Guerrero un programa que ens porta de l’època i el lloc en què va néixer fins als anys d’exili, que van patir tots els compositors que van viure prou.
Començarem amb Gustav Mahler i tres lieder de Des Knaben Wunderhorn: “Scheiden und Meiden”, que esmenta un anell d’or que trobarem també a la deliciosa “Rheinlegendchen” i, per acabar, el sempre enigmàtic “Ablösung im Sommer”.
Només disset lieder d’Alma Mahler van sobreviure a la seva fugida de Viena per l’anschluss. Els Fünf Lieder són del 1901, quan encara era Alma Schindler, i ens situen ja en l’atmosfera incerta, mirant cap a l’atonalitat, de la música del tombant de segle.
Del mateix any, 1901, són els Brettl Lieder, que Arnold Schönberg va compondre per al cabaret literari Überbrettl. Són vuit cançons fresques i desimboltes; la selecció que n’escoltarem reflecteix l’ambient relaxat i irreverent d’aquell teatre de Berlín.
Entre Mahler i Schönberg hi haurà Dora Pejačević, el nom més desconegut del programa. Croata, d’origen noble, considerada el primer compositor modern del seu país, la seva obra es va estrenar als centres musicals més importants (Viena inclosa, naturalment). De les tres cançons del programa, cal destacar-ne l’estil tan diferent –arran de la seva vivència de la guerra– entre les dues primeres, els Zwei Schmetterlingslieder, compostes el 1920, i l’última, “Taut erst Blauveilchen”, del 1907.
Hanns Eisler i Bertolt Brecht es van retrobar als anys quaranta a Hollywood, després que l’exili els portés per camins diferents. D’aquí va sorgir el Hollywooder Liederbuch, un llarg recull de cançons que parla de la dura experiència; n’hi haurà prou amb una selecció de sis per copsar-ne la por, la tristesa, la frustració, l’enyorança...
El programa es tanca amb dues cançons de Kurt Weill que recullen l’esperit irònicament trist dels anys trenta: Nannas Lied (amb un text de Brecht que ja havia musicat Eisler) i Der Abschiedsbrief (amb poema d’Erich Kästner, perseguit també pel nazisme).
Sílvia Pujalte, divulgadora musical especialitzada en lied
Biografies
Biografies
© Anna Tena
© Anna Tena
Mireia Tarragó, soprano
Nascuda a Tarragona (1995), durant els seus anys d’estudi va rebre tres vegades la beca de la Fundació Victoria de los Ángeles i va cursar el grau superior de cant i el Màster d’Interpretació del Lied a l’ESMUC, que finalitzà amb el màxim reconeixement acadèmic.
La seva discografia consta d’un disc enregistrat amb la pianista Carmen Santamaría, en homenatge a la figura del compositor càntabre Arturo Dúo-Vital, i a més, també juntes han gravat diverses cançons de compositores alemanyes, catalanes i valencianes. Amb el guitarrista Bernardo Rambeaud ha enregistrat cançons d’Eudard Toldrà.
També forma part del programa Lied the Future, impulsat per l’Associació Franz Schubert Barcelona amb el suport de la Fundació Banc Sabadell. Aquesta plataforma va facilitar-li durant el 2023 la tutoria i diverses lliçons amb Dorothea Röschmann i Wolfram Rieger i també actuacions a la Schubertíada a Vilabertran i per la resta d’Espanya.
En el camp operístic té en repertori els personatges de Micaëla de Carmen de Bizet, Lucy de The telephone de Menotti, Pamina de Die Zauberflöte de Mozart i Lauretta de Gianni Schicchi de Puccini.
Ha format part dels cartells principals de la Schubertíada a Vilabertran i Festival LIFE Victoria, Barcelona Obertura Spring Festival i Festival de Música Antiga dels Pirineus. Ha cantat en sales de prestigi, com l’Auditori Nacional de Bordeus, Auditori Nacional de Catalunya, Palau de la Música Catalana i Auditori de Girona.
Biografies
Victoria Guerrero, piano
Guardonada amb el premi a la millor pianista als prestigiosos concursos Das Lied-International Song Competition de Heidelberg (2017) i Paula Salomon-Lindberg Liedwettbewerbs a la Universität der Künst de Berlín (2015), té una llarga formació com a solista que començà al Conservatorio Superior de Sevilla amb el pianista Óscar Martín i que ha consolidat a la Musikhochschule de Freiburg amb Tibor Szász. S'ha interessat especialment pel repertori de lied, amb la professora Pauliina Tukiainen en el Màster en Lied a la Musikhochschule für Musik de Karlsruhe i rep el mestratge del prestigiós pianista de lied Hartmut Höll, i de postgraduat Solistenexamm a la Musikhochschule de Karlsruhe. Ha gaudit de les beques Frauen Förder Stipendium i Juventudes Musicales de Madrid. També ha rebut consell en diversos cursos de perfeccionament de grans liederistes, com els pianistes H. Deutsch, A. le Bozec, J. Ph. Schulze, W. Rieger, D. Selig, B. Kehring i els cantants A. Schmidt, Ch. Prégardien, W. Holzmair o Ch. Iven.
Ha estat convidada a diversos cicles i festivals del gènere, com ara el Bonner Schumannfests a la Schumannhaus de Bonn els anys 2016, 2018 i 2019. Ha actuat al festival Im Frühling a Heidelberg i al cicle LiederAbend.de a Freiburg, i l’estiu del 2018 va participar a la Schubertíada a Vilabertran amb el professor Wolfgang Rieger i a la Schubertíada a Valdegovía amb la soprano Natalia Labourdette l’estiu del 2019, i al Cicle de Lied de la Zarzuela.
El passat any 2022, el Premi Extraordinari del jurat a l'Internationaler Wettbewerb für Liedkunst de Stuttgart (2022) reconeixia i consolidava una vegada més la carrera d'aquesta pianista de Jerez com a intèrpret de lied. El juny del mateix any va publicar el seu àlbum debut, Petite MORT, amb la soprano Natalia Labourdette. És pianista acompanyant en el departament de cant de la Universität Mozarteum de Salzburg.
Textos
(1860-1911)
De Des Knaben Wunderhorn – El corn màgic de la joventut
Recopilació de cants populars alemanys realitzada per Achim von Arnim (1781-1831) i Clemens Brentano (1778-1842)Scheiden und Meiden
Comiat i absència
Es ritten drei Reiter zum Thore hinaus, Ade!
Fein’s Liebchen, das schaute zum Fenster hinaus. Ade!
Und wenn es denn soll geschieden sein,
So reich’ mir dein goldenes Ringelein! Ade!
Ja, Scheiden und Meiden thut weh, thut weh.Sortiren tres cavallers pel portal, adeu!
La bella estimada els mirà per la finestra, adeu!
I si ens hem de separar,
dona’m el teu anellet daurat. Adeu!
Sí, acomiadar-se i separar-se fa mal!Es scheiden das Kind schon in der Wieg’. Ade!
Wann werd’ ich mein Schätzel wohl kriegen? Ade!
Und ist es nicht morgen, ach wär’ es doch heut’!
Es machte uns Beiden wohl grosse Freud’! Ade!
Ja, Scheiden und Meiden thut weh, thut weh.Si s’emporta l’infant del bressol, adeu!
Quan aconseguiré el meu tresor? Adeu!
I no serà demà? Ah, si fos avui,
quina gran joia en tindríem tots dos! Adeu!
Sí, acomiadar-se i separar-se fa mal.Rheinlegendchen
Petita llegenda del Rin
Bald gras ich am Neckar,
Bald gras ich am Rhein,
Bald hab ich ein Schätzel,
Bald bin ich allein.Aviat segaré a prop del Neckar,
aviat segaré a prop del Rin,
aviat tindré una estimada,
aviat em quedaré sol.Was hilft mir das Grasen,
Wenn d’Sichel nicht schneidt,
Was hilft mir ein Schätzel,
Wenn’s bei mir nicht bleibt.De què em servirà segar,
si la falç no talla?
De què em servirà una estimada,
si no resta amb mi?So soll ich denn grasen
Am Neckar, am Rhein,
So werf ich mein goldenes
Ringlein hinein.Si haig de segar,
al Neckar o al Rin,
llavors hi tiraré
el meu anellet daurat.Es fließet im Neckar
Und fließet im Rhein,
Soll schwimmen hinunter
Ins Meer tief hinein.Se l’emporti el Neckar
o se l’emporti el Rin,
surarà cap avall,
no cap al fons del mar.Und schwimmt es das Ringlein,
So frißt es ein Fisch,
Das Fischlein soll kommen
Aufs Königs sein Tisch.I mentre l’anellet neda,
se’l menjarà un peix.
I aquest peix arribarà
al plat del rei.Der König tät fragen,
Wems Ringlein sollt sein?
Da tät mein Schatz sagen,
Das Ringlein g’hört mein.I el rei preguntarà:
De qui deu ser aquest anellet?
I dirà la meva estimada:
Aquest anellet és meu.Mein Schätzlein tät springen,
Berg auf und Berg ein,
Tät mir wiedrum bringen
Das Goldringlein fein.La meva estimada anirà saltant
amunt i avall per les muntanyes,
per tornar-me a donar
el bell anellet daurat.Kannst grasen am Neckar,
Kannst grasen am Rhein,
Wirf du mir nur immer
Dein Ringlein hinein.Ja pots segar a prop del Neckar,
ja pots segar a prop del Rin,
però no deixis de tirar-hi
el teu anellet daurat!Ablösung im Sommer
Rellevament en l’estiu
Kukuk hat sich zu Tode gefallen,
an einer grünen Weiden!
Kukuk ist tot! Kukuk ist tot!
Hat sich zu Tod’ gefallen!El cucut ha caigut mort
en la seva verda vimetera!
El cucut és mort!
Ha caigut mort!Wer soll uns denn den Sommer lang
Die Zeit und Weil’ vertreiben?
Kuckuck! Kuckuck!
Wer soll uns denn den Sommer lang
Die Zeit und Weil’ vertreiben?Durant tot aquest estiu
qui ens farà passar l’estona?
Cucut! Cucut!
Durant tot aquest estiu
qui ens farà passar l’estona?Ei! Das soll thun Frau Nachtigall!
Die sitzt auf grünem Zweige!
Die kleine, feine Nachtigall,
Die liebe, süße Nachtigall!
Sie singt und springt, ist all’ zeit froh,
Wenn andre Vögel schweigen!Ai, això ho farà el senyor rossinyol,
que seu en la verda branca!
El petit i delicat rossinyol,
l’estimat i dolç rossinyol!
Canta i salta, sempre està content,
mentre els altres ocells callen!Wir warten auf Frau Nachtigall,
Die wohnt im grünen Hage,
Und wenn der Kukuk zu Ende ist,
Dann fängt sie an zu schlagen!Esperem el senyor rossinyol,
que viu en una verda bardissa,
i quan el cucut es mori,
llavors començarà ell a refilar!
(1879-1964)
Fünf LiederDie stille Stadt
Text de Richard Dehmel (1863-1920)La ciutat silenciosa
Liegt eine Stadt im Tale,
Ein blaßer Tag vergeht;
Es wird nicht lang dauern mehr,
Bis weder Mond noch Sterne,
Nur Nacht am Himmel steht.Hi ha una ciutat a la vall,
s’escola un dia grisós,
ja no falta gaire
perquè la lluna o estrelles,
apareguin al cel nocturn.Von allen Bergen drücken
Nebel auf die Stadt,
Es dringt kein Dach, noch Hof noch Haus,
Kein Laut aus ihrem Rauch heraus,
Kaum Türme nach und Brücken.Des de totes les muntanyes
ha baixat la boira sobre la ciutat,
no sobresurt cap teulada, pati o casa,
ni cap soroll damunt del fum,
cap torre ni cap pont.Doch als der Wandrer graute,
Da ging ein Lichtlein auf im Grund;
Und aus dem Rauch und Nebel
Begann ein leiser Lobgesang
aus Kindermund.Però quan el viatger avança,
s’ha fet una llumeta allà al fons,
i a través del fum i la boira
se sent un dolç cant de lloança
d’una boca infantil.In meines Vaters Garten
Text d’Otto Erich Hartleben (1864-1905)Al jardí del meu pare
In meines Vaters Garten –
blühe mein Herz, blüh auf –
in meines Vaters Garten
stand ein schattender Apfelbaum –
Süsser Traum –
stand ein schattender Apfelbaum.Al jardí del meu pare,
floreix, cor meu,
al jardí del meu pare
hi havia un ombrós pomer,
dolç somni,
hi havia un ombrós pomer.Drei blonde Königstöchter –
blühe mein Herz, blüh auf –
drei wunderschöne Mädchen
schliefen unter dem Apfelbaum –
Süsser Traum –
schliefen unter dem Apfelbaum.Tres princeses rosses,
floreix, cor meu,
tres noies meravelloses
dormien sota el pomer,
dolç somni,
dormien sota el pomer.Die allerjüngste Feine –
blühe mein Herz, blüh auf –
die allerjüngste Feine
blinzelte und erwachte kaum –
Süsser Traum –
blinzelte und erwachte kaum.La més jove de les belles,
floreix, cor meu,
la més jove de les belles
parpellejà i a penes es despertà,
dolç somni,
parpellejà i a penes es despertà.Die zweite fuhr sich übers Haar –
blühe mein Herz, blüh auf –
sah den roten Morgensaum –
Süsser Traum –La segona s’acaronà els cabells,
floreix, cor meu,
i contemplà l’aurora rogent,
dolç somni.Sie sprach: Hört ihr die Trommel nicht –
blühe mein Herz, blüh auf –
Süsser Traum –
hell durch den dämmernden Traum?Digué: No sentiu els tambors?
floreix, cor meu,
dolç somni,
vibrants en l’espai que clareja?Mein Liebster zieht in den Kampf –
blühe mein Herz, blüh auf –
mein Liebster zieht in den Kampf hinaus,
küsst mir als Sieger des Kleides Saum –
Süsser Traum –
küsst mir des Kleides Saum!El meu estimat se’n va a la guerra,
floreix cor meu,
el meu estimat se’n va a la guerra,
i em besa com vencedor l’orla de la seda,
dolç somni,
em besa l’orla de la seda.Die dritte sprach und sprach so leis –
blühe mein Herz, blüh auf –
die dritte sprach und sprach so leis:
Ich küsse dem Liebsten des Kleides Saum –
Süsser Traum –
ich küsse dem Liebsten des Kleides Saum. –La tercera parlà, i digué molt suaument,
floreix, cor meu,
la tercera parlà i digué molt suaument:
beso l’orla de la seda de l’estimat,
dolç somni,
Beso l’orla de la seda de l’estimat.In meines Vaters Garten –
blühe mein Herz, blüh auf –
in meines Vaters Garten
steht ein sonniger Apfelbaum –
Süsser Traum –
steht ein sonniger Apfelbaum!Al jardí del meu pare,
floreix, cor meu,
al jardí del meu pare
hi havia un solellós pomer,
dolç somni,
hi havia un solellós pomer!Laue Sommernacht
Text de Gustav Falke (1853-1916)Tèbia nit d’estiu
Laue Sommernacht,
Am Himmel stand kein Stern,
Im weiten Walde suchten wir
Und tief im Dunkel.Tèbia nit d’estiu,
amb un cel sense estrelles,
ens buscàrem en l’ampli bosc,
molt fosc i ens vàrem trobar.Fanden uns im weiten Walde
In der Nacht, der sternenlosen,
Hielten staunend uns im Arme
In der dunklen Nacht,Ens vàrem trobar en l’ampli bosc
en una nit sense estrelles,
i ens mantinguérem abraçats
en la nit obscura.War nicht unser ganzes Leben
Nur ein Tappen, nur ein Suchen,
Da in deine Finsternisse
Liebe, fiel dein Licht!Tota la nostra vida no era més
que un buscar a les palpentes,
però en aquelles tenebres
l’amor trobà la llum!Bei dir ist traut
Text de Rainer Maria Rilke (1875-1926)S'hi està bé amb tu
Bei dir ist traut,
Zage Uhren schlugen
Wie aus alten Tagen,
Kann mir ein Liebes sagen,
Aber nur nicht laut!S’hi està bé amb tu,
passen les hores plàcidament,
com en els vells temps,
arriben paraules d’amor
però a penes se senten!Ein Tor geht irgendwo
draußen im Blutentreiben,
Der Abend horcht an die Schieben,
Laß uns leise bleiben,
Keiner weiß uns so!Una porta va a algun lloc,
a fora cap a les flors que s’obren,
el vespre espia les vidrieres,
quedem-nos quiets,
ningú no ens descobrirà!Ich wandle unter Blumen
Text de Heinrich Heine (1828-1856)Passejo sota unes flors
Ich wandle unter Blumen
Und blühe selber mit,
Ich wandle wie im Traume
Und schwanke bei jedem Schritt.Passejo sota unes flors
i jo mateix he florit;
passejo com en somnis,
i ensopego a cada pas.O halt mich fest, Geliebte!
Vor Liebestrunkenheit
Fall’ ich dir sonst zu Füßen
Und der Garten ist voller Leut!Oh, aguanta’m ferm, estimada!
D’embriaguesa amorosa
cauré altrament als teus peus,
i el jardí està ple de gent.
(1885-1923)
Zwei Schmetterlinglieder, op. 52 – Dues cançons de papallones
Text de Karl Friedrich Henckell (1864-1929)Gold’ne Sterne, blaue Glöckchen
Estrelles daurades, campanetes blaves
Gold’ne Sterne, blaue Glöckchen,
Wieviel wonnevolle Kelche!
Welche Schimmerpracht, ach, welche
Samtenen und seidnen Röckchen!
Blaue Glöckchen, goldne Sterne,
Tausend Blüten seh ich winken,
Weiche Blüten nah und ferne,
Nur aus einer sollt ich trinken?
Daß ich das doch nimmer lerne!...
Goldne Sterne...
Blaue Glöckchen...Estrelles daurades, campanetes blaves,
quants calzes plens de felicitat!
Quina radiant esplendor, ai, quantes
faldilles de vellut i de seda!
Campanetes blaves, estrelles daurades,
veig milers de flors que parpellegen,
flors tendres properes i llunyanes,
¿només d’una haig de beure?
Això és el que mai no aprendré...
Estrelles daurades...
Campanetes blaves...Schwebe du Schmetterling
Vola papallona
Schwebe, du Schmetterling,
Schwebe vorbei!
Leben ist leichtes Ding,
Fühlst du dich frei.Vola, papallona,
vola endavant!
La vida és una cosa lleugera,
et sents lliure!Leben ist Windeshauch,
Welt ist wie Gras,
Säuseln im Haselstrauch,
Elfischer Spaß.La vida és un ventijol,
el món és com l’herba,
xiuxiuejar en un arbust d’avellaner,
plaer dels elfs.Rot ist das Heidekraut,
Grün ist der Klee,
Himmel, so weit er blaut,
Goldheller See.Vermell és el bruc,
verd és el trèvol,
el cel s’emblaveix molt ample,
una mar daurada.Schwebe, du Schmetterling,
Schwebe vorbei!
Über die Blumen schwing
Hoch dich, juchhei!Vola, papallona,
vola, endavant!
Vola damunt les flors,
enlaira’t, visca!De Sieben Lieder, op. 23 – Set cançons
Text de Wilhelmine Gräfin Wickenburg-Almasy (1845-1890)Taut erst Blauveilchen
La primera violeta blava apareix
Taut erst Blauveilchen aus dem Schnee,
Dann zog ins Land der März,
Empfindet's doppelt Lust und Weh,
Dann zog die Lieb' ins Herz.La primera violeta blava apareix entre la neu
i llavors arriba març al país;
se senten doblats el plaer i el dolor,
i llavors arriba l’amor al cor.Schwankt an dern Strauch der Rosen Zier,
Dann glüht die Sommerzeit,
Es brachte keiner noch, gleich dir,
Mir solche Seligkeit.L’esplendor de les roses oscil·la sobre l’arbust,
i llavors lluu el temps d’estiu,
però no em portà, com a tu,
tanta beatitud.Reift im Geheg die blaue Schleh',
Dann kam der Herbst heran,
Es hat mir keiner noch so weh,
So weh wie du getan.El prunell blau creix en el clos,
i llavors s’acosta la tardor;
però això no em va fer tant de mal,
com el que tu m’has fet.
(1874-1951)
De Brettl LiederEinfaltiges Lied
Text d’Hugo Salus (1866-1929)Cançó simple
König ist spazieren gangen,
Bloß wie ein Mensch spazieren gangen,
Ohne Szepter und ohne Kron’,
Wie ein gewöhnlicher Menschensohn.El rei ha anat a passejar,
igual que un home que surt a passejar,
sense ceptre i sense corona,
com un ésser humà normal.Ist ein starker Wind gekommen,
Ganz gewöhnlicher Wind gekommen,
Ohne Ahnung, wer das wär’,
Fällt er über den König her.S’ha girat un vent molt fort,
un vent absolutament normal,
sense saber qui era,
cau sobre el rei.Hat ihm den Hut vom Kopf gerissen,
Hat ihn über’s Dach geschmissen,
Hat ihn nie mehr wiedergesehn!Li ha arrencat el capell del seu cap,
l’ha enviat a sobre la teulada,
i no se l’ha vist mai més!Seht ihr’s!
Da habt ihr’s!
Das sag’ ich ja!Mireu!
És així!
Jo ja ho deia!Treiben gleich Allotria!
Es kann kein König ohne Kron’,
Wie ein gewöhnlicher Menschensohn
Unter die dummen Leute gehn!Fer bogeries semblants!
Un rei sense corona,
com un ésser humà normal,
anar entre la gent estúpida!Der genügsame Liebhaber
Text d’Hugo SalusL’amant acontentadís
Meine Freundin hat eine schwarze Katze
Mit weichem knisterndem Sammetfell,
Und ich, ich hab' eine blitzblanke Glatze,
Blitzblank und glatt und silberhell.La meva amiga té un gat negre
amb una pell suau i vellutada,
i jo, tinc una calba brillant,
brillant i llisa i lluent com l’argent.Meine Freundin gehört zu den üppigen Frauen,
Sie liegt auf dem Divan das ganze Jahr,
Beschäftigt das Fell ihrer Katze zu krauen,
Mein Gott ihr behagt halt das sammtweiche Haar.La meva amiga forma part de les dones voluptuoses,
jeu al sofà durant tot l’any,
ocupada d’acaronar la pell del seu gat,
Déu meu, només li plauen aquests dolços pèls.Und komm' ich am Abend die Freundin besuchen,
So liegt die Mieze im Schoße bei ihr,
Und nascht mit ihr von dem Honigkuchen
Und schauert, wenn ich leise ihr Haar berühr.I quan arribo al vespre a visitar la meva amiga,
el gat jeu a la seva falda,
i llamineja amb ella pastels de mel
i s’esgarrifa quan toco suaument els seus cabells.Und will ich mal zärtlich tun mit dem Schatze,
Und daß sie mir auch einmal "Eitschi" macht,
Dann stülp' ich die Katze auf meine Glatze,
Dann streichelt die Freundin die Katze und lacht.I quan vull ésser afectuós amb el meu tresor,
perquè ella pugui dir-me una vegada més “bufó”
posa el gat damunt la meva calba
i llavors l’amiga acarona el gat i riu.Gigerlette
Text d’Otto Julius Bierbaum (1865-1910)Fräulein Gigerlette
Lud mich ein zum Tee.
Ihre Toilette
War gestimmt auf Schnee;
Ganz wie Pierrette
War sie angetan.
Selbst ein Mönch, ich wette,
Sähe Gigerlette
Wohlgefällig an.Senyoreta Gigerlette,
convidi’m a prendre el te.
El seu pentinat
era ple de neu;
igual que Pierrette,
anava vestida.
Fins i tot un monjo, aposto,
miraria a Gigerlette
amb gran plaer.War ein rotes Zimmer,
Drin sie mich empfing,
Gelber Kerzenschimmer
In dem Raume hing.
Und sie war wie immer
Leben und Esprit.
Nie vergess ich's, nimmer:
Weinrot war das Zimmer,
Blütenweiss war sie.Era una cambra vermella,
on ella em rebé,
llum groga d’espelmes
hi havia a la cambra.
I ella estava com sempre,
tota vida i esperit.
Mai no l’oblidaré, mai:
la cambra era com de vi negre,
ella com una flor blanca.Und im Trab mit Vieren
Fuhren wir zu zweit
In das Land spazieren,
Das heisst Heiterkeit.
Daß wir nicht verlieren
Zügel, Ziel und Lauf,
Saß bei dem Kutschieren
Mit den heissen Vieren
Amor hinten auf.I en un trot de quatre
anàvem nosaltres dos
a passejar pel país
que s’anomena Alegria.
Per no perdre
brides, destí i camí,
seia amb el cotxer
amb els quatre ardents,
Amor anava al darrere.Mahnung
Text de Gustav Hochstetter (1873-1944)Advertiment
Mädel sei kein eitles Ding,
Fang dir keinen Schmetterling,
Such dir einen rechten Mann,
Der dich tüchtig küssen kann
Und mit seiner Hände Kraft,
Dir ein warmes Nestchen schafft.Noia, no siguis frívola,
no cacis cap papallona,
busca un home recte,
que et pugui besar hàbilment,
i que amb la força de les seves mans
et construeixi un niu calent.Mädel, Mädel, sei nicht dumm,
Lauf nicht wie im Traum herum,
Augen auf! ob Einer kommt,
Der dir recht zum Manne taugt.
Kommt er, dann nicht lang bedacht!
Klapp! die Falle zugemacht.Noia, noia, no siguis estúpida,
no vagis com en un somni,
els ulls oberts! Per si ve algú
que et pugui servir com a marit.
Si ve, no dubtis gaire!
Clap! Tanca la trampa.Liebes Mädel sei gescheit,
Nütze deine Rosenzeit!
Passe auf und denke dran,
Daß du, wenn du ohne Plan
Ziellos durch das Leben schwirrst,
Eine alte Jungfer wirst.Noia estimada, sigues llesta,
aprofita la teva joventut!
Ves amb compte i pensa
que tu, sense un pla,
aniràs sense objectiu per la vida,
et quedaràs per vestir sants.Liebes Mädel sei gescheit,
Nütze deine Rosenzeit.
Passe auf und denke dran!
Denk daran.Noia estimada, sigues llesta,
aprofita la teva joventut.
Ves amb compte i pensa!
Pensa-hi!
(1898-1962)
De Hollywooder Liederbuch - Cançoner de Hollywood
Text de Bertolt Brecht (1898-1956)An den kleinen Radioapparat
Al petit aparell de ràdio
Du kleiner Kasten, den ich flüchtend trug
Daß meine Lampen mir auch nicht zerbrächen
Besorgt vom Haus zum Schiff, vom Schiff zum Zug
Daß meine Feinde weiter zu mir sprächenCaixeta que em vaig emportar en fugir,
perquè les meves vàlvules no se’m trenquessin,
cuidades de casa al vaixell, del vaixell al tren,
perquè els meus enemics em continuessin parlant,An meinem Lager und zu meiner Pein
Der letzten nachts, der ersten in der Früh
Von ihren Siegen und von meiner Müh:
Versprich mir, nicht auf einmal stumm zu sein!en el meu cau i per la meva pena,
l’última cosa a la nit, la primera a la matinada,
de les seves victòries i la meva fatiga:
Promet-me que mai no et quedaràs muda!Speisekammer 1942
Rebost 1942
Oh, schattige Kühle! Einer dunklen Tanne
Geruch geht nächtlich brausend in dich ein
Und mischt sich mit der süßen Milch aus großer Kanne
Und dem des Räucherspecks am kalten Stein.Oh, ombrívola frescor! L’olor d’un avet fosc
entra brunzint cada nit dintre teu
i es barreja amb la dolça llet de la gran gerra
i amb la cansalada fumada en una pedra fresca.Bier, Ziegenkäse, frisches Brot und Beere
Gepflückt am grauen Strauch, wenn Frühtau fällt!
Oh sic, könnt ich laden euch, die überm Meere
Der Krieg der leeren Mägen hält!Cervesa, formatge de cabra, pa fresc i baies
collides de l’arbust gris, quan cau la rosada primerenca!
Oh, si pogués convidar-vos als que, més enllà dels mars,
la guerra us manté els estómacs buits!Über den Selbstmord
Sobre el suïcidi
In diesem Lande und in dieser Zeit
Dürfte es trübe Abende nicht geben,
Auch hohe Brücken über die Flüsse.
Selbst die Stunden zwischen Nacht und Morgen
Und die ganze Winterzeit dazu, das ist gefährlich!En aquest país i en aquesta època
no hi hauria d’haver vespres ombrívols,
ni tampoc alts ponts sobre els rius.
Àdhuc en les hores entre la nit i el matí
i en tot el període d’hivern, això és perillós!Denn angesichts des Elends
Werfen die Menschen in einem Augenblick
Ihr unerträgliches Leben fort.Perquè, davant de la misèria,
la gent llença en un moment
la seva vida insuportable.Hotelzimmer 1942
Cambra d’hotel 1942
An der weißgetünchten Wand
Steht der schwarze Koffer mit den Manuskripten.
Drüben steht das Rauchzeug mit dem kupf'rnen Aschenbecher
Die chinesische Leinwand, zeigend den Zweifler
Hängt darüber. Auch die Masken sind da,
und neben der Bettstelle
Steht der kleine sechslampige Lautsprecher.
In der Frühe
Drehe ich den Schalter um und höre
Die Siegesmeldungen meiner Feinde.A la paret emblanquinada
hi ha la maleta negra amb els manuscrits.
Més enllà hi ha l’equip de fumar i el cendrer de coure.
La pantalla xinesa, assenyalant al dubtós,
està penjada al damunt. I també hi ha les màscares,
i al costat del llit
hi ha el petit altaveu de sis vàlvules.
De bon matí
encenc l’interruptor i escolto
les notícies amb les victòries dels meus enemics.Die Stadt ist nach den Engeln genannt
La ciutat es diu com els àngels
Die Stadt ist nach den Engeln genannt
Und man begegnet allenthalben Engeln.
Sie riechen nach Öl und tragen goldene Pessare
Und mit blauen Ringen um die Augen
Füttern sie allmorgenlich die Schreiber
in ihren Schwimmpfühlen.La ciutat es diu com els àngels
i s’hi troben àngels per tot arreu.
Fan olor de petroli i porten pessaris daurats
i amb anells blaus entorn dels ulls
nodreixen cada matí els escriptors
en les seves piscines.Diese Stadt hat mich belehrt
Aquesta ciutat m’ha reviscolat
Diese Stadt hat mich belehrt,
Paradies und Hölle
können eine Stadt sein.
Für die Mittellosen
ist das Paradies die Hölle.Aquesta ciutat m’ha reviscolat.
Paradís i infern
poden ser una ciutat.
Pels indigents
el paradís és l’infern.
(1900-1950)
Nannas Lied – Cançó de Nanna
Text de Bertolt BrechtMeine Herren, mit siebzehn Jahren
kam ich auf den Liebesmarkt
und ich habe viel erfahren.
Böses gab es viel,
doch das war das Spiel.
Aber manches hab ich doch verargt.
Schließlich bin ich ja auch ein Mensch.Senyors meus, amb disset anys
vaig arribar al mercat de la vida
i vaig aprendre molt,
hi havia molt de dolent,
però aquest era el joc,
i algunes coses no les puc censurar.
(Finalment també soc humana.)Gott sei Dank geht alles schnell vorüber,
auch die Liebe und der Kummer sogar.
Wo sind die Tränen von gestern abend?
Wo ist der Schnee vom vergangenen Jahr?Gràcies a Déu tot passa molt ràpid,
i àdhuc l’amor i les penes també.
On són les llàgrimes d’ahir al vespre?
On és la neu de l’any passat?Freilich geht man mit den Jahren
leichter auf den Liebesmarkt
und umarmt sie dort in Scharen.
Aber das Gefühl
wird erstaunlich kühl,
wenn man damit allzuwenig kargt.
Schließlich geht ja jeder Vorrat zu Ende.Certament s’aprèn amb els anys
més lleugeresa al mercat de l’amor
i allà hom s’abraça en grups,
però els sentiments
queden sorprenent freds
quan hom se’ls estalvia.
(Finalment totes les previsions s’acaben.)Gott sei Dank geht alles schnell vorüber,
auch die Liebe und der Kummer sogar.
Wo sind die Tränen von gestern abend?
Wo ist der Schnee vom vergangenen Jahr?Gràcies a Déu tot passa molt ràpid,
i àdhuc l’amor i les penes també.
On són les llàgrimes d’ahir al vespre?
On és la neu de l’any passat?Und auch wenn man gut das Handeln
lernte auf der Liebesmess':
Lust in Kleingeld zu verwandeln
wird doch niemals leicht.
Nun, es wird erreicht.
Doch man wird auch älter unterdes.
Schließlich bleibt man ja nicht immer siebzehn.I encara que hom porti bé el negoci,
aprèn del mercat de l’amor
a canviar plaer per xavalla,
tot i que no sempre és fàcil.
Sí, es pot aconseguir,
però entretant hom es farà més gran.
(Finalment hom no es queda sempre als disset).Gott sei Dank geht alles schnell vorüber,
auch die Liebe und der Kummer sogar.
Wo sind die Tränen von gestern abend?
Wo ist der Schnee vom vergangenen Jahr?Gràcies a Déu tot passa molt ràpid,
i àdhuc l’amor i les penes també.
On són les llàgrimes d’ahir al vespre?
On és la neu de l’any passat?Der Abschiedsbrief – La carta de comiat
Text d’Erich Kästner (1899-1974)Zwei Stunden sitz’ ich schon im Cafe Bauer.
Wenn du nicht willst, dann sag mir’ s ins Gesicht.
Deswegen wird mir meine Milch nicht sauer,
Ich pfeif’ auf dich, mein Schatz, na schön, denn nicht.Ja fa dues hores que m’assec al Cafè Bauer.
Si no vols, digues-m’ho a la cara.
Per això no es tornarà agra la meva llet,
me’n ric de tu, mon tresor, i ja està!Du brauchst nicht denken, daß ich dich entbehre,
Mit dem Verkehr mit mir, das ist jetzt aus!
Auch ich hab’ so etwas wie eine Ehre.
Laß dich nicht blicken Schatz, sonst fliegst du ‘raus!No cal que pensis que et trobaré a faltar,
ara la nostra relació s’ha acabat!
Jo també tinc com una mena d’honor,
no t’ho pensis gaire, tresor, o volaràs!Du bist der erste nicht, der so verschwindet.
Das hab’ ich nicht an dir verdient, mein gutes Kind!
Du glaubst doch nicht, daß sich nicht noch ein and’ rer findet?
Es gibt noch welche, die bequemer für mich sind.No ets el primer, que desapareix així,
no m’ho mereixo de tu, noi estimat!
No et penses que n’hi pugui haver encara un altre?
N’hi ha alguns que em són més còmodes.Ich hab’ das Grüne an aus Poppelin,
Das Loch d’ rin hast du auch hineingerissen.
Du weißt, es reicht mir nur bis zu den Knien.
Ich hab’ auch noch ein angefang’ nes Kissen.Porto el vestit verd de popelín,
i l’obertura que té també t’ha meravellat.
Saps? Només m’arriba fins als genolls.
També tinc un coixí començat.Das solltest du am Heil’ gen Abend kriegen,
Das ist nun aus, und mir auch einerlei.
Es werden öfters andre darauf liegen,
Denn was vorbei ist, Schatz, das ist vorbei!L’havies de rebre la Nit de Nadal,
però això s’ha acabat, i m’és igual.
N’hi haurà sovint molts d’altres,
de manera que el que s’ha acabat, tresor, s’ha acabat!Du bist der erste nicht, der so verschwindet,
Ich bin nicht stolz, auch wär’ das nicht am Platze.
Wenn du was übrig hast, dann schick’ es schnell!
Mir gegenüber feixt ein Herr mit Glatze,
Das ist der Chef von Engelhorns Hotel!No ets el primer que desapareix així,
no soc orgullosa, no seria adequat.
Si et queda quelcom de simpatia, llença-la ràpidament!
Davant meu riu amb malícia un senyor calb,
és l’amo de l’Hotel Engelhorn!Na Schluß! das Vis-a-vis von gegenüber
Fragt, ob ich wollte, denn er möchte schon.
Der hat Moneten, so ein alter Schieber.
Behalt dein Geld, und schlaf allein, mein Sohn.I ara prou! El senyor del davant pregunta
si jo voldria, perquè ell sí que vol.
Té calés, com un vell estraperlista.
Guarda els teus diners, i dorm ben sol, fill meu.Auch du bist einer von die feinen Herrn.
Der Alte kommt, er n immt mich zu sich mit!
Rutsch mir den Buckel lang! Und hab’ mich gern!
Ven ganzem Herzen, deine Erna Schmidt.També tu ets un dels cavallers elegants.
El vell arriba i se m’emporta!
Ja te’n pots anar a passeig! I estima’m!
De tot cor, la teva Erna Schmidt.Traduccions de Manuel Capdevila i Font
També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Divendres, 09.05.25 – 20 h
Sala de ConcertsSchubert: Schwanengesang, D. 957 (El cant del cigne) i altres lieder
Andrè Schuen, baríton
Daniel Heide, pianoLiebesbotschaft, D. 957/1
Kriegers Ahnung, D. 957/2
Frühlingssehnsucht, D. 957/3
Ständchen, D. 957/4
Aufenthalt, D. 957/5
In der Ferne, D. 957/6
Herbst, D. 945
Abschied, D. 957/7Bei dir allein, D. 866/2
Der Wanderer an den Mond, D. 870
Wiegenlied, D. 867
Am Fenster, D. 878
Der Atlas, D. 957/8
Ihr Bild, D. 957/9
Das Fischermädchen, D. 957/10
Die Stadt, D. 957/11
Am Meer, D. 957/12
Der Doppelgänger, D. 957/13
Die Taubenpost, D. 965APreus: de 25 a 38 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Mireia Tarragó & Victoria Guerrero
—Lotte Lenya: de Viena a HollywoodPetit Palau Cambra
Dijous, 24 d'abril de 2025 – 19.30 h
Petit Palau
En co-producció amb:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Mireia Tarragó, soprano
Victoria Guerrero, piano
(1860-1911)
De Des Knaben WunderhornScheiden und Meiden
Rheinlegendchen
Ablösung im Sommer
(1879-1964)
Fünf LiederDie stille Stadt
In meines Vaters Garten
Laue Sommernacht
Bei dir ist traut
Ich wandle unter Blumen
(1885-1923)
Zwei Schmetterlingslieder, op. 52Gold’ne Sterne, blaue Glöckchen
Schwebe du SchmetterlingDe Sieben Lieder, op. 23
Taut erst Blauveilchen
(1874-1951)
De Brettl LiederEinfaltiges Lied
Der genügsame Liebhaber
Gigerlette
Mahnung
(1898-1962)
De Hollywooder LiederbuchAn den kleinen Radioapparat
Speisekammer 1942
Über den Selbstmord
Hotelzimmer 1942
Die Stadt ist nach den Engeln genannt
Diese Stadt hat mich belehrt
(1900-1950)
Nannas Lied
Der AbschiedsbriefAquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
Concert enregistrat per Catalunya Música
#Lied #jovestalentsPoema
Sarbatana d’amor
Càntut a tu,
quan vinc dels segles
i em faig carreu
de la pregària,
lliri ignorat, sol furtiu,
bes nascut de l’alimària.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Ha tornat
la flama trobadora,
aquí, de cop,
perquè el temps
és un cercle de seda
que marca el pas del sol
i l’acull de genolls,
per abeurar-s’hi.Càntut a la vida i dic
l’espurna de la cançoneta,
quan balla el rodamon
de flauta i violí.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Càntut a tu i et duc arreu.
I les esquelles diuen
la cançó que escampa
el goig diví de fer-se nom.
I així, de cop,
tot se’n va i tot retorna
pel tímid corriol
que mena a tu.Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!Meravellada
canta la fada,
l’enamorada
del fetiller.
Lluís Calvo
Del llibre Centaures i rossinyols.
La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.Comentari
Lotte Lenya: de Viena a Hollywood
Nascuda a Viena el 1898, Lotte Lenya va començar una destacada carrera com a cantant, actriu i ballarina al Berlín dels anys vint. El 1924 va conèixer Kurt Weill (amb qui es casaria dos anys després), que llavors col·laborava estretament amb Bertolt Brecht, i va contribuir decisivament a l’èxit de les seves obres. Van fugir del nazisme, primer a París i després a Nova York; en morir Weill el 1950 va tenir-ne cura del llegat, alhora que reprenia una notable carrera com a actriu. Lenya, que va morir a Nova York el 1981, ha inspirat a Mireia Tarragó i Victoria Guerrero un programa que ens porta de l’època i el lloc en què va néixer fins als anys d’exili, que van patir tots els compositors que van viure prou.
Començarem amb Gustav Mahler i tres lieder de Des Knaben Wunderhorn: “Scheiden und Meiden”, que esmenta un anell d’or que trobarem també a la deliciosa “Rheinlegendchen” i, per acabar, el sempre enigmàtic “Ablösung im Sommer”.
Només disset lieder d’Alma Mahler van sobreviure a la seva fugida de Viena per l’anschluss. Els Fünf Lieder són del 1901, quan encara era Alma Schindler, i ens situen ja en l’atmosfera incerta, mirant cap a l’atonalitat, de la música del tombant de segle.
Del mateix any, 1901, són els Brettl Lieder, que Arnold Schönberg va compondre per al cabaret literari Überbrettl. Són vuit cançons fresques i desimboltes; la selecció que n’escoltarem reflecteix l’ambient relaxat i irreverent d’aquell teatre de Berlín.
Entre Mahler i Schönberg hi haurà Dora Pejačević, el nom més desconegut del programa. Croata, d’origen noble, considerada el primer compositor modern del seu país, la seva obra es va estrenar als centres musicals més importants (Viena inclosa, naturalment). De les tres cançons del programa, cal destacar-ne l’estil tan diferent –arran de la seva vivència de la guerra– entre les dues primeres, els Zwei Schmetterlingslieder, compostes el 1920, i l’última, “Taut erst Blauveilchen”, del 1907.
Hanns Eisler i Bertolt Brecht es van retrobar als anys quaranta a Hollywood, després que l’exili els portés per camins diferents. D’aquí va sorgir el Hollywooder Liederbuch, un llarg recull de cançons que parla de la dura experiència; n’hi haurà prou amb una selecció de sis per copsar-ne la por, la tristesa, la frustració, l’enyorança...
El programa es tanca amb dues cançons de Kurt Weill que recullen l’esperit irònicament trist dels anys trenta: Nannas Lied (amb un text de Brecht que ja havia musicat Eisler) i Der Abschiedsbrief (amb poema d’Erich Kästner, perseguit també pel nazisme).
Sílvia Pujalte, divulgadora musical especialitzada en lied
Biografies
Mireia Tarragó, soprano
© Anna Tena
Nascuda a Tarragona (1995), durant els seus anys d’estudi va rebre tres vegades la beca de la Fundació Victoria de los Ángeles i va cursar el grau superior de cant i el Màster d’Interpretació del Lied a l’ESMUC, que finalitzà amb el màxim reconeixement acadèmic.
La seva discografia consta d’un disc enregistrat amb la pianista Carmen Santamaría, en homenatge a la figura del compositor càntabre Arturo Dúo-Vital, i a més, també juntes han gravat diverses cançons de compositores alemanyes, catalanes i valencianes. Amb el guitarrista Bernardo Rambeaud ha enregistrat cançons d’Eudard Toldrà.
També forma part del programa Lied the Future, impulsat per l’Associació Franz Schubert Barcelona amb el suport de la Fundació Banc Sabadell. Aquesta plataforma va facilitar-li durant el 2023 la tutoria i diverses lliçons amb Dorothea Röschmann i Wolfram Rieger i també actuacions a la Schubertíada a Vilabertran i per la resta d’Espanya.
En el camp operístic té en repertori els personatges de Micaëla de Carmen de Bizet, Lucy de The telephone de Menotti, Pamina de Die Zauberflöte de Mozart i Lauretta de Gianni Schicchi de Puccini.
Ha format part dels cartells principals de la Schubertíada a Vilabertran i Festival LIFE Victoria, Barcelona Obertura Spring Festival i Festival de Música Antiga dels Pirineus. Ha cantat en sales de prestigi, com l’Auditori Nacional de Bordeus, Auditori Nacional de Catalunya, Palau de la Música Catalana i Auditori de Girona.
Victoria Guerrero, piano
Guardonada amb el premi a la millor pianista als prestigiosos concursos Das Lied-International Song Competition de Heidelberg (2017) i Paula Salomon-Lindberg Liedwettbewerbs a la Universität der Künst de Berlín (2015), té una llarga formació com a solista que començà al Conservatorio Superior de Sevilla amb el pianista Óscar Martín i que ha consolidat a la Musikhochschule de Freiburg amb Tibor Szász. S'ha interessat especialment pel repertori de lied, amb la professora Pauliina Tukiainen en el Màster en Lied a la Musikhochschule für Musik de Karlsruhe i rep el mestratge del prestigiós pianista de lied Hartmut Höll, i de postgraduat Solistenexamm a la Musikhochschule de Karlsruhe. Ha gaudit de les beques Frauen Förder Stipendium i Juventudes Musicales de Madrid. També ha rebut consell en diversos cursos de perfeccionament de grans liederistes, com els pianistes H. Deutsch, A. le Bozec, J. Ph. Schulze, W. Rieger, D. Selig, B. Kehring i els cantants A. Schmidt, Ch. Prégardien, W. Holzmair o Ch. Iven.
Ha estat convidada a diversos cicles i festivals del gènere, com ara el Bonner Schumannfests a la Schumannhaus de Bonn els anys 2016, 2018 i 2019. Ha actuat al festival Im Frühling a Heidelberg i al cicle LiederAbend.de a Freiburg, i l’estiu del 2018 va participar a la Schubertíada a Vilabertran amb el professor Wolfgang Rieger i a la Schubertíada a Valdegovía amb la soprano Natalia Labourdette l’estiu del 2019, i al Cicle de Lied de la Zarzuela.
El passat any 2022, el Premi Extraordinari del jurat a l'Internationaler Wettbewerb für Liedkunst de Stuttgart (2022) reconeixia i consolidava una vegada més la carrera d'aquesta pianista de Jerez com a intèrpret de lied. El juny del mateix any va publicar el seu àlbum debut, Petite MORT, amb la soprano Natalia Labourdette. És pianista acompanyant en el departament de cant de la Universität Mozarteum de Salzburg.
Textos
(1860-1911)
De Des Knaben Wunderhorn – El corn màgic de la joventut
Recopilació de cants populars alemanys realitzada per Achim von Arnim (1781-1831) i Clemens Brentano (1778-1842)Scheiden und Meiden
Comiat i absència
Es ritten drei Reiter zum Thore hinaus, Ade!
Fein’s Liebchen, das schaute zum Fenster hinaus. Ade!
Und wenn es denn soll geschieden sein,
So reich’ mir dein goldenes Ringelein! Ade!
Ja, Scheiden und Meiden thut weh, thut weh.Sortiren tres cavallers pel portal, adeu!
La bella estimada els mirà per la finestra, adeu!
I si ens hem de separar,
dona’m el teu anellet daurat. Adeu!
Sí, acomiadar-se i separar-se fa mal!Es scheiden das Kind schon in der Wieg’. Ade!
Wann werd’ ich mein Schätzel wohl kriegen? Ade!
Und ist es nicht morgen, ach wär’ es doch heut’!
Es machte uns Beiden wohl grosse Freud’! Ade!
Ja, Scheiden und Meiden thut weh, thut weh.Si s’emporta l’infant del bressol, adeu!
Quan aconseguiré el meu tresor? Adeu!
I no serà demà? Ah, si fos avui,
quina gran joia en tindríem tots dos! Adeu!
Sí, acomiadar-se i separar-se fa mal.Rheinlegendchen
Petita llegenda del Rin
Bald gras ich am Neckar,
Bald gras ich am Rhein,
Bald hab ich ein Schätzel,
Bald bin ich allein.Aviat segaré a prop del Neckar,
aviat segaré a prop del Rin,
aviat tindré una estimada,
aviat em quedaré sol.Was hilft mir das Grasen,
Wenn d’Sichel nicht schneidt,
Was hilft mir ein Schätzel,
Wenn’s bei mir nicht bleibt.De què em servirà segar,
si la falç no talla?
De què em servirà una estimada,
si no resta amb mi?So soll ich denn grasen
Am Neckar, am Rhein,
So werf ich mein goldenes
Ringlein hinein.Si haig de segar,
al Neckar o al Rin,
llavors hi tiraré
el meu anellet daurat.Es fließet im Neckar
Und fließet im Rhein,
Soll schwimmen hinunter
Ins Meer tief hinein.Se l’emporti el Neckar
o se l’emporti el Rin,
surarà cap avall,
no cap al fons del mar.Und schwimmt es das Ringlein,
So frißt es ein Fisch,
Das Fischlein soll kommen
Aufs Königs sein Tisch.I mentre l’anellet neda,
se’l menjarà un peix.
I aquest peix arribarà
al plat del rei.Der König tät fragen,
Wems Ringlein sollt sein?
Da tät mein Schatz sagen,
Das Ringlein g’hört mein.I el rei preguntarà:
De qui deu ser aquest anellet?
I dirà la meva estimada:
Aquest anellet és meu.Mein Schätzlein tät springen,
Berg auf und Berg ein,
Tät mir wiedrum bringen
Das Goldringlein fein.La meva estimada anirà saltant
amunt i avall per les muntanyes,
per tornar-me a donar
el bell anellet daurat.Kannst grasen am Neckar,
Kannst grasen am Rhein,
Wirf du mir nur immer
Dein Ringlein hinein.Ja pots segar a prop del Neckar,
ja pots segar a prop del Rin,
però no deixis de tirar-hi
el teu anellet daurat!Ablösung im Sommer
Rellevament en l’estiu
Kukuk hat sich zu Tode gefallen,
an einer grünen Weiden!
Kukuk ist tot! Kukuk ist tot!
Hat sich zu Tod’ gefallen!El cucut ha caigut mort
en la seva verda vimetera!
El cucut és mort!
Ha caigut mort!Wer soll uns denn den Sommer lang
Die Zeit und Weil’ vertreiben?
Kuckuck! Kuckuck!
Wer soll uns denn den Sommer lang
Die Zeit und Weil’ vertreiben?Durant tot aquest estiu
qui ens farà passar l’estona?
Cucut! Cucut!
Durant tot aquest estiu
qui ens farà passar l’estona?Ei! Das soll thun Frau Nachtigall!
Die sitzt auf grünem Zweige!
Die kleine, feine Nachtigall,
Die liebe, süße Nachtigall!
Sie singt und springt, ist all’ zeit froh,
Wenn andre Vögel schweigen!Ai, això ho farà el senyor rossinyol,
que seu en la verda branca!
El petit i delicat rossinyol,
l’estimat i dolç rossinyol!
Canta i salta, sempre està content,
mentre els altres ocells callen!Wir warten auf Frau Nachtigall,
Die wohnt im grünen Hage,
Und wenn der Kukuk zu Ende ist,
Dann fängt sie an zu schlagen!Esperem el senyor rossinyol,
que viu en una verda bardissa,
i quan el cucut es mori,
llavors començarà ell a refilar!
(1879-1964)
Fünf LiederDie stille Stadt
Text de Richard Dehmel (1863-1920)La ciutat silenciosa
Liegt eine Stadt im Tale,
Ein blaßer Tag vergeht;
Es wird nicht lang dauern mehr,
Bis weder Mond noch Sterne,
Nur Nacht am Himmel steht.Hi ha una ciutat a la vall,
s’escola un dia grisós,
ja no falta gaire
perquè la lluna o estrelles,
apareguin al cel nocturn.Von allen Bergen drücken
Nebel auf die Stadt,
Es dringt kein Dach, noch Hof noch Haus,
Kein Laut aus ihrem Rauch heraus,
Kaum Türme nach und Brücken.Des de totes les muntanyes
ha baixat la boira sobre la ciutat,
no sobresurt cap teulada, pati o casa,
ni cap soroll damunt del fum,
cap torre ni cap pont.Doch als der Wandrer graute,
Da ging ein Lichtlein auf im Grund;
Und aus dem Rauch und Nebel
Begann ein leiser Lobgesang
aus Kindermund.Però quan el viatger avança,
s’ha fet una llumeta allà al fons,
i a través del fum i la boira
se sent un dolç cant de lloança
d’una boca infantil.In meines Vaters Garten
Text d’Otto Erich Hartleben (1864-1905)Al jardí del meu pare
In meines Vaters Garten –
blühe mein Herz, blüh auf –
in meines Vaters Garten
stand ein schattender Apfelbaum –
Süsser Traum –
stand ein schattender Apfelbaum.Al jardí del meu pare,
floreix, cor meu,
al jardí del meu pare
hi havia un ombrós pomer,
dolç somni,
hi havia un ombrós pomer.Drei blonde Königstöchter –
blühe mein Herz, blüh auf –
drei wunderschöne Mädchen
schliefen unter dem Apfelbaum –
Süsser Traum –
schliefen unter dem Apfelbaum.Tres princeses rosses,
floreix, cor meu,
tres noies meravelloses
dormien sota el pomer,
dolç somni,
dormien sota el pomer.Die allerjüngste Feine –
blühe mein Herz, blüh auf –
die allerjüngste Feine
blinzelte und erwachte kaum –
Süsser Traum –
blinzelte und erwachte kaum.La més jove de les belles,
floreix, cor meu,
la més jove de les belles
parpellejà i a penes es despertà,
dolç somni,
parpellejà i a penes es despertà.Die zweite fuhr sich übers Haar –
blühe mein Herz, blüh auf –
sah den roten Morgensaum –
Süsser Traum –La segona s’acaronà els cabells,
floreix, cor meu,
i contemplà l’aurora rogent,
dolç somni.Sie sprach: Hört ihr die Trommel nicht –
blühe mein Herz, blüh auf –
Süsser Traum –
hell durch den dämmernden Traum?Digué: No sentiu els tambors?
floreix, cor meu,
dolç somni,
vibrants en l’espai que clareja?Mein Liebster zieht in den Kampf –
blühe mein Herz, blüh auf –
mein Liebster zieht in den Kampf hinaus,
küsst mir als Sieger des Kleides Saum –
Süsser Traum –
küsst mir des Kleides Saum!El meu estimat se’n va a la guerra,
floreix cor meu,
el meu estimat se’n va a la guerra,
i em besa com vencedor l’orla de la seda,
dolç somni,
em besa l’orla de la seda.Die dritte sprach und sprach so leis –
blühe mein Herz, blüh auf –
die dritte sprach und sprach so leis:
Ich küsse dem Liebsten des Kleides Saum –
Süsser Traum –
ich küsse dem Liebsten des Kleides Saum. –La tercera parlà, i digué molt suaument,
floreix, cor meu,
la tercera parlà i digué molt suaument:
beso l’orla de la seda de l’estimat,
dolç somni,
Beso l’orla de la seda de l’estimat.In meines Vaters Garten –
blühe mein Herz, blüh auf –
in meines Vaters Garten
steht ein sonniger Apfelbaum –
Süsser Traum –
steht ein sonniger Apfelbaum!Al jardí del meu pare,
floreix, cor meu,
al jardí del meu pare
hi havia un solellós pomer,
dolç somni,
hi havia un solellós pomer!Laue Sommernacht
Text de Gustav Falke (1853-1916)Tèbia nit d’estiu
Laue Sommernacht,
Am Himmel stand kein Stern,
Im weiten Walde suchten wir
Und tief im Dunkel.Tèbia nit d’estiu,
amb un cel sense estrelles,
ens buscàrem en l’ampli bosc,
molt fosc i ens vàrem trobar.Fanden uns im weiten Walde
In der Nacht, der sternenlosen,
Hielten staunend uns im Arme
In der dunklen Nacht,Ens vàrem trobar en l’ampli bosc
en una nit sense estrelles,
i ens mantinguérem abraçats
en la nit obscura.War nicht unser ganzes Leben
Nur ein Tappen, nur ein Suchen,
Da in deine Finsternisse
Liebe, fiel dein Licht!Tota la nostra vida no era més
que un buscar a les palpentes,
però en aquelles tenebres
l’amor trobà la llum!Bei dir ist traut
Text de Rainer Maria Rilke (1875-1926)S'hi està bé amb tu
Bei dir ist traut,
Zage Uhren schlugen
Wie aus alten Tagen,
Kann mir ein Liebes sagen,
Aber nur nicht laut!S’hi està bé amb tu,
passen les hores plàcidament,
com en els vells temps,
arriben paraules d’amor
però a penes se senten!Ein Tor geht irgendwo
draußen im Blutentreiben,
Der Abend horcht an die Schieben,
Laß uns leise bleiben,
Keiner weiß uns so!Una porta va a algun lloc,
a fora cap a les flors que s’obren,
el vespre espia les vidrieres,
quedem-nos quiets,
ningú no ens descobrirà!Ich wandle unter Blumen
Text de Heinrich Heine (1828-1856)Passejo sota unes flors
Ich wandle unter Blumen
Und blühe selber mit,
Ich wandle wie im Traume
Und schwanke bei jedem Schritt.Passejo sota unes flors
i jo mateix he florit;
passejo com en somnis,
i ensopego a cada pas.O halt mich fest, Geliebte!
Vor Liebestrunkenheit
Fall’ ich dir sonst zu Füßen
Und der Garten ist voller Leut!Oh, aguanta’m ferm, estimada!
D’embriaguesa amorosa
cauré altrament als teus peus,
i el jardí està ple de gent.
(1885-1923)
Zwei Schmetterlinglieder, op. 52 – Dues cançons de papallones
Text de Karl Friedrich Henckell (1864-1929)Gold’ne Sterne, blaue Glöckchen
Estrelles daurades, campanetes blaves
Gold’ne Sterne, blaue Glöckchen,
Wieviel wonnevolle Kelche!
Welche Schimmerpracht, ach, welche
Samtenen und seidnen Röckchen!
Blaue Glöckchen, goldne Sterne,
Tausend Blüten seh ich winken,
Weiche Blüten nah und ferne,
Nur aus einer sollt ich trinken?
Daß ich das doch nimmer lerne!...
Goldne Sterne...
Blaue Glöckchen...Estrelles daurades, campanetes blaves,
quants calzes plens de felicitat!
Quina radiant esplendor, ai, quantes
faldilles de vellut i de seda!
Campanetes blaves, estrelles daurades,
veig milers de flors que parpellegen,
flors tendres properes i llunyanes,
¿només d’una haig de beure?
Això és el que mai no aprendré...
Estrelles daurades...
Campanetes blaves...Schwebe du Schmetterling
Vola papallona
Schwebe, du Schmetterling,
Schwebe vorbei!
Leben ist leichtes Ding,
Fühlst du dich frei.Vola, papallona,
vola endavant!
La vida és una cosa lleugera,
et sents lliure!Leben ist Windeshauch,
Welt ist wie Gras,
Säuseln im Haselstrauch,
Elfischer Spaß.La vida és un ventijol,
el món és com l’herba,
xiuxiuejar en un arbust d’avellaner,
plaer dels elfs.Rot ist das Heidekraut,
Grün ist der Klee,
Himmel, so weit er blaut,
Goldheller See.Vermell és el bruc,
verd és el trèvol,
el cel s’emblaveix molt ample,
una mar daurada.Schwebe, du Schmetterling,
Schwebe vorbei!
Über die Blumen schwing
Hoch dich, juchhei!Vola, papallona,
vola, endavant!
Vola damunt les flors,
enlaira’t, visca!De Sieben Lieder, op. 23 – Set cançons
Text de Wilhelmine Gräfin Wickenburg-Almasy (1845-1890)Taut erst Blauveilchen
La primera violeta blava apareix
Taut erst Blauveilchen aus dem Schnee,
Dann zog ins Land der März,
Empfindet's doppelt Lust und Weh,
Dann zog die Lieb' ins Herz.La primera violeta blava apareix entre la neu
i llavors arriba març al país;
se senten doblats el plaer i el dolor,
i llavors arriba l’amor al cor.Schwankt an dern Strauch der Rosen Zier,
Dann glüht die Sommerzeit,
Es brachte keiner noch, gleich dir,
Mir solche Seligkeit.L’esplendor de les roses oscil·la sobre l’arbust,
i llavors lluu el temps d’estiu,
però no em portà, com a tu,
tanta beatitud.Reift im Geheg die blaue Schleh',
Dann kam der Herbst heran,
Es hat mir keiner noch so weh,
So weh wie du getan.El prunell blau creix en el clos,
i llavors s’acosta la tardor;
però això no em va fer tant de mal,
com el que tu m’has fet.
(1874-1951)
De Brettl LiederEinfaltiges Lied
Text d’Hugo Salus (1866-1929)Cançó simple
König ist spazieren gangen,
Bloß wie ein Mensch spazieren gangen,
Ohne Szepter und ohne Kron’,
Wie ein gewöhnlicher Menschensohn.El rei ha anat a passejar,
igual que un home que surt a passejar,
sense ceptre i sense corona,
com un ésser humà normal.Ist ein starker Wind gekommen,
Ganz gewöhnlicher Wind gekommen,
Ohne Ahnung, wer das wär’,
Fällt er über den König her.S’ha girat un vent molt fort,
un vent absolutament normal,
sense saber qui era,
cau sobre el rei.Hat ihm den Hut vom Kopf gerissen,
Hat ihn über’s Dach geschmissen,
Hat ihn nie mehr wiedergesehn!Li ha arrencat el capell del seu cap,
l’ha enviat a sobre la teulada,
i no se l’ha vist mai més!Seht ihr’s!
Da habt ihr’s!
Das sag’ ich ja!Mireu!
És així!
Jo ja ho deia!Treiben gleich Allotria!
Es kann kein König ohne Kron’,
Wie ein gewöhnlicher Menschensohn
Unter die dummen Leute gehn!Fer bogeries semblants!
Un rei sense corona,
com un ésser humà normal,
anar entre la gent estúpida!Der genügsame Liebhaber
Text d’Hugo SalusL’amant acontentadís
Meine Freundin hat eine schwarze Katze
Mit weichem knisterndem Sammetfell,
Und ich, ich hab' eine blitzblanke Glatze,
Blitzblank und glatt und silberhell.La meva amiga té un gat negre
amb una pell suau i vellutada,
i jo, tinc una calba brillant,
brillant i llisa i lluent com l’argent.Meine Freundin gehört zu den üppigen Frauen,
Sie liegt auf dem Divan das ganze Jahr,
Beschäftigt das Fell ihrer Katze zu krauen,
Mein Gott ihr behagt halt das sammtweiche Haar.La meva amiga forma part de les dones voluptuoses,
jeu al sofà durant tot l’any,
ocupada d’acaronar la pell del seu gat,
Déu meu, només li plauen aquests dolços pèls.Und komm' ich am Abend die Freundin besuchen,
So liegt die Mieze im Schoße bei ihr,
Und nascht mit ihr von dem Honigkuchen
Und schauert, wenn ich leise ihr Haar berühr.I quan arribo al vespre a visitar la meva amiga,
el gat jeu a la seva falda,
i llamineja amb ella pastels de mel
i s’esgarrifa quan toco suaument els seus cabells.Und will ich mal zärtlich tun mit dem Schatze,
Und daß sie mir auch einmal "Eitschi" macht,
Dann stülp' ich die Katze auf meine Glatze,
Dann streichelt die Freundin die Katze und lacht.I quan vull ésser afectuós amb el meu tresor,
perquè ella pugui dir-me una vegada més “bufó”
posa el gat damunt la meva calba
i llavors l’amiga acarona el gat i riu.Gigerlette
Text d’Otto Julius Bierbaum (1865-1910)Fräulein Gigerlette
Lud mich ein zum Tee.
Ihre Toilette
War gestimmt auf Schnee;
Ganz wie Pierrette
War sie angetan.
Selbst ein Mönch, ich wette,
Sähe Gigerlette
Wohlgefällig an.Senyoreta Gigerlette,
convidi’m a prendre el te.
El seu pentinat
era ple de neu;
igual que Pierrette,
anava vestida.
Fins i tot un monjo, aposto,
miraria a Gigerlette
amb gran plaer.War ein rotes Zimmer,
Drin sie mich empfing,
Gelber Kerzenschimmer
In dem Raume hing.
Und sie war wie immer
Leben und Esprit.
Nie vergess ich's, nimmer:
Weinrot war das Zimmer,
Blütenweiss war sie.Era una cambra vermella,
on ella em rebé,
llum groga d’espelmes
hi havia a la cambra.
I ella estava com sempre,
tota vida i esperit.
Mai no l’oblidaré, mai:
la cambra era com de vi negre,
ella com una flor blanca.Und im Trab mit Vieren
Fuhren wir zu zweit
In das Land spazieren,
Das heisst Heiterkeit.
Daß wir nicht verlieren
Zügel, Ziel und Lauf,
Saß bei dem Kutschieren
Mit den heissen Vieren
Amor hinten auf.I en un trot de quatre
anàvem nosaltres dos
a passejar pel país
que s’anomena Alegria.
Per no perdre
brides, destí i camí,
seia amb el cotxer
amb els quatre ardents,
Amor anava al darrere.Mahnung
Text de Gustav Hochstetter (1873-1944)Advertiment
Mädel sei kein eitles Ding,
Fang dir keinen Schmetterling,
Such dir einen rechten Mann,
Der dich tüchtig küssen kann
Und mit seiner Hände Kraft,
Dir ein warmes Nestchen schafft.Noia, no siguis frívola,
no cacis cap papallona,
busca un home recte,
que et pugui besar hàbilment,
i que amb la força de les seves mans
et construeixi un niu calent.Mädel, Mädel, sei nicht dumm,
Lauf nicht wie im Traum herum,
Augen auf! ob Einer kommt,
Der dir recht zum Manne taugt.
Kommt er, dann nicht lang bedacht!
Klapp! die Falle zugemacht.Noia, noia, no siguis estúpida,
no vagis com en un somni,
els ulls oberts! Per si ve algú
que et pugui servir com a marit.
Si ve, no dubtis gaire!
Clap! Tanca la trampa.Liebes Mädel sei gescheit,
Nütze deine Rosenzeit!
Passe auf und denke dran,
Daß du, wenn du ohne Plan
Ziellos durch das Leben schwirrst,
Eine alte Jungfer wirst.Noia estimada, sigues llesta,
aprofita la teva joventut!
Ves amb compte i pensa
que tu, sense un pla,
aniràs sense objectiu per la vida,
et quedaràs per vestir sants.Liebes Mädel sei gescheit,
Nütze deine Rosenzeit.
Passe auf und denke dran!
Denk daran.Noia estimada, sigues llesta,
aprofita la teva joventut.
Ves amb compte i pensa!
Pensa-hi!
(1898-1962)
De Hollywooder Liederbuch - Cançoner de Hollywood
Text de Bertolt Brecht (1898-1956)An den kleinen Radioapparat
Al petit aparell de ràdio
Du kleiner Kasten, den ich flüchtend trug
Daß meine Lampen mir auch nicht zerbrächen
Besorgt vom Haus zum Schiff, vom Schiff zum Zug
Daß meine Feinde weiter zu mir sprächenCaixeta que em vaig emportar en fugir,
perquè les meves vàlvules no se’m trenquessin,
cuidades de casa al vaixell, del vaixell al tren,
perquè els meus enemics em continuessin parlant,An meinem Lager und zu meiner Pein
Der letzten nachts, der ersten in der Früh
Von ihren Siegen und von meiner Müh:
Versprich mir, nicht auf einmal stumm zu sein!en el meu cau i per la meva pena,
l’última cosa a la nit, la primera a la matinada,
de les seves victòries i la meva fatiga:
Promet-me que mai no et quedaràs muda!Speisekammer 1942
Rebost 1942
Oh, schattige Kühle! Einer dunklen Tanne
Geruch geht nächtlich brausend in dich ein
Und mischt sich mit der süßen Milch aus großer Kanne
Und dem des Räucherspecks am kalten Stein.Oh, ombrívola frescor! L’olor d’un avet fosc
entra brunzint cada nit dintre teu
i es barreja amb la dolça llet de la gran gerra
i amb la cansalada fumada en una pedra fresca.Bier, Ziegenkäse, frisches Brot und Beere
Gepflückt am grauen Strauch, wenn Frühtau fällt!
Oh sic, könnt ich laden euch, die überm Meere
Der Krieg der leeren Mägen hält!Cervesa, formatge de cabra, pa fresc i baies
collides de l’arbust gris, quan cau la rosada primerenca!
Oh, si pogués convidar-vos als que, més enllà dels mars,
la guerra us manté els estómacs buits!Über den Selbstmord
Sobre el suïcidi
In diesem Lande und in dieser Zeit
Dürfte es trübe Abende nicht geben,
Auch hohe Brücken über die Flüsse.
Selbst die Stunden zwischen Nacht und Morgen
Und die ganze Winterzeit dazu, das ist gefährlich!En aquest país i en aquesta època
no hi hauria d’haver vespres ombrívols,
ni tampoc alts ponts sobre els rius.
Àdhuc en les hores entre la nit i el matí
i en tot el període d’hivern, això és perillós!Denn angesichts des Elends
Werfen die Menschen in einem Augenblick
Ihr unerträgliches Leben fort.Perquè, davant de la misèria,
la gent llença en un moment
la seva vida insuportable.Hotelzimmer 1942
Cambra d’hotel 1942
An der weißgetünchten Wand
Steht der schwarze Koffer mit den Manuskripten.
Drüben steht das Rauchzeug mit dem kupf'rnen Aschenbecher
Die chinesische Leinwand, zeigend den Zweifler
Hängt darüber. Auch die Masken sind da,
und neben der Bettstelle
Steht der kleine sechslampige Lautsprecher.
In der Frühe
Drehe ich den Schalter um und höre
Die Siegesmeldungen meiner Feinde.A la paret emblanquinada
hi ha la maleta negra amb els manuscrits.
Més enllà hi ha l’equip de fumar i el cendrer de coure.
La pantalla xinesa, assenyalant al dubtós,
està penjada al damunt. I també hi ha les màscares,
i al costat del llit
hi ha el petit altaveu de sis vàlvules.
De bon matí
encenc l’interruptor i escolto
les notícies amb les victòries dels meus enemics.Die Stadt ist nach den Engeln genannt
La ciutat es diu com els àngels
Die Stadt ist nach den Engeln genannt
Und man begegnet allenthalben Engeln.
Sie riechen nach Öl und tragen goldene Pessare
Und mit blauen Ringen um die Augen
Füttern sie allmorgenlich die Schreiber
in ihren Schwimmpfühlen.La ciutat es diu com els àngels
i s’hi troben àngels per tot arreu.
Fan olor de petroli i porten pessaris daurats
i amb anells blaus entorn dels ulls
nodreixen cada matí els escriptors
en les seves piscines.Diese Stadt hat mich belehrt
Aquesta ciutat m’ha reviscolat
Diese Stadt hat mich belehrt,
Paradies und Hölle
können eine Stadt sein.
Für die Mittellosen
ist das Paradies die Hölle.Aquesta ciutat m’ha reviscolat.
Paradís i infern
poden ser una ciutat.
Pels indigents
el paradís és l’infern.
(1900-1950)
Nannas Lied – Cançó de Nanna
Text de Bertolt BrechtMeine Herren, mit siebzehn Jahren
kam ich auf den Liebesmarkt
und ich habe viel erfahren.
Böses gab es viel,
doch das war das Spiel.
Aber manches hab ich doch verargt.
Schließlich bin ich ja auch ein Mensch.Senyors meus, amb disset anys
vaig arribar al mercat de la vida
i vaig aprendre molt,
hi havia molt de dolent,
però aquest era el joc,
i algunes coses no les puc censurar.
(Finalment també soc humana.)Gott sei Dank geht alles schnell vorüber,
auch die Liebe und der Kummer sogar.
Wo sind die Tränen von gestern abend?
Wo ist der Schnee vom vergangenen Jahr?Gràcies a Déu tot passa molt ràpid,
i àdhuc l’amor i les penes també.
On són les llàgrimes d’ahir al vespre?
On és la neu de l’any passat?Freilich geht man mit den Jahren
leichter auf den Liebesmarkt
und umarmt sie dort in Scharen.
Aber das Gefühl
wird erstaunlich kühl,
wenn man damit allzuwenig kargt.
Schließlich geht ja jeder Vorrat zu Ende.Certament s’aprèn amb els anys
més lleugeresa al mercat de l’amor
i allà hom s’abraça en grups,
però els sentiments
queden sorprenent freds
quan hom se’ls estalvia.
(Finalment totes les previsions s’acaben.)Gott sei Dank geht alles schnell vorüber,
auch die Liebe und der Kummer sogar.
Wo sind die Tränen von gestern abend?
Wo ist der Schnee vom vergangenen Jahr?Gràcies a Déu tot passa molt ràpid,
i àdhuc l’amor i les penes també.
On són les llàgrimes d’ahir al vespre?
On és la neu de l’any passat?Und auch wenn man gut das Handeln
lernte auf der Liebesmess':
Lust in Kleingeld zu verwandeln
wird doch niemals leicht.
Nun, es wird erreicht.
Doch man wird auch älter unterdes.
Schließlich bleibt man ja nicht immer siebzehn.I encara que hom porti bé el negoci,
aprèn del mercat de l’amor
a canviar plaer per xavalla,
tot i que no sempre és fàcil.
Sí, es pot aconseguir,
però entretant hom es farà més gran.
(Finalment hom no es queda sempre als disset).Gott sei Dank geht alles schnell vorüber,
auch die Liebe und der Kummer sogar.
Wo sind die Tränen von gestern abend?
Wo ist der Schnee vom vergangenen Jahr?Gràcies a Déu tot passa molt ràpid,
i àdhuc l’amor i les penes també.
On són les llàgrimes d’ahir al vespre?
On és la neu de l’any passat?Der Abschiedsbrief – La carta de comiat
Text d’Erich Kästner (1899-1974)Zwei Stunden sitz’ ich schon im Cafe Bauer.
Wenn du nicht willst, dann sag mir’ s ins Gesicht.
Deswegen wird mir meine Milch nicht sauer,
Ich pfeif’ auf dich, mein Schatz, na schön, denn nicht.Ja fa dues hores que m’assec al Cafè Bauer.
Si no vols, digues-m’ho a la cara.
Per això no es tornarà agra la meva llet,
me’n ric de tu, mon tresor, i ja està!Du brauchst nicht denken, daß ich dich entbehre,
Mit dem Verkehr mit mir, das ist jetzt aus!
Auch ich hab’ so etwas wie eine Ehre.
Laß dich nicht blicken Schatz, sonst fliegst du ‘raus!No cal que pensis que et trobaré a faltar,
ara la nostra relació s’ha acabat!
Jo també tinc com una mena d’honor,
no t’ho pensis gaire, tresor, o volaràs!Du bist der erste nicht, der so verschwindet.
Das hab’ ich nicht an dir verdient, mein gutes Kind!
Du glaubst doch nicht, daß sich nicht noch ein and’ rer findet?
Es gibt noch welche, die bequemer für mich sind.No ets el primer, que desapareix així,
no m’ho mereixo de tu, noi estimat!
No et penses que n’hi pugui haver encara un altre?
N’hi ha alguns que em són més còmodes.Ich hab’ das Grüne an aus Poppelin,
Das Loch d’ rin hast du auch hineingerissen.
Du weißt, es reicht mir nur bis zu den Knien.
Ich hab’ auch noch ein angefang’ nes Kissen.Porto el vestit verd de popelín,
i l’obertura que té també t’ha meravellat.
Saps? Només m’arriba fins als genolls.
També tinc un coixí començat.Das solltest du am Heil’ gen Abend kriegen,
Das ist nun aus, und mir auch einerlei.
Es werden öfters andre darauf liegen,
Denn was vorbei ist, Schatz, das ist vorbei!L’havies de rebre la Nit de Nadal,
però això s’ha acabat, i m’és igual.
N’hi haurà sovint molts d’altres,
de manera que el que s’ha acabat, tresor, s’ha acabat!Du bist der erste nicht, der so verschwindet,
Ich bin nicht stolz, auch wär’ das nicht am Platze.
Wenn du was übrig hast, dann schick’ es schnell!
Mir gegenüber feixt ein Herr mit Glatze,
Das ist der Chef von Engelhorns Hotel!No ets el primer que desapareix així,
no soc orgullosa, no seria adequat.
Si et queda quelcom de simpatia, llença-la ràpidament!
Davant meu riu amb malícia un senyor calb,
és l’amo de l’Hotel Engelhorn!Na Schluß! das Vis-a-vis von gegenüber
Fragt, ob ich wollte, denn er möchte schon.
Der hat Moneten, so ein alter Schieber.
Behalt dein Geld, und schlaf allein, mein Sohn.I ara prou! El senyor del davant pregunta
si jo voldria, perquè ell sí que vol.
Té calés, com un vell estraperlista.
Guarda els teus diners, i dorm ben sol, fill meu.Auch du bist einer von die feinen Herrn.
Der Alte kommt, er n immt mich zu sich mit!
Rutsch mir den Buckel lang! Und hab’ mich gern!
Ven ganzem Herzen, deine Erna Schmidt.També tu ets un dels cavallers elegants.
El vell arriba i se m’emporta!
Ja te’n pots anar a passeig! I estima’m!
De tot cor, la teva Erna Schmidt.Traduccions de Manuel Capdevila i Font
També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Divendres, 09.05.25 – 20 h
Sala de ConcertsSchubert: Schwanengesang, D. 957 (El cant del cigne) i altres lieder
Andrè Schuen, baríton
Daniel Heide, pianoLiebesbotschaft, D. 957/1
Kriegers Ahnung, D. 957/2
Frühlingssehnsucht, D. 957/3
Ständchen, D. 957/4
Aufenthalt, D. 957/5
In der Ferne, D. 957/6
Herbst, D. 945
Abschied, D. 957/7Bei dir allein, D. 866/2
Der Wanderer an den Mond, D. 870
Wiegenlied, D. 867
Am Fenster, D. 878
Der Atlas, D. 957/8
Ihr Bild, D. 957/9
Das Fischermädchen, D. 957/10
Die Stadt, D. 957/11
Am Meer, D. 957/12
Der Doppelgänger, D. 957/13
Die Taubenpost, D. 965APreus: de 25 a 38 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –