• Mireia Tarragó & Victoria Guerrero
    —Lotte Lenya: de Viena a Hollywood

    Petit Palau Cambra

    Dijous, 24 d'abril de 2025 – 19.30 h

    Petit Palau

  • En co-producció amb:

    • INAEM-CNDM 2025 color 2
    • Associació Franz Schubert

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Mireia Tarragó, soprano
    Victoria Guerrero
    , piano


    Gustav Mahler (1860-1911)
    De Des Knaben Wunderhorn    

    Scheiden und Meiden
    Rheinlegendchen
    Ablösung im Sommer

    Alma Mahler (1879-1964)
    Fünf Lieder                        

    Die stille Stadt
    In meines Vaters Garten
    Laue Sommernacht
    Bei dir ist traut
    Ich wandle unter Blumen

    Dora Pejačević (1885-1923)
    Zwei Schmetterlingslieder, op. 52

    Gold’ne Sterne, blaue Glöckchen
    Schwebe du Schmetterling

    De Sieben Lieder, op. 23

    Taut erst Blauveilchen

    Arnold Schönberg (1874-1951)
    De Brettl Lieder

    Einfaltiges Lied
    Der genügsame Liebhaber
    Gigerlette
    Mahnung

    Hanns Eisler (1898-1962)
    De Hollywooder Liederbuch

    An den kleinen Radioapparat
    Speisekammer 1942
    Über den Selbstmord
    Hotelzimmer 1942
    Die Stadt ist nach den Engeln genannt
    Diese Stadt hat mich belehrt

    Kurt Weill (1900-1950)
    Nannas Lied
    Der Abschiedsbrief

    Aquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    Concert enregistrat per Catalunya Música
    #Lied #jovestalents

  • 20250307 Avançament Opera Veus T2526 Desktop
  • Poema

    Sarbatana d’amor

    Càntut a tu,
    quan vinc dels segles
    i em faig carreu
    de la pregària,
    lliri ignorat, sol furtiu,
    bes nascut de l’alimària.

    Sona flabiol!
    Corre, dansa,
    vine a la vora!

    Ha tornat
    la flama trobadora,
    aquí, de cop,
    perquè el temps
    és un cercle de seda
    que marca el pas del sol
    i l’acull de genolls,
    per abeurar-s’hi.

    Càntut a la vida i dic
    l’espurna de la cançoneta,
    quan balla el rodamon
    de flauta i violí.

    Sona flabiol!
    Corre, dansa,
    vine a la vora!

    Càntut a tu i et duc arreu.
    I les esquelles diuen
    la cançó que escampa
    el goig diví de fer-se nom.
    I així, de cop,
    tot se’n va i tot retorna
    pel tímid corriol
    que mena a tu.

    Sona flabiol!
    Corre, dansa,
    vine a la vora!

    Meravellada
    canta la fada,
    l’enamorada
    del fetiller.


    Lluís Calvo

    Del llibre Centaures i rossinyols.
    La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.

  • Comentari

    Lotte Lenya: de Viena a Hollywood

    Nascuda a Viena el 1898, Lotte Lenya va començar una destacada carrera com a cantant, actriu i ballarina al Berlín dels anys vint. El 1924 va conèixer Kurt Weill (amb qui es casaria dos anys després), que llavors col·laborava estretament amb Bertolt Brecht, i va contribuir decisivament a l’èxit de les seves obres. Van fugir del nazisme, primer a París i després a Nova York; en morir Weill el 1950 va tenir-ne cura del llegat, alhora que reprenia una notable carrera com a actriu. Lenya, que va morir a Nova York el 1981, ha inspirat a Mireia Tarragó i Victoria Guerrero un programa que ens porta de l’època i el lloc en què va néixer fins als anys d’exili, que van patir tots els compositors que van viure prou.

    Començarem amb Gustav Mahler i tres lieder de Des Knaben Wunderhorn: “Scheiden und Meiden”, que esmenta un anell d’or que trobarem també a la deliciosa “Rheinlegendchen” i, per acabar, el sempre enigmàtic “Ablösung im Sommer”.

    Només disset lieder d’Alma Mahler van sobreviure a la seva fugida de Viena per l’anschluss. Els Fünf Lieder són del 1901, quan encara era Alma Schindler, i ens situen ja en l’atmosfera incerta, mirant cap a l’atonalitat, de la música del tombant de segle.

    Del mateix any, 1901, són els Brettl Lieder, que Arnold Schönberg va compondre per al cabaret literari Überbrettl. Són vuit cançons fresques i desimboltes; la selecció que n’escoltarem reflecteix l’ambient relaxat i irreverent d’aquell teatre de Berlín.

    Entre Mahler i Schönberg hi haurà Dora Pejačević, el nom més desconegut del programa. Croata, d’origen noble, considerada el primer compositor modern del seu país, la seva obra es va estrenar als centres musicals més importants (Viena inclosa, naturalment). De les tres cançons del programa, cal destacar-ne l’estil tan diferent –arran de la seva vivència de la guerra– entre les dues primeres, els Zwei Schmetterlingslieder, compostes el 1920, i l’última, “Taut erst Blauveilchen”, del 1907.

    Hanns Eisler i Bertolt Brecht es van retrobar als anys quaranta a Hollywood, després que l’exili els portés per camins diferents. D’aquí va sorgir el Hollywooder Liederbuch, un llarg recull de cançons que parla de la dura experiència; n’hi haurà prou amb una selecció de sis per copsar-ne la por, la tristesa, la frustració, l’enyorança...

    El programa es tanca amb dues cançons de Kurt Weill que recullen l’esperit irònicament trist dels anys trenta: Nannas Lied (amb un text de Brecht que ja havia musicat Eisler) i Der Abschiedsbrief (amb poema d’Erich Kästner, perseguit també pel nazisme).

    Sílvia Pujalte, divulgadora musical especialitzada en lied

  • Biografies

    Mireia Tarragó, soprano

    Mireia Tarragó

    © Anna Tena

    Nascuda a Tarragona (1995), durant els seus anys d’estudi va rebre tres vegades la beca de la Fundació Victoria de los Ángeles i va cursar el grau superior de cant i el Màster d’Interpretació del Lied a l’ESMUC, que finalitzà amb el màxim reconeixement acadèmic.

    La seva discografia consta d’un disc enregistrat amb la pianista Carmen Santamaría, en homenatge a la figura del compositor càntabre Arturo Dúo-Vital, i a més, també juntes han gravat diverses cançons de compositores alemanyes, catalanes i valencianes. Amb el guitarrista Bernardo Rambeaud ha enregistrat cançons d’Eudard Toldrà.

    També forma part del programa Lied the Future, impulsat per l’Associació Franz Schubert Barcelona amb el suport de la Fundació Banc Sabadell. Aquesta plataforma va facilitar-li durant el 2023 la tutoria i diverses lliçons amb Dorothea Röschmann i Wolfram Rieger i també actuacions a la Schubertíada a Vilabertran i per la resta d’Espanya.

    En el camp operístic té en repertori els personatges de Micaëla de Carmen de Bizet, Lucy de The telephone de Menotti, Pamina de Die Zauberflöte de Mozart i Lauretta de Gianni Schicchi de Puccini.

    Ha format part dels cartells principals de la Schubertíada a Vilabertran i Festival LIFE Victoria, Barcelona Obertura Spring Festival i Festival de Música Antiga dels Pirineus. Ha cantat en sales de prestigi, com l’Auditori Nacional de Bordeus, Auditori Nacional de Catalunya, Palau de la Música Catalana i Auditori de Girona.

  • Victoria Guerrero, piano

    Victoria Guerrero

    Guardonada amb el premi a la millor pianista als prestigiosos concursos Das Lied-International Song Competition de Heidelberg (2017) i Paula Salomon-Lindberg Liedwettbewerbs a la Universität der Künst de Berlín (2015), té una llarga formació com a solista que començà al Conservatorio Superior de Sevilla amb el pianista Óscar Martín i que ha consolidat a la Musikhochschule de Freiburg amb Tibor Szász. S'ha interessat especialment pel repertori de lied, amb la professora Pauliina Tukiainen en el Màster en Lied a la Musikhochschule für Musik de Karlsruhe i rep el mestratge del prestigiós pianista de lied Hartmut Höll, i de postgraduat Solistenexamm a la Musikhochschule de Karlsruhe. Ha gaudit de les beques Frauen Förder Stipendium i Juventudes Musicales de Madrid. També ha rebut consell en diversos cursos de perfeccionament de grans liederistes, com els pianistes H. Deutsch, A. le Bozec, J. Ph. Schulze, W. Rieger, D. Selig, B. Kehring i els cantants A. Schmidt, Ch. Prégardien, W. Holzmair o Ch. Iven.

    Ha estat convidada a diversos cicles i festivals del gènere, com ara el Bonner Schumannfests a la Schumannhaus de Bonn els anys 2016, 2018 i 2019. Ha actuat al festival Im Frühling a Heidelberg i al cicle LiederAbend.de a Freiburg, i l’estiu del 2018 va participar a la Schubertíada a Vilabertran amb el professor Wolfgang Rieger i a la Schubertíada a Valdegovía amb la soprano Natalia Labourdette l’estiu del 2019, i al Cicle de Lied de la Zarzuela. 

    El passat any 2022, el Premi Extraordinari del jurat a l'Internationaler Wettbewerb für Liedkunst de Stuttgart (2022) reconeixia i consolidava una vegada més la carrera d'aquesta pianista de Jerez com a intèrpret de lied. El juny del mateix any va publicar el seu àlbum debut, Petite MORT, amb la soprano Natalia Labourdette. És pianista acompanyant en el departament de cant de la Universität Mozarteum de Salzburg.

  • Textos

    Gustav Mahler (1860-1911)
    De Des Knaben WunderhornEl corn màgic de la joventut
    Recopilació de cants populars alemanys realitzada per Achim von Arnim (1781-1831) i Clemens Brentano (1778-1842)

    Scheiden und Meiden

    Comiat i absència

    Es ritten drei Reiter zum Thore hinaus, Ade!
    Fein’s Liebchen, das schaute zum Fenster hinaus. Ade!
    Und wenn es denn soll geschieden sein,
    So reich’ mir dein goldenes Ringelein! Ade!
    Ja, Scheiden und Meiden thut weh, thut weh.

    Sortiren tres cavallers pel portal, adeu!
    La bella estimada els mirà per la finestra, adeu!
    I si ens hem de separar,
    dona’m el teu anellet daurat. Adeu!
    Sí, acomiadar-se i separar-se fa mal!

    Es scheiden das Kind schon in der Wieg’. Ade!
    Wann werd’ ich mein Schätzel wohl kriegen? Ade!
    Und ist es nicht morgen, ach wär’ es doch heut’!
    Es machte uns Beiden wohl grosse Freud’! Ade!
    Ja, Scheiden und Meiden thut weh, thut weh.

    Si s’emporta l’infant del bressol, adeu!
    Quan aconseguiré el meu tresor? Adeu!
    I no serà demà? Ah, si fos avui,
    quina gran joia en tindríem tots dos! Adeu!
    Sí, acomiadar-se i separar-se fa mal.

    Rheinlegendchen

    Petita llegenda del Rin

    Bald gras ich am Neckar,
    Bald gras ich am Rhein,
    Bald hab ich ein Schätzel,
    Bald bin ich allein.

    Aviat segaré a prop del Neckar,
    aviat segaré a prop del Rin,
    aviat tindré una estimada,
    aviat em quedaré sol.

    Was hilft mir das Grasen,
    Wenn d’Sichel nicht schneidt,
    Was hilft mir ein Schätzel,
    Wenn’s bei mir nicht bleibt.

    De què em servirà segar,
    si la falç no talla?
    De què em servirà una estimada,
    si no resta amb mi?

    So soll ich denn grasen
    Am Neckar, am Rhein,
    So werf ich mein goldenes
    Ringlein hinein.

    Si haig de segar,
    al Neckar o al Rin,
    llavors hi tiraré
    el meu anellet daurat.

    Es fließet im Neckar
    Und fließet im Rhein,
    Soll schwimmen hinunter
    Ins Meer tief hinein.

    Se l’emporti el Neckar
    o se l’emporti el Rin,
    surarà cap avall,
    no cap al fons del mar.

    Und schwimmt es das Ringlein,
    So frißt es ein Fisch,
    Das Fischlein soll kommen
    Aufs Königs sein Tisch.

    I mentre l’anellet neda,
    se’l menjarà un peix.
    I aquest peix arribarà
    al plat del rei.

    Der König tät fragen,
    Wems Ringlein sollt sein?
    Da tät mein Schatz sagen,
    Das Ringlein g’hört mein.

    I el rei preguntarà:
    De qui deu ser aquest anellet?
    I dirà la meva estimada:
    Aquest anellet és meu.

    Mein Schätzlein tät springen,
    Berg auf und Berg ein,
    Tät mir wiedrum bringen
    Das Goldringlein fein.

    La meva estimada anirà saltant
    amunt i avall per les muntanyes,
    per tornar-me a donar
    el bell anellet daurat.

    Kannst grasen am Neckar,
    Kannst grasen am Rhein,
    Wirf du mir nur immer
    Dein Ringlein hinein.

    Ja pots segar a prop del Neckar,
    ja pots segar a prop del Rin,
    però no deixis de tirar-hi
    el teu anellet daurat!

    Ablösung im Sommer

    Rellevament en l’estiu

    Kukuk hat sich zu Tode gefallen,
    an einer grünen Weiden!
    Kukuk ist tot! Kukuk ist tot!
    Hat sich zu Tod’ gefallen!

    El cucut ha caigut mort
    en la seva verda vimetera!
    El cucut és mort!
    Ha caigut mort!

    Wer soll uns denn den Sommer lang
    Die Zeit und Weil’ vertreiben?
    Kuckuck! Kuckuck!
    Wer soll uns denn den Sommer lang
    Die Zeit und Weil’ vertreiben?

    Durant tot aquest estiu
    qui ens farà passar l’estona?
    Cucut! Cucut!
    Durant tot aquest estiu
    qui ens farà passar l’estona?

    Ei! Das soll thun Frau Nachtigall!
    Die sitzt auf grünem Zweige!
    Die kleine, feine Nachtigall,
    Die liebe, süße Nachtigall!
    Sie singt und springt, ist all’ zeit froh,
    Wenn andre Vögel schweigen!

    Ai, això ho farà el senyor rossinyol,
    que seu en la verda branca!
    El petit i delicat rossinyol,
    l’estimat i dolç rossinyol!
    Canta i salta, sempre està content,
    mentre els altres ocells callen!

    Wir warten auf Frau Nachtigall,
    Die wohnt im grünen Hage,
    Und wenn der Kukuk zu Ende ist,
    Dann fängt sie an zu schlagen!

    Esperem el senyor rossinyol,
    que viu en una verda bardissa,
    i quan el cucut es mori,
    llavors començarà ell a refilar!

    Alma Mahler (1879-1964)
    Fünf Lieder

    Die stille Stadt
    Text de Richard Dehmel (1863-1920)

    La ciutat silenciosa

    Liegt eine Stadt im Tale,
    Ein blaßer Tag vergeht;
    Es wird nicht lang dauern mehr,
    Bis weder Mond noch Sterne,
    Nur Nacht am Himmel steht.

    Hi ha una ciutat a la vall,
    s’escola un dia grisós,
    ja no falta gaire
    perquè la lluna o estrelles,
    apareguin al cel nocturn.

    Von allen Bergen drücken
    Nebel auf die Stadt,
    Es dringt kein Dach, noch Hof noch Haus,
    Kein Laut aus ihrem Rauch heraus,
    Kaum Türme nach und Brücken.

    Des de totes les muntanyes
    ha baixat la boira sobre la ciutat,
    no sobresurt cap teulada, pati o casa,
    ni cap soroll damunt del fum,
    cap torre ni cap pont.

    Doch als der Wandrer graute,
    Da ging ein Lichtlein auf im Grund;
    Und aus dem Rauch und Nebel
    Begann ein leiser Lobgesang
    aus Kindermund.

    Però quan el viatger avança,
    s’ha fet una llumeta allà al fons,
    i a través del fum i la boira
    se sent un dolç cant de lloança
    d’una boca infantil.

    In meines Vaters Garten
    Text d’Otto Erich Hartleben (1864-1905)

    Al jardí del meu pare

    In meines Vaters Garten –
    blühe mein Herz, blüh auf –
    in meines Vaters Garten
    stand ein schattender Apfelbaum –
    Süsser Traum –
    stand ein schattender Apfelbaum.

    Al jardí del meu pare,
    floreix, cor meu,
    al jardí del meu pare
    hi havia un ombrós pomer,
    dolç somni,
    hi havia un ombrós pomer.

    Drei blonde Königstöchter –
    blühe mein Herz, blüh auf –
    drei wunderschöne Mädchen
    schliefen unter dem Apfelbaum –
    Süsser Traum –
    schliefen unter dem Apfelbaum.

    Tres princeses rosses,
    floreix, cor meu,
    tres noies meravelloses
    dormien sota el pomer,
    dolç somni,
    dormien sota el pomer.

    Die allerjüngste Feine –
    blühe mein Herz, blüh auf –
    die allerjüngste Feine
    blinzelte und erwachte kaum –
    Süsser Traum –
    blinzelte und erwachte kaum.

    La més jove de les belles,
    floreix, cor meu,
    la més jove de les belles
    parpellejà i a penes es despertà,
    dolç somni,
    parpellejà i a penes es despertà.

    Die zweite fuhr sich übers Haar –
    blühe mein Herz, blüh auf –
    sah den roten Morgensaum –
    Süsser Traum –

    La segona s’acaronà els cabells,
    floreix, cor meu,
    i contemplà l’aurora rogent,
    dolç somni.

    Sie sprach: Hört ihr die Trommel nicht –
    blühe mein Herz, blüh auf –
    Süsser Traum –
    hell durch den dämmernden Traum?

    Digué: No sentiu els tambors?
    floreix, cor meu,
    dolç somni,
    vibrants en l’espai que clareja?

    Mein Liebster zieht in den Kampf –
    blühe mein Herz, blüh auf –
    mein Liebster zieht in den Kampf hinaus,
    küsst mir als Sieger des Kleides Saum –
    Süsser Traum –
    küsst mir des Kleides Saum!

    El meu estimat se’n va a la guerra,
    floreix cor meu,
    el meu estimat se’n va a la guerra,
    i em besa com vencedor l’orla de la seda,
    dolç somni,
    em besa l’orla de la seda.

    Die dritte sprach und sprach so leis –
    blühe mein Herz, blüh auf –
    die dritte sprach und sprach so leis:
    Ich küsse dem Liebsten des Kleides Saum –
    Süsser Traum –
    ich küsse dem Liebsten des Kleides Saum. –

    La tercera parlà, i digué molt suaument,
    floreix, cor meu,
    la tercera parlà i digué molt suaument:
    beso l’orla de la seda de l’estimat,
    dolç somni,
    Beso l’orla de la seda de l’estimat.

    In meines Vaters Garten –
    blühe mein Herz, blüh auf –
    in meines Vaters Garten
    steht ein sonniger Apfelbaum –
    Süsser Traum –
    steht ein sonniger Apfelbaum!

    Al jardí del meu pare,
    floreix, cor meu,
    al jardí del meu pare
    hi havia un solellós pomer,
    dolç somni,
    hi havia un solellós pomer!

    Laue Sommernacht
    Text de Gustav Falke (1853-1916)

    Tèbia nit d’estiu

    Laue Sommernacht,
    Am Himmel stand kein Stern,
    Im weiten Walde suchten wir
    Und tief im Dunkel.

    Tèbia nit d’estiu,
    amb un cel sense estrelles,
    ens buscàrem en l’ampli bosc,
    molt fosc i ens vàrem trobar.

    Fanden uns im weiten Walde
    In der Nacht, der sternenlosen,
    Hielten staunend uns im Arme
    In der dunklen Nacht,

    Ens vàrem trobar en l’ampli bosc
    en una nit sense estrelles,
    i ens mantinguérem abraçats
    en la nit obscura.

    War nicht unser ganzes Leben
    Nur ein Tappen, nur ein Suchen,
    Da in deine Finsternisse
    Liebe, fiel dein Licht!

    Tota la nostra vida no era més
    que un buscar a les palpentes,
    però en aquelles tenebres
    l’amor trobà la llum!

    Bei dir ist traut
    Text de Rainer Maria Rilke (1875-1926)

    S'hi està bé amb tu

    Bei dir ist traut,
    Zage Uhren schlugen
    Wie aus alten Tagen,
    Kann mir ein Liebes sagen,
    Aber nur nicht laut!

    S’hi està bé amb tu,
    passen les hores plàcidament,
    com en els vells temps,
    arriben paraules d’amor
    però a penes se senten!

    Ein Tor geht irgendwo
    draußen im Blutentreiben,
    Der Abend horcht an die Schieben,
    Laß uns leise bleiben,
    Keiner weiß uns so!

    Una porta va a algun lloc,
    a fora cap a les flors que s’obren,
    el vespre espia les vidrieres,
    quedem-nos quiets,
    ningú no ens descobrirà!

    Ich wandle unter Blumen
    Text de Heinrich Heine (1828-1856)

    Passejo sota unes flors

    Ich wandle unter Blumen
    Und blühe selber mit,
    Ich wandle wie im Traume
    Und schwanke bei jedem Schritt.

    Passejo sota unes flors
    i jo mateix he florit;
    passejo com en somnis,
    i ensopego a cada pas.

    O halt mich fest, Geliebte!
    Vor Liebestrunkenheit
    Fall’ ich dir sonst zu Füßen
    Und der Garten ist voller Leut!

    Oh, aguanta’m ferm, estimada!
    D’embriaguesa amorosa
    cauré altrament als teus peus,
    i el jardí està ple de gent.

    Dora Pejačević (1885-1923)
    Zwei Schmetterlinglieder, op. 52Dues cançons de papallones
    Text de Karl Friedrich Henckell (1864-1929)

    Gold’ne Sterne, blaue Glöckchen

    Estrelles daurades, campanetes blaves

    Gold’ne Sterne, blaue Glöckchen,
    Wieviel wonnevolle Kelche!
    Welche Schimmerpracht, ach, welche
    Samtenen und seidnen Röckchen!
    Blaue Glöckchen, goldne Sterne,
    Tausend Blüten seh ich winken,
    Weiche Blüten nah und ferne,
    Nur aus einer sollt ich trinken?
    Daß ich das doch nimmer lerne!...
    Goldne Sterne...
    Blaue Glöckchen...

    Estrelles daurades, campanetes blaves,
    quants calzes plens de felicitat!
    Quina radiant esplendor, ai, quantes
    faldilles de vellut i de seda!
    Campanetes blaves, estrelles daurades,
    veig milers de flors que parpellegen,
    flors tendres properes i llunyanes,
    ¿només d’una haig de beure?
    Això és el que mai no aprendré...
    Estrelles daurades...
    Campanetes blaves...

    Schwebe du Schmetterling

    Vola papallona

    Schwebe, du Schmetterling,
    Schwebe vorbei!
    Leben ist leichtes Ding,
    Fühlst du dich frei.

    Vola, papallona,
    vola endavant!
    La vida és una cosa lleugera,
    et sents lliure!

    Leben ist Windeshauch,
    Welt ist wie Gras,
    Säuseln im Haselstrauch,
    Elfischer Spaß.

    La vida és un ventijol,
    el món és com l’herba,
    xiuxiuejar en un arbust d’avellaner,
    plaer dels elfs.

    Rot ist das Heidekraut,
    Grün ist der Klee,
    Himmel, so weit er blaut,
    Goldheller See.

    Vermell és el bruc,
    verd és el trèvol,
    el cel s’emblaveix molt ample,
    una mar daurada.

    Schwebe, du Schmetterling,
    Schwebe vorbei!
    Über die Blumen schwing
    Hoch dich, juchhei!

    Vola, papallona,
    vola, endavant!
    Vola damunt les flors,
    enlaira’t, visca!

    De Sieben Lieder, op. 23 – Set cançons
    Text de Wilhelmine Gräfin Wickenburg-Almasy (1845-1890)

    Taut erst Blauveilchen

    La primera violeta blava apareix

    Taut erst Blauveilchen aus dem Schnee,
    Dann zog ins Land der März,
    Empfindet's doppelt Lust und Weh,
    Dann zog die Lieb' ins Herz.

    La primera violeta blava apareix entre la neu    
    i llavors arriba març al país;
    se senten doblats el plaer i el dolor,
    i llavors arriba l’amor al cor.

    Schwankt an dern Strauch der Rosen Zier,
    Dann glüht die Sommerzeit,
    Es brachte keiner noch, gleich dir,
    Mir solche Seligkeit.

    L’esplendor de les roses oscil·la sobre l’arbust,
    i llavors lluu el temps d’estiu,
    però no em portà, com a tu,
    tanta beatitud.

    Reift im Geheg die blaue Schleh',
    Dann kam der Herbst heran,
    Es hat mir keiner noch so weh,
    So weh wie du getan.

    El prunell blau creix en el clos,
    i llavors s’acosta la tardor;
    però això no em va fer tant de mal,
    com el que tu m’has fet.

    Arnold Schönberg (1874-1951)
    De Brettl Lieder

    Einfaltiges Lied
    Text d’Hugo Salus (1866-1929)

    Cançó simple

    König ist spazieren gangen,
    Bloß wie ein Mensch spazieren gangen,
    Ohne Szepter und ohne Kron’,
    Wie ein gewöhnlicher Menschensohn.

    El rei ha anat a passejar,
    igual que un home que surt a passejar,
    sense ceptre i sense corona,
    com un ésser humà normal.

    Ist ein starker Wind gekommen,
    Ganz gewöhnlicher Wind gekommen,
    Ohne Ahnung, wer das wär’,
    Fällt er über den König her.

    S’ha girat un vent molt fort,
    un vent absolutament normal,
    sense saber qui era,
    cau sobre el rei.

    Hat ihm den Hut vom Kopf gerissen,
    Hat ihn über’s Dach geschmissen,
    Hat ihn nie mehr wiedergesehn!

    Li ha arrencat el capell del seu cap,
    l’ha enviat a sobre la teulada,
    i no se l’ha vist mai més!

    Seht ihr’s!
    Da habt ihr’s!
    Das sag’ ich ja!

    Mireu!
    És així!
    Jo ja ho deia!

    Treiben gleich Allotria!
    Es kann kein König ohne Kron’,
    Wie ein gewöhnlicher Menschensohn
    Unter die dummen Leute gehn!

    Fer bogeries semblants!
    Un rei sense corona,
    com un ésser humà normal,
    anar entre la gent estúpida!

    Der genügsame Liebhaber
    Text d’Hugo Salus

    L’amant acontentadís

    Meine Freundin hat eine schwarze Katze
    Mit weichem knisterndem Sammetfell,
    Und ich, ich hab' eine blitzblanke Glatze,
    Blitzblank und glatt und silberhell.

    La meva amiga té un gat negre
    amb una pell suau i vellutada,
    i jo, tinc una calba brillant,
    brillant i llisa i lluent com l’argent.

    Meine Freundin gehört zu den üppigen Frauen,
    Sie liegt auf dem Divan das ganze Jahr,
    Beschäftigt das Fell ihrer Katze zu krauen,
    Mein Gott ihr behagt halt das sammtweiche Haar.

    La meva amiga forma part de les dones voluptuoses,
    jeu al sofà durant tot l’any,
    ocupada d’acaronar la pell del seu gat,
    Déu meu, només li plauen aquests dolços pèls.

    Und komm' ich am Abend die Freundin besuchen,
    So liegt die Mieze im Schoße bei ihr,
    Und nascht mit ihr von dem Honigkuchen
    Und schauert, wenn ich leise ihr Haar berühr.

    I quan arribo al vespre a visitar la meva amiga,
    el gat jeu a la seva falda,
    i llamineja amb ella pastels de mel
    i s’esgarrifa quan toco suaument els seus cabells.

    Und will ich mal zärtlich tun mit dem Schatze,
    Und daß sie mir auch einmal "Eitschi" macht,
    Dann stülp' ich die Katze auf meine Glatze,
    Dann streichelt die Freundin die Katze und lacht.

    I quan vull ésser afectuós amb el meu tresor,
    perquè ella pugui dir-me una vegada més “bufó”
    posa el gat damunt la meva calba
    i llavors l’amiga acarona el gat i riu.

    Gigerlette
    Text d’Otto Julius Bierbaum (1865-1910)

    Fräulein Gigerlette
    Lud mich ein zum Tee.
    Ihre Toilette
    War gestimmt auf Schnee;
    Ganz wie Pierrette
    War sie angetan.
    Selbst ein Mönch, ich wette,
    Sähe Gigerlette
    Wohlgefällig an.

    Senyoreta Gigerlette,
    convidi’m a prendre el te.
    El seu pentinat
    era ple de neu;
    igual que Pierrette,
    anava vestida.
    Fins i tot un monjo, aposto,
    miraria a Gigerlette
    amb gran plaer.

    War ein rotes Zimmer,
    Drin sie mich empfing,
    Gelber Kerzenschimmer
    In dem Raume hing.
    Und sie war wie immer
    Leben und Esprit.
    Nie vergess ich's, nimmer:
    Weinrot war das Zimmer,
    Blütenweiss war sie.

    Era una cambra vermella,
    on ella em rebé,
    llum groga d’espelmes
    hi havia a la cambra.
    I ella estava com sempre,
    tota vida i esperit.
    Mai no l’oblidaré, mai:
    la cambra era com de vi negre,
    ella com una flor blanca.

    Und im Trab mit Vieren
    Fuhren wir zu zweit
    In das Land spazieren,
    Das heisst Heiterkeit.
    Daß wir nicht verlieren
    Zügel, Ziel und Lauf,
    Saß bei dem Kutschieren
    Mit den heissen Vieren
    Amor hinten auf.

    I en un trot de quatre
    anàvem nosaltres dos
    a passejar pel país
    que s’anomena Alegria.
    Per no perdre
    brides, destí i camí,
    seia amb el cotxer
    amb els quatre ardents,
    Amor anava al darrere.

    Mahnung
    Text de Gustav Hochstetter (1873-1944)

    Advertiment

    Mädel sei kein eitles Ding,
    Fang dir keinen Schmetterling,
    Such dir einen rechten Mann,
    Der dich tüchtig küssen kann
    Und mit seiner Hände Kraft,
    Dir ein warmes Nestchen schafft.

    Noia, no siguis frívola,
    no cacis cap papallona,
    busca un home recte,
    que et pugui besar hàbilment,
    i que amb la força de les seves mans
    et construeixi un niu calent.

    Mädel, Mädel, sei nicht dumm,
    Lauf nicht wie im Traum herum,
    Augen auf! ob Einer kommt,
    Der dir recht zum Manne taugt.
    Kommt er, dann nicht lang bedacht!
    Klapp! die Falle zugemacht.

    Noia, noia, no siguis estúpida,
    no vagis com en un somni,
    els ulls oberts! Per si ve algú
    que et pugui servir com a marit.
    Si ve, no dubtis gaire!
    Clap! Tanca la trampa.

    Liebes Mädel sei gescheit,
    Nütze deine Rosenzeit!
    Passe auf und denke dran,
    Daß du, wenn du ohne Plan
    Ziellos durch das Leben schwirrst,
    Eine alte Jungfer wirst.

    Noia estimada, sigues llesta,
    aprofita la teva joventut!
    Ves amb compte i pensa
    que tu, sense un pla,
    aniràs sense objectiu per la vida,
    et quedaràs per vestir sants.

    Liebes Mädel sei gescheit,
    Nütze deine Rosenzeit.
    Passe auf und denke dran!
    Denk daran.

    Noia estimada, sigues llesta,
    aprofita la teva joventut.
    Ves amb compte i pensa!
    Pensa-hi!

    Hanns Eisler (1898-1962)
    De Hollywooder Liederbuch - Cançoner de Hollywood
    Text de Bertolt Brecht (1898-1956)

    An den kleinen Radioapparat

    Al petit aparell de ràdio

    Du kleiner Kasten, den ich flüchtend trug
    Daß meine Lampen mir auch nicht zerbrächen
    Besorgt vom Haus zum Schiff, vom Schiff zum Zug
    Daß meine Feinde weiter zu mir sprächen

    Caixeta que em vaig emportar en fugir,
    perquè les meves vàlvules no se’m trenquessin,
    cuidades de casa al vaixell, del vaixell al tren,
    perquè els meus enemics em continuessin parlant,

    An meinem Lager und zu meiner Pein
    Der letzten nachts, der ersten in der Früh
    Von ihren Siegen und von meiner Müh:
    Versprich mir, nicht auf einmal stumm zu sein!

    en el meu cau i per la meva pena,
    l’última cosa a la nit, la primera a la matinada,
    de les seves victòries i la meva fatiga:   
    Promet-me que mai no et quedaràs muda!

    Speisekammer 1942

    Rebost 1942

    Oh, schattige Kühle! Einer dunklen Tanne
    Geruch geht nächtlich brausend in dich ein
    Und mischt sich mit der süßen Milch aus großer Kanne
    Und dem des Räucherspecks am kalten Stein.

    Oh, ombrívola frescor! L’olor d’un avet fosc
    entra brunzint cada nit dintre teu
    i es barreja amb la dolça llet de la gran gerra
    i amb la cansalada fumada en una pedra fresca.

    Bier, Ziegenkäse, frisches Brot und Beere
    Gepflückt am grauen Strauch, wenn Frühtau fällt!
    Oh sic, könnt ich laden euch, die überm Meere
    Der Krieg der leeren Mägen hält!

    Cervesa, formatge de cabra, pa fresc i baies
    collides de l’arbust gris, quan cau la rosada primerenca!
    Oh, si pogués convidar-vos als que, més enllà dels mars,
    la guerra us manté els estómacs buits!

    Über den Selbstmord

    Sobre el suïcidi

    In diesem Lande und in dieser Zeit
    Dürfte es trübe Abende nicht geben,
    Auch hohe Brücken über die Flüsse.
    Selbst die Stunden zwischen Nacht und Morgen
    Und die ganze Winterzeit dazu, das ist gefährlich!

    En aquest país i en aquesta època          
    no hi hauria d’haver vespres ombrívols,
    ni tampoc alts ponts sobre els rius.        
    Àdhuc en les hores entre la nit i el matí
    i en tot el període d’hivern, això és perillós!  

    Denn angesichts des Elends
    Werfen die Menschen in einem Augenblick
    Ihr unerträgliches Leben fort.

    Perquè, davant de la misèria,    
    la gent llença en un moment    
    la seva vida insuportable.

    Hotelzimmer 1942

    Cambra d’hotel 1942

    An der weißgetünchten Wand
    Steht der schwarze Koffer mit den Manuskripten.
    Drüben steht das Rauchzeug mit dem kupf'rnen Aschenbecher
    Die chinesische Leinwand, zeigend den Zweifler
    Hängt darüber. Auch die Masken sind da,
    und neben der Bettstelle
    Steht der kleine sechslampige Lautsprecher.
    In der Frühe
    Drehe ich den Schalter um und höre
    Die Siegesmeldungen meiner Feinde.

    A la paret emblanquinada
    hi ha la maleta negra amb els manuscrits.
    Més enllà hi ha l’equip de fumar i el cendrer de coure.
    La pantalla xinesa, assenyalant al dubtós,
    està penjada al damunt. I també hi ha les màscares,
    i al costat del llit
    hi ha el petit altaveu de sis vàlvules.
    De bon matí
    encenc l’interruptor i escolto
    les notícies amb les victòries dels meus enemics.

    Die Stadt ist nach den Engeln genannt

    La ciutat es diu com els àngels

    Die Stadt ist nach den Engeln genannt
    Und man begegnet allenthalben Engeln.
    Sie riechen nach Öl und tragen goldene Pessare
    Und mit blauen Ringen um die Augen
    Füttern sie allmorgenlich die Schreiber
    in ihren Schwimmpfühlen.

    La ciutat es diu com els àngels
    i s’hi troben àngels per tot arreu.
    Fan olor de petroli i porten pessaris daurats
    i amb anells blaus entorn dels ulls
    nodreixen cada matí els escriptors
    en les seves piscines.

    Diese Stadt hat mich belehrt

    Aquesta ciutat m’ha reviscolat

    Diese Stadt hat mich belehrt,
    Paradies und Hölle
    können eine Stadt sein.
    Für die Mittellosen
    ist das Paradies die Hölle.

    Aquesta ciutat m’ha reviscolat.
    Paradís i infern
    poden ser una ciutat.
    Pels indigents
    el paradís és l’infern.

    Kurt Weill (1900-1950)
    Nannas LiedCançó de Nanna
    Text de Bertolt Brecht

    Meine Herren, mit siebzehn Jahren
    kam ich auf den Liebesmarkt
    und ich habe viel erfahren.
    Böses gab es viel,
    doch das war das Spiel.
    Aber manches hab ich doch verargt.
    Schließlich bin ich ja auch ein Mensch.

    Senyors meus, amb disset anys
    vaig arribar al mercat de la vida
    i vaig aprendre molt,
    hi havia molt de dolent,
    però aquest era el joc,
    i algunes coses no les puc censurar.
    (Finalment també soc humana.)

    Gott sei Dank geht alles schnell vorüber,
    auch die Liebe und der Kummer sogar.
    Wo sind die Tränen von gestern abend?
    Wo ist der Schnee vom vergangenen Jahr?

    Gràcies a Déu tot passa molt ràpid,
    i àdhuc l’amor i les penes també.
    On són les llàgrimes d’ahir al vespre?
    On és la neu de l’any passat?

    Freilich geht man mit den Jahren
    leichter auf den Liebesmarkt
    und umarmt sie dort in Scharen.
    Aber das Gefühl
    wird erstaunlich kühl,
    wenn man damit allzuwenig kargt.
    Schließlich geht ja jeder Vorrat zu Ende.

    Certament s’aprèn amb els anys
    més lleugeresa al mercat de l’amor
    i allà hom s’abraça en grups,
    però els sentiments
    queden sorprenent freds
    quan hom se’ls estalvia.
    (Finalment totes les previsions s’acaben.)

    Gott sei Dank geht alles schnell vorüber,
    auch die Liebe und der Kummer sogar.
    Wo sind die Tränen von gestern abend?
    Wo ist der Schnee vom vergangenen Jahr?

    Gràcies a Déu tot passa molt ràpid,
    i àdhuc l’amor i les penes també.
    On són les llàgrimes d’ahir al vespre?
    On és la neu de l’any passat?

    Und auch wenn man gut das Handeln
    lernte auf der Liebesmess':
    Lust in Kleingeld zu verwandeln
    wird doch niemals leicht.
    Nun, es wird erreicht.
    Doch man wird auch älter unterdes.
    Schließlich bleibt man ja nicht immer siebzehn.

    I encara que hom porti bé el negoci,
    aprèn del mercat de l’amor
    a canviar plaer per xavalla,
    tot i que no sempre és fàcil.
    Sí, es pot aconseguir,
    però entretant hom es farà més gran.
    (Finalment hom no es queda sempre als disset).

    Gott sei Dank geht alles schnell vorüber,
    auch die Liebe und der Kummer sogar.
    Wo sind die Tränen von gestern abend?
    Wo ist der Schnee vom vergangenen Jahr?

    Gràcies a Déu tot passa molt ràpid,
    i àdhuc l’amor i les penes també.
    On són les llàgrimes d’ahir al vespre?
    On és la neu de l’any passat?

    Der Abschiedsbrief La carta de comiat
    Text d’Erich Kästner (1899-1974)

    Zwei Stunden sitz’ ich schon im Cafe Bauer.
    Wenn du nicht willst, dann sag mir’ s ins Gesicht.
    Deswegen wird mir meine Milch nicht sauer,
    Ich pfeif’ auf dich, mein Schatz, na schön, denn nicht.

    Ja fa dues hores que m’assec al Cafè Bauer.
    Si no vols, digues-m’ho a la cara.
    Per això no es tornarà agra la meva llet,
    me’n ric de tu, mon tresor, i ja està!

    Du brauchst nicht denken, daß ich dich entbehre,
    Mit dem Verkehr mit mir, das ist jetzt aus!
    Auch ich hab’ so etwas wie eine Ehre.
    Laß dich nicht blicken Schatz, sonst fliegst du ‘raus!

    No cal que pensis que et trobaré a faltar,
    ara la nostra relació s’ha acabat!
    Jo també tinc com una mena d’honor,
    no t’ho pensis gaire, tresor, o volaràs!

    Du bist der erste nicht, der so verschwindet.
    Das hab’ ich nicht an dir verdient, mein gutes Kind!
    Du glaubst doch nicht, daß sich nicht noch ein and’ rer findet?
    Es gibt noch welche, die bequemer für mich sind.

    No ets el primer, que desapareix així,
    no m’ho mereixo de tu, noi estimat!
    No et penses que n’hi pugui haver encara un altre?
    N’hi ha alguns que em són més còmodes.

    Ich hab’ das Grüne an aus Poppelin,
    Das Loch d’ rin hast du auch hineingerissen.
    Du weißt, es reicht mir nur bis zu den Knien.
    Ich hab’ auch noch ein angefang’ nes Kissen.

    Porto el vestit verd de popelín,
    i l’obertura que té també t’ha meravellat.
    Saps? Només m’arriba fins als genolls.
    També tinc un coixí començat.

    Das solltest du am Heil’ gen Abend kriegen,
    Das ist nun aus, und mir auch einerlei.
    Es werden öfters andre darauf liegen,
    Denn was vorbei ist, Schatz, das ist vorbei!

    L’havies de rebre la Nit de Nadal,
    però això s’ha acabat, i m’és igual.
    N’hi haurà sovint molts d’altres,
    de manera que el que s’ha acabat, tresor, s’ha acabat!

    Du bist der erste nicht, der so verschwindet,
    Ich bin nicht stolz, auch wär’ das nicht am Platze.
    Wenn du was übrig hast, dann schick’ es schnell!
    Mir gegenüber feixt ein Herr mit Glatze,
    Das ist der Chef von Engelhorns Hotel!

    No ets el primer que desapareix així,
    no soc orgullosa, no seria adequat.
    Si et queda quelcom de simpatia, llença-la ràpidament!
    Davant meu riu amb malícia un senyor calb,
    és l’amo de l’Hotel Engelhorn!

    Na Schluß! das Vis-a-vis von gegenüber
    Fragt, ob ich wollte, denn er möchte schon.
    Der hat Moneten, so ein alter Schieber.
    Behalt dein Geld, und schlaf allein, mein Sohn.

    I ara prou! El senyor del davant pregunta
    si jo voldria, perquè ell sí que vol.
    Té calés, com un vell estraperlista.
    Guarda els teus diners, i dorm ben sol, fill meu.

    Auch du bist einer von die feinen Herrn.
    Der Alte kommt, er n immt mich zu sich mit!
    Rutsch mir den Buckel lang! Und hab’ mich gern!
    Ven ganzem Herzen, deine Erna Schmidt.

    També tu ets un dels cavallers elegants.
    El vell arriba i se m’emporta!
    Ja te’n pots anar a passeig! I estima’m!
    De tot cor, la teva Erna Schmidt.

    Traduccions de Manuel Capdevila i Font

  • També et pot interessar...

    Palau Grans Veus
    Divendres, 09.05.25 – 20 h
    Sala de Concerts

    Schubert: Schwanengesang, D. 957 (El cant del cigne) i altres lieder

    Andrè Schuen, baríton
    Daniel Heide
    , piano

    Liebesbotschaft, D. 957/1
    Kriegers Ahnung, D. 957/2
    Frühlingssehnsucht, D. 957/3
    Ständchen, D. 957/4
    Aufenthalt, D. 957/5
    In der Ferne, D. 957/6
    Herbst, D. 945
    Abschied, D. 957/7   

    Bei dir allein, D. 866/2
    Der Wanderer an den Mond, D. 870
    Wiegenlied, D. 867
    Am Fenster, D. 878
    Der Atlas, D. 957/8
    Ihr Bild, D. 957/9
    Das Fischermädchen, D. 957/10
    Die Stadt, D. 957/11
    Am Meer, D. 957/12
    Der Doppelgänger, D. 957/13
    Die Taubenpost, D. 965A                 

    Preus: de 25 a 38 €            

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex