Diana Damrau, Jonas Kaufmann & Helmut Deutsch
–LiederabendPalau Grans Veus | Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica
Dimarts, 8 d'abril de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Diana Damrau, soprano
Jonas Kaufmann, tenor
Helmut Deutsch, pianoI part
Richard Strauss (1864-1949)
Zueignung, op. 10 núm. 1
Nichts, op. 10 núm. 2
Die Nacht, op. 10 núm. 3
Die Georgine, op. 10 núm. 4
Geduld, op. 10 núm. 5
Die Verschwiegenen, op. 10 núm. 6
Die Zeitlose, op. 10 núm. 7
Wer hat’s getan, op. 84A
Allerseelen, op. 10 núm. 8
Liebeshymnus, op. 32 núm. 3
Schlagende Herzen, op. 29 núm. 2
Ich trage meine Minne, op. 32 núm. 1
Einerlei, op. 69 núm. 3
Nachtgang, op. 29 núm. 3
Freundliche Vision, op. 48 núm. 1
Ich liebe dich, op. 37 núm. 2
Amor, op. 68 núm. 5II part
Gustav Mahler (1860-1911)
Rheinlegendchen
Um schlimme Kinder artig zu machen
Wer hat dies Liedlein erdacht
Ablösung im Sommer
Es sungen drei Engel einen süssen Gesang
Ich atmet‘ einen linden Duft
Liebst du um Schönheit
Blicke mir nicht in die Lieder
Ich bin der Welt abhanden gekommenRichard Strauss
Leises Lied, op. 39 núm. 1
Wozu noch, Mädchen, op. 19 núm. 1
Breit über mein Haupt, op. 19 núm. 2
Ich schwebe, op. 48 núm. 2
Heimliche Aufforderung, op. 27 núm. 3
Ruhe, meine Seele, op. 27 núm. 1
Morgen, op. 27 núm. 4
Cäcilie, op. 27 núm. 2Durada del concert:
Primera part, 55 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 55 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#òpera #gransfigures #estrenes
Poema
Lied
Sedejaré la mar, damunt l’escletxa oberta
per la llum resplendent
que encega el vent amb la claror dels dies.
Traço el teu verb en fràgils carritxeres
i em perdo, desvalgut,
en els bronzes que escup la terra en flor.S’esmunyen salvatgines que no veig.
Et tinc a prop, tan certa,
i el lloc de la distància és un prodigi d’aus
que aletegen en l’ombra del meu vespre.
Pupil·la i cor, pel temps que així entreveies
i que ara és u: rodó, curull d’imatges,
precís en un mirar que et multiplica en veu.Arriba a mi. I en fer-hi cap
que un cant secret t’eixordi:
més pur, més alt, més teu.Sigues l’astor que vola i que se’n va:
rapinya’m el dolor, perquè et recordi.Lluís Calvo
Del llibre Opus spicatum.
Lleida: Pagès Editors, 2000.
Comentari
Dos titans d’una nova era del lied
Des de la seva eclosió i consolidació, a l’inici del segle XIX, com un material musical amb el mateix potencial artístic que qualsevol altre, el lied evoluciona a gran velocitat pel que fa a forma i llenguatge. Durant el Romanticisme, Ludwig van Beethoven, Franz Schubert, Robert Schumann, Johannes Brahms o Franz Liszt, entre d’altres, i cadascun des d’una perspectiva diversa, expandeixen els límits del gènere, tot aprofundint la relació entre el material poètic i musical, així com la dialèctica entre el discurs vocal i el pianístic. A l’albada del segle XX, però, havent ja assimilat el món musical la revolució wagneriana, la cançó poètica s’enfrontà a un nou repte, el del pas a la modernitat. Tres compositors assumiran aquesta difícil transició. D’una banda, el talentós, compulsiu i prematurament retirat Hugo Wolf, que assumint el llegat romàntic aportà nova llum al gènere. Els altres dos foren Gustav Mahler i Richard Strauss.
Tot i que només quatre anys separen el naixement d’aquests dos titans del postromanticisme, és difícil concebre personalitats més contrastants malgrat l’indiscutible èxit professional d’ambdós. Mahler assolí, com a director d’orquestra, les més altes fites, però sempre carregà amb el dolor de la incomprensió rebuda per les seves simfonies, considerades avui cúspides del gènere. Strauss, també destacat director, ben d’hora assaborí l’èxit dels seus poemes simfònics i gaudí del terratrèmol provocat per les seves primeres i revolucionàries òperes, Salome i Elektra. Turmentat el primer, bon vivant el segon, es professaren mútua admiració tot i diferències personals i estètiques que els portaren, fins i tot, a cultivar formes musicals divergents. L’únic gènere en què van coincidir, i que van cultivar de manera magistral durant bona part de la seva carrera, fou el lied, però també en aquest cas des de perspectives gairebé oposades.
La cançó forma part de l’ADN musical de Gustav Mahler. Les tonades populars que li cantava la dida durant la infantesa a la Bohèmia natal esdevingueren un substrat cultural i sentimental que es filtra en les seves simfonies. Els primers cicles de cançons importants –Lieder eines Fahrenden Gesellen (Cançons del company errant), Lieder und Gesänge aus der Jugendzeit (Cançons i cants de joventut) i Des Knaben Wunderhorn (El corn meravellós de la joventut) estan inspirats o basats en la poesia popular. Concretament en el recull enciclopèdic publicat per Achim von Arnim i Clemens Brentano entre el 1805 i el 1808 que porta per títol precisament Des Knaben Wunderhorn. La creació d’aquests tres cicles coincideix, exactament, amb la composició de les quatre primeres Simfonies de Mahler. Un període que s’estén des del 1884 fins al 1901, que, significativament, es coneix com els anys Wunderhorn. L’univers popular d’aquestes cançons, poblat de tonades infantils, de ball o satíriques, d’escenes de la natura, contes i paràboles, com també la reflexió sobre aquest món i el següent o el destí reapareix en les obres simfòniques d’aquesta etapa, de vegades de manera integral i d’altres referencial, però sempre com a marc estètic.
La composició dels Rückert Lieder, en canvi, assenyala la ruptura amb l’univers Wunderhorn. Per primer cop, Mahler utilitza “alta literatura”, concretament textos del poeta romàntic Friedrich Rückert. Aquestes cinc cançons van ser creades entre els anys 1901 i 1902, moment en què el compositor escriu la Simfonia núm. 5, i inauguren una nova etapa. Amb aquesta Simfonia, Mahler elimina el component vocal que havia protagonitzat les tres anteriors per aprofundir en l’element harmònic i els límits de la tonalitat. Tot i això, és innegable el vincle entre el famós “Adagietto” d’aquesta Simfonia i un lied com Ich bin der Welt abhanden gekommen.
Richard Strauss va escriure al voltant de dues-centes cançons durant la seva llarga carrera. Enamorat de la veu de soprano, molts dels seus lieder estaven dedicats a la seva esposa, la cantant Pauline de Ahna. Tot i això, del seu catàleg, una mica irregular, se n’acostuma a interpretar una part reduïda. Moltes de les seves peces més inspirades pertanyen al primer període compositiu. Una mostra fefaent és l’inspiradíssim cicle Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”, op. 10, el primer que publicà l’any 1885 i que conté obres mestres indiscutibles, com Zueignung, Die Nacht i Allerseelen. O deu anys més tard, quan tornà a demostrar el seu excepcional talent per la cançó amb els Vier Lieder, op. 27, on trobem autèntiques perles com són Ruhe, meine Seele, Morgen o Cäcilie.
A diferència d’altres compositors de lieder, Richard Strauss se sentia més lliure i inspirat adaptant textos de poetes menors que no pas enfrontant-se a gegants de la literatura, excepte en comptades i notables excepcions. Era en els poemes d’autors com Hermann von Gilm, Karl Henckell, Heinrich Hart o John Henry Mackay on podia desplegar les seves grans virtuts: un do innat per la melodia vocal, un sentit de l’harmonia que li permetia desplegar una enorme paleta de colors i la generosa textura orquestral que incorporava a la part de piano.
Antoni Colomer, periodista musical
Biografies
Biografies
©Jiyang Chen
©Jiyang Chen
Diana Damrau, soprano
Des de fa dues dècades, la soprano Diana Damrau actua als principals teatres d’òpera i concerts del món. El seu ampli repertori inclou papers principals, com ara Anna Bolena (Opernhaus de Zúric, Wiener Staatsoper), I masnadieri, Capriccio (Bayerische Staatsoper), Roméo et Juliette (La Scala, Metropolitan Opera), Lucia di Lammermoor (La Scala, Bayerische Staatsoper, Metropolitan Opera, Royal Opera House), Manon (Wiener Staatsoper, Metropolitan Opera) i La traviata (La Scala, Metropolitan Opera, Royal Opera House, Opéra National de París i Bayerische Staatsoper), així com la Reina de la Nit de Die Zauberflöte (Metropolitan Opera, Festival de Salzburg, Wiener Staatsoper, Royal Opera House, Bayerische Staatsoper).
Aquest mes de gener de 2025 ha debutat com a Mariscala a Rosenkavalier a l'Òpera Estatal de Berlín.
La Metropolitan Opera és el teatre on la soprano ha interpretat els seus personatges més emblemàtics, ha participat en retransmissions en directe en HD per als cinemes d’arreu del món i ha debutat en set papers des de la seva primera aparició com a Zerbinetta el 2005. Hi destaquen les noves produccions de Rigoletto (Gilda), Il barbiere di Siviglia (Rosina), Le Comte Ory (Adèle) i Les pêcheurs de perles (Leïla), així com els papers titulars a La traviata, Manon, La sonnambula, La fille du régiment i Roméo et Juliette. De la mateixa manera, va ser la primera cantant de la història de la Metropolitan Opera a interpretar Pamina i la Reina de la Nit en diferents funcions d’una mateixa producció de Die Zauberflöte de Mozart.
Diana Damrau ha interpretat igualment obres contemporànies d’òpera en rols escrits especialment per a ella, com el paper principal en l’adaptació operística d’Ian Bell d’A harlot’s progress de Hogarth (Theater an der Wien, 2013) i els papers principals en 1984 de Lorin Maazel (Royal Opera House, 2005).
S’ha consolidat com una de les intèrprets de lied més prestigioses de l’actualitat, i actua habitualment als escenaris més reconeguts del món. Manté una estreta col·laboració artística amb el pianista Helmut Deutsch, l’arpista Xavier de Maistre i Sir Antonio Pappano.
Com a artista exclusiva de Warner/Erato, Diana Damrau va debutar en disc amb Arie di bravura (una col·lecció d’àries de Mozart i Salieri). Els seus àlbums en solitari posteriors han estat guardonats, amb premis com ara l’Echo i l’Opus Klassik. Va interpretar Vier letzte Lieder de Strauss al Carnegie Hall amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, sota la direcció de Mariss Jansons, i l’enregistrament es va publicar l’any 2020. A més, ha participat en nombrosos enregistraments d’òpera, tant en CD com en DVD. El desembre del 2023 es va publicar el seu nou àlbum d’àries i duets del repertori d’opereta amb Jonas Kaufmann.
Molt sol·licitada al circuit de concerts i recitals, ha gaudit de residències artístiques a seus europees importants, com el Barbican Centre de Londres, ha fet gires per Amèrica del Sud i l’Àsia, i ha participat en els concerts de Cap d’Any amb la Berliner Philharmoniker sota la direcció de Kirill Petrenko.
Després d’haver cantat cançons d’amor de Robert Schumann i Johannes Brahms al costat del tenor Jonas Kaufmann i el pianista Helmut Deutsch, aquesta primavera de 2025 els tres artistes han iniciat una gira que durarà fins l’estiu per les sales de concerts més distingides d’Europa amb cançons de Gustav Mahler i Richard Strauss. En aquesta prestigiosa gira europea, Diana Damrau portarà vestits de nit de Talbot & Runhof i joies de Chopard.
Alguns esdeveniments a destacar en aquesta temporada de concerts de Diana Damrau són un concert a l'aire lliure a l'escenari emblemàtic de Hollywood Bowl a Los Angeles amb la Filharmònica de Los Angeles sota la batuta de Gustavo Dudamel així com, o els concerts de Cap d'Any amb la Staatskapelle Berlin sota la direcció de Christian Thielemann.
El 2007 va rebre el títol de Kammersängerin de la Bayerische Staatsoper, el 2010 li va ser concedit l’Orde Bavarès de Maximilià de les Ciències i les Arts i el 2021 va rebre l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya. Ha estat nomenada diverses vegades Cantant de l’Any (Opernwelt, International Opera Award London, Opera News, Gramophone Editor’s Choice) i des del 2020 un asteroide duu el seu nom.
General Management Opera, Concerts, Tours & Media: CCM Classic Concerts Management, www.ccm-international.de
Diana Damrau enregistra en exclusiva amb Erato/Warner Classics
Biografies
©Gregor Hohenberg_Sony Music
©Gregor Hohenberg_Sony Music
Jonas Kaufmann, tenor
Aclamat com “el millor tenor del món” per «The Telegraph», Jonas Kaufmann ha interpretat més de setanta papers als principals teatres d’òpera internacionals. «The New York Times» l’ha descrit com un cantant que posseeix “notes altes de clarí i una combinació de virilitat i tendresa en el seu cant”, així com ha lloat la seva “musicalitat refinada”. A banda de posseir una gran tècnica vocal, les seves interpretacions han estat igualment elogiades pel seu fort impacte dramàtic: “Interpreta tots els papers amb tanta intensitat que fa pensar als espectadors que és l’última vegada que el veuran dalt de l’escenari” («Telerama»). Essent un dels millors intèrprets actuals del repertori de lied, Kaufmann també és molt sol·licitat per participar en concerts. Les seves interpretacions i enregistraments l’han fet mereixedor de múltiples honors i premis: vuit Echo/Opus Klassic, la distinció de Cantant de l’Any de nombroses revistes de música clàssica, entre les quals «Opernwelt», «Diapason» i «Musical America». Posseeix el títol de Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres i ha estat nomenat també cavaller de l’Orde Bavarès de Maximilià. El 2022 va ser nomenat Kammersänger a Àustria i el 2024 va rebre l’Orde de la Legió d’Honor.
A l’inici de la temporada 2023-2024 va presentar un projecte especial amb Helmut Deutsch i el director Claus Guth al Park Avenue Armory de Nova York: Doppelgänger, una interpretació escènica del Schwanengesang de Schubert. Després d’un seguit de representacions d’Otello i d’una nova producció de Turandot a la Wiener Staatsoper, Kaufmann va cantar als concerts de Cap d’Any amb la Berliner Philhamoniker i Kirill Petrenko, també va fer un seguit de concerts (The sound of movies) a Baden-Baden, Praga, Nàpols i Wiesbaden, noves produccions de La Gioconda al Festival de Pasqua de Salzburg i al Teatro San Carlo de Nàpols, representacions d’Aida i Tosca a la Bayerische Staatsoper, Andrea Chenier a la Royal Opera House i interpretacions en concert del segon acte de Tristan and Isolde a Gstaad i Baden-Baden.
Des de setembre de 2024, Jonas Kaufmann és el director del Festival Tirolès Erl. Per commemorar el 100è aniversari de la mort de Giacomo Puccini, va emprendre una gira de concerts per Europa els mesos d’octubre i novembre de 2024, que va incloure la seva participació a la Gala Puccini al Teatro alla Scala el 29 de novembre.
Després d'una sèrie de representacions de I Pagliacci de Leoncavallo a l'Òpera Estatal de Viena i una gira per Àsia amb concerts d'òpera i recitals, el seus plans per al 2025 inclouen una gira amb Diana Damrau i Helmut Deutsch (amb cançons de Mahler i Strauss), el rol principal a Parsifal al Festival Erl i de I Pagliacci a l'Òpera Estatal de Baviera.
Gràcies a la seva veu, que destaca en un ampli ventall de repertoris, Kaufmann ha obtingut diversos reconeixements per la interpretació de papers en francès, alemany i italià, així com també per les seves actuacions en recitals. Entre els seus papers més importants destaquen els de Don José, Werther, Don Carlos, Otello, Andrea Chénier, Maurizio, Lohengrin, Parsifal i Florestan, que ha interpretat, per exemple, al Teatro alla Scala, Covent Garden, Bayerische Staatsoper, Metropolitan Opera, Opernhaus de Zúric, Opéra National de París o Wiener Staatsoper. Ha publicat múltiples enregistraments que abasten un repertori divers, incloent-hi òpera, lieder i opereta .
Nascut a Múnic, va finalitzar els seus estudis de cant a la Hochschule für Musik und Theater de Múnic. A més, va assistir a classes magistrals amb Hans Hotter, James King i Josef Metternich. Durant els seus primers anys als escenaris del Staatstheater de Saarbrücken, va continuar la seva formació amb Michael Rhodes a Trèveris.
Els dos àlbums més recents de Jonas Kaufmann son The Sound of Movies, una gravació d’algunes de les seves cançons de pel·lícules preferides (https://JonasKaufmann.lnk.to/movies) i Love Affairs amb duets i àries d’òperes de Puccini (https://JonasKaufmann.lnk.to/puccinilove) ambdós àlbums publicats a Sony Classical
Jonas Kaufmann enregistra exclusivament per a Sony Classical.
Biografies
©Shirley Suarez
©Shirley Suarez
Helmut Deutsch, piano
És un dels acompanyants de recitals més extraordinaris, amb més èxit i entre els més sol·licitats del món. Va néixer a Viena, on va estudiar al Conservatori, a l’Acadèmia de Música i a la Universitat. El 1965, quan tenia vint-i-quatre anys, va ser guardonat amb el Premi de Composició de Viena i nomenat professor universitari.
Tot i que ha actuat amb distingits instrumentistes com a músic de cambra, s’ha concentrat fonamentalment en l’acompanyament de recitals de cançons.
Al principi de la seva carrera va treballar amb la soprano Irmgard Seefried, però el cantant més important de la seva època inicial va ser Hermann Prey, a qui va acompanyar de manera permanent durant dotze anys. Més endavant va treballar amb molts dels cantants de recitals més distingits i va tocar a les principals seus musicals del món. Les seves col·laboracions actuals amb Jonas Kaufmann, Diana Damrau, Michael Volle són algunes de les més remarcables.
Deutsch ha enregistrat més d’un centenar d’àlbums. Els últims anys s’ha dedicat, d’una manera especial, al desenvolupament de joves talents. Després d’exercir l’ensenyament a Viena, va continuar la tasca docent sobretot a Múnic, a la Hochschule für Musik und Theater, on va treballar durant vint-i-vuit anys com a professor d’interpretació de cançons.
A més, és professor visitant de diverses universitats i tot sovint el conviden a impartir classes magistrals a Europa i a l’Extrem Orient. El jove tenor suís Mauro Peter, un dels seus últims alumnes a Múnic, s’ha convertit en un dels seus companys de recital preferits.
Textos
Richard Strauss (1864-1949)
Zueignung, op. 10 núm. 1 – Dedicatòria
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von Gilm (1812-1864)Ja, du weißt es, theure Seele,
Daß ich fern von dir mich quäle,
Liebe macht die Herzen krank,
Habe Dank.Sí, tu ho saps, ànima estimada,
que em turmenta estar lluny de tu.
L’amor em fa emmalaltir el cor.
Te’n dono les gràcies!Einst hielt ich, der Freiheit Zecher,
Hoch den Amethisten-Becher
Und du segnetest den Trank,
Habe Dank.Un cop jo vaig alçar ben alta, ebri de llibertat,
la copa d’ametista
i tu vas beneir la libació.
Te’n dono les gràcies!Und beschworst darin die Bösen,
Bis ich, was ich nie gewesen,
Heilig, heilig an's Herz dir sank,
Habe Dank.I exorcitzares així els dimonis
de manera que jo, com mai abans ho havia estat,
santificat, santificat, caigués sobre el teu pit.
Te’n dono les gràcies!Nichts, op. 10 núm. 2 – No res
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von GilmNennen soll ich, sagt ihr, meine
Königin im Liederreich!
Thoren, die ihr seid, ich kenne
Sie am wenigsten von euch.L’haig de fer, digueu-me, la meva reina
en el regne de les cançons?
Necis que tots sou, jo la conec
menys que tots vosaltres.Fragt mich nach der Augen Farbe,
Fragt mich nach der Stimme Ton,
Fragt nach Gang und Tanz und Haltung,
Ach, und was weiß ich davon.Pregunteu-me pel color dels ulls,
pregunteu-me pel to de la veu,
per la seva manera de caminar i de dansar,
ai, i què en sé jo, de tot això?Ist die Sonne nicht die Quelle
Alles Lebens, alles Licht’s,
Und was wissen von derselben
Ich, und ihr, und alle? – nichts.No és el Sol la font
de tota la vida, de tota la llum?
I què en sabem d’ell
jo, i vosaltres, i tothom?... No res.Die Nacht, op. 10 núm. 3 – La nit
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von GilmAus dem Walde tritt die Nacht,
An den Bäumen schleicht sie leise,
Schaut sich um im weiten Kreise,
Nun gib Acht!ara ves amb compte!Surt la nit del bosc,
camina lentament des dels arbres,
mira el seu ampli entorn,
ara ves amb compte!Alle Lichter dieser Welt,
Alle Blumen, alle Farben
Löscht sie aus und stiehlt die Garben
Weg von Feld.Totes les llums d’aquest món,
totes les flors i tots el colors,
els apaga, i roba
els gavells del camp.Alles nimmt sie, was nur hold,
Nimmt das Silber weg des Stromes
Nimmt vom Kupferdach des Domes
Weg das GoldS’emporta tot el que era preciós,
s’emporta la plata del riu,
s’emporta l’or de la cúpula
de la catedral.Ausgeplündert steht der Strauch:
Rücke näher, Seel’ an Seele,
O die Nacht, mir bangt, sie stehle
Dich mir auch.Saquejat està l’arbust,
acosta’t més, l’ànima a l’ànima,
oh, la nit!, em fa por que et robi
a tu també.Die Georgine, , op. 10 núm. 4 – La dàlia
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von GilmWarum so spät erst Georgine?
Das Rosenmärchen ist erzählt
Und honigsatt hat sich die Biene
Ihr Bett zum Schlummer schon gewählt.Per què ara, tan tard, dàlia?
Les roses ja han explicat els seus contes,
i les abelles, sadolles de mel,
ja s’han triat el llit per dormir.Sind nicht zu kalt dir diese Nächte?
Wie lebst du diese Tage hin?
Wenn ich dir jetzt den Frühling brächte,
Du feuergelbe Träumerin.No són massa fredes aquestes nits?
Què has fet tots aquests dies?
Si jo et portés la primavera,
apassionada somniadora,Wenn ich mit Maithau dich benetzte,
Begösse dich mit Juni-Licht,
Doch ach, dann wärst du nicht die Letzte,
Die stolze Einzige auch nicht.i t’arrosés amb rosada de maig,
i et regués amb llum de juny...
llavors, ai, no series la darrera,
ni tampoc, ufanosa, l’única.Wie, Träumerin, lock’ ich vergebens?
So reich’ mir schwesterlich die Hand,
Ich hab’ den Frühling dieses Lebens
Wie du den Maitag nicht gekannt.Per què, somniadora, et festejo en va?
Allarga’m una mà fraternal,
no he conegut el maig de la vida,
com tu tampoc la primavera.Und sät wie dir, du feuergelbe,
Stahl sich die Liebe mir in’s Herz,
Ob spät, ob früh,es ist dasselbe
Entzücken und derselbe Schmerz.I tard com tu, ardorosa,
l’amor em robà el cor;
oh, tard o aviat, és el mateix
encís i el mateix dolor.Geduld, op. 10 núm. 5 – Paciència
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von GilmGeduld sagst du, und zeigst mit weißem Finder
Auf meiner Zukunft festgeschloß’ne Thür:
Ist die Minute, die da lebt, geringer
Als jene ungebornen? sage mir;
Kannst mit der Liebe du den Lenz verschieben,
Dann borg’ ich dir für eine Ewigkeit,
Doch mit dem Frühling endet auch das Lieben,
Und keine Herzens-Schulden zahlt die Zeit.Paciència, em dius, i senyales amb el dit blanc
la porta fermament tancada del meu futur.
És el minut que ara viu, menys important
que aquell que no ha nascut? Digues-m’ho!
Si amb l’amor pots retardar la primavera,
t’accepto llavors per tota una eternitat,
però amb la primavera s’acaba també l’amor,
i el temps no paga cap deute del cor.Geduld sagst du, und senkst die schwarze Locke,
Und stündlich fallen Blumenblätter ab,
Und stündlich fordert eine Todtenglocke
Der Thräne letztes Fahrgeld für das Grab.
Sieh’ nur die Tage schnell vorüberrinnen,
Horch, wie sie mahnend klopfen an die Brust:
Mach’ auf, mach’ auf, was wir nicht heut’ gewinnen,
Ist morgen unersetzlicher Verlust.Paciència, em dius, i inclines els negres rulls,
i els pètals de les flors cauen a tothora,
i a tothora estimula una fúnebre campana
les llàgrimes per a l’últim passatge a la tomba.
Mira què de pressa passen els dies,
escolta com truquen al pit, evocatius;
obre, obre!, el que no guanyem avui,
serà demà una pèrdua irreparable.Geduld sagst du, und senkst die Augenlider,
Verneint ist mein Frage an das Glück,
So lebe wohl, ich seh’ dich nimmer wieder,
So will’s mein unerbittliches Geschick.
Du hast geglaubt, weil and’re warten müssen,
Und warten können, kann und muß ich’s auch,
Ich aber hab’ zum Lieben und zum Küssen
Nur einen Frühling wie der Rosenstrauch.Paciència, em dius, i baixes les parpelles,
denegada ha estat la meva demanda de felicitat;
així doncs, adeu, mai més no et tornaré a veure,
així ho vol el meu destí inexorable.
T’has cregut, perquè d’altres varen haver d’esperar
i podien esperar, que també jo podria i voldria;
però jo, per als besos i per a l’amor,
només tinc, com les roses, una primavera.Die Verschwiegenen, op. 10 núm. 6 – Els callats
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von GilmIch habe wohl, es sei hier laut
Vor aller Welt verkündigt,
Gar vielen heimlich anvertraut,
Was du an mir gesündigt.Soc feliç, que sigui anunciat
ben fort a tot el món!
I confiat només secretament
el nostre pecat.Ich sagt’s dem ganzen Blumenheer,
Dem Veilchen sagt’ ich’s stille,
Der Rose laut, und lauter der
Großäugigen Kamille.Ho he dit a tota la munió de flors:
a la violeta li he dit suaument,
a la rosa, fort, i més fort
a la camamilla dels ulls vius.Doch hat’s dabei noch keine Noth,
Bleib’ munter nur und heiter,
Die es gewußt, sind alle todt,
Und sagen’s nicht mehr weiter.Però no tinguis cap temença,
segueix alegre i contenta:
les que ho han sabut són totes mortes,
i no ho podran explicar.Die Zeitlose, op. 10 núm. 7 – El còlquic
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von GilmAuf frisch gemähtem Weideplatz
Steht einsam die Zeitlose,
Den Leib von einer Lilie,
Die Farb’ von einer Rose.Al prat segat de nou
hi ha un còlquic solitari,
amb el cos d’una assutzena,
i el color d’una rosa.Und es ist Gift, was aus dem Kelch,
Dem reinen, blickt, so röthlich;
Die letzte Blum’, die letzte Lieb’
Sind beide schön, doch tödtlich.Però és verí el que al calze,
tan pur, brilla vermellós.
L’última flor, l’últim amor:
ambdós són bells, però mortals.Wer hat’s getan, op. 84A – Qui l’ha fet
Text de Hermann von GilmEs steht mein Lied in Nacht und Frost,
Die alles Leben tödten,
Und harrt vergebens, ob der Ost
Sicht wieder mag erröthen.El meu cant és de nit i de gelada,
que maten qualsevol vida,
i espera inútilment
si l’Est vol tornar a enrojolar-se.So steht es nun ein ganzes Jahr
In dieser Nacht, der kalten,
Und dennoch grünt’s noch immerdar,
Wer hat es wohl erhalten?S’ha quedat ara tot un any
en aquesta nit, freda,
i amb tot s’enverdeix sense parar,
qui l’ha pogut conservar bé?Du nicht, du nicht, von aller Welt
Bewundert und beneidet.
Der hat’s getan, der auf dem Feld
Die Lilien kleidet.Tu no, tu no, de tot el món
admirat i envejat.
El que ho ha fet és el que vesteix
les assutzenes al camp.Allerseelen, op. 10 núm. 8 – Dia de difunts
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von GilmStell auf den Tisch die duftenden Reseden,
Die letzten roten Astern trag herbei,
Und laß uns wieder von der Liebe reden,
Wie einst im Mai.Deixa sobre la taula la reseda olorosa,
porta els últims àsters vermells,
i torna’m a parlar d’amor
com antany al maig.Gib mir die Hand, daß ich sie heimlich drücke
Und wenn man's sieht, mir ist es einerlei,
Gib mir nur einen deiner süßen Blicke,
Wie einst im Mai.Dona’m la mà perquè l’acaroni en silenci,
i no em fa res que ens vegin.
Dona’m una sola de les teves mirades
com antany al maig.Es blüht und heut auf jedem Grabe,
Jahre ist den Toten frei,
Komm an mein Herz, daß ich dich wieder habe,
Wie einst im Mai.En cada tomba hi ha avui flors i olors,
un dia a l’any els morts són lliures,
torna al meu cor, que et torni a abraçar
com antany al maig.Liebeshymnus, op. 32 núm. 3 – Himne a l’amor
De Fünf Lieder
Text de Karl Friedrich Henckell (1864-1929)Heil jenem Tag, der dich geboren,
Heil ihm, da ich zuerst dich sah!
In deiner Augen Glanz verloren
Steh’ ich ein sel’ger Träumer da.Beneït sigui el dia en què vas néixer,
Beneït sigui el dia en què et vaig veure per primer cop!
Perdut en l’esclat dels teus ulls,
Sóc aquí, afortunat somiador.Mir scheint der Himmel aufzugehn,
Den ich von ferne nur geahnt,
Und eine Sonne darf ich sehn,
Daran die Sehnsucht nur gemahnt.El cel sembla que s’obri,
només ho percebo de lluny,
i se’m permet de veure-hi un sol
un sol que el meu desig pregona.Wie schön mein Bild in diesem Blicke!
In diesem Blick mein Glück wie groß!
Und flehend ruf’ ich zum Geschicke:
O weile, weile wandellos!Què bonica és la meva imatge en aquesta mirada!
Que gran és la meva felicitat en aquesta mirada!
I cridant imploro el destí:
"Ah, queda’t, queda’t i no canvïs!"Schlagende Herzen, , op. 29 núm. 2 – Cors bategants
De Drei Lieder
Text d’Otto Julius Bierbaum (1865-1910)Über Wiesen und Felder ein Knabe ging.
Kling-klang schlug ihm das Herz,
Es glänzt ihm am Finger von Golde ein Ring,
Kling-klang schlug ihm das Herz,
“Oh Wiesen, oh Felder,
Wie seid ihr schön!
Oh Berge, oh Wälder,
Wie seid ihr schön!
Wie bist du gut, wie bist du schön,
Du goldene Sonne in Himmelshöh’n!”
Kling-klang schlug ihm das Herz,Un noi anava pels camps i pels prats,
cling-clang, li feia el cor;
lluïa al seu dit un anellet d’or,
cling-clang, li feia el cor.
“Oh camps, oh prats,
que bells que sou!
Oh muntanyes, oh boscos,
que bells que sou!
Que bo i que bell,
oh sol daurat del firmament!”
Cling-clang, li feia el cor.Schnell eilte der Knabe mit fröhlichem Schritt,
Kling-klang schlug ihm das Herz,
Nahm manche lachende B lume mit,
Kling-klang schlug ihm das Herz.
“Ueber Wiesen und Felder
Weht Frühlings Wind,
Ueber Berge und Wälder
Weht Frühlingswind.
Im Herzen mir innen weht Frühlingswind,
Der treibt zu Dir mich leise, lind!”
Kling-klang schlug ihm das Herz.El noi s’apressava amb llargues passes,
cling-clang, li feia el cor,
i collia algunes flors somrients,
cling-clang, li feia el cor.
“Una brisa primaveral alena
pels camps i pels prats,
una brisa primaveral alena
per les muntanyes i els boscos.
Una brisa primaveral alena en el meu cor,
que m’empeny dolçament cap a tu!”
Cling-clang, li feia el cor.Zwischen Wiesen und Feldern ein Mädel stand,
Kling-klang schlug ihm das Herz,
Hielt über die Augen zum Schauen die Hand,
Kling-klang schlug ihm das Herz.
“Ueber Wiesen und Felder
Schnell kommt er her,
Ueber Berge und Wälder
Schnell kommt er her.
Zu mir, zu mir schnell kommt er her!
Oh wenn er bei mir nur, bei mir schon wär!”
Kling-klang schlug ihm das Herz.Una noia esperava entre els camps i els prats,
cling-clang, li feia el cor,
i mirava amb la mà damunt dels ulls,
cling-clang, li feia el cor.
“Pels camps i pels prats
ve veloç cap a mi,
per les muntanyes i els boscos
ve veloç cap a mi.
Cap a mi, ve veloç cap a mi!
Ah, si ja fos aquí, si ja fos amb mi!”
Cling-clang, li feia el cor.Ich trage meine Minne, op. 32 núm. 1 – Porto el meu amor
De Fünf Lieder
Text de Karl Friedrich HenckellIch trage meine Minne
Vor Wonne stumm
Im Herzen und im Sinne
Mit mir herum.
Ja, daß ich dich gefunden,
Du liebes Kind,
Das freut mich alle Stunden,
Die mir beschieden sind.Porto el meu amor
amb silenciós delit
al meu cor i al meu pensament
sempre amb mi.
Sí, haver-te trobat,
criatura estimada,
alegra tots els dies
que m’han estat concedits.Ob auch der Himmel trübe,
Kohlschwarz die Nacht,
Hell leuchtet meiner Liebe
Goldsonn’ge Pracht.
Und liegt die Welt in Sünden,
So tuht’ mir’s weh –
Die arge muß erblinden
Von deiner Unschuld Schnee.I encara que s’ennuvoli el cel,
i la nit sigui negra com el carbó,
l’esplendor del teu amor
brilla com un sol daurat.
I em sap greu que el món
estigui ple de pecat,
però la maldat quedarà encegada
per la teva innocennt puresa.Einerlei, op. 69 núm. 3 – Monotonia
De Fünf kleine Lieder
Text d’Achim von Arnim (1781-1831)Ihr Mund ist stets derselbe,
Sein Kuß mir immer neu,
Ihr Auge noch dasselbe,
Sein freier Blick mir treu;
O du liebes Einerlei,
Wie wird aus dir so mancherlei!La seva boca és sempre la mateixa,
el seu bes m’és sempre nou;
els seus ulls són sempre els mateixos,
la seva lliure mirada m’és fidel;
oh, monotonia estimada,
com pot haver-hi en tu tanta diversitat!Nachtgang, op. 29 núm. 3 – Passejada nocturna
De Drei Lieder
Text d’Otto Julios BierbaumWir gingen durch die stille, milde Nacht,
Dein Arm in meinem,
Dein Auge in meinem.
Der Mond goß silbernes Licht
Über dein Angesicht,
Wie auf Goldgrund ruhte dein schönes Haupt.Caminàvem en la dolça i quieta nit,
el teu braç sota el meu,
els teus ulls dins els meus.
La Lluna vessava la seva llum platejada
sobre el teu rostre,
el teu bonic cap reposava com d’or.Und du erschienst mir wie eine Heilige,
Mild, mild und groß und seelenübervoll,
Heilig und rein wie die liebe Sonne.
Und in die Augen
Schwoll mir ein warmer Drang,
Wie Tränenahnung.Te’m vas aparèixer com una santa,
dolça, dolça i gran i desbordant d’ànima,
santa i pura com el sol estimat.
I dels meus ulls
pujà en mi una càlida pulsió,
com premonitòria de llàgrimes.Fester faßt’ ich dich
Und küßte,
Küßte dich ganz leise,
Meine Seele weinte.Et vaig estrènyer més fermament,
et vaig besar,
besar lentament.
La meva ànima plorava.Freundliche Vision, op. 48 núm. 1 – Visió plaent
De Fünf Lieder
Text d’Otto Julius BierbaumNicht im Schlafe hab' ich das geträumt,
Hell am Tage sah ich's schön vor mir.
Eine Wiese voller Margeriten;
Tief ein weißes Haus in grünen Büschen;
Götterbilder leuchten aus dem Laube.
Und ich geh' mit einer, die mich lieb hat,
Ruhigen Gemütes in die Kühle
Dieses weißen Hauses, in den Frieden,
Der voll Schönheit wartet, daß wir kommen.No ho he somiat mentre dormia,
sinó que clar com el dia, ho he vist bellament davant meu:
un prat ple de margarides,
amb una blanca casa entre els verds arbustos,
i imatges de déus brillant entre el fullatge.
Em dirigia en companyia d’algú que m’estimava,
amb ànim assossegat, cercant la frescor
d’aquella casa de color blanc, la pau de la qual
esperava, plena de bellesa, que arribéssim.Ich liebe dich, op. 37 núm. 2 – T’estimo
De Sechs Lieder
Text de Detlev von Lilienkron (1844-1909)Vier adlige Rosse
Voran unserm Wagen,
Wir wohnen im Schlosse,
In stolzem Behagen.
Die Frühlichterwellen
Und nächsten der Blitz,
Was all’ sie erhellen,
Ist unser Besitz.Quatre nobles corsers
davant el nostre cotxe;
vivim en un palau
amb altívola satisfacció.
Tot el que il·luminen
els primers raigs de l’aurora
i els llampecs nocturns,
és propietat nostra.Und irrst du verlassen,
Verbannt durch die Lande:
Mit dir durch die Gassen
In Armut und Schande!
Es bluten die Hände,
Die Füße sind wund,
Vier trostlose Wände,
Es kennt uns kein Hund.Però si vaguessis perdut
i proscrit pel món,
aniria amb tu pels carrers,
en la misèria i en el deshonor!Amb les mans sagnants
i els peus ferits,
entre quatre parets desolades,
on ningú ens conegués.Steht silberbeschlagen
Dein Sarg am Altare,
Sie sollen mich tragen
Zu dir auf die Bahre.
Und fern auf der Haide,
Und stirbst du in Not:
Den Dolch aus der Scheide,
Dir nach in den Tod!Si revestit de plata
hi hagués a l’altar el teu taüt,
m’haurien de portar cap a tu.
De cos present.
I si mors en la indigència
al bosc llunyà,
desembeinat el punyal
et seguiria en la mort!Amor, op. 68 núm. 5
De Sechs Lieder
Text de Clemens Brentano (1778-1842)An dem Feuer saß das Kind.
Amor, Amor,
Und ward blind;
Mit dem kleinen Flügel fächelt
In die Flamme er und lächelt,
Fächle, lächle, schlaues Kind!Prop del foc seia l’infant
Amor, Amor,
amb els ulls embenats;
amb les petites ales venta
les flames i riu,
venta i riu l’astut infant!Ach, der Flügel brennt dem Kind,
Amor, Amor
Läuft geschwind!
“O, wie mich die glut durchpeinet!”
Flügelschlagend laut er weinet,
In der Hirtin Schoß entrinnt
Hülfeschreiend das schlaue Kind.Ai, les ales cremen l’infant!
Amor, Amor,
corre de pressa,
Oh, com el crema l’ardor!
Batent les ales, plora;
demanant ajut, l’astut infant
s’esquitlla en la sina de la pastora.Und die Hirtin hilft dem Kind
Amor, Amor
Bös und blind.
Hirtin, sieh, dein Herz entbrennet,
Hast den Schelm du nicht gekennet?
Sieh, die Flamme wächst geschwind,
Hüt’ dich vor dem schlauen Kind!I la pastora ajuda l’infant,
Amor, Amor,
dolent i cec.
Mira, pastora, el teu cor crema,
no has reconegut el murri.
Mira, les flames creixen de pressa,
guarda’t, guarda’t de l’astut infant!Gustav Mahler (1860-1911)
Rheinlegendchen – Petita llegenda del Rin
De Des Knaben Wunderhorn
Recopilació de cants populars alemanys realitzada per Achim von Arnim i Clemens BrentanoBald gras ich am Neckar,
Bald gras ich am Rhein,
Bald hab ich ein Schätzel,
Bald bin ich alleinAviat segaré prop del Neckar,
aviat segaré prop del Rin,
aviat tindré una estimada,
aviat em quedaré sol.Was hilft mir das Grasen,
Wann die Sichel nicht schneidt,
Was hilft mir ein Schätzel,
Wenn’s bei mir nicht bleibt.De què em servirà segar,
si la falç no talla?
De què em servirà una estimada,
si no resta amb mi?So soll ich dann grasen
Am Neckar, am Rhein,
So werf ich mein goldiges
Ringlein hinein.Si haig de segar,
al Neckar o al Rin,
llavors hi tiraré
el meu anellet daurat.Es fließet im Neckar,
Und fließet im Rhein,
Soll schwimmen hinunter
Ins tiefe Meer’ nein.Se l’emporti el Neckar
o se l’emporti el Rin,
se l’emportaran cap avall,
cap al fons del mar.Und schwimmt es, das Ringlein,
So frißt es ein Fisch,
Das Fischlein soll kommen
Aufs Königs sein Tisch.I mentre l’anellet neda,
se’l menjarà un peix.
I aquest peix arribarà
al plat del rei.Der König tät fragen,
Wems Ringlein soll sein?
Da tät mein Schatz sagen,
Das Ringlein ghört mein.I el rei preguntarà:
De qui deu ser aquest anellet?
I dirà la meva estimada:
Aquest anellet és meu.Mein Schätzlein tät springen
Bergauf und bergein,
Tat mir wiedrum bringen
Das Goldringlein fein.La meva estimada anirà saltant
amunt i avall per les muntanyes,
per tornar-me a donar
el bell anellet daurat.Kannst grasen am Neckar,
Kannst grasen am Rhein,
Wirf du mir immer
Dein Ringlein hinein.Ja pots segar prop del Neckar,
ja pots segar prop del Rin,
però no deixis de tirar-hi
el teu anellet daurat!Um schlimme Kinder artig zu machen – Fer que els nens dolents es comportin,
De Vier Lieder und Gesänge ausder Jugendzeit
Cançó popularEs kam ein Herr zum Schlösseli
Auf einem schönen Röss'li,
Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!
Da lugt die Frau zum Fenster aus
Und sagt: „Der Mann ist nicht zu Haus,
Und niemand heim als meine Kind',
Und's Mädchen ist auf der Wäschewind!"Un home arriba a un petit castell
sobre un bonic petit cavall.
Cu-cu-cú, cu-cu-cú!
Aleshores la dona mira per la finestra
i diu: “El meu home no és a casa,
i aquí no hi ha ningú a part dels meus fills,
i la criada és al safareig”.Der Herr auf seinem Rösseli
Sagt zu der Frau im Schlösseli:
Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!
„Sind's gute Kind', sind's böse Kind'?
Ach, liebe Frau, ach sagt geschwind”
Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!L’home sobre el petit cavall
va dir a la dona del petit castell
Cu-cu-cú, cu-cu-cú!:
“Són bons minyons o dolents els teus fills?
Ah, estimada senyora, responeu-me de pressa!”
Cu-cu-cú, cu-cu-cú !„In meiner Tasch' für folgsam Kind',
Da hab' ich manche Angebind,"
Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!
Die Frau die sagt: „Sehr böse Kind'!
Sie folgen Mutter nicht geschwind,
Sind böse, sind böse!"“A la meva butxaca, per als bons minyons,
hi tinc molts regals!”
Cu-cu-cú, cu-cu-cú!
La dona diu: “Uns nens molt dolents!
No creuen mai la seva mare.
Són dolents, són dolents!”Da sagt der Herr: „So reit' ich heim,
Dergleichen Kinder brauch' ich kein'!"
Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!
Und reit' auf seinem Rösseli
Weit, weit entweg vom Schlösseli!
Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!Llavors l’home diu: “Doncs marxo,
perquè no he dut res per a aquests nens!”
Cu-cu-cú, cu-cu-cú!
I marxa sobre el seu petit cavall
lluny, lluny del petit castell!
Cu-cu-cú, cu-cu-cú!Wer hat dies Liedlein erdacht – Qui ha compost aquesta cançoneta?
De Des Knaben Wunderhorn
Recopilació de cants populars alemanys realitzada per Achim von Arnim i Clemens BrentanoDort oben am Berg in den hohen Haus,
Da gucket ein fein’s, leib’s Mädel heraus.
Es ist nicht dort daheime!
Es ist des Wirts sein Töchterlein!
Es wohnet auf grüner Heide!En una casa allà dalt de la muntanya,
una encisadora noia mira cap avall.
No és a casa seva!
És la filla de l’hostaler,
i viu en la verda prada!Mein Herzle ist wund!
Komm, Schätzle, mach’s g’sund!
Dein’ schwarzbraune Äuglein,
Die haben mich verwund’t!
Dein rosiger Mund
Macht Herzen gesund,
Macht Jugend verständig,
Macht Tote lebendig,
Macht Kranke gesund.El meu cor està ferit!
Vine, tresor, i guareix-lo!
Els teus ulls bruns i obscurs
m’han ferit!
La teva boca rosada
guareix els cors,
fa sensats els joves,
ressuscita els morts
i guareix els malalts.Wer hat den das schöne Liedlein erdacht?
Es haben’s drei Gäns’ übers Wasser gebracht.
Zwei graue und eine weiße!
Und wer das Liedlein nicht singen kann,
Dem wollen sie es pfeifen! Ja.Qui ha compost aquesta bella cançoneta?
L’han portada pel riu tres ànecs,
dos de grisos i un de blanc.
I el que no sàpiga cantar la cançoneta,
que la xiuli! Sí.Ablösung im Sommer – Relleu a l’estiu
De Vier Lieder und Gesänge aus der Jugendzeit
Cançó popularKuckuck hat sich zu Tode gefallen
An einer grünen Weiden,
Kuckuck ist tot! Kuckuck ist tot!
Wer soll uns jetzt den Sommer Lang
Die Zeit und Weil vertreiben?El cucut ha mort
en caure del verd salze,
el cucut és mort! El cucut és mort!
Qui doncs ens farà passar l’estona
durant tot l’estiu?Ei, das soll tun Frau Nachtigall,
Die sitzt auf grünem Zweige;
[Die kleine, feine Nachtigall,
Die liebe, süße Nachtigall!]1
Sie singt und springt, ist allzeit froh,
Wenn andre Vögel schweigen.Ep!, ho farà el senyor rossinyol,
que es troba entre el verd fullatge;
el petit i delicat rossinyol,
l’adorable, el dolç rossinyol!
Ell canta i saltirona, i sempre és feliç,
fins i tot quan els altres ocells callen.Wir warten auf Frau Nachtigall,
Die wohnt im grünen Hage,
Und wenn der Kukuk zu Ende ist,
Dann fängt sie an zu schlagen!Esperem el senyor rossinyol
que viu al verd bosquet,
i quan al cucut li arriba la seva fi,
llavors ell comença a cantar!Es sungen drei Engel einen süssen Gesang – Cantaven tres àngels
De Des Knaben Wunderhorn
Recopilació de cants populars alemanys realitzada per Achim von Arnim i Clemens BrentanoEs sungen drei Engel einen süßen Gesang,
Mit Freuden es im Himmel klang;
Sie jauchzten fröhlich auch dabei,
Daß Petrus sei von Sünden frei,
Von Sünden frei.Cantaven tres àngels una dolça cançó,
que sonava joiosa pel cel;
i a més s’alegraven molt contents
perquè Pere s’havia lliurat de la seva culpa,
de la seva culpa.Denn als der Herr Jesus zu Tische saß,
Mit seinen zwölf Jüngern das Abendmal aß,
So sprach der Herr Jesus: “Was stehst du hier,
Wenn ich dich ansehe, so weinest du mir,
So weinest du mir.”Quan el Senyor Jesús s’assegué a taula,
per sopar amb els seus dotze deixebles,
digué el Senyor Jesús: “Què et passa?
Quan et miro, et poses a plorar,
et poses a plorar!”“Ach, sollt ich nicht weinen, du gütiger Gott!
Ich hab übertreten die zehen Gebot;
Ich gehe und weine ja bitterlich,
Ach komm, erbarme dich über mich,
Ach, über mich!”“Ai, no haig de plorar, Déu misericordiós?
He infringit els deu manaments!
Vaig i ploro amargament,
ai, vine i perdona’m,
ai, perdona’m!”“Hast du dann übertreten die zehen Gebot,
So fall auf die Knie und bete zu Gott,
Und bette zu Gott nur allzeit,
So wirst du erlangen die himmlische Freud,
Die himmlische Freud.”“Si has infringit els deu manaments,
agenolla’t i prega al Senyor,
i prega al Senyor en tot moment,
així assoliràs la joia celestial,
la joia celestial.”Die himmlische Freud ist eine selige Stadt,
Die himmlische Freud, die kein End mehr hat,
Die himmlische Freude war Petro bereit
Durch Jesum und allen zur Seligkeit,
Zur Seligkeit.La joia celestial és una ciutat santa,
la joia celestial, que no té fi,
la joia celestial estava preparada per Jesús
per a Pere i tots els benaurats,
els benaurats.Ich atmet‘ einen linden Duft – Aspirava un suau perfum
De Rückert Lieder
Text de Friedrich Rückert (1788-1866)Ich atmet’ einen linden Duft.
Im Zimmer stand
Ein Angebinde
Von lieber Hand,
Ein Zweig der Linde;
Wie lieblich war der Lidenduft!Aspirava un suau perfum.
Hi havia a la cambra
el present
d’una mà estimada:
un branca de til·ler;
que dolç era el perfum del til·ler!Wie lieblich ist der Lindenduft!
Das Lindenreis
Brachst du gelinde;
Ich atme leis
Im Duft der Linde
Der Liebe linden Duft.Que dolç era el perfum del til·ler!
Tu vares trencar lentament
el borró del til·ler;
i ara aspiro suaument
en el perfum del til·ler,
el dolç perfum de l’amor.Liebst du um Schönheit – Si estimes la bellesa
De Rückert Lieder
Text de Friedrich RückertLiebst du um Schönheit,
O nicht mich liebe!
Liebe die Sonne,
Sie trägt ein goldnes Haar!Si estimes la bellesa,
oh, no m’estimis a mi!
Estima el sol,
que té una cabellera daurada!Liebst du um Jugend,
O nicht mich liebe!
Liebe den Frühling,
Der jung ist jedes Jahr!Si estimes la joventut,
oh, no m’estimis a mi!
Estima la primavera,
que és jove cada any!Liebst du um Schätze,
O nicht mich liebe!
Liebe die Meerfrau,
Sie hat viel Perlen klar!Si estimes els tresors,
oh, no m’estimis a mi!
Estima la sirena,
que té moltes perles!Liebst du um Liebe,
O ja – mich liebe!
Liebe mich immer,
Dich lieb’ ich immerdar!Si estimes l’amor,
oh, sí... estima’m a mi!
Estima’m sempre,
com jo t’estimaré a tu!Blicke mir nicht in die Lieder – No em miris les cançons
De Rückert Lieder
Text de Friedrich RückertBlicke mir nicht in die Lieder!
Meine Augen schlag’ ich nieder,
Wie ertappt auf böser Tat;
Selber darf ich nicht getrauen,
Ihrem Wachsen zuzuschauen:
Deine Neugier ist Verrat.No em miris en les cançons!
Baixo els ulls,
com atrapat per una malifeta;
ni jo mateix m’haig d’atrevir
a observar la seva creixença.
La teva curiositat és una traïció.Bienen, wenn sie Zellen bauen,
Laßen auch nicht zu sich schauen,
Schauen selber auch nicht zu.
Wenn die reifen Honigwaben
Sie zu Tag gefördert haben,
Dann vor allem nasche du!Les abelles, quan fan les seves cel·les,
no deixen tampoc que ningú les miri,
ni elles mateixes les contemplen.
Quan les bresques de mel, madures,
han arribat al seu dia,
tasta llavors totes les llaminadures!Ich bin der Welt abhanden gekommen – Estic perdut per al món
De Rückert Lieder
Text de Friedrich RückertIch bin der Welt abhanden gekommen,
Mit der ich sonst viele Zeit verdorben;
Sie hat so lange nichts von mir vernommen,
Sie mag wohl glauben, ich sei gestorben!Estic perdut per al món
en què vaig perdre tantes hores;
fa tant de temps que no ha sabut res de mi,
que es deu pensar que soc mort!Es ist mir auch gar nichts daran gelegen,
Ob sie mich für gestorben hält.
Ich kann auch gar nichts sagen dagegen,
Denn wirklich bin ich gestorben der Welt.No m’importa gens
que em tingui per mort.
I tampoc puc dir-hi res en contra,
car estic veritablement mort per al món.Ich bin gestorben dem Weltgetümmel
Und ruh’ in einem stillen Gebiet!
Ich leb’ allein in meinem Himmel,
In meinem Lieben, in meinem Lied.Estic mort per a l’aldarull del món,
i reposo en un tranquil indret.
Visc sol en el meu cel,
en el meu amor, en la meva cançó.Richard Strauss
Leises Lied, op. 39 núm. 1 – Cançó serena
De Fünf Lieder
Text de Richard Dehmel (1863-1920)In einem stillen Garten
An eines Brunnens Schacht,
Wie wollt ‘ich gerne warten
Die lange graue Nacht!En un silenciós jardí,
al costat d’una font,
m’agradava molt d’esperar
la llarga nit grisa!Viel helle Lilien blühen
Um des Brunnens Schlund;
Drin schwimmen golden die Sterne,
Drin badet sich der Mond.Florien lluminoses les assutzenes
al bassiol de la font,
a dins nedaven estrelles daurades
i s’hi banyava la Lluna.Und wie in den Brunnen schimmern
Die lieben Sternen hinein,
Glänzt mir im Herzen immer
Deiner lieben Augen Schein.I com a dins de la Font
brillaven les estrelles estimades,
brillen sempre al meu cor
els raigs dels teus ulls estimats.Die Sterne doch am Himmel,
Die stehen all so fern;
Im deinem stillen Garten
Stünd’ ich jetzt so gern.Però les estrelles del cel
són totes molt lluny;
al teu jardí silenciós
m’esperaria ara de bon grat.Wozu noch, Mädchen, op. 19 núm. 1 – De què et servirà, noia
De Sechs Lieder aus Lotosblätter
Text d’Adolf Friedrich (1815-1894)Wozu noch, Mädchen, soll es frommen,
Daß du vor mir Verstellung übst?
Heiß froh das neue Glück willkommen
Und sag es offen, daß du liebst!De què et servirà, noia,
que dissimulis davant meu?
Deixa que arribi alegre la nova felicitat
i digues obertament que m’estimes!An deines Busens höherm Schwellen
Dem Wangenroth, das kommt und geht,
Ward dein Geheimniß von den Quellen,
Den Blumengeistern längst erspäht.En la gran agitació del teu pit,
en la vermellor de les galtes, que va i ve,
el teu secret fou descobert fa temps
pels esperits de les fonts i de les flors.Die Wogen murrmelns in den Grott,
Es flüsterts leis der Abendwind,
Wo du vorbeigehst, hörst du’s spotten:
Wir wissen es seit lange, Kind!Ho murmuren les ones en les grutes,
ho xiuxiueja dolçament el vent del vespre,
a tot arreu on vagis, ho sentiràs comentar:
fa temps que ho sabíem, criatura!Breit über mein Haupt, op. 19 núm. 2 – Estesos sobre el meu cap
De Sechs Lieder aus Lotosblätter
Text de Detlev von LilienkronBreit über mein Haupt dein schwarzes Haar,
Neig’ zu mir dein Angesicht!
Da strömt in die Seele so hell und klar
Mir deiner Augen Blick.Estesos sobre el meu cap els teus negres cabells,
dirigeixes cap a mi la teva mirada,
i la llum, pura i clara, dels teus ulls
inunda la meva ànima.Ich will nicht droben der Sonne Pracht,
Noch der Sterne leuchtenden Kranz,
Ich will nur deiner Locken Nacht
Und deiner Blicke Glanz.No vull, allà dalt, l’esplendor del sol,
ni la corona lluminosa de les estrelles,
només vull la nit dels teus rulls
i l’esplendor de la teva mirada.Ich schwebe, op. 48 núm. 2 – Volo
De Fünf Lieder
Basat en un text de Karl Friedrich HenckellIch schwebe wie auf Engelsschwingen,
Die Erde kaum berührt mein Fuß,
In meinen Ohren hör’ ich’s klingen
Wie der Geliebten Scheidegruß.Volo com si tingués les ales d’un àngel,
la terra a penes si em frega els peus,
sento ressonar en les meves orelles
com un comiat de l’estimat.Das tönt so lieblich, mild und leise,
Das spricht so zage, zart und rein,
Leicht lulltdie nachgeklung’ne Weise
In wonnenschweren Traum mich ein.Sona molt amable, dolç i suau,
amb paraules delicades, tímides i pures;
la melodia que retruny em bressola
com un somni deliciosament angoixós.Mein schimmernd Aug’ – indeß mich füllen
Die süßesten der Melodien, –
Sieht ohne Falten, ohne Hüllen
Mein lächelnd Lieb vorüberziehn.Mentre m’omplo de les més dolces melodies,
els meus ulls refulgents
veuen passar sense ombres i sense vels
el meu amor somrient.Heimliche Aufforderung, op. 27 núm. 3 – Exhortació secreta
De Vier Lieder
Text de John Henry Mackay (1864-1933)Auf, hebe die funkelnde Schale
empor zum Mund,
Und trinke beim Freudenmahle
dein Herz gesund.Amunt, aixeca fins a la boca
la copa refulgent,
i beu amb el cor ben sa
en l’àpat de la joia.Und wenn du sie hebst, so winke
mir heimlich zu,
Dann lächle ich, und dann trinke
ich still wie du …I quan l’aixequis,
mira’m secretament,
llavors somriuré i beuré
tan callat com tu.Und still gleich mir betrachte
um uns das Heer
Der trunknen Schwätzer—verachte
sie nicht zu sehr.I callada al meu costat
contempla la colla
d’embriacs xerraires... no els
menyspreïs massa.Nein, hebe die blinkende Schale,
gefüllt mit Wein,
Und laß beim lärmenden Mahle
sie glücklich sein.No, aixeca la brillant copa,
plena de vi,
i continuem feliços
el sorollós banquet.Doch hast du das Mahl genossen,
den Durst gestillt,
Dann verlasse der lauten Genossen
festfreudiges Bild,Però quan hagis gaudit del menjar,
i calmada la set,
oblida’t llavors alegrement
dels sorollosos companys.Und wandle hinaus in den Garten
zum Rosenstrauch,—
Dort will ich dich dann erwarten
nach altem Brauch,I surt a fora al jardí,
cap als rosers,
allà t’estaré esperant,
com fèiem abans.Und will an die Brust dir sinken
eh’ du’s gehofft,
Und deine Küsse trinken,
wie ehmals oft,I em reclinaré damunt del teu pit,
abans que no ho esperis,
i beuré els teus besos
com abans,Und flechten in deine Haare
der Rose Pracht—
O komm, du wunderbare,
ersehnte Nacht!i posaré als teus cabells
l’esplendor de les roses.
Oh, vine, nit meravellosa
i freturada!Ruhe, meine Seele, op. 27 núm. 1 – Descansa ànima meva
De Vier Lieder
Text de Karl Friedrich HenckellNicht ein Lüftchen,
Regt sich leise,
Sanft entschlummert
Ruht der Hain;
Durch der Blätter
Dunkle Hülle
Stiehlt sich lichter
Sonnenschein.No pasa
ni un alè d’aire,
tranquil
reposa el bosc;
entre el fosc entramat
de les fulles
brillen clars
els raigs de sol.Ruhe, ruhe,
Meine Seele,
Deine Stürme
Gingen wild,
Hast getobt und
Hast gezittert,
Wie die Brandung,
Wenn sie schwillt!Descansa, descansa,
ànima meva,
les teves tempestes
eren salvatges,
has cridat
i has tremolat,
com l’oreig
enfurismat.Diese Zeiten
Sind gewaltig,
Bringen Herz und
Hirn in Noth –
Ruhe, ruhe,
Meine Seele,
Und vergiß,
Was dich bedroht!Van ser moments
violents,
que angoixaren
el cor i la ment...
Descansa, descansa
ànima meva,
i oblida
el que t’amenaça!Morgen, op. 27 núm. 4 – Demà...
De Vier Lieder
Text de John Henry MackayUnd morgen wird die Sonne wieder scheinen
Und auf dem Wege, de ich gehen werde,
Wird uns, Glücklichen, sie wieder einen,
Unmitten dieser sonneathmenden Erde...I demà tornarà a sortir el sol,
i en el camí que seguiré
tornarà a unir-nos a nosaltres, feliços,
en la terra assolellada...Und zu dem Strand, dem weiten, wogenblauen,
Werden wir still und langsam niedersteigen,
Stumm werden wir uns in die Augen schauen,
Und auf uns sinkt des Glückes stummes Schweigen...I arribarem lentament i dolçament
a la platja d’amples i blaves onades,
i ens mirarem, muts, als ulls, fins que ens cobreixi
el món silenciós de la felicitat....Cäcilie, op. 27 núm. 2 – Cecília
De Vier Lieder
Text de Heinrich Hart (1855-1906)Wenn du es wüsstest,
Was träumen heisst von brennenden Küssen,
Von Wandern und Ruhen mit der Geliebten,
Aug in Auge,
Und kosend und plaudernd,
Wenn du es wüsstest,
Du neigtest dein Herz!Si sabessis el que és
somniar ardents besades,
o caminar per descansar després vora l’amada,
mentre ens mirem fit a fit,
i ens acaronem i parlem.
Si tu ho sabessis,
el teu cor cediria!Wenn du es wüsstest,
Was bangen heisst in einsamen Nächten,
Umschauert vom Sturm, da niemand tröstet
Milden Mundes die kampfmüde Seele,
Wenn du es wüsstest,
Du kämest zu mir.Si sabessis el que és
passar la nit sol i temorós
envoltat de tempesta i sense el consol
d’una dolça veu per al cansat combat de l’ànima.
Si tu ho sabessis,
vindries al meu costat!Wenn du es wüsstest,
Was leben heisst, umhaucht von der Gottheit
Weltschaffendem Atem,
Zu schweben empor, lichtgetragen,
Zu seligen Höhn,
Wenn du es wüsstest,
Du lebtest mit mir!Si sabessis el que és
viure tocat pel diví
alè del creador del món,
volant lentament vers el més alt, endut per la llum,
vers glorioses altures.
Si tu ho sabessis,
viuries amb mi!També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Divendres, 09.05.25– 20 h
Sala de ConcertsEl cant del cigne de Schubert
Andrè Schuen, baríton
Daniel Heide, pianoF. Schubert: Schwanengesang, D. 957 (El cant del cigne) i altres lieder de Schubert
Preus: de 25 a 38 €
Diana Damrau, Jonas Kaufmann & Helmut Deutsch
–LiederabendPalau Grans Veus | Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica
Dimarts, 8 d'abril de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Diana Damrau, soprano
Jonas Kaufmann, tenor
Helmut Deutsch, pianoI part
Richard Strauss (1864-1949)
Zueignung, op. 10 núm. 1
Nichts, op. 10 núm. 2
Die Nacht, op. 10 núm. 3
Die Georgine, op. 10 núm. 4
Geduld, op. 10 núm. 5
Die Verschwiegenen, op. 10 núm. 6
Die Zeitlose, op. 10 núm. 7
Wer hat’s getan, op. 84A
Allerseelen, op. 10 núm. 8
Liebeshymnus, op. 32 núm. 3
Schlagende Herzen, op. 29 núm. 2
Ich trage meine Minne, op. 32 núm. 1
Einerlei, op. 69 núm. 3
Nachtgang, op. 29 núm. 3
Freundliche Vision, op. 48 núm. 1
Ich liebe dich, op. 37 núm. 2
Amor, op. 68 núm. 5II part
Gustav Mahler (1860-1911)
Rheinlegendchen
Um schlimme Kinder artig zu machen
Wer hat dies Liedlein erdacht
Ablösung im Sommer
Es sungen drei Engel einen süssen Gesang
Ich atmet‘ einen linden Duft
Liebst du um Schönheit
Blicke mir nicht in die Lieder
Ich bin der Welt abhanden gekommenRichard Strauss
Leises Lied, op. 39 núm. 1
Wozu noch, Mädchen, op. 19 núm. 1
Breit über mein Haupt, op. 19 núm. 2
Ich schwebe, op. 48 núm. 2
Heimliche Aufforderung, op. 27 núm. 3
Ruhe, meine Seele, op. 27 núm. 1
Morgen, op. 27 núm. 4
Cäcilie, op. 27 núm. 2Durada del concert:
Primera part, 55 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 55 minuts.
La durada del concert és aproximada.
#òpera #gransfigures #estrenesPoema
Lied
Sedejaré la mar, damunt l’escletxa oberta
per la llum resplendent
que encega el vent amb la claror dels dies.
Traço el teu verb en fràgils carritxeres
i em perdo, desvalgut,
en els bronzes que escup la terra en flor.S’esmunyen salvatgines que no veig.
Et tinc a prop, tan certa,
i el lloc de la distància és un prodigi d’aus
que aletegen en l’ombra del meu vespre.
Pupil·la i cor, pel temps que així entreveies
i que ara és u: rodó, curull d’imatges,
precís en un mirar que et multiplica en veu.Arriba a mi. I en fer-hi cap
que un cant secret t’eixordi:
més pur, més alt, més teu.Sigues l’astor que vola i que se’n va:
rapinya’m el dolor, perquè et recordi.Lluís Calvo
Del llibre Opus spicatum.
Lleida: Pagès Editors, 2000.Comentari
Dos titans d’una nova era del lied
Des de la seva eclosió i consolidació, a l’inici del segle XIX, com un material musical amb el mateix potencial artístic que qualsevol altre, el lied evoluciona a gran velocitat pel que fa a forma i llenguatge. Durant el Romanticisme, Ludwig van Beethoven, Franz Schubert, Robert Schumann, Johannes Brahms o Franz Liszt, entre d’altres, i cadascun des d’una perspectiva diversa, expandeixen els límits del gènere, tot aprofundint la relació entre el material poètic i musical, així com la dialèctica entre el discurs vocal i el pianístic. A l’albada del segle XX, però, havent ja assimilat el món musical la revolució wagneriana, la cançó poètica s’enfrontà a un nou repte, el del pas a la modernitat. Tres compositors assumiran aquesta difícil transició. D’una banda, el talentós, compulsiu i prematurament retirat Hugo Wolf, que assumint el llegat romàntic aportà nova llum al gènere. Els altres dos foren Gustav Mahler i Richard Strauss.
Tot i que només quatre anys separen el naixement d’aquests dos titans del postromanticisme, és difícil concebre personalitats més contrastants malgrat l’indiscutible èxit professional d’ambdós. Mahler assolí, com a director d’orquestra, les més altes fites, però sempre carregà amb el dolor de la incomprensió rebuda per les seves simfonies, considerades avui cúspides del gènere. Strauss, també destacat director, ben d’hora assaborí l’èxit dels seus poemes simfònics i gaudí del terratrèmol provocat per les seves primeres i revolucionàries òperes, Salome i Elektra. Turmentat el primer, bon vivant el segon, es professaren mútua admiració tot i diferències personals i estètiques que els portaren, fins i tot, a cultivar formes musicals divergents. L’únic gènere en què van coincidir, i que van cultivar de manera magistral durant bona part de la seva carrera, fou el lied, però també en aquest cas des de perspectives gairebé oposades.
La cançó forma part de l’ADN musical de Gustav Mahler. Les tonades populars que li cantava la dida durant la infantesa a la Bohèmia natal esdevingueren un substrat cultural i sentimental que es filtra en les seves simfonies. Els primers cicles de cançons importants –Lieder eines Fahrenden Gesellen (Cançons del company errant), Lieder und Gesänge aus der Jugendzeit (Cançons i cants de joventut) i Des Knaben Wunderhorn (El corn meravellós de la joventut) estan inspirats o basats en la poesia popular. Concretament en el recull enciclopèdic publicat per Achim von Arnim i Clemens Brentano entre el 1805 i el 1808 que porta per títol precisament Des Knaben Wunderhorn. La creació d’aquests tres cicles coincideix, exactament, amb la composició de les quatre primeres Simfonies de Mahler. Un període que s’estén des del 1884 fins al 1901, que, significativament, es coneix com els anys Wunderhorn. L’univers popular d’aquestes cançons, poblat de tonades infantils, de ball o satíriques, d’escenes de la natura, contes i paràboles, com també la reflexió sobre aquest món i el següent o el destí reapareix en les obres simfòniques d’aquesta etapa, de vegades de manera integral i d’altres referencial, però sempre com a marc estètic.
La composició dels Rückert Lieder, en canvi, assenyala la ruptura amb l’univers Wunderhorn. Per primer cop, Mahler utilitza “alta literatura”, concretament textos del poeta romàntic Friedrich Rückert. Aquestes cinc cançons van ser creades entre els anys 1901 i 1902, moment en què el compositor escriu la Simfonia núm. 5, i inauguren una nova etapa. Amb aquesta Simfonia, Mahler elimina el component vocal que havia protagonitzat les tres anteriors per aprofundir en l’element harmònic i els límits de la tonalitat. Tot i això, és innegable el vincle entre el famós “Adagietto” d’aquesta Simfonia i un lied com Ich bin der Welt abhanden gekommen.
Richard Strauss va escriure al voltant de dues-centes cançons durant la seva llarga carrera. Enamorat de la veu de soprano, molts dels seus lieder estaven dedicats a la seva esposa, la cantant Pauline de Ahna. Tot i això, del seu catàleg, una mica irregular, se n’acostuma a interpretar una part reduïda. Moltes de les seves peces més inspirades pertanyen al primer període compositiu. Una mostra fefaent és l’inspiradíssim cicle Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”, op. 10, el primer que publicà l’any 1885 i que conté obres mestres indiscutibles, com Zueignung, Die Nacht i Allerseelen. O deu anys més tard, quan tornà a demostrar el seu excepcional talent per la cançó amb els Vier Lieder, op. 27, on trobem autèntiques perles com són Ruhe, meine Seele, Morgen o Cäcilie.
A diferència d’altres compositors de lieder, Richard Strauss se sentia més lliure i inspirat adaptant textos de poetes menors que no pas enfrontant-se a gegants de la literatura, excepte en comptades i notables excepcions. Era en els poemes d’autors com Hermann von Gilm, Karl Henckell, Heinrich Hart o John Henry Mackay on podia desplegar les seves grans virtuts: un do innat per la melodia vocal, un sentit de l’harmonia que li permetia desplegar una enorme paleta de colors i la generosa textura orquestral que incorporava a la part de piano.
Antoni Colomer, periodista musical
Biografies
Diana Damrau, soprano
©Jiyang Chen
Des de fa dues dècades, la soprano Diana Damrau actua als principals teatres d’òpera i concerts del món. El seu ampli repertori inclou papers principals, com ara Anna Bolena (Opernhaus de Zúric, Wiener Staatsoper), I masnadieri, Capriccio (Bayerische Staatsoper), Roméo et Juliette (La Scala, Metropolitan Opera), Lucia di Lammermoor (La Scala, Bayerische Staatsoper, Metropolitan Opera, Royal Opera House), Manon (Wiener Staatsoper, Metropolitan Opera) i La traviata (La Scala, Metropolitan Opera, Royal Opera House, Opéra National de París i Bayerische Staatsoper), així com la Reina de la Nit de Die Zauberflöte (Metropolitan Opera, Festival de Salzburg, Wiener Staatsoper, Royal Opera House, Bayerische Staatsoper).
Aquest mes de gener de 2025 ha debutat com a Mariscala a Rosenkavalier a l'Òpera Estatal de Berlín.
La Metropolitan Opera és el teatre on la soprano ha interpretat els seus personatges més emblemàtics, ha participat en retransmissions en directe en HD per als cinemes d’arreu del món i ha debutat en set papers des de la seva primera aparició com a Zerbinetta el 2005. Hi destaquen les noves produccions de Rigoletto (Gilda), Il barbiere di Siviglia (Rosina), Le Comte Ory (Adèle) i Les pêcheurs de perles (Leïla), així com els papers titulars a La traviata, Manon, La sonnambula, La fille du régiment i Roméo et Juliette. De la mateixa manera, va ser la primera cantant de la història de la Metropolitan Opera a interpretar Pamina i la Reina de la Nit en diferents funcions d’una mateixa producció de Die Zauberflöte de Mozart.
Diana Damrau ha interpretat igualment obres contemporànies d’òpera en rols escrits especialment per a ella, com el paper principal en l’adaptació operística d’Ian Bell d’A harlot’s progress de Hogarth (Theater an der Wien, 2013) i els papers principals en 1984 de Lorin Maazel (Royal Opera House, 2005).
S’ha consolidat com una de les intèrprets de lied més prestigioses de l’actualitat, i actua habitualment als escenaris més reconeguts del món. Manté una estreta col·laboració artística amb el pianista Helmut Deutsch, l’arpista Xavier de Maistre i Sir Antonio Pappano.
Com a artista exclusiva de Warner/Erato, Diana Damrau va debutar en disc amb Arie di bravura (una col·lecció d’àries de Mozart i Salieri). Els seus àlbums en solitari posteriors han estat guardonats, amb premis com ara l’Echo i l’Opus Klassik. Va interpretar Vier letzte Lieder de Strauss al Carnegie Hall amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, sota la direcció de Mariss Jansons, i l’enregistrament es va publicar l’any 2020. A més, ha participat en nombrosos enregistraments d’òpera, tant en CD com en DVD. El desembre del 2023 es va publicar el seu nou àlbum d’àries i duets del repertori d’opereta amb Jonas Kaufmann.
Molt sol·licitada al circuit de concerts i recitals, ha gaudit de residències artístiques a seus europees importants, com el Barbican Centre de Londres, ha fet gires per Amèrica del Sud i l’Àsia, i ha participat en els concerts de Cap d’Any amb la Berliner Philharmoniker sota la direcció de Kirill Petrenko.
Després d’haver cantat cançons d’amor de Robert Schumann i Johannes Brahms al costat del tenor Jonas Kaufmann i el pianista Helmut Deutsch, aquesta primavera de 2025 els tres artistes han iniciat una gira que durarà fins l’estiu per les sales de concerts més distingides d’Europa amb cançons de Gustav Mahler i Richard Strauss. En aquesta prestigiosa gira europea, Diana Damrau portarà vestits de nit de Talbot & Runhof i joies de Chopard.
Alguns esdeveniments a destacar en aquesta temporada de concerts de Diana Damrau són un concert a l'aire lliure a l'escenari emblemàtic de Hollywood Bowl a Los Angeles amb la Filharmònica de Los Angeles sota la batuta de Gustavo Dudamel així com, o els concerts de Cap d'Any amb la Staatskapelle Berlin sota la direcció de Christian Thielemann.
El 2007 va rebre el títol de Kammersängerin de la Bayerische Staatsoper, el 2010 li va ser concedit l’Orde Bavarès de Maximilià de les Ciències i les Arts i el 2021 va rebre l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya. Ha estat nomenada diverses vegades Cantant de l’Any (Opernwelt, International Opera Award London, Opera News, Gramophone Editor’s Choice) i des del 2020 un asteroide duu el seu nom.
General Management Opera, Concerts, Tours & Media: CCM Classic Concerts Management, www.ccm-international.de
Diana Damrau enregistra en exclusiva amb Erato/Warner Classics
Jonas Kaufmann, tenor
©Gregor Hohenberg_Sony Music
Aclamat com “el millor tenor del món” per «The Telegraph», Jonas Kaufmann ha interpretat més de setanta papers als principals teatres d’òpera internacionals. «The New York Times» l’ha descrit com un cantant que posseeix “notes altes de clarí i una combinació de virilitat i tendresa en el seu cant”, així com ha lloat la seva “musicalitat refinada”. A banda de posseir una gran tècnica vocal, les seves interpretacions han estat igualment elogiades pel seu fort impacte dramàtic: “Interpreta tots els papers amb tanta intensitat que fa pensar als espectadors que és l’última vegada que el veuran dalt de l’escenari” («Telerama»). Essent un dels millors intèrprets actuals del repertori de lied, Kaufmann també és molt sol·licitat per participar en concerts. Les seves interpretacions i enregistraments l’han fet mereixedor de múltiples honors i premis: vuit Echo/Opus Klassic, la distinció de Cantant de l’Any de nombroses revistes de música clàssica, entre les quals «Opernwelt», «Diapason» i «Musical America». Posseeix el títol de Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres i ha estat nomenat també cavaller de l’Orde Bavarès de Maximilià. El 2022 va ser nomenat Kammersänger a Àustria i el 2024 va rebre l’Orde de la Legió d’Honor.
A l’inici de la temporada 2023-2024 va presentar un projecte especial amb Helmut Deutsch i el director Claus Guth al Park Avenue Armory de Nova York: Doppelgänger, una interpretació escènica del Schwanengesang de Schubert. Després d’un seguit de representacions d’Otello i d’una nova producció de Turandot a la Wiener Staatsoper, Kaufmann va cantar als concerts de Cap d’Any amb la Berliner Philhamoniker i Kirill Petrenko, també va fer un seguit de concerts (The sound of movies) a Baden-Baden, Praga, Nàpols i Wiesbaden, noves produccions de La Gioconda al Festival de Pasqua de Salzburg i al Teatro San Carlo de Nàpols, representacions d’Aida i Tosca a la Bayerische Staatsoper, Andrea Chenier a la Royal Opera House i interpretacions en concert del segon acte de Tristan and Isolde a Gstaad i Baden-Baden.
Des de setembre de 2024, Jonas Kaufmann és el director del Festival Tirolès Erl. Per commemorar el 100è aniversari de la mort de Giacomo Puccini, va emprendre una gira de concerts per Europa els mesos d’octubre i novembre de 2024, que va incloure la seva participació a la Gala Puccini al Teatro alla Scala el 29 de novembre.
Després d'una sèrie de representacions de I Pagliacci de Leoncavallo a l'Òpera Estatal de Viena i una gira per Àsia amb concerts d'òpera i recitals, el seus plans per al 2025 inclouen una gira amb Diana Damrau i Helmut Deutsch (amb cançons de Mahler i Strauss), el rol principal a Parsifal al Festival Erl i de I Pagliacci a l'Òpera Estatal de Baviera.
Gràcies a la seva veu, que destaca en un ampli ventall de repertoris, Kaufmann ha obtingut diversos reconeixements per la interpretació de papers en francès, alemany i italià, així com també per les seves actuacions en recitals. Entre els seus papers més importants destaquen els de Don José, Werther, Don Carlos, Otello, Andrea Chénier, Maurizio, Lohengrin, Parsifal i Florestan, que ha interpretat, per exemple, al Teatro alla Scala, Covent Garden, Bayerische Staatsoper, Metropolitan Opera, Opernhaus de Zúric, Opéra National de París o Wiener Staatsoper. Ha publicat múltiples enregistraments que abasten un repertori divers, incloent-hi òpera, lieder i opereta .
Nascut a Múnic, va finalitzar els seus estudis de cant a la Hochschule für Musik und Theater de Múnic. A més, va assistir a classes magistrals amb Hans Hotter, James King i Josef Metternich. Durant els seus primers anys als escenaris del Staatstheater de Saarbrücken, va continuar la seva formació amb Michael Rhodes a Trèveris.
Els dos àlbums més recents de Jonas Kaufmann son The Sound of Movies, una gravació d’algunes de les seves cançons de pel·lícules preferides (https://JonasKaufmann.lnk.to/movies) i Love Affairs amb duets i àries d’òperes de Puccini (https://JonasKaufmann.lnk.to/puccinilove) ambdós àlbums publicats a Sony Classical
Jonas Kaufmann enregistra exclusivament per a Sony Classical.
Helmut Deutsch, piano
©Shirley Suarez
És un dels acompanyants de recitals més extraordinaris, amb més èxit i entre els més sol·licitats del món. Va néixer a Viena, on va estudiar al Conservatori, a l’Acadèmia de Música i a la Universitat. El 1965, quan tenia vint-i-quatre anys, va ser guardonat amb el Premi de Composició de Viena i nomenat professor universitari.
Tot i que ha actuat amb distingits instrumentistes com a músic de cambra, s’ha concentrat fonamentalment en l’acompanyament de recitals de cançons.
Al principi de la seva carrera va treballar amb la soprano Irmgard Seefried, però el cantant més important de la seva època inicial va ser Hermann Prey, a qui va acompanyar de manera permanent durant dotze anys. Més endavant va treballar amb molts dels cantants de recitals més distingits i va tocar a les principals seus musicals del món. Les seves col·laboracions actuals amb Jonas Kaufmann, Diana Damrau, Michael Volle són algunes de les més remarcables.
Deutsch ha enregistrat més d’un centenar d’àlbums. Els últims anys s’ha dedicat, d’una manera especial, al desenvolupament de joves talents. Després d’exercir l’ensenyament a Viena, va continuar la tasca docent sobretot a Múnic, a la Hochschule für Musik und Theater, on va treballar durant vint-i-vuit anys com a professor d’interpretació de cançons.
A més, és professor visitant de diverses universitats i tot sovint el conviden a impartir classes magistrals a Europa i a l’Extrem Orient. El jove tenor suís Mauro Peter, un dels seus últims alumnes a Múnic, s’ha convertit en un dels seus companys de recital preferits.
Textos
Richard Strauss (1864-1949)
Zueignung, op. 10 núm. 1 – Dedicatòria
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von Gilm (1812-1864)Ja, du weißt es, theure Seele,
Daß ich fern von dir mich quäle,
Liebe macht die Herzen krank,
Habe Dank.Sí, tu ho saps, ànima estimada,
que em turmenta estar lluny de tu.
L’amor em fa emmalaltir el cor.
Te’n dono les gràcies!Einst hielt ich, der Freiheit Zecher,
Hoch den Amethisten-Becher
Und du segnetest den Trank,
Habe Dank.Un cop jo vaig alçar ben alta, ebri de llibertat,
la copa d’ametista
i tu vas beneir la libació.
Te’n dono les gràcies!Und beschworst darin die Bösen,
Bis ich, was ich nie gewesen,
Heilig, heilig an's Herz dir sank,
Habe Dank.I exorcitzares així els dimonis
de manera que jo, com mai abans ho havia estat,
santificat, santificat, caigués sobre el teu pit.
Te’n dono les gràcies!Nichts, op. 10 núm. 2 – No res
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von GilmNennen soll ich, sagt ihr, meine
Königin im Liederreich!
Thoren, die ihr seid, ich kenne
Sie am wenigsten von euch.L’haig de fer, digueu-me, la meva reina
en el regne de les cançons?
Necis que tots sou, jo la conec
menys que tots vosaltres.Fragt mich nach der Augen Farbe,
Fragt mich nach der Stimme Ton,
Fragt nach Gang und Tanz und Haltung,
Ach, und was weiß ich davon.Pregunteu-me pel color dels ulls,
pregunteu-me pel to de la veu,
per la seva manera de caminar i de dansar,
ai, i què en sé jo, de tot això?Ist die Sonne nicht die Quelle
Alles Lebens, alles Licht’s,
Und was wissen von derselben
Ich, und ihr, und alle? – nichts.No és el Sol la font
de tota la vida, de tota la llum?
I què en sabem d’ell
jo, i vosaltres, i tothom?... No res.Die Nacht, op. 10 núm. 3 – La nit
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von GilmAus dem Walde tritt die Nacht,
An den Bäumen schleicht sie leise,
Schaut sich um im weiten Kreise,
Nun gib Acht!ara ves amb compte!Surt la nit del bosc,
camina lentament des dels arbres,
mira el seu ampli entorn,
ara ves amb compte!Alle Lichter dieser Welt,
Alle Blumen, alle Farben
Löscht sie aus und stiehlt die Garben
Weg von Feld.Totes les llums d’aquest món,
totes les flors i tots el colors,
els apaga, i roba
els gavells del camp.Alles nimmt sie, was nur hold,
Nimmt das Silber weg des Stromes
Nimmt vom Kupferdach des Domes
Weg das GoldS’emporta tot el que era preciós,
s’emporta la plata del riu,
s’emporta l’or de la cúpula
de la catedral.Ausgeplündert steht der Strauch:
Rücke näher, Seel’ an Seele,
O die Nacht, mir bangt, sie stehle
Dich mir auch.Saquejat està l’arbust,
acosta’t més, l’ànima a l’ànima,
oh, la nit!, em fa por que et robi
a tu també.Die Georgine, , op. 10 núm. 4 – La dàlia
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von GilmWarum so spät erst Georgine?
Das Rosenmärchen ist erzählt
Und honigsatt hat sich die Biene
Ihr Bett zum Schlummer schon gewählt.Per què ara, tan tard, dàlia?
Les roses ja han explicat els seus contes,
i les abelles, sadolles de mel,
ja s’han triat el llit per dormir.Sind nicht zu kalt dir diese Nächte?
Wie lebst du diese Tage hin?
Wenn ich dir jetzt den Frühling brächte,
Du feuergelbe Träumerin.No són massa fredes aquestes nits?
Què has fet tots aquests dies?
Si jo et portés la primavera,
apassionada somniadora,Wenn ich mit Maithau dich benetzte,
Begösse dich mit Juni-Licht,
Doch ach, dann wärst du nicht die Letzte,
Die stolze Einzige auch nicht.i t’arrosés amb rosada de maig,
i et regués amb llum de juny...
llavors, ai, no series la darrera,
ni tampoc, ufanosa, l’única.Wie, Träumerin, lock’ ich vergebens?
So reich’ mir schwesterlich die Hand,
Ich hab’ den Frühling dieses Lebens
Wie du den Maitag nicht gekannt.Per què, somniadora, et festejo en va?
Allarga’m una mà fraternal,
no he conegut el maig de la vida,
com tu tampoc la primavera.Und sät wie dir, du feuergelbe,
Stahl sich die Liebe mir in’s Herz,
Ob spät, ob früh,es ist dasselbe
Entzücken und derselbe Schmerz.I tard com tu, ardorosa,
l’amor em robà el cor;
oh, tard o aviat, és el mateix
encís i el mateix dolor.Geduld, op. 10 núm. 5 – Paciència
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von GilmGeduld sagst du, und zeigst mit weißem Finder
Auf meiner Zukunft festgeschloß’ne Thür:
Ist die Minute, die da lebt, geringer
Als jene ungebornen? sage mir;
Kannst mit der Liebe du den Lenz verschieben,
Dann borg’ ich dir für eine Ewigkeit,
Doch mit dem Frühling endet auch das Lieben,
Und keine Herzens-Schulden zahlt die Zeit.Paciència, em dius, i senyales amb el dit blanc
la porta fermament tancada del meu futur.
És el minut que ara viu, menys important
que aquell que no ha nascut? Digues-m’ho!
Si amb l’amor pots retardar la primavera,
t’accepto llavors per tota una eternitat,
però amb la primavera s’acaba també l’amor,
i el temps no paga cap deute del cor.Geduld sagst du, und senkst die schwarze Locke,
Und stündlich fallen Blumenblätter ab,
Und stündlich fordert eine Todtenglocke
Der Thräne letztes Fahrgeld für das Grab.
Sieh’ nur die Tage schnell vorüberrinnen,
Horch, wie sie mahnend klopfen an die Brust:
Mach’ auf, mach’ auf, was wir nicht heut’ gewinnen,
Ist morgen unersetzlicher Verlust.Paciència, em dius, i inclines els negres rulls,
i els pètals de les flors cauen a tothora,
i a tothora estimula una fúnebre campana
les llàgrimes per a l’últim passatge a la tomba.
Mira què de pressa passen els dies,
escolta com truquen al pit, evocatius;
obre, obre!, el que no guanyem avui,
serà demà una pèrdua irreparable.Geduld sagst du, und senkst die Augenlider,
Verneint ist mein Frage an das Glück,
So lebe wohl, ich seh’ dich nimmer wieder,
So will’s mein unerbittliches Geschick.
Du hast geglaubt, weil and’re warten müssen,
Und warten können, kann und muß ich’s auch,
Ich aber hab’ zum Lieben und zum Küssen
Nur einen Frühling wie der Rosenstrauch.Paciència, em dius, i baixes les parpelles,
denegada ha estat la meva demanda de felicitat;
així doncs, adeu, mai més no et tornaré a veure,
així ho vol el meu destí inexorable.
T’has cregut, perquè d’altres varen haver d’esperar
i podien esperar, que també jo podria i voldria;
però jo, per als besos i per a l’amor,
només tinc, com les roses, una primavera.Die Verschwiegenen, op. 10 núm. 6 – Els callats
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von GilmIch habe wohl, es sei hier laut
Vor aller Welt verkündigt,
Gar vielen heimlich anvertraut,
Was du an mir gesündigt.Soc feliç, que sigui anunciat
ben fort a tot el món!
I confiat només secretament
el nostre pecat.Ich sagt’s dem ganzen Blumenheer,
Dem Veilchen sagt’ ich’s stille,
Der Rose laut, und lauter der
Großäugigen Kamille.Ho he dit a tota la munió de flors:
a la violeta li he dit suaument,
a la rosa, fort, i més fort
a la camamilla dels ulls vius.Doch hat’s dabei noch keine Noth,
Bleib’ munter nur und heiter,
Die es gewußt, sind alle todt,
Und sagen’s nicht mehr weiter.Però no tinguis cap temença,
segueix alegre i contenta:
les que ho han sabut són totes mortes,
i no ho podran explicar.Die Zeitlose, op. 10 núm. 7 – El còlquic
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von GilmAuf frisch gemähtem Weideplatz
Steht einsam die Zeitlose,
Den Leib von einer Lilie,
Die Farb’ von einer Rose.Al prat segat de nou
hi ha un còlquic solitari,
amb el cos d’una assutzena,
i el color d’una rosa.Und es ist Gift, was aus dem Kelch,
Dem reinen, blickt, so röthlich;
Die letzte Blum’, die letzte Lieb’
Sind beide schön, doch tödtlich.Però és verí el que al calze,
tan pur, brilla vermellós.
L’última flor, l’últim amor:
ambdós són bells, però mortals.Wer hat’s getan, op. 84A – Qui l’ha fet
Text de Hermann von GilmEs steht mein Lied in Nacht und Frost,
Die alles Leben tödten,
Und harrt vergebens, ob der Ost
Sicht wieder mag erröthen.El meu cant és de nit i de gelada,
que maten qualsevol vida,
i espera inútilment
si l’Est vol tornar a enrojolar-se.So steht es nun ein ganzes Jahr
In dieser Nacht, der kalten,
Und dennoch grünt’s noch immerdar,
Wer hat es wohl erhalten?S’ha quedat ara tot un any
en aquesta nit, freda,
i amb tot s’enverdeix sense parar,
qui l’ha pogut conservar bé?Du nicht, du nicht, von aller Welt
Bewundert und beneidet.
Der hat’s getan, der auf dem Feld
Die Lilien kleidet.Tu no, tu no, de tot el món
admirat i envejat.
El que ho ha fet és el que vesteix
les assutzenes al camp.Allerseelen, op. 10 núm. 8 – Dia de difunts
D’Acht Gedichte aus “Letzte Blätter”
Text de Hermann von GilmStell auf den Tisch die duftenden Reseden,
Die letzten roten Astern trag herbei,
Und laß uns wieder von der Liebe reden,
Wie einst im Mai.Deixa sobre la taula la reseda olorosa,
porta els últims àsters vermells,
i torna’m a parlar d’amor
com antany al maig.Gib mir die Hand, daß ich sie heimlich drücke
Und wenn man's sieht, mir ist es einerlei,
Gib mir nur einen deiner süßen Blicke,
Wie einst im Mai.Dona’m la mà perquè l’acaroni en silenci,
i no em fa res que ens vegin.
Dona’m una sola de les teves mirades
com antany al maig.Es blüht und heut auf jedem Grabe,
Jahre ist den Toten frei,
Komm an mein Herz, daß ich dich wieder habe,
Wie einst im Mai.En cada tomba hi ha avui flors i olors,
un dia a l’any els morts són lliures,
torna al meu cor, que et torni a abraçar
com antany al maig.Liebeshymnus, op. 32 núm. 3 – Himne a l’amor
De Fünf Lieder
Text de Karl Friedrich Henckell (1864-1929)Heil jenem Tag, der dich geboren,
Heil ihm, da ich zuerst dich sah!
In deiner Augen Glanz verloren
Steh’ ich ein sel’ger Träumer da.Beneït sigui el dia en què vas néixer,
Beneït sigui el dia en què et vaig veure per primer cop!
Perdut en l’esclat dels teus ulls,
Sóc aquí, afortunat somiador.Mir scheint der Himmel aufzugehn,
Den ich von ferne nur geahnt,
Und eine Sonne darf ich sehn,
Daran die Sehnsucht nur gemahnt.El cel sembla que s’obri,
només ho percebo de lluny,
i se’m permet de veure-hi un sol
un sol que el meu desig pregona.Wie schön mein Bild in diesem Blicke!
In diesem Blick mein Glück wie groß!
Und flehend ruf’ ich zum Geschicke:
O weile, weile wandellos!Què bonica és la meva imatge en aquesta mirada!
Que gran és la meva felicitat en aquesta mirada!
I cridant imploro el destí:
"Ah, queda’t, queda’t i no canvïs!"Schlagende Herzen, , op. 29 núm. 2 – Cors bategants
De Drei Lieder
Text d’Otto Julius Bierbaum (1865-1910)Über Wiesen und Felder ein Knabe ging.
Kling-klang schlug ihm das Herz,
Es glänzt ihm am Finger von Golde ein Ring,
Kling-klang schlug ihm das Herz,
“Oh Wiesen, oh Felder,
Wie seid ihr schön!
Oh Berge, oh Wälder,
Wie seid ihr schön!
Wie bist du gut, wie bist du schön,
Du goldene Sonne in Himmelshöh’n!”
Kling-klang schlug ihm das Herz,Un noi anava pels camps i pels prats,
cling-clang, li feia el cor;
lluïa al seu dit un anellet d’or,
cling-clang, li feia el cor.
“Oh camps, oh prats,
que bells que sou!
Oh muntanyes, oh boscos,
que bells que sou!
Que bo i que bell,
oh sol daurat del firmament!”
Cling-clang, li feia el cor.Schnell eilte der Knabe mit fröhlichem Schritt,
Kling-klang schlug ihm das Herz,
Nahm manche lachende B lume mit,
Kling-klang schlug ihm das Herz.
“Ueber Wiesen und Felder
Weht Frühlings Wind,
Ueber Berge und Wälder
Weht Frühlingswind.
Im Herzen mir innen weht Frühlingswind,
Der treibt zu Dir mich leise, lind!”
Kling-klang schlug ihm das Herz.El noi s’apressava amb llargues passes,
cling-clang, li feia el cor,
i collia algunes flors somrients,
cling-clang, li feia el cor.
“Una brisa primaveral alena
pels camps i pels prats,
una brisa primaveral alena
per les muntanyes i els boscos.
Una brisa primaveral alena en el meu cor,
que m’empeny dolçament cap a tu!”
Cling-clang, li feia el cor.Zwischen Wiesen und Feldern ein Mädel stand,
Kling-klang schlug ihm das Herz,
Hielt über die Augen zum Schauen die Hand,
Kling-klang schlug ihm das Herz.
“Ueber Wiesen und Felder
Schnell kommt er her,
Ueber Berge und Wälder
Schnell kommt er her.
Zu mir, zu mir schnell kommt er her!
Oh wenn er bei mir nur, bei mir schon wär!”
Kling-klang schlug ihm das Herz.Una noia esperava entre els camps i els prats,
cling-clang, li feia el cor,
i mirava amb la mà damunt dels ulls,
cling-clang, li feia el cor.
“Pels camps i pels prats
ve veloç cap a mi,
per les muntanyes i els boscos
ve veloç cap a mi.
Cap a mi, ve veloç cap a mi!
Ah, si ja fos aquí, si ja fos amb mi!”
Cling-clang, li feia el cor.Ich trage meine Minne, op. 32 núm. 1 – Porto el meu amor
De Fünf Lieder
Text de Karl Friedrich HenckellIch trage meine Minne
Vor Wonne stumm
Im Herzen und im Sinne
Mit mir herum.
Ja, daß ich dich gefunden,
Du liebes Kind,
Das freut mich alle Stunden,
Die mir beschieden sind.Porto el meu amor
amb silenciós delit
al meu cor i al meu pensament
sempre amb mi.
Sí, haver-te trobat,
criatura estimada,
alegra tots els dies
que m’han estat concedits.Ob auch der Himmel trübe,
Kohlschwarz die Nacht,
Hell leuchtet meiner Liebe
Goldsonn’ge Pracht.
Und liegt die Welt in Sünden,
So tuht’ mir’s weh –
Die arge muß erblinden
Von deiner Unschuld Schnee.I encara que s’ennuvoli el cel,
i la nit sigui negra com el carbó,
l’esplendor del teu amor
brilla com un sol daurat.
I em sap greu que el món
estigui ple de pecat,
però la maldat quedarà encegada
per la teva innocennt puresa.Einerlei, op. 69 núm. 3 – Monotonia
De Fünf kleine Lieder
Text d’Achim von Arnim (1781-1831)Ihr Mund ist stets derselbe,
Sein Kuß mir immer neu,
Ihr Auge noch dasselbe,
Sein freier Blick mir treu;
O du liebes Einerlei,
Wie wird aus dir so mancherlei!La seva boca és sempre la mateixa,
el seu bes m’és sempre nou;
els seus ulls són sempre els mateixos,
la seva lliure mirada m’és fidel;
oh, monotonia estimada,
com pot haver-hi en tu tanta diversitat!Nachtgang, op. 29 núm. 3 – Passejada nocturna
De Drei Lieder
Text d’Otto Julios BierbaumWir gingen durch die stille, milde Nacht,
Dein Arm in meinem,
Dein Auge in meinem.
Der Mond goß silbernes Licht
Über dein Angesicht,
Wie auf Goldgrund ruhte dein schönes Haupt.Caminàvem en la dolça i quieta nit,
el teu braç sota el meu,
els teus ulls dins els meus.
La Lluna vessava la seva llum platejada
sobre el teu rostre,
el teu bonic cap reposava com d’or.Und du erschienst mir wie eine Heilige,
Mild, mild und groß und seelenübervoll,
Heilig und rein wie die liebe Sonne.
Und in die Augen
Schwoll mir ein warmer Drang,
Wie Tränenahnung.Te’m vas aparèixer com una santa,
dolça, dolça i gran i desbordant d’ànima,
santa i pura com el sol estimat.
I dels meus ulls
pujà en mi una càlida pulsió,
com premonitòria de llàgrimes.Fester faßt’ ich dich
Und küßte,
Küßte dich ganz leise,
Meine Seele weinte.Et vaig estrènyer més fermament,
et vaig besar,
besar lentament.
La meva ànima plorava.Freundliche Vision, op. 48 núm. 1 – Visió plaent
De Fünf Lieder
Text d’Otto Julius BierbaumNicht im Schlafe hab' ich das geträumt,
Hell am Tage sah ich's schön vor mir.
Eine Wiese voller Margeriten;
Tief ein weißes Haus in grünen Büschen;
Götterbilder leuchten aus dem Laube.
Und ich geh' mit einer, die mich lieb hat,
Ruhigen Gemütes in die Kühle
Dieses weißen Hauses, in den Frieden,
Der voll Schönheit wartet, daß wir kommen.No ho he somiat mentre dormia,
sinó que clar com el dia, ho he vist bellament davant meu:
un prat ple de margarides,
amb una blanca casa entre els verds arbustos,
i imatges de déus brillant entre el fullatge.
Em dirigia en companyia d’algú que m’estimava,
amb ànim assossegat, cercant la frescor
d’aquella casa de color blanc, la pau de la qual
esperava, plena de bellesa, que arribéssim.Ich liebe dich, op. 37 núm. 2 – T’estimo
De Sechs Lieder
Text de Detlev von Lilienkron (1844-1909)Vier adlige Rosse
Voran unserm Wagen,
Wir wohnen im Schlosse,
In stolzem Behagen.
Die Frühlichterwellen
Und nächsten der Blitz,
Was all’ sie erhellen,
Ist unser Besitz.Quatre nobles corsers
davant el nostre cotxe;
vivim en un palau
amb altívola satisfacció.
Tot el que il·luminen
els primers raigs de l’aurora
i els llampecs nocturns,
és propietat nostra.Und irrst du verlassen,
Verbannt durch die Lande:
Mit dir durch die Gassen
In Armut und Schande!
Es bluten die Hände,
Die Füße sind wund,
Vier trostlose Wände,
Es kennt uns kein Hund.Però si vaguessis perdut
i proscrit pel món,
aniria amb tu pels carrers,
en la misèria i en el deshonor!Amb les mans sagnants
i els peus ferits,
entre quatre parets desolades,
on ningú ens conegués.Steht silberbeschlagen
Dein Sarg am Altare,
Sie sollen mich tragen
Zu dir auf die Bahre.
Und fern auf der Haide,
Und stirbst du in Not:
Den Dolch aus der Scheide,
Dir nach in den Tod!Si revestit de plata
hi hagués a l’altar el teu taüt,
m’haurien de portar cap a tu.
De cos present.
I si mors en la indigència
al bosc llunyà,
desembeinat el punyal
et seguiria en la mort!Amor, op. 68 núm. 5
De Sechs Lieder
Text de Clemens Brentano (1778-1842)An dem Feuer saß das Kind.
Amor, Amor,
Und ward blind;
Mit dem kleinen Flügel fächelt
In die Flamme er und lächelt,
Fächle, lächle, schlaues Kind!Prop del foc seia l’infant
Amor, Amor,
amb els ulls embenats;
amb les petites ales venta
les flames i riu,
venta i riu l’astut infant!Ach, der Flügel brennt dem Kind,
Amor, Amor
Läuft geschwind!
“O, wie mich die glut durchpeinet!”
Flügelschlagend laut er weinet,
In der Hirtin Schoß entrinnt
Hülfeschreiend das schlaue Kind.Ai, les ales cremen l’infant!
Amor, Amor,
corre de pressa,
Oh, com el crema l’ardor!
Batent les ales, plora;
demanant ajut, l’astut infant
s’esquitlla en la sina de la pastora.Und die Hirtin hilft dem Kind
Amor, Amor
Bös und blind.
Hirtin, sieh, dein Herz entbrennet,
Hast den Schelm du nicht gekennet?
Sieh, die Flamme wächst geschwind,
Hüt’ dich vor dem schlauen Kind!I la pastora ajuda l’infant,
Amor, Amor,
dolent i cec.
Mira, pastora, el teu cor crema,
no has reconegut el murri.
Mira, les flames creixen de pressa,
guarda’t, guarda’t de l’astut infant!Gustav Mahler (1860-1911)
Rheinlegendchen – Petita llegenda del Rin
De Des Knaben Wunderhorn
Recopilació de cants populars alemanys realitzada per Achim von Arnim i Clemens BrentanoBald gras ich am Neckar,
Bald gras ich am Rhein,
Bald hab ich ein Schätzel,
Bald bin ich alleinAviat segaré prop del Neckar,
aviat segaré prop del Rin,
aviat tindré una estimada,
aviat em quedaré sol.Was hilft mir das Grasen,
Wann die Sichel nicht schneidt,
Was hilft mir ein Schätzel,
Wenn’s bei mir nicht bleibt.De què em servirà segar,
si la falç no talla?
De què em servirà una estimada,
si no resta amb mi?So soll ich dann grasen
Am Neckar, am Rhein,
So werf ich mein goldiges
Ringlein hinein.Si haig de segar,
al Neckar o al Rin,
llavors hi tiraré
el meu anellet daurat.Es fließet im Neckar,
Und fließet im Rhein,
Soll schwimmen hinunter
Ins tiefe Meer’ nein.Se l’emporti el Neckar
o se l’emporti el Rin,
se l’emportaran cap avall,
cap al fons del mar.Und schwimmt es, das Ringlein,
So frißt es ein Fisch,
Das Fischlein soll kommen
Aufs Königs sein Tisch.I mentre l’anellet neda,
se’l menjarà un peix.
I aquest peix arribarà
al plat del rei.Der König tät fragen,
Wems Ringlein soll sein?
Da tät mein Schatz sagen,
Das Ringlein ghört mein.I el rei preguntarà:
De qui deu ser aquest anellet?
I dirà la meva estimada:
Aquest anellet és meu.Mein Schätzlein tät springen
Bergauf und bergein,
Tat mir wiedrum bringen
Das Goldringlein fein.La meva estimada anirà saltant
amunt i avall per les muntanyes,
per tornar-me a donar
el bell anellet daurat.Kannst grasen am Neckar,
Kannst grasen am Rhein,
Wirf du mir immer
Dein Ringlein hinein.Ja pots segar prop del Neckar,
ja pots segar prop del Rin,
però no deixis de tirar-hi
el teu anellet daurat!Um schlimme Kinder artig zu machen – Fer que els nens dolents es comportin,
De Vier Lieder und Gesänge ausder Jugendzeit
Cançó popularEs kam ein Herr zum Schlösseli
Auf einem schönen Röss'li,
Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!
Da lugt die Frau zum Fenster aus
Und sagt: „Der Mann ist nicht zu Haus,
Und niemand heim als meine Kind',
Und's Mädchen ist auf der Wäschewind!"Un home arriba a un petit castell
sobre un bonic petit cavall.
Cu-cu-cú, cu-cu-cú!
Aleshores la dona mira per la finestra
i diu: “El meu home no és a casa,
i aquí no hi ha ningú a part dels meus fills,
i la criada és al safareig”.Der Herr auf seinem Rösseli
Sagt zu der Frau im Schlösseli:
Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!
„Sind's gute Kind', sind's böse Kind'?
Ach, liebe Frau, ach sagt geschwind”
Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!L’home sobre el petit cavall
va dir a la dona del petit castell
Cu-cu-cú, cu-cu-cú!:
“Són bons minyons o dolents els teus fills?
Ah, estimada senyora, responeu-me de pressa!”
Cu-cu-cú, cu-cu-cú !„In meiner Tasch' für folgsam Kind',
Da hab' ich manche Angebind,"
Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!
Die Frau die sagt: „Sehr böse Kind'!
Sie folgen Mutter nicht geschwind,
Sind böse, sind böse!"“A la meva butxaca, per als bons minyons,
hi tinc molts regals!”
Cu-cu-cú, cu-cu-cú!
La dona diu: “Uns nens molt dolents!
No creuen mai la seva mare.
Són dolents, són dolents!”Da sagt der Herr: „So reit' ich heim,
Dergleichen Kinder brauch' ich kein'!"
Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!
Und reit' auf seinem Rösseli
Weit, weit entweg vom Schlösseli!
Ku-ku-kuk, ku-ku-kuk!Llavors l’home diu: “Doncs marxo,
perquè no he dut res per a aquests nens!”
Cu-cu-cú, cu-cu-cú!
I marxa sobre el seu petit cavall
lluny, lluny del petit castell!
Cu-cu-cú, cu-cu-cú!Wer hat dies Liedlein erdacht – Qui ha compost aquesta cançoneta?
De Des Knaben Wunderhorn
Recopilació de cants populars alemanys realitzada per Achim von Arnim i Clemens BrentanoDort oben am Berg in den hohen Haus,
Da gucket ein fein’s, leib’s Mädel heraus.
Es ist nicht dort daheime!
Es ist des Wirts sein Töchterlein!
Es wohnet auf grüner Heide!En una casa allà dalt de la muntanya,
una encisadora noia mira cap avall.
No és a casa seva!
És la filla de l’hostaler,
i viu en la verda prada!Mein Herzle ist wund!
Komm, Schätzle, mach’s g’sund!
Dein’ schwarzbraune Äuglein,
Die haben mich verwund’t!
Dein rosiger Mund
Macht Herzen gesund,
Macht Jugend verständig,
Macht Tote lebendig,
Macht Kranke gesund.El meu cor està ferit!
Vine, tresor, i guareix-lo!
Els teus ulls bruns i obscurs
m’han ferit!
La teva boca rosada
guareix els cors,
fa sensats els joves,
ressuscita els morts
i guareix els malalts.Wer hat den das schöne Liedlein erdacht?
Es haben’s drei Gäns’ übers Wasser gebracht.
Zwei graue und eine weiße!
Und wer das Liedlein nicht singen kann,
Dem wollen sie es pfeifen! Ja.Qui ha compost aquesta bella cançoneta?
L’han portada pel riu tres ànecs,
dos de grisos i un de blanc.
I el que no sàpiga cantar la cançoneta,
que la xiuli! Sí.Ablösung im Sommer – Relleu a l’estiu
De Vier Lieder und Gesänge aus der Jugendzeit
Cançó popularKuckuck hat sich zu Tode gefallen
An einer grünen Weiden,
Kuckuck ist tot! Kuckuck ist tot!
Wer soll uns jetzt den Sommer Lang
Die Zeit und Weil vertreiben?El cucut ha mort
en caure del verd salze,
el cucut és mort! El cucut és mort!
Qui doncs ens farà passar l’estona
durant tot l’estiu?Ei, das soll tun Frau Nachtigall,
Die sitzt auf grünem Zweige;
[Die kleine, feine Nachtigall,
Die liebe, süße Nachtigall!]1
Sie singt und springt, ist allzeit froh,
Wenn andre Vögel schweigen.Ep!, ho farà el senyor rossinyol,
que es troba entre el verd fullatge;
el petit i delicat rossinyol,
l’adorable, el dolç rossinyol!
Ell canta i saltirona, i sempre és feliç,
fins i tot quan els altres ocells callen.Wir warten auf Frau Nachtigall,
Die wohnt im grünen Hage,
Und wenn der Kukuk zu Ende ist,
Dann fängt sie an zu schlagen!Esperem el senyor rossinyol
que viu al verd bosquet,
i quan al cucut li arriba la seva fi,
llavors ell comença a cantar!Es sungen drei Engel einen süssen Gesang – Cantaven tres àngels
De Des Knaben Wunderhorn
Recopilació de cants populars alemanys realitzada per Achim von Arnim i Clemens BrentanoEs sungen drei Engel einen süßen Gesang,
Mit Freuden es im Himmel klang;
Sie jauchzten fröhlich auch dabei,
Daß Petrus sei von Sünden frei,
Von Sünden frei.Cantaven tres àngels una dolça cançó,
que sonava joiosa pel cel;
i a més s’alegraven molt contents
perquè Pere s’havia lliurat de la seva culpa,
de la seva culpa.Denn als der Herr Jesus zu Tische saß,
Mit seinen zwölf Jüngern das Abendmal aß,
So sprach der Herr Jesus: “Was stehst du hier,
Wenn ich dich ansehe, so weinest du mir,
So weinest du mir.”Quan el Senyor Jesús s’assegué a taula,
per sopar amb els seus dotze deixebles,
digué el Senyor Jesús: “Què et passa?
Quan et miro, et poses a plorar,
et poses a plorar!”“Ach, sollt ich nicht weinen, du gütiger Gott!
Ich hab übertreten die zehen Gebot;
Ich gehe und weine ja bitterlich,
Ach komm, erbarme dich über mich,
Ach, über mich!”“Ai, no haig de plorar, Déu misericordiós?
He infringit els deu manaments!
Vaig i ploro amargament,
ai, vine i perdona’m,
ai, perdona’m!”“Hast du dann übertreten die zehen Gebot,
So fall auf die Knie und bete zu Gott,
Und bette zu Gott nur allzeit,
So wirst du erlangen die himmlische Freud,
Die himmlische Freud.”“Si has infringit els deu manaments,
agenolla’t i prega al Senyor,
i prega al Senyor en tot moment,
així assoliràs la joia celestial,
la joia celestial.”Die himmlische Freud ist eine selige Stadt,
Die himmlische Freud, die kein End mehr hat,
Die himmlische Freude war Petro bereit
Durch Jesum und allen zur Seligkeit,
Zur Seligkeit.La joia celestial és una ciutat santa,
la joia celestial, que no té fi,
la joia celestial estava preparada per Jesús
per a Pere i tots els benaurats,
els benaurats.Ich atmet‘ einen linden Duft – Aspirava un suau perfum
De Rückert Lieder
Text de Friedrich Rückert (1788-1866)Ich atmet’ einen linden Duft.
Im Zimmer stand
Ein Angebinde
Von lieber Hand,
Ein Zweig der Linde;
Wie lieblich war der Lidenduft!Aspirava un suau perfum.
Hi havia a la cambra
el present
d’una mà estimada:
un branca de til·ler;
que dolç era el perfum del til·ler!Wie lieblich ist der Lindenduft!
Das Lindenreis
Brachst du gelinde;
Ich atme leis
Im Duft der Linde
Der Liebe linden Duft.Que dolç era el perfum del til·ler!
Tu vares trencar lentament
el borró del til·ler;
i ara aspiro suaument
en el perfum del til·ler,
el dolç perfum de l’amor.Liebst du um Schönheit – Si estimes la bellesa
De Rückert Lieder
Text de Friedrich RückertLiebst du um Schönheit,
O nicht mich liebe!
Liebe die Sonne,
Sie trägt ein goldnes Haar!Si estimes la bellesa,
oh, no m’estimis a mi!
Estima el sol,
que té una cabellera daurada!Liebst du um Jugend,
O nicht mich liebe!
Liebe den Frühling,
Der jung ist jedes Jahr!Si estimes la joventut,
oh, no m’estimis a mi!
Estima la primavera,
que és jove cada any!Liebst du um Schätze,
O nicht mich liebe!
Liebe die Meerfrau,
Sie hat viel Perlen klar!Si estimes els tresors,
oh, no m’estimis a mi!
Estima la sirena,
que té moltes perles!Liebst du um Liebe,
O ja – mich liebe!
Liebe mich immer,
Dich lieb’ ich immerdar!Si estimes l’amor,
oh, sí... estima’m a mi!
Estima’m sempre,
com jo t’estimaré a tu!Blicke mir nicht in die Lieder – No em miris les cançons
De Rückert Lieder
Text de Friedrich RückertBlicke mir nicht in die Lieder!
Meine Augen schlag’ ich nieder,
Wie ertappt auf böser Tat;
Selber darf ich nicht getrauen,
Ihrem Wachsen zuzuschauen:
Deine Neugier ist Verrat.No em miris en les cançons!
Baixo els ulls,
com atrapat per una malifeta;
ni jo mateix m’haig d’atrevir
a observar la seva creixença.
La teva curiositat és una traïció.Bienen, wenn sie Zellen bauen,
Laßen auch nicht zu sich schauen,
Schauen selber auch nicht zu.
Wenn die reifen Honigwaben
Sie zu Tag gefördert haben,
Dann vor allem nasche du!Les abelles, quan fan les seves cel·les,
no deixen tampoc que ningú les miri,
ni elles mateixes les contemplen.
Quan les bresques de mel, madures,
han arribat al seu dia,
tasta llavors totes les llaminadures!Ich bin der Welt abhanden gekommen – Estic perdut per al món
De Rückert Lieder
Text de Friedrich RückertIch bin der Welt abhanden gekommen,
Mit der ich sonst viele Zeit verdorben;
Sie hat so lange nichts von mir vernommen,
Sie mag wohl glauben, ich sei gestorben!Estic perdut per al món
en què vaig perdre tantes hores;
fa tant de temps que no ha sabut res de mi,
que es deu pensar que soc mort!Es ist mir auch gar nichts daran gelegen,
Ob sie mich für gestorben hält.
Ich kann auch gar nichts sagen dagegen,
Denn wirklich bin ich gestorben der Welt.No m’importa gens
que em tingui per mort.
I tampoc puc dir-hi res en contra,
car estic veritablement mort per al món.Ich bin gestorben dem Weltgetümmel
Und ruh’ in einem stillen Gebiet!
Ich leb’ allein in meinem Himmel,
In meinem Lieben, in meinem Lied.Estic mort per a l’aldarull del món,
i reposo en un tranquil indret.
Visc sol en el meu cel,
en el meu amor, en la meva cançó.Richard Strauss
Leises Lied, op. 39 núm. 1 – Cançó serena
De Fünf Lieder
Text de Richard Dehmel (1863-1920)In einem stillen Garten
An eines Brunnens Schacht,
Wie wollt ‘ich gerne warten
Die lange graue Nacht!En un silenciós jardí,
al costat d’una font,
m’agradava molt d’esperar
la llarga nit grisa!Viel helle Lilien blühen
Um des Brunnens Schlund;
Drin schwimmen golden die Sterne,
Drin badet sich der Mond.Florien lluminoses les assutzenes
al bassiol de la font,
a dins nedaven estrelles daurades
i s’hi banyava la Lluna.Und wie in den Brunnen schimmern
Die lieben Sternen hinein,
Glänzt mir im Herzen immer
Deiner lieben Augen Schein.I com a dins de la Font
brillaven les estrelles estimades,
brillen sempre al meu cor
els raigs dels teus ulls estimats.Die Sterne doch am Himmel,
Die stehen all so fern;
Im deinem stillen Garten
Stünd’ ich jetzt so gern.Però les estrelles del cel
són totes molt lluny;
al teu jardí silenciós
m’esperaria ara de bon grat.Wozu noch, Mädchen, op. 19 núm. 1 – De què et servirà, noia
De Sechs Lieder aus Lotosblätter
Text d’Adolf Friedrich (1815-1894)Wozu noch, Mädchen, soll es frommen,
Daß du vor mir Verstellung übst?
Heiß froh das neue Glück willkommen
Und sag es offen, daß du liebst!De què et servirà, noia,
que dissimulis davant meu?
Deixa que arribi alegre la nova felicitat
i digues obertament que m’estimes!An deines Busens höherm Schwellen
Dem Wangenroth, das kommt und geht,
Ward dein Geheimniß von den Quellen,
Den Blumengeistern längst erspäht.En la gran agitació del teu pit,
en la vermellor de les galtes, que va i ve,
el teu secret fou descobert fa temps
pels esperits de les fonts i de les flors.Die Wogen murrmelns in den Grott,
Es flüsterts leis der Abendwind,
Wo du vorbeigehst, hörst du’s spotten:
Wir wissen es seit lange, Kind!Ho murmuren les ones en les grutes,
ho xiuxiueja dolçament el vent del vespre,
a tot arreu on vagis, ho sentiràs comentar:
fa temps que ho sabíem, criatura!Breit über mein Haupt, op. 19 núm. 2 – Estesos sobre el meu cap
De Sechs Lieder aus Lotosblätter
Text de Detlev von LilienkronBreit über mein Haupt dein schwarzes Haar,
Neig’ zu mir dein Angesicht!
Da strömt in die Seele so hell und klar
Mir deiner Augen Blick.Estesos sobre el meu cap els teus negres cabells,
dirigeixes cap a mi la teva mirada,
i la llum, pura i clara, dels teus ulls
inunda la meva ànima.Ich will nicht droben der Sonne Pracht,
Noch der Sterne leuchtenden Kranz,
Ich will nur deiner Locken Nacht
Und deiner Blicke Glanz.No vull, allà dalt, l’esplendor del sol,
ni la corona lluminosa de les estrelles,
només vull la nit dels teus rulls
i l’esplendor de la teva mirada.Ich schwebe, op. 48 núm. 2 – Volo
De Fünf Lieder
Basat en un text de Karl Friedrich HenckellIch schwebe wie auf Engelsschwingen,
Die Erde kaum berührt mein Fuß,
In meinen Ohren hör’ ich’s klingen
Wie der Geliebten Scheidegruß.Volo com si tingués les ales d’un àngel,
la terra a penes si em frega els peus,
sento ressonar en les meves orelles
com un comiat de l’estimat.Das tönt so lieblich, mild und leise,
Das spricht so zage, zart und rein,
Leicht lulltdie nachgeklung’ne Weise
In wonnenschweren Traum mich ein.Sona molt amable, dolç i suau,
amb paraules delicades, tímides i pures;
la melodia que retruny em bressola
com un somni deliciosament angoixós.Mein schimmernd Aug’ – indeß mich füllen
Die süßesten der Melodien, –
Sieht ohne Falten, ohne Hüllen
Mein lächelnd Lieb vorüberziehn.Mentre m’omplo de les més dolces melodies,
els meus ulls refulgents
veuen passar sense ombres i sense vels
el meu amor somrient.Heimliche Aufforderung, op. 27 núm. 3 – Exhortació secreta
De Vier Lieder
Text de John Henry Mackay (1864-1933)Auf, hebe die funkelnde Schale
empor zum Mund,
Und trinke beim Freudenmahle
dein Herz gesund.Amunt, aixeca fins a la boca
la copa refulgent,
i beu amb el cor ben sa
en l’àpat de la joia.Und wenn du sie hebst, so winke
mir heimlich zu,
Dann lächle ich, und dann trinke
ich still wie du …I quan l’aixequis,
mira’m secretament,
llavors somriuré i beuré
tan callat com tu.Und still gleich mir betrachte
um uns das Heer
Der trunknen Schwätzer—verachte
sie nicht zu sehr.I callada al meu costat
contempla la colla
d’embriacs xerraires... no els
menyspreïs massa.Nein, hebe die blinkende Schale,
gefüllt mit Wein,
Und laß beim lärmenden Mahle
sie glücklich sein.No, aixeca la brillant copa,
plena de vi,
i continuem feliços
el sorollós banquet.Doch hast du das Mahl genossen,
den Durst gestillt,
Dann verlasse der lauten Genossen
festfreudiges Bild,Però quan hagis gaudit del menjar,
i calmada la set,
oblida’t llavors alegrement
dels sorollosos companys.Und wandle hinaus in den Garten
zum Rosenstrauch,—
Dort will ich dich dann erwarten
nach altem Brauch,I surt a fora al jardí,
cap als rosers,
allà t’estaré esperant,
com fèiem abans.Und will an die Brust dir sinken
eh’ du’s gehofft,
Und deine Küsse trinken,
wie ehmals oft,I em reclinaré damunt del teu pit,
abans que no ho esperis,
i beuré els teus besos
com abans,Und flechten in deine Haare
der Rose Pracht—
O komm, du wunderbare,
ersehnte Nacht!i posaré als teus cabells
l’esplendor de les roses.
Oh, vine, nit meravellosa
i freturada!Ruhe, meine Seele, op. 27 núm. 1 – Descansa ànima meva
De Vier Lieder
Text de Karl Friedrich HenckellNicht ein Lüftchen,
Regt sich leise,
Sanft entschlummert
Ruht der Hain;
Durch der Blätter
Dunkle Hülle
Stiehlt sich lichter
Sonnenschein.No pasa
ni un alè d’aire,
tranquil
reposa el bosc;
entre el fosc entramat
de les fulles
brillen clars
els raigs de sol.Ruhe, ruhe,
Meine Seele,
Deine Stürme
Gingen wild,
Hast getobt und
Hast gezittert,
Wie die Brandung,
Wenn sie schwillt!Descansa, descansa,
ànima meva,
les teves tempestes
eren salvatges,
has cridat
i has tremolat,
com l’oreig
enfurismat.Diese Zeiten
Sind gewaltig,
Bringen Herz und
Hirn in Noth –
Ruhe, ruhe,
Meine Seele,
Und vergiß,
Was dich bedroht!Van ser moments
violents,
que angoixaren
el cor i la ment...
Descansa, descansa
ànima meva,
i oblida
el que t’amenaça!Morgen, op. 27 núm. 4 – Demà...
De Vier Lieder
Text de John Henry MackayUnd morgen wird die Sonne wieder scheinen
Und auf dem Wege, de ich gehen werde,
Wird uns, Glücklichen, sie wieder einen,
Unmitten dieser sonneathmenden Erde...I demà tornarà a sortir el sol,
i en el camí que seguiré
tornarà a unir-nos a nosaltres, feliços,
en la terra assolellada...Und zu dem Strand, dem weiten, wogenblauen,
Werden wir still und langsam niedersteigen,
Stumm werden wir uns in die Augen schauen,
Und auf uns sinkt des Glückes stummes Schweigen...I arribarem lentament i dolçament
a la platja d’amples i blaves onades,
i ens mirarem, muts, als ulls, fins que ens cobreixi
el món silenciós de la felicitat....Cäcilie, op. 27 núm. 2 – Cecília
De Vier Lieder
Text de Heinrich Hart (1855-1906)Wenn du es wüsstest,
Was träumen heisst von brennenden Küssen,
Von Wandern und Ruhen mit der Geliebten,
Aug in Auge,
Und kosend und plaudernd,
Wenn du es wüsstest,
Du neigtest dein Herz!Si sabessis el que és
somniar ardents besades,
o caminar per descansar després vora l’amada,
mentre ens mirem fit a fit,
i ens acaronem i parlem.
Si tu ho sabessis,
el teu cor cediria!Wenn du es wüsstest,
Was bangen heisst in einsamen Nächten,
Umschauert vom Sturm, da niemand tröstet
Milden Mundes die kampfmüde Seele,
Wenn du es wüsstest,
Du kämest zu mir.Si sabessis el que és
passar la nit sol i temorós
envoltat de tempesta i sense el consol
d’una dolça veu per al cansat combat de l’ànima.
Si tu ho sabessis,
vindries al meu costat!Wenn du es wüsstest,
Was leben heisst, umhaucht von der Gottheit
Weltschaffendem Atem,
Zu schweben empor, lichtgetragen,
Zu seligen Höhn,
Wenn du es wüsstest,
Du lebtest mit mir!Si sabessis el que és
viure tocat pel diví
alè del creador del món,
volant lentament vers el més alt, endut per la llum,
vers glorioses altures.
Si tu ho sabessis,
viuries amb mi!També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Divendres, 09.05.25– 20 h
Sala de ConcertsEl cant del cigne de Schubert
Andrè Schuen, baríton
Daniel Heide, pianoF. Schubert: Schwanengesang, D. 957 (El cant del cigne) i altres lieder de Schubert
Preus: de 25 a 38 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
