La gran música i la creació més actual s’uneixen en aquest concert que commemora el cinquè aniversari d’una formació jove i apassionada, en la qual l’estima pel gran repertori discorre en paral·lel al seu interès pels autors contemporanis. Un ideari que es plasma perfectament en aquest programa que arrenca –com calia esperar– amb la Cinquena més famosa de la història, la Simfonia núm. 5, en Do menor, op. 67 de Ludwig van Beethoven. Una obra que, més enllà del tòpic que, suposadament, simbolitzen els seus cèlebres compassos inicials –el destí que crida a la porta d’un músic assetjat per la sordesa–, esdevé una partitura d’una magnitud musical extraordinària, i escoltar-la, un plaer sempre nou i inesgotable.

La composició arrencà cap al 1804 i fou conclosa quatre anys més tard, en paral·lel a la Sisena Simfonia, amb la qual s’estrenà simultàniament durant una llarguíssima sessió musical que tingué lloc a Viena el 22 de desembre de 1808, sota la batuta del mateix autor. Concebuda en quatre moviments, destaca per la cohesió organitzativa i expressiva. Les quatre notes inicials donen unitat i coherència al conjunt de la partitura, que arrenca amb un primer moviment en forma sonata, recorregut de principi a fi pel tema principal; continua amb un “Andante” de caràcter més líric i amb un “Scherzo”, que torna al to dramàtic i fosc del principi, per desembocar en un finale d’explosiva i brillant contundència.

L’obra que l’acompanya ha estat encarregada especialment per a l’ocasió a Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984), compositora convidada de la present temporada del Palau de la Música Catalana. Titulada […] e sento nel partire un vivace morire […], s’inspira en el madrigal Ah, dolente partita (1603) del Quart Llibre de Madrigals de Claudio Monteverdi. No és, aquesta, la primera aproximació de l’autora a la figura del compositor italià. Ja el 2015 García-Tomás havia escrit un trio de corda a partir d’un altre madrigal del mateix llibre, Sfogava con le stelle, el qual posteriorment es va transformar en quartet, tot marcant l’inici d’un camí de recerca creativa que l’artista encara no ha deixat de transitar.

En l’obra que ens presenta avui, l’autora estableix un diàleg fluid amb la música que la inspira, en el qual floreixen, de manera orgànica, mai aïllada, algunes cèl·lules del material original. Així mateix, treballa la idea de tensió-distensió, que precisament començava a desenvolupar-se en aquell període de transició del Renaixement al Barroc, quan s’estaven establint les bases de la polifonia i de l’harmonia funcional, extrapolant-la cap a un llenguatge més ampli, on els sons harmònics i els no harmònics (soroll) conviuen en una realitat fluctuant. Una àmplia exploració del concepte loop i l’èmfasi en la mal·leabilitat tímbrica dels instruments de corda defineixen també aquesta nova creació d’una de les veus més estimulants i amb més projecció internacional del panorama català actual.

Ana María Dávila, periodista musical

Violins:
Sara Bitlloch
Ariadna Rodríguez
Gil Sisquella
Biel Graells 
Andrea García
Ernest Martinez
Esther Agustí
Dixon Scola
David Garcia
Marina Arrufat 
Laia Azcona 
Abel Antón

Violes:
Nina Sunyer 
Gemma Pujol 
Isabel Aragonés
Joana Nunes 
Bernat Santacana

Violoncels: 
Dani Claret
Irma Bau
Nico Cobo
Andrea Chmelik  

Contrabaixos: 
Francisco Mestre 
Joana González 

Flautes: 
Laura Pou
Anna Pujol 

Oboès: 
David Perpiñan 
Carla Aguilar

Clarinet: 
Germán Guillen 
Joan Roca 

Fagot:
Guillermo Salcedo 
Clara Canimas 

Contrafagot: 
Albert Muñoz 

Trompes: 
Sergi Chofre 
Jofre Baiget 

Trompeta: 
Natàlia Gómez
Jaume Prat 

Trombó: 
Blai Faus 
Francina Mercadal 
Pol Fernández 

Timbales: 
Josep Carreres