Yulianna Avdeeva
—Preludis i fugues de XostakóvitxPalau Piano
Dijous, 27 de març de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Yulianna Avdeeva, piano
Dmitri Xostakóvitx (1906-1975)
24 Preludis i fugues, op. 87I part
Primer quadern:
Preludi i fuga núm. 1, en Do major
Preludi i fuga núm. 2, en La menor
Preludi i fuga núm. 3, en Sol Major
Preludi i fuga núm. 4, en Mi menor
Preludi i fuga núm. 5, en Re major
Preludi i fuga núm. 6, en Si menor
Preludi i fuga núm. 7, en La major
Preludi i fuga núm. 8, en Fa sostingut menor
Preludi i fuga núm. 9, en Mi major
Preludi i fuga núm. 10, en Do sostingut menor
Preludi i fuga núm. 11, en Si major
Preludi i fuga núm. 12, en Sol sostingut menorII part
Segon quadern:
Preludi i fuga núm. 13, en Fa sostingut major
Preludi i fuga núm. 14, en Mi bemoll menor
Preludi i fuga núm. 15, en Re bemoll major
Preludi i fuga núm. 16, en Si bemoll menor
Preludi i fuga núm. 17, en La bemoll major
Preludi i fuga núm. 18, en Fa menor
Preludi i fuga núm. 19, en Mi bemoll major
Preludi i fuga núm. 20, en Do menor
Preludi i fuga núm. 21, en Si bemoll major
Preludi i fuga núm. 22, en Sol menor
Preludi i fuga núm. 23, en Fa major
Preludi i fuga núm. 24, en Re menorDurada del concert:
Primera part, 60 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 80 minuts.
La durada del concert és aproximada.
Concert enregistrat per Catalunya Música
#piano
Poema
Remoreig
El dia escampa benagràcies
en regne d’ànima i cançó
bruit sense alè,
parla callada
que ens frega amb veus
que no entenem,
que ens toca amb dits
de llum antiga,
que llisca i s’alça i parla i crida.I broda el cel quan diu l’etern.
Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Una pianista de culte per a una obra mítica
Poques pianistes com Yulianna Avdeeva (Moscou, 1985) mostren una aurèola d’intèrpret de culte en un panorama musical internacional on, cada dia més, trobem dones pianistes d’un interès superlatiu. El fet que l’any 2010 es convertís en la quarta dona a guanyar el prestigiós Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin de Varsòvia, després dels noms de Halina Czerny-Stefańska, Bella Davidovich i Martha Argerich, l’ha portat a desplegar l’esmentada aurèola, i cada enregistrament discogràfic i recital són una nova prova fefaent del seu immens pianisme.
Si de culte hem de considerar la pianista protagonista del concert d’avui, no menys ho hem de fer amb l’obra única que conforma el programa: els 24 Preludis i fugues, op. 87 (1950-1951) de Dmitri Xostakóvitx (1906-1975), un compositor de qui enguany commemorem el cinquantenari de la mort, que es va esdevenir un 9 d’agost de 1975 a la ciutat natal de la pianista. Poques vegades en atansar-nos a una obra com aquest opus 87 se’ns valida la famosa sentència d’un dels germans Schlegel en ple Romanticisme: “escrivim perquè llegim”. En efecte, és l’acte receptor de les obres les que provoquen la necessitat d’haver de donar resposta a l’experiència lectora amb la creació d’una altra obra. Alguna cosa semblant passa amb aquests 24 Preludis i fugues, op. 87 de Xostakóvitx, on la petjada del coneixement i la recepció dels dos volums de Das Wohltemperierte Klavier (1722 i 1740) de Johann Sebastian Bach (1685-1750) és més que evident.
Immers en la relació complexa i tensa que va mantenir sempre Xostakóvitx amb el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), l’any 1950 va traslladar-se a la ciutat de Leipzig per assistir als actes de commemoració del bicentenari de la mort de qui havia estat Kantor de la Thomasschule entre els anys 1723 i 1750. Membre del jurat del primer Concurs Internacional Johann Sebastian Bach, la guanyadora va ser una jove compatriota seva, Tatiana Nikolayeva (1924-1993), que s’havia desplaçat a la ciutat saxona amb el conjunt dels 48 Preludis i fugues dels dos llibres bachians. No cal dir que Nikolayeva va guanyar la Medalla d’Or.
Per una suma estranya entre la fascinació d’haver format part d’aquell jurat i haver escoltat aquella extraordinària deixebla d’Aleksandr Goldenvéizer (1875-1961), Xostakóvitx es va veure empès a compondre una obra, amb el seu propi llenguatge i amb la mateixa disposició que la realitzada en dues ocasions per Bach. Composta de manera ràpida entre el mes d’octubre del 1950 i el febrer del 1951, el compositor va rebre l’assessorament de l’admirada intèrpret, que el visitava al seu apartament de manera reiterada per comprovar l’avenç de l’obra. Estrenada per la mateixa Nikolayeva el 23 de desembre de 1952 a la ciutat de Leningrad i publicada el mateix any, des d’aleshores s’ha convertit en una obra pianística de caràcter mític, especialment entre els intèrprets russos. De ben segur que la versió d’Avdeeva ens farà descobrir nous aspectes de l’obra, com així ho ha fet, sense anar més lluny, amb la seva versió de la Sonata núm. 1, op. 12 del mateix Xostakóvitx i que podem trobar al disc Resilience (Pentatone, 2023).
Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i assagista
Biografia
Biografia
©Sammy Hart
©Sammy Hart
Yulianna Avdeeva, piano
Pianista de temperament ardent i gran virtuosa, Yulianna Avdveeva va guanyar el primer premi del Concurs Internacional de Piano Chopin el 2010, fet que la va enlairar a la fama internacional per “liderar constantment el panorama, en termes de passió pura i de musicalitat, a més de més de la seguretat tècnica”, en interpretacions “plenes d’aprofundiment i color” («The Telegraph»). El 2022 la «Pittsburgh Post-Gazette» va lloar Avdeeva una “potència unipersonal de categoria èpica”.
Després de debutar al Carnegie Hall al començament del 2023 amb les entrades exhaurides, Avdeeva va tornar-hi l’octubre del 2024 amb un programa Chopin i Liszt, de qui incloïa la famosa Sonata per a piano en Si menor. Un programa igualment ofert a escenaris d’Espanya, Alemanya, França, Àustria, Itàlia i a la ciutat de Seattle. A Boston interpretarà Liszt i la sonata Hammerklavier de Beethoven; al Festival Lanaudiere oferirà els 24 Preludis i fugues, op. 87 de Xostakóvitx, i al Festival de Música de Cambra de Rockport, obres de Xostakóvitx i Chopin.
A partir d’aquesta primavera 2025, per commemorar el cinquantenari de Dmitri Xostakóvitx tornarà a oferir els 24 Preludis i fugues, op. 87 a la Gewandhaus de Leipzig, en el marc del Festival Xostakóvitx amb la Gewandhausorchester en col·laboració amb la Boston Symphony Orchestra. Igualment, oferirà aquest opus a la Sala Pierre Boulez de Berlín, aquí al Palau de la Música Catalana i a Madrid, a més de fer-ho a Ostrava (Txèquia) i Sion (Suïssa).
Entre les obres de música de cambra més destacades de la seva temporada 2024-25, figuren el Quintet d’Alfred Schnittke, amb membres de la Wiener Philharmoniker, al Festival de Salzburg; el Concert piano i cordes i el Concerto grosso núm. 6 de Schnittke, amb Gidon Kremer i la Kremerata Baltica, i una gira en trio amb Julia Ficher i Daniel Müller-Schott al Festival de Música de Rheingau, Kissinger Sommer i Wigmore Hall de Londres.
Entre les obres orquestrals més recents i properes d’Avdeeva figuren el Concert per a piano núm. 1 de Chopin, Concert per a piano núm. 4 de Beethoven amb la Pacific Symphony, Rapsòdia sobre un tema de Paganini de Rakhmàninov amb la Florida Orchestra i amb l’Orquestra NHK de Tòquio, The age of anxiety de Bernstein amb l’Orchestra de la RAI i amb la Minnesota Orchestra; Concert per a piano núm. 2 de Chopin amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i el Concert per a piano en La menor de Grieg amb l’Orquesta Sinfónica de Galícia.
Entre la seva discografia amb el segell Pentatone, el 2023 va publicar l’àlbum Resilience, amb música de Szpilman, Weinberg, Xostakóvitx i Prokófiev, compositors que van resistir en èpoques de gran inestabilitat política. El darrer CD d’Avdeeva, Voyage, que inclou les últimes obres de Chopin, va aparèixer el setembre de l’any passat; aquesta primavera del 2025 té previst publicar l’opus 87 de Xostakóvitx. També esdevenen un testimoni formidable del seu art els Concerts de Chopin amb l’Orchestra of the Eighteen Century i Frans Brüggen (2013), els seus tres discos en solitari amb obres de Bach, Mozart, Schubert, Chopin, Liszt i Prokófiev (2014, 2016 i 2017), la col·laboració amb Gidon Kremer amb la música de cambra de Weinberg (2017 i 2019), juntament amb el disc en solitari per a Deutsche Grammophon (2019) formant part d’una col·lecció dedicada als guanyadors de la Medalla d’Or del Concurs Chopin.
#YuliannasMusicalDialogues és una iniciativa per internet atractiva que ofereix un espai obert als seus seguidors i als aficionats al piano. A través de publicacions periòdiques informals a través de les xarxes socials, la intèrpret dialoga sobre la vida i l’obra d’un compositor seleccionat, tot parant una atenció especial als detalls de peces notables i analitzant l’art de la interpretació.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dilluns, 19.05.25 – 20 h
Sala de ConcertsXostakóvitx, Bach, Haydn i Alkan
Schaghajegh Nosrati, piano
D. Xostakóvitx: Preludi i fuga en Si menor, op. 86 núm. 6
J. S. Bach: Obertura en estil francès, BWV 831
J. Haydn: Sonata en Mi bemoll major, HOB XVI:52
Ch-V. Alkan: Simfonia per a piano solPreus: 18 i 25€
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Yulianna Avdeeva
—Preludis i fugues de XostakóvitxPalau Piano
Dijous, 27 de març de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Yulianna Avdeeva, piano
Dmitri Xostakóvitx (1906-1975)
24 Preludis i fugues, op. 87I part
Primer quadern:
Preludi i fuga núm. 1, en Do major
Preludi i fuga núm. 2, en La menor
Preludi i fuga núm. 3, en Sol Major
Preludi i fuga núm. 4, en Mi menor
Preludi i fuga núm. 5, en Re major
Preludi i fuga núm. 6, en Si menor
Preludi i fuga núm. 7, en La major
Preludi i fuga núm. 8, en Fa sostingut menor
Preludi i fuga núm. 9, en Mi major
Preludi i fuga núm. 10, en Do sostingut menor
Preludi i fuga núm. 11, en Si major
Preludi i fuga núm. 12, en Sol sostingut menorII part
Segon quadern:
Preludi i fuga núm. 13, en Fa sostingut major
Preludi i fuga núm. 14, en Mi bemoll menor
Preludi i fuga núm. 15, en Re bemoll major
Preludi i fuga núm. 16, en Si bemoll menor
Preludi i fuga núm. 17, en La bemoll major
Preludi i fuga núm. 18, en Fa menor
Preludi i fuga núm. 19, en Mi bemoll major
Preludi i fuga núm. 20, en Do menor
Preludi i fuga núm. 21, en Si bemoll major
Preludi i fuga núm. 22, en Sol menor
Preludi i fuga núm. 23, en Fa major
Preludi i fuga núm. 24, en Re menorDurada del concert:
Primera part, 60 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 80 minuts.
La durada del concert és aproximada.
Concert enregistrat per Catalunya Música
#pianoPoema
Remoreig
El dia escampa benagràcies
en regne d’ànima i cançó
bruit sense alè,
parla callada
que ens frega amb veus
que no entenem,
que ens toca amb dits
de llum antiga,
que llisca i s’alça i parla i crida.I broda el cel quan diu l’etern.
Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Una pianista de culte per a una obra mítica
Poques pianistes com Yulianna Avdeeva (Moscou, 1985) mostren una aurèola d’intèrpret de culte en un panorama musical internacional on, cada dia més, trobem dones pianistes d’un interès superlatiu. El fet que l’any 2010 es convertís en la quarta dona a guanyar el prestigiós Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin de Varsòvia, després dels noms de Halina Czerny-Stefańska, Bella Davidovich i Martha Argerich, l’ha portat a desplegar l’esmentada aurèola, i cada enregistrament discogràfic i recital són una nova prova fefaent del seu immens pianisme.
Si de culte hem de considerar la pianista protagonista del concert d’avui, no menys ho hem de fer amb l’obra única que conforma el programa: els 24 Preludis i fugues, op. 87 (1950-1951) de Dmitri Xostakóvitx (1906-1975), un compositor de qui enguany commemorem el cinquantenari de la mort, que es va esdevenir un 9 d’agost de 1975 a la ciutat natal de la pianista. Poques vegades en atansar-nos a una obra com aquest opus 87 se’ns valida la famosa sentència d’un dels germans Schlegel en ple Romanticisme: “escrivim perquè llegim”. En efecte, és l’acte receptor de les obres les que provoquen la necessitat d’haver de donar resposta a l’experiència lectora amb la creació d’una altra obra. Alguna cosa semblant passa amb aquests 24 Preludis i fugues, op. 87 de Xostakóvitx, on la petjada del coneixement i la recepció dels dos volums de Das Wohltemperierte Klavier (1722 i 1740) de Johann Sebastian Bach (1685-1750) és més que evident.
Immers en la relació complexa i tensa que va mantenir sempre Xostakóvitx amb el Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), l’any 1950 va traslladar-se a la ciutat de Leipzig per assistir als actes de commemoració del bicentenari de la mort de qui havia estat Kantor de la Thomasschule entre els anys 1723 i 1750. Membre del jurat del primer Concurs Internacional Johann Sebastian Bach, la guanyadora va ser una jove compatriota seva, Tatiana Nikolayeva (1924-1993), que s’havia desplaçat a la ciutat saxona amb el conjunt dels 48 Preludis i fugues dels dos llibres bachians. No cal dir que Nikolayeva va guanyar la Medalla d’Or.
Per una suma estranya entre la fascinació d’haver format part d’aquell jurat i haver escoltat aquella extraordinària deixebla d’Aleksandr Goldenvéizer (1875-1961), Xostakóvitx es va veure empès a compondre una obra, amb el seu propi llenguatge i amb la mateixa disposició que la realitzada en dues ocasions per Bach. Composta de manera ràpida entre el mes d’octubre del 1950 i el febrer del 1951, el compositor va rebre l’assessorament de l’admirada intèrpret, que el visitava al seu apartament de manera reiterada per comprovar l’avenç de l’obra. Estrenada per la mateixa Nikolayeva el 23 de desembre de 1952 a la ciutat de Leningrad i publicada el mateix any, des d’aleshores s’ha convertit en una obra pianística de caràcter mític, especialment entre els intèrprets russos. De ben segur que la versió d’Avdeeva ens farà descobrir nous aspectes de l’obra, com així ho ha fet, sense anar més lluny, amb la seva versió de la Sonata núm. 1, op. 12 del mateix Xostakóvitx i que podem trobar al disc Resilience (Pentatone, 2023).
Oriol Pérez i Treviño, musicòleg i assagista
Biografia
Yulianna Avdeeva, piano
©Sammy Hart
Pianista de temperament ardent i gran virtuosa, Yulianna Avdveeva va guanyar el primer premi del Concurs Internacional de Piano Chopin el 2010, fet que la va enlairar a la fama internacional per “liderar constantment el panorama, en termes de passió pura i de musicalitat, a més de més de la seguretat tècnica”, en interpretacions “plenes d’aprofundiment i color” («The Telegraph»). El 2022 la «Pittsburgh Post-Gazette» va lloar Avdeeva una “potència unipersonal de categoria èpica”.
Després de debutar al Carnegie Hall al començament del 2023 amb les entrades exhaurides, Avdeeva va tornar-hi l’octubre del 2024 amb un programa Chopin i Liszt, de qui incloïa la famosa Sonata per a piano en Si menor. Un programa igualment ofert a escenaris d’Espanya, Alemanya, França, Àustria, Itàlia i a la ciutat de Seattle. A Boston interpretarà Liszt i la sonata Hammerklavier de Beethoven; al Festival Lanaudiere oferirà els 24 Preludis i fugues, op. 87 de Xostakóvitx, i al Festival de Música de Cambra de Rockport, obres de Xostakóvitx i Chopin.
A partir d’aquesta primavera 2025, per commemorar el cinquantenari de Dmitri Xostakóvitx tornarà a oferir els 24 Preludis i fugues, op. 87 a la Gewandhaus de Leipzig, en el marc del Festival Xostakóvitx amb la Gewandhausorchester en col·laboració amb la Boston Symphony Orchestra. Igualment, oferirà aquest opus a la Sala Pierre Boulez de Berlín, aquí al Palau de la Música Catalana i a Madrid, a més de fer-ho a Ostrava (Txèquia) i Sion (Suïssa).
Entre les obres de música de cambra més destacades de la seva temporada 2024-25, figuren el Quintet d’Alfred Schnittke, amb membres de la Wiener Philharmoniker, al Festival de Salzburg; el Concert piano i cordes i el Concerto grosso núm. 6 de Schnittke, amb Gidon Kremer i la Kremerata Baltica, i una gira en trio amb Julia Ficher i Daniel Müller-Schott al Festival de Música de Rheingau, Kissinger Sommer i Wigmore Hall de Londres.
Entre les obres orquestrals més recents i properes d’Avdeeva figuren el Concert per a piano núm. 1 de Chopin, Concert per a piano núm. 4 de Beethoven amb la Pacific Symphony, Rapsòdia sobre un tema de Paganini de Rakhmàninov amb la Florida Orchestra i amb l’Orquestra NHK de Tòquio, The age of anxiety de Bernstein amb l’Orchestra de la RAI i amb la Minnesota Orchestra; Concert per a piano núm. 2 de Chopin amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i el Concert per a piano en La menor de Grieg amb l’Orquesta Sinfónica de Galícia.
Entre la seva discografia amb el segell Pentatone, el 2023 va publicar l’àlbum Resilience, amb música de Szpilman, Weinberg, Xostakóvitx i Prokófiev, compositors que van resistir en èpoques de gran inestabilitat política. El darrer CD d’Avdeeva, Voyage, que inclou les últimes obres de Chopin, va aparèixer el setembre de l’any passat; aquesta primavera del 2025 té previst publicar l’opus 87 de Xostakóvitx. També esdevenen un testimoni formidable del seu art els Concerts de Chopin amb l’Orchestra of the Eighteen Century i Frans Brüggen (2013), els seus tres discos en solitari amb obres de Bach, Mozart, Schubert, Chopin, Liszt i Prokófiev (2014, 2016 i 2017), la col·laboració amb Gidon Kremer amb la música de cambra de Weinberg (2017 i 2019), juntament amb el disc en solitari per a Deutsche Grammophon (2019) formant part d’una col·lecció dedicada als guanyadors de la Medalla d’Or del Concurs Chopin.
#YuliannasMusicalDialogues és una iniciativa per internet atractiva que ofereix un espai obert als seus seguidors i als aficionats al piano. A través de publicacions periòdiques informals a través de les xarxes socials, la intèrpret dialoga sobre la vida i l’obra d’un compositor seleccionat, tot parant una atenció especial als detalls de peces notables i analitzant l’art de la interpretació.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dilluns, 19.05.25 – 20 h
Sala de ConcertsXostakóvitx, Bach, Haydn i Alkan
Schaghajegh Nosrati, piano
D. Xostakóvitx: Preludi i fuga en Si menor, op. 86 núm. 6
J. S. Bach: Obertura en estil francès, BWV 831
J. Haydn: Sonata en Mi bemoll major, HOB XVI:52
Ch-V. Alkan: Simfonia per a piano solPreus: 18 i 25€
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –