Proposat per Konzerthaus Dortmund, Kölner Philharmonie i Philarmonie de Paris

Càntut a tu,
quan vinc dels segles
i em faig carreu
de la pregària,
lliri ignorat, sol furtiu,
bes nascut de l’alimària.

Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!

Ha tornat
la flama trobadora,
aquí, de cop,
perquè el temps
és un cercle de seda
que marca el pas del sol
i l’acull de genolls,
per abeurar-s’hi.

Càntut a la vida i dic
l’espurna de la cançoneta,
quan balla el rodamon
de flauta i violí.

Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!
Càntut a tu i et duc arreu.

I les esquelles diuen
la cançó que escampa
el goig diví de fer-se nom.
I així, de cop,
tot se’n va i tot retorna
pel tímid corriol
que mena a tu.

Sona flabiol!
Corre, dansa,
vine a la vora!

Meravellada
canta la fada,
l’enamorada
del fetiller.

Lluís Calvo
Del llibre Centaures i rossinyols.
La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.

A mitjan dècada dels anys cinquanta György Ligeti escriu en secret el seu primer Quartet de corda. A Hongria, com a la resta dels països de l’òrbita soviètica, estava prohibit qualsevol mena d’art fora de l’oficialitat. Ligeti buscava la llibertat creativa al marge de l’oficialitat i emprèn la tasca d’escriure la partitura, que no es va estrenar fins al 1958 al Musikverein de Viena quan el compositor ja ha abandonat Hongria. De clima crepuscular, el Quartet de corda núm. 1, “Métamorphoses Nocturnes”, és una obra de contrastos, canvis de tempo sobtats i dinàmiques i textures presentades de manera crua i sovint brutal. D’una breu cèl·lula de quatre notes, Ligeti construeix una sèrie de vertiginoses transformacions, metamorfosis que fan variar de manera brusca el ritme i on trobem picades d’ull a Igor Stravinsky i Alban Berg, així com referències a la música gitana i un vals, que el compositor col·loca abans de tornar al final a les quatre notes inicials.

Quan el Quatuor Agate va contactar amb la compositora ucraïnesa Anna Korsum el 2022, van acordar que escriuria una obra sobre el compositor renaixentista de madrigals Carlo Gesualdo, que va matar la seva dona i l’amant d’ella en un crim d’honor que l’obra evoca des de la perspectiva de les víctimes. Last flight no inclou cap referència musical a l’obra de Gesualdo; la compositora, per a qui la música és un art escènic, inclou la veu en la partitura per a quartet de corda. Unes parts cantades a bocca chiusa com si s’escoltés a la llunyania un altre quartet a l’ombra, difícil d’identificar. Veus que es barregen amb la música instrumental, que ressonen o contesten i creen una partitura singular. 

El Quartet de corda en Fa major és l’obra perfecta que resumeix l’etapa acadèmica de Maurice Ravel. Escrit entre els anys 1902 i 1903, quan el compositor tenia entre vint-i-set i vint-i-vuit anys, aquest Quartet inicia la carrera de Ravel, que va dedicar la partitura al seu amic i professor Gabriel Fauré. Estructurat de forma clàssica en quatre moviments, transpira entusiasme i alegria. El primer moviment presenta una clara estructura de sonata (“Allegro moderato-Très doux”), un juganer scherzo amb traces de pizzicato (“Assez vif-Très rythmé”), un moviment lent i líric (“Très lent”) i un agitat final. Alguns temes del primer moviment reapareixen de forma cíclica en el tercer i quart moviments. El Quartet va ser estrenat el 5 de març de 1904 pel Quartet Heymann a la Société Nationale.

Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música

Preu: 15 €